Ho sento molt

Bones, ho sento molt ja que han estat molts molts dies sense entrades...
No sé que m'ha passat, molta mala sort seguida i estava molt estressat, i tot em sortia malament. Noteu que el temps en que esta escrit és passat, vamoos!
Bé doncs que amb el més fort de tot, amb el movil no em va sortir bé l'apanyu que volia fer i mira, que amb la tonteria m'han estafat 30 dollars... Però no vull parlar més del tema ja que em treu molt malla llet!
Així que com ja podeu intuir ahir em vaig comprar un movil, un bon "tronco-movil" que va de conya i molt baratet. Així doncs ara estic més tranquil i més relaxat.
Demà és cap d'any i anirem amb la família 3 dies a Hornby Island, una illa molt maca que ja vaig anar amb el programa internacional. Demà però, per anar a Hornby hem de passar per una altra illa abans, Denman Island on hi viu bastanta gent que conec. Allà em deixaran i passaré la nit de cap d'any amb els amics i l'endemà aniré a Hornby amb la família.
Uns bons tres dies per a còrrer i descobrir nous camins i disfrutar de la brisa de 50km/h de l'oceà Pacífic, qui vol anar al Carib tenint aquí l'oceà ple de salmons mort! mhmmm.
Doncs no sé que passa que a l'hivern a tothom se li encén la seva part freak i de "viciat" i tothom te ansies de playstation. Jo afortunadament tinc disponibilitat d'amics que han adquirit la nova play 4 i... Mare meva! Em recorda molt l'hivern de l'any passat amb la meva nova play 3. Això si, en Sean té la Xbox però té uns jocs que no m'agraden gens, i un encara per a obrir. Normalment hi jugo jo ja que ell no la toca, però quins jocs... A més em sento malament ja que no és meva.

Han estat molts dies i ja no sé que explicar-vos... Us podria explicar que vaig fer un trajecte amb bicicleta plovent i pujant la gran pujada del poble per a anar a una botiga que resulta que era com el Comerco i no vaig poder ni entrar... Però si voleu Mr. Bean ja podeu posar TV3, així que ho sento molt, em despedeixo i espero tornar de Hornby Island amb molts bons records per a explicar-vos!

Molt bon any nou! ;)

Bon Nadal!

Ei! tot i que jo el noto com un dia normal, la gent arreu del món es troba amb la família i es fa regals i es desitja bon Nada, així que jo també ho faré avui.

Tot i que sigui un dia normal, m'agrada que em fagin regals així per la cara. Ahir, em van donar un calendari de cada dia en una pàgina amb els 1000 llocs que has de veure abans de morir, molt temptador. Després de mirar la pel.lícula Polar Express i quasi intentar ofegar-me a mi mateix amb el coxí per accés de pastel, nadalenc,  fals, aarhg he dormit 5 hores....
Em llevo i hem obert el regals! Cullera quin tou de regals! Masses i tot potser. Moooltes tonteries i joguines i xocolata etc. I després a mi m'han regalat unes sabatilles  ultra super mega hiper calentes. Després els mitjons més calentets i peludets que m'he posat mai i un "albornoz" o "batín" ho sento no se escriure aquesta paraula... Els regals m'han encantat, son la mar de xulos i útils!
Avui vindran a sopar a casa els avis. Jo no trobo gens nadal això, però ja ho diuen, que si no fas les coses que normalment fas, no ho notes nadal. No vaig poder anar a casa la tieta tresa i del tieta Pep a sopar el 24, no he pogut anar a dinar a casa la tiet Mili i la tieta Adela a dinar per nadal i menjar aquells ous tant bons, i aquell caldo.. I demà tampoc podré anar a casa l'Ana Maria a menjar canelons, però no passa res! Avui em "fotré" un bon pavo que ja el puc ensumar ara, a les 12 del migdia.
A part de tot això, porto molt mala ratxa a sobre... Em vaig comprar una tarjeta SIM que ara no em funciona, ahir em vaig perdre corrent en una carretera plena d'esquelets i animals morts, vaig agafar un bus que em va portar fins a donar una volta quan tornava de casa d'un amic i quasi faig tard per al sopar del 24, els aduaners van requisar els embotits del paquet que els meus pares em van fer, i podria continuar però no cal! Perquè ser gafe, és una merda, però a vegades es entretingut.
I bé va ara deixaré anar el notición final pel qual estic molt feliç. M'he comprat unes bambes de còrrer noves! Unes asics que estaven a meitat de preu que m'agraden moltíssim i que junts arrasarem molts km i moltes més aventures!
Així que avui, com que no estic nadalenc us deixo amb una cançó que no fa massa nadal...
http://www.youtube.com/watch?v=TCw9_avTlYs

Més neu!

Està nevant! ara mateix està nevant però més val que demà hi hagi cole ja que haig de fer un examen que si no el faig, l'hauré de fer el primer dilluns desprès de vacances...

Avui és dijous i ahir, dimecres, La Larissa una noia d'Alemanya va marxar cap a casa. Ens vam haver de despedir a l'escola i va ser molt trist. Era una de les noies que em queia molt bé, la més ben parida i era quasi veïna meva, i ara ja ha marxat... Es troba a faltar entre tanta pijeria que porten molts del estudiants internacionals, però bé no hi podem fer res.
Avui he fet un examen de química que més val que m'hagi anat bé ja que tinc la mitjana una mica baixa i l'haig de pujar.
Aquests dies m'ho estic passant molt bé. Sempre estic fent coses i estic disfrutant molt. Ja començo a dominar bastant bé el "slang" i tot va molt bé. Estic molt emocionat per al Nadal, tot i que no tinc aquella sensació de Nadal que sempre he tingut. No sento "els cavallitus" de la plaça de Cal Font, no hi han llums al carrer, no hi ha el tió, no et venen ganes de destrossar pares noels ja que estan per tot arreu, no pots anar a la plaça de l'ajuntament ni al carrer de l'Argent... Però de moment em va molt bé.
La veritat és que no sé què explicar-vos... Quin desastre d'entrada.
Això, que no estic gens, però gens inspirat ara mateix. Només voldria felicitar als isards per a la magnífica feina que han fet amb el seu Project me. Es tracta de parlar sobre tu i els teus interessos una estona en anglès i gravar-ho per a desprès escoltar-ho. Tots tenen un bon nivell d'anglès, amb una mica més de pràctica això ja està fet!. Jo, encara me'n recordo del meu Project me, que vaig dir que el meu artista preferit era Antònia Font, un grup que malauradament va anunciar la seva dissolució fa unes setmanes.
Avui estic raperu i us deixo una mica d'At Versaris. Disculpeu-me si ja us els he ensenyat en una entrada anterior
http://www.youtube.com/watch?v=5KJ2l4CxALo

Arbre de nadal

Avui hem anat a buscar l'arbre de Nadal!
Hem anat a una granja que tenen molts molts arbres de nadal, molts. Allà hem anat amb una serra i hem triat el que més ens ha agradat i l'hem tallat. Després hem anat a casa els avis i hem decorat el seu, i seguidament el nostre. Moltes decoracions i explicacions del tió i de la màgica nit de reis. Tenim unes tradicions molt originals i interessants, només un demano que no les perdem, que ens deixem de pares noels i que fem cagar el tió. Al final, viatjar i conèixer gent serveix per a aprendre sobre ells i fascinar-te de la diferència.
Ahir l'Steve va organitzar una marató del senyor dels anells a la seva escola per a aconseguir menjar per a famílies nescessitades per a que passin un bon nadal. Vaig trobar molt bona la idea, però no sóc molt fan dels senyor dels anella i 12 hores d'aburriment... Per tant, em van deixar a mig camí de l'escola i vaig passar el dia a casa d'uns amics. Vam anar a un pont i estava glaçat!
Tot i els llacs glaçats i la neu, aquí no és que fagi molt fred. Avui ha costat que sortís el sol però quan ha sortit era de juliol i no es nescessitava jaqueta. Això implica que les pistes d'esquí encara no han obert... Ja haurien d'haver obert però els fa falta neu encara, aquí estem impacients!

També us vull dir que avui ha sortit la informació de la segona fornada de becats per al següent curs. Us demano que ho comuniqueu a tots els vostres coneguts que vegeu que estiguin preparats per a fer-ho. Quan em refereix-ho a preparats em refereix-ho a les notes i tot, però també és nescessita un caràcter i una personalitat especial. Si algú es posa aquí per a les notes nomès, sense plantejar-s'ho, ho passarà malament. Amb els quasi 4 mesos que portem ja n'han caigut 3, 3 de 100. Malauradament, hi ha gent que no és capaç de fer-ho, ja sigui per a la seva personalitat, per a les condicions... Es pot comparar amb una cursa. Pots abandonar perquè és una birrada i simplement tu no estàs fet per a això; pots abandonar perquè esta caient un xàfec i ho envies tot a...; ho pots deixar per a una "pàjara", per a no ser-ne capaç psicòlogicament...
Això sí, quan comences et sents fuertote, desprès estàs fotut, i pel mig vas pensant amb coses, amb els vídeos del Kilian, et sents un Anton Krupika, i al final, al final et sents "badass" com dirien aquí. Mires al cronomètre i veus que has anat més ràpid que l'anterior. Una de les millors sensacions.

Casum tot casum tot casum tot..

Això és el que em passa per al cap ara mateix. Hauria d'estar estudiant biologia, i la setmana que ve, la última abans de vacances serà moooolt dura... Però m'haig de posar les piles despres de tants dies de neu i excursions, etc.

Ahir, per als que no ho sabeu vaig anar a Vnacouver! Per fi! vaig poder anar a una excursió i m'ho vaig passar molt bé! Primer vam anar a downtown Vancouver, al centre i això. Es molt maco, i és el segon lloc més car del món per a viure també. Després vam anar a chinatown. El chinatown era normalet, no molt maco la veritat, però vaig poder degustar de nou el deliciós menjar xinès. Amb mitja hora però havíem de creuar mitja ciutat a peu jo i un amic meu de Xile. Vam caminar, i quasi ens perdem, però gràcies a això vam poder veure l'estadi dels Vancouver canucks i altres parts de Vnacouver molt molt maques. Però, ara ve lo que em va molestar més, ens vam passar 4, hores a un centre comercial. 4. 4. 4, i 2 a downtown, 2! No té sentit i molts estàvem bastant enfadats però "algo és algo". Malgrat to, allà al mall m'ho vaig passar molt bé també. Hi havien moltes boitgues swag. El swag, per als que no ho saben, és molt difícil de descriure però faré un intent; el swag és com l'estil, lo cool, si tens swag vas amb gorra plana, ets millor que els altres per a que tens swag, portes una samarreta que hi diu swaggie i penjes fotos a l'instagram amb el hastag #swag. Ah, i a part de tot això també fas una mica de pena, però els hem de respectar, son molt beneficiosos per a la societat els swaggies.
Bé doncs amb un mexicà vam anar a les botigues i el "wey" amb tot el valor anava als dependents i preguntava -Perdoneu que teniu algo amb molt swag aqui? esque mira jo soc molt swaggie i ja he penjat tota la meva roba a l'instagram i nescessito swag, si vull swag. I va i els dependents li deien sí sí, tot això d'aqui ho és... Quin riure mare meva. És difícil d'esxplicar per aquí però va ser molt graciós. També vaig comprar una mena de kebab però molt molt picant, que va ser bastant remarcable i moltes coses més però vaig arribar molt cansat a casa...
Bé a part de les meves historietes avui també voldria anomenar a la nostre nació, una nació que està a punt de reclamar, i fer ús del seus drets humans: cada poble, té dret a una nació. Així doncs, al novembre de l'any que ve, d'una vegada per totes, gràcies a totes aquelles persones que han treballat, que han aixecat el cul del sofà, que s'han manifestat, que han cridat o que tansols han fet un clik, gràcies a tots nosaltres podrem dir finalment que els drets humans són més importants que un punt d'una constitució escrita fa segles. Molta força i continuem així, que tenim molta feina.

Avui no us vull deixar sense ensenyar-vos una cosa. Els últims dies a classe d'Anglès hem mirat i analitzat una pel.lícula. Aquesta pel.lícula està gravada amb les càmeres que fan documentals per a l'IMAX i és molt interessant. Són 140 minuts d'imatges, nomès música, cap paraula. Tot i així és una de les pel.lícules amb les que he reflexionat i pensat més. Ara us deixaré amb una escena que no és massa com la pel.lícula, però és una escena brutal. Algú li pot dir art, altres ruqueries però es una anada d'olla important. Segons com fa por, quedeu avisats
http://www.youtube.com/watch?v=3F0mnSydTb0

Això no marxa?

Bones, la neu no marxa. Estic preocupat. La neu es glaça i no marxa, ara es el pitjor estat de la neu. Quan camino per a l'ombra la por de caure de cul es inevitable...
Malgrat això, al dissabte vaig decidir anar a còrrer. A dins de casa a 19 graus és fàcil animar-se, però quan surts a fora amb un ambient que no supera els 0 graus des de fa dies, tira enrere!. Però jo diria que va ser la millor decisció del dia. Còrrer per als parcs, que són boscos reduïts i sense pumes ni óssos, i els carrer assolellats, amb la suficient neu per a poder còrrer tranquil, però sent preciós al mateix temps. Brutal. Jo voldria poder ensenyar-vos això, però no es pot, cap foto o vídeo es capaç de fer sentir el que notes quan olores, quan sents, quan notes aquell fred, el cor bategant ràpid, començar a suar encara que estiguis a -2 graus, les cames es cansen però tu tires més, neu, sol i els carrers per a mi sol. El paradís. Que més puc demanar, que més vull si puc sortir al carrer, al costat de casa i tenir aquest espectacle. Em sento molt afortunat de trobar això un espectacle mentre d'altres ho troben una tocada de collons. Espero que vosaltres també podeu veure un espectacle cada cop que obriu la porta de casa, un regal diari.
Avui he sabut finalment que a una noia que conec d'aquí al canada els del club rotary l'han acceptat per a un any a Suècia. Em recorda a mi tot el procés que vaig fer i que vaig haver de patir. Tothom pensa el mateix abans de marxar, no es té ni idea del que vas a fer però et creus que ho saps completament, et creus heroi. Desprès ja és quan arrenques el vol i caus, però desprès t'espolses la pols i continues caminant, corrent, remant, baixant, pujant, volant.
Que tingueu un bon dilluns tots, que ja sabem tots que són durs i més si has d'escriure un "lab" de química; això sí, rient i fent riure els superarem millor.

NEU!

Doncs si Aquí va nevar al Dijous, no em puc creure que no us hagi escrit al di que va nevar, però vaig estar enfeinat tot el dia.. Ahir, em vaig posar a dormir moooolt cansat, pensant amb anar un altre cop a l'institut al divendres, i a Catalunya tenen pont! Avui Divendre, quan em llevo miro per a la finestra i hi havia més neu, Si! no hi havia escola per a la neu! Que bé que et sents quan t'ho diuen... Hem fet una guerra de boles de neus, i he anat al bosc amb en Ron. Estàvem anant cap al riu quan de sobte ens trobem les petjades mes perfectes d'ós. La petjada de llibre. El pànic al veure-la a la neu, tendre ens ha acollonit i sobtadament activat el sistema nerviós parasimpàtic que ens fotut a còrrer com llebres. He passat molta, molta por. Però al final no ha passat res.
Desprès he anat amb els trineus i els amics a baixar per les baixades i a fer el burro, he anat a sopar a casa i he tornat a sortir fins ara. Estic molt cansat però m'he comprat uns mitjons d'anar per casa molt còmodes, i n'estic molt orgullós.
Aquests últims dies he estat pensant sobre anar a esquiar més dies dels que tenia previst. He estat mirant esquís i botes de segona mà, però es veu que l'Steve, amb el seu club d'excursionisme de l'institut té esquís i tot l'equipament i que me'l pot deixar. Flipant. Estic molt content i emocionat per a provar una de les pistes d'esquí de fons més importants de la Colúmbia Britànica.Ara ve la part difícil que és enredar a gent per a que fagin esquí de fons... De mountaicabras no n'hi han a tot arreu! jajajaja. Doncs això que de moment estic molt cansat i us deixo amb una cançó que escolto veient la neu caure des de la meva habitació, amb el sol picant al blanc paisatge, acompanyat d'un te.
https://soundcloud.com/birocratic/since-youve-asked?in=arnaurequena/sets/troballes

Zoom...

No vull parlar-vos del festival de cinema d'Igualada, ni de càmeres de fotografia. Vull explicar-vos que el zoom del meu ordinador s'ha quedat encatllat i ara estic escrivint això amb el 150% de zoom, l'he parat i l'he tornat a engegar i no funciona... No sé què faré, esperaré a demà a veure si millora i l'intentaré portar a algun lloc ja que tinc grantia.
Bé, demà tinc un examen de química que ni l'estic disfrutant gens en aquests moments i demà passat de biologia així que tinc una setmana mogudeta però acabo de rebre un mail dient que tinc lloc per a anar a la excursió de Vancouver! Per fi! M'havia quedat a la llista d'espera de 3 excursions de les 4 que han fet... En aquest sentit el programa aquest meu es patètic i ho odio, si jo hagués pagat la millonada que s'ha de pagar i em tracten així, "monto un pollo".
Fan pagar les excursions mentres que a altres becats els hi surt gratis, mai tenen lloc per a tothom, i sembla que els becats fem ràbia... Però bé, gent com aquesta del programa no m'importen gens i ja s'adonaran algun dia que amb un somriure sempre es fan millor les coses i que les persones som totes iguals, venim d'on venim.
Parlant d'igualtat, us escric també per a deixar-vos aquest vídeo aquí. L'he descobert gràcies al "Espai pels Somnis" d'Igualada i m'agradaria compartir-lo. Que vagi bé!
http://www.youtube.com/watch?v=KsKtw3iQq9w

Desembre

Ja és Desembre i tinc un calendari d'Advent! Em fa molta il.lusió ja que m'enrecordo de quan feia cua al, en aquell temps anomenat "Superdyst" o no sé com ho escrivien, sempre els veia i desitjava tenir-los, era el meu somni. Avui, 1 de Desembre m'han regalat el meu calendari d'advent i m'he menjat la xocolata like a boss.
Aquests dies m'estic donant compte que estic molt bé. Ja m'he acostumat completament a aquí i ja no em trobo a faltar com als dies que vaig estar un pel de baixón fa un mes o així. Ja coneixo a molta gent, i ja tinc la impagable sensació que hi ha gent que es preocupa per a tu i que t'estima.
Aquest dissabte, quan estava a prop del mar, (us ho explicaré de cop, ho deixo anar) una gavina se'm va cagar al cap... Si. A vegades em pregunto perquè em passen aquestes coses, però llavors penso que, si te un final més o menys acceptable mola i és divertit i diferent. Qui té el plaer de recordar una bona tarda amb merda de gavina? Jo.
Apart de defecacions aèries també hi han hagut més coses, tranquils. Al dijous, vam celebrar l'aniversari de la Lindsay. Jo tenia una competició d'squash a un pobre del costat, on la mare d'una amiga em va portar a la floristeria, vaig comprar una orquídea i em van portar a casa. Allà vaig parlar amb en Ron i ell no sabia que era el seu aniversari.. Llavors vaig pensar que les bones accions, com la mare d'aquesta noia, com el noi del Liverpool que em va portar a casa i moltes més sempre son beneficioses. Vaig agafar i li vaig dir, el regal m'ha costat 20 dollars, me'n pagues 10 i a la targeta hi posem el teu nom i el meu. Ell molt agraït va acceptar i va escriure la dedicació en unes precioses lletres xineses. Així, jo no vaig quedar com l'únic i el millor i millor nen molt maco i super ben educat que no m'agrada tampoc ser i tots dos en vam sortit beneficiats. Així que, sempre que pugueu, compartiu coses; els humans ho volem tot per a nosaltres, però a vegades sembla que no en treurem cap benefici compartint tot i que al final sí, segur.
Avui diumenge he anat a jugar a futbol amb uns amics mexicans, semblava quan anava al parc de Vallbona cada divendres a la tarda, quins records! Ara, aquí ens agrada més jugar ja que ens sentim molt bons, és brutal.
Bona setmana a tots i bon desembre!

3!

Doncs si, ja porto 3 mesos! 3 mesos i més de 4000 visites, a veure si continuem així.
Ahir va fer 3 mesos que vaig marxar d'Igualada, i han passat molt ràpid però sembla molt temps a la vegada; és una sensació estranya. Cada dia però estic més comòde. Es fa fosc molt d'hora, a les 4 comença i a les 5 ja és fosc; al llarg del temps es farà pesat, però gràcies al ritme de vida que porten aquí és més fàcil de conviure. L'escola va molt bé en general i cada dia entreno més fort així que no em puc queixar.
Abans estava molt inspirat però ara he hagut d'anar a fer un "recado" i no em ve la inspiració, penjaré la entrada, però us adverteixo de la insipidesa d'aquesta.
Avui, m'he llevat a les 8 i tansols he tingut 35 minuts per a vestir-me, esmorzar i preparar-me, no m'ha donat temps de pentinar-me els "quiriquis" ni d'agafar el mòvil ni la cartera. He anat a l'institut i d'entre altres coses hem obert i mirat un cor de porc, maco maco. Quan tornava a casa, poso la mà a la butxaca per a treure la clau i no hi era. Tensió, miro a través del vidre de la porta els ulls impacients del Lou preparant-se per a rebre'm. Tot seguit llegeixo nervis i incomoditat en els seus moviments, s'hi suma el gat. Ningú a casa i jo sense claus, comença a ploure. Excitació i relax corren per les meves venes quan recordo que no he posat el "seguro" a la finestra de la meva habitació. Trec la mosquitera i intento escalar. Ho aconsegueixo! Estic intentant entrar a la meva habitació posant a pràctica totes les meves habilitats d'elasticitat adquirides fent el pi. Noto que posar-me del revés recolzant els peus a una paret no ajuda gaire al col.locar les teves cames en forma de V molt oberta, molt. Ja estic a dins i em sento com el mestre de l'Univers, un somriure es pot distingir clarament al meu rostre, satisfet saludo a la fauna i penso amb el que escriure al blog que a l'hora d'escriure se m'oblidarà.
Però al adonar-me que als voltants d'Igualada neva i que aquí plou penso amb El Petit De Cal Eril, un grup que fa bastant de tardor i hivern, que per cert estem a la tardor per a si no ho havíeu notat, això encara no ha ni començat!
 http://www.youtube.com/watch?v=AEHrcCvN1B4
I com diria el meu professor d'anglès:  Metaphors be with you, my friend.

NOOOO

No, estic ara mateix marejat. Estava comptant els diners que em queden en bitllets i em queda una mica més de la meitat només... No pot ser, si el que més faig servir és la targeta de crèdit! Per a posar un exemple, ahir em van clavar 10 euros per a una pita i un nestea... Flipant. I ara que hauré de fer servir l'autobús un cop a la setmana..., sort que només em costa 6 euros al mes. Jo, estalviador i "rata innat, gastant aquestes quantitats de diners...
Bé deixant de banda aquest tema, em comença a anar tot molt bé. Em començo a trobar-me com a casa i l'altre dia que vaig passar per davant de l'aeoroport vaig pensar amb el dia de marxar, i es va fer molt estrany, molt. Cada dia vas coneixent més gent, aprenent i ensenyant, és molt maco. He notat però que m'ho passo més bé i disfruto més amb gent del país. Normalment, els estudiants internacionals tenen bastant poder adquisitiu, i algunes persones que en tenen molt, ja sabem tots que tenen un caràcter peculiar (és difícil descriure fill de papà sent políticament correcte eh? Ups!) Bé que ja pilleu la idea no? És per això també a vegades que els canadencs no s'acosten massa als internacionals de primeres. Doncs això, costa molt ser tu mateix i no tenir vergonya d'actuar com voldries però si ho fas, si ets tu mateix segur que en treus algun benefici. Jo per exemple, quan agafo confiança a una persona, em deixo anar i llavors aquesta persona descobreix que està davant algú que li cau molt bé o malament o més o menys, evidentment. Jo intento crear felicitat, fer riure que a vegades se'm dóna bé i ensenyar i aprendre. Que ja vaig coneixent a qui em cau bé i a qui no, i això mola!
Al divendres a la tarda vaig anar amb la colla que vaig conèixer a l'excursió que vaig fer amb el club d'excursionisme de l'institut de l'Steve a Campbell River. Allà vam mirar una pel.lícula, vam sopar i vam beure bubble tea, que és un te de Taiwan molt bo si es preparat per a autòctones clar! Seguidament, vaig anar a una festa dels que estem a l'explore program. La festa aquella era una bogeria. Vora 50 persones en una casa, americà total. Música de la que escolten aquí, molt rap, que ja està bé canviar una mica. Foguera, llits elàstics i bona companyia.
Avui diumenge, hem anat a la desfilada de nadal... Mare meva. Sabeu allò americà, rural, "ortera", camioner, no sé com descriure-ho... Ponis amb picarols blaus a les potes, cues blaves i vestits amb "lentejuelas" Camions amb llums de nadal, però amb llums. Cotxes de color rosa i amb nas vermell de reno, acadèmies de dansa que fan aquells balls allà al mig, pobres nens els que estan allà,  i.... tinc records borrosos d'aquesta experiència. BRUTAL. Ho haurien de declara partimoni de la humanitat, és una cosa que s'ha de veure. Espera, que m'he adonat que d'aquí a uns dies n'hi ha una de tractors i camions decorats de nadal; no m'ho perdo. Desprès es queixen del estereotips però...
Va, avui Foster the people amb la seva cançó Calli what you want. La cançó parla sobre ser tu mateix i sobre com la societat discrimina als que no formen part de la "massa". I amb ganes de moure el teu sexy body com dirien els de la pirata, que ja us els ensenyaré més endevant!
http://www.youtube.com/watch?v=1prhCWO_518

Sort?

Dijous i festa! Avui és el dia que els professors tenen entrevistes amb els pares i no tenim escola!
El dimarts després d'entrenament de Running a l'estadi atlètic havia d'agafar l'autobús per a tornar a casa. L'havia d'agafar a les 17:49, però les sèries de l'entrenament es van allargar una mica. Estic recollint les coses i veig el meu autobús que arriba, eren es 17:48 però em poso a còrrer per a sortir de l'estadi. L'autobús arriba a la parada i no para, no para, no para, no. Corro, mes que a les sèries que havia fet abans, a 3:30 el mil, a mort. M'ajusto la motxilla i em decideixo a fer-lo parar. Estic al seu darrere i està a punt d'entrar a la carretera, moc els braços i em relanteixo, estic a punt de fer-li un cop però arranca i em deixa literalment a la cuneta, amb la motxilla torta i l'abric mig tret. Imatge trista. Tres graus, tinc 20 minuts per recòrrer 3 km fins que la Lindsay es comenci a preocupar. Em calmo i deixo de cagar-me en tot. Decideixo anar a la parada i pensar. Quan estic esperant em trobo a en Robbie que deixa uns nens a la piscina. En robbie és un component del segon equip del Liverpool. Amb el seu accent marcat britànic em saluda i em pregunta què faig allà i li explico la història, abans d'acabar ja està al cotxe preguntant com s'arriba a casa meva que m'hi porta ara mateix. Jo, perplex a l'hora que alleujat pujo al cotxe i li explico. Ell durant el camí em convida a anar a una mena d'activitat que organitza ell el dimecres a la nit de mirar una pel.lícula i desprès fer un concurs o una cosa rara per a joves. Jo ho trobo raro però li dic que potser m'animo a anar-hi ja que el xicot em va ensenyar on ho feia i em cau bé. Em va donar una targeta personal seva per a la família que no es preocupés. La lindsay ho va llegir i em va dir que era d'una organització cristiana, que fan activitats per a joves cristians i coses religioses. Eps! Quin cacau mental. Estava molt content i orgullós que encara hi ha gent bona en aquest món, llavors va i m'adono d'això. Però llavors penso, que no té re de dolent que cregui en una cosa, no hi estic d'acord ja que  aquest Déu és l'home que ha creat més guerres en aquest món; però això ara és igual. Ara resulta que si ell és cristià no mola, no ho sé. Això em va deixar fotut, ja que no sabia què pensar. No està bé posar etiquetes i tractar a tothom per igual, però no tractaràs bé a una persona neonazi no? ja que ella no ho respecta a les altres, llavors jo els respecto a ells, i això és un no parar! No sé perquè escric això la veritat, això de tenir festa al dijous i haver de tornar al cole al divendres no funciona...
Va, avui us deixo amb una mica de hip hop dels roots, uns dels pocs grups que fan hip hop però amb bateria, guitarres i baixos i teclat, bona combinació que fa bona música.
http://www.youtube.com/watch?v=zI4D1QOLGuM aquesta versió està censurada, per això a vegades no diuen alguna paraula....

fa mandra

Us estimo molt, sí, però a vegades fa mandra escriure al blog... Confesso.
Avui per exemple em fa mandra escriure i he pensat que a vosaltres potser també us fa mandra llegir-lo així que avui farem un canvi de estructura! Us vull explicar un dia del que s'ha convertit en la meva "rutina".

Sorolls de tasses i veus mandroses em lleven cada dia a dos quarts de vuit del matí normalment. Era un dijous. Em llevo, m'aixeco i noto que tinc molt pipi. Agafo la roba i la tovallola molt ràpid per a anar al lavabo, pixar i dutxar-me. Vestit, agafo un bol, dues llesques de pa, la llet i poso a torrar i a escalfar la matèria. Poso cereals i qualsevol condiment a les torrades, i l'àpat el faig tranquil.lament i dura més o menys vint minuts. És un àpat que el faig servir per a meditar, pensar i agafar energia tranquil.lament. Agafa la maleta, intento contestar els whatsapps rebuts durant la nit i poso pressa a en Ron ja que estem a punt de fer tard per a agafar el bus. Conversa matinal molt interessant amb el Ron i silenciós viatge amb l'autobús. Arribo a l'escola i em vaig a trobar amb la gent que conec per a parlar durant els 5 minuts ambans que comencin les classes. Sona el timbre i vaig a la guixeta on agafo les vambes i hi deio el movil la cartera i la motxilla amb els llibres. Em dirigeixo al gimnàs on de camí em trobo amb un xaval que em cau molt bé. M'alegra el matí i amb la seva hiperactivitat sembla que em carregui a mi.
A educació física sortim al camp, a 3 graus comencem a còrrer i ens presenten els jugadors del segon equip del Liverpool. Comencem un entrenament i durant aquest em demanen el meu nom per a formar part de la demostració d'un exercici. 3 minuts per a ensenyar el meu nom però va ser molt divertit ja que es van passar tota la classe intentant-ho dir. S'acaba la classe i vaig cap a la tutoria que fem diàriament durant 15min. No fem res i passem una estona parlant.Seguidament vaig a classe d'anglès. Comencem cantant una cançó avui, però mai se sap com es començarà, què aprendràs o com acabaràs. Una classe molt productiva i amb moltes reflexions.
Hora de dinar, les dotze. Avui haig de fer un examen que no vaig fer quan vaig estar malalt. El faig i encara tinc 15min per anar a la cafeteria a menjar la meva sopa de fideus xinesos que em vaig cuinar ahir. Unes converses amb els becats de Xile i cap a biologia. A biologia tothom està molt concentrat i ningú fa cap broma a part del professor, que és molt bo. Seguidament faig química i és una de les millors classes. És la classe que conec gent i ens ho passem molt bé. Els companys son molt divertits i sempre diuen comentaris graciosos. I quan s'acaba aquesta classe s'acaba el dia escolar, el qual, en un dijous com aquest vaig a les escales on em trobo amb una noia que la seva mare ens condueix fins al gimnàs que fem squash. Faig squash fins a les 5 mes o menys, em canvio em poso la jaqueta i els cascos i camino durant 15 minuts fins a casa, que ja estan tancant totes les botigues i va sent hora de sopar.
Arribo i quasi estan a punt d'entaular-se. Endrapem un bon sopar i des de les 7 més o menys fins a les nou faig deures, mirem pel.lícules o series, i varies coses més d'"Ermitanyu".
El que m'agrada però és que afortunadament no tots aquests dies són iguals, i que sempre hi ha sorpreses.
Molt bona setmanaa!!

Foguera molla...

Ai quin fred!!!
Ahir, com que ja em sentia més recuperat de el que vaig sofrir els passats dos dies vaig decidir anar a la foguera que van organitzar els del programa Explore per a conèixer-nos una mica més tots i passar una bona estona. Molt bé, quarts de set de la nit, anant cap a la platja, plovent que casum dena no sé com encara van venir més de vint persones. Baixem del cotxe em poso les meves dues jaquetes, semblo un ninot de neu; estic preparat. Esperem uns minuts un grup de 3 a que vinguin més persones i al final quan érem unes 7 vam anar cap a encendre el foc. Jo, amb el meu valor em decideixo a ésser el primer a fer cap a la platja. Sense avistar un preciós tronc que sota mig metre amagava un magnífic fred toll, vaig ensopegar i em vaig menjar el tronc, i de postres el toll, fent rebotar el meu crani dos o tres cops entre els altres troncs de diàmetres importants. Moll lateralment m'aixeco i em disposo a cagar-me en tot i seguidament a comunicar que em trobava bé. Faltaria més, ja feia temps que no em passaven aquestes coses. De fet, a mi m'agrada que em passin ja que així recordes més moments, i d'una forma diferent.
Desprès d'encendre un foc sota la pluja, vam decidir que ja havíem fet prou el pamplines i vam anar a casa d'un noi que vivia allà al costat. Vam anar als baixos que hi tenien un billar i unes sales per a refugiar-nos de la pluja. Va estar molt bé tot i la remullada.
Avui a la nit no em trobava massa bé i tenia por de que tornés a patir com la de dijous, però finalment no ha passat res. Durant el dia d'avui, diumenge, he descansat bastant i desprès he anat a donar un volt.
Quin fred que ha fet, ostres estàvem a tres graus! Hem anat a caminar per la antiga via del tren que està envoltada de boscos i de cop, noto com si algú em mirés des de dins el bosc. Miro i veig un mussol mirant-me a 3 metres. Sense exagerar. 3 metres màxim. Ens quedem quiets i el mirem. Desenfundem iPhones i retratat que queda. Uns segons després ens estranya que no s'espanti. Fem una passa i no es mou, se'm queda mirant a mi, fixamnet; brutal feia molta molta por. Una altra passa i sense treure'm auqells uls profunds i negres de sobre. Faig el ruc i continua mirant, pensant que sóc burro potser. Llavors no puc moure'm, tenia massa por, cada cop es feia més gros i no deixava de mirar. Ens hem quedat quiets durant 5 minuts i al final hem anat tirant, però estàvem cagadíssims!. Ha sigut molt xulo.

Bé per a que comenceu bé la setmana em sembla que avui us deixaré amb una mica d'Orxata no? Abans de pensar que estic malament del cap i dir què coi escolta aquest pavo? vull que sapigueu una cosa. El primer cop que em van ensenyar una cançó d'orxata vaig marxar corrents, i ho vaig estar odiant fins que després de sentir-ho un quant temps em va agradar. I quan em va començar a agradar ja no hi havia ningú que em salvés... Ara si us ensenyo una cançó la trobareu molt rara i terrible, però jo us la passo :)
Ostres, de veritat no sé quina passar ja que són totes molt estranyes... Bé aquí teniu:
http://www.youtube.com/watch?v=1nA-qK2wvME Vinga va, però no l'escolteu just després de llevar-vos, podira portar males consequències...
Si us ha agradat o simplement esteu preocupats per als meus gustos musicals us recomano molt molt molt que us llegiu aquest article en aquest blog!
http://sonsdexaloc.cat/la-primera-vegada-que-algu-escolta-orxata/
Saluuut

Malalt

Estic malalt! Feia molt temps que no estava malalt, cosa que n'estic orgullós!
Al dijous a la nit, a la meva panxa no em deixava dormir, i desprès de donar més voltes al llit que cotxe a la Nascar vaig decidir anar al lavabo. Allà, em vaig assentar i al moment no vaig poder reaccionar que vaig vomitar a la pica, bastant fastigós... Seguidament vaig beure aigua i vaig anar a dormir. A les set quan em vaig llevar per a netejar lo de la pica no sé que em va agafar que vaig tornar-hi, al vàter. Al divendres no vaig anar a l'Institut i ho vaig passar molt malament... No em podia aixecar del llit i nomès vaig beure dos gots d'aigua i un suc, amb el que menjo jo! Passant el dia al llit i dormint 10 hores avui, dissabte m'he llevat bé. He pogut esmorzar torrades i el cap encara em fa una mica de mal però poc a poc espero que vagi millorant.
Aquest dilluns és festa ja que és el dia per a recordar les víctimes de la segona guerra mundial.
Aquests dies tothom porta les flors aquestes de color vermell i negre que potser heu vist a la tele, no sé com descriure-les. Aquest dijous vam acabar el primer term, això vol dir que ja estem a la meitat del semestre, ja hem fet un quart de curs i la gebre i les muntanyes nevades m'acompanyen cada dia cap a l'escola.
Els entrenaments de cross country amb l'escola ja s'han acabat. Em vaig estar buscant la vida i vaig descobrir que hi ha un club de runners aquí a la ciutat, Entrenen cada dimarts a la pista d'atletisme pública que està al costat del meu institut així que aquest dimarts em vaig esperar a la biblioteca fent deures fins a les 5 quan l'entrenament va començar. Són tots quasi gent gran, què hi farem però és una forma de entrenar que sinó no puc fer res! Entrenen fort, cosa que m'agrada un cop a la setmana.
Aquesta setmana també, al dijous vaig anar a squash. Sí, a squash. La veritat, es que no sé què em passa; sempre que faig un esport, és mot poc popular. Faig orientació en comptes de còrrer, faig squash en comptes de tennis, m'encanto jajajaja. Tampoc m'agrada la música que li agrada a "tothom", cosa que m'agrada molt no formar part de la "massa".
Doncs sí, vaig començar a fer squash i em va agradar bastant i sóc bastant bo. Mola.
Us desitjo molta sort i molt bon cap de setmana i us deixo amb unes quantes fotos que no havia recordat de penjar!

 Fent la meva primera carbassa de Halloween!

 Aquí, amb el mestre

 Si... millor que no em contracteu com a decorador de galtes...

 Buscant una disfressa per a Halloween

 Comprant les carbasses

 Comprant les carbasses amb en Ron!

Decorant galetes de halloween amb en Ron

Eeei!

Bones!
Avui és dilluns. Aquest cap de setmana vaig anar a Victoria! Sí sí a la capital. Per als despitats Victoria està a 3 hores del meu poble i és la capital de la meva Illa. És una ciutat preciosa, em va encantar.
Desprès d'un trajecte remullat, vam arribar a Victoria al dissabte. Estàvem ja a punt de descarregar les maletes a l'hotel Days Inn. De cop, la Lindsay ve i diu que al hotel no hi ha cap reserva. Pànic. Connexió a internet. Cinc minuts. Arreglat. Ens vam equivocar d'hotel i vam anar finalment a l'hotel Quality Inn, el correcte.
L'hote era de collons! Ostres molt maco. Vam dormir en dues habitacions, i una tenia cuina, 2 lavabos, molt bé tot mama, res per a preocuparse ;)
Desprès de l'acomodament vam anar a fer el turista, que allà no és massa difícil ja que la part bonica és prou petita. El tamany perfecte m'atreviria a dir. Vam visitar el parlament de nit, que està il.luminat amb unes llums precioses, el centre, chinatown, etc. A chinatown, en Ron, el noi que s'allotja amb la mateixa família que jo em va fer una mica de guia. Em va portar en una mena de restaurant que feia una mala pinta que no us ho puc ni explicar, pitjor que la pel.lícula del Torrente era allò. Tot i així em vaig comprar 2 panets per a tastar-los ja que feien molt bona pinta. Ai! Mare meva que bons que estaven, oh, boníssim. Per a fora semblaven pans normals però llavors un a dins tenia com una melmelada, però no era melmelada i... ostres l'altre tenia com pollastre i ceba i curry, i no puc parlar-ne que me'n recordo i els trobo molt a faltar.
A part de menjar delícies orientals vaig anar a donar menjar a unes foques. Eren molt maques i caçaven les sardines a l'aire. Em va agradar molt i també vam passar per al barri ric. Imagina't com deuen ser els rics aquí si la mitjana ja són rics! Cullera quines cases, potents.
En fi, la ciutat em va agradar molt, molt i ja espero poder tornar un altre cop. Espero que us vagi molt bé la setmana!

 Foca!

 Arròs xinès embolicat amb fulles gegants, mhmmm

 Random buildings

 El parlament de nit

 Chinatown

I més chinatown

Per a ajudar-vos a començar bé la setmana us ensenyaré una cançó anomenada a message to you rudy. És del mític grup The specials. Aquest grup juntament amb Madness, i varis grups més formaven part del 2 Tone, un seguit de grups dels anys 70 al Regne Unit. Aquests grups van crear l'ska, un gènere que ara té molta sortida. Suposo que a la gent li agrada ja que és un gènere molt interessant. Va sorgir quan els inmigrants Jamaicans van portar el reagge a UK i el van modificar una mica per a fer-lo més festiu i amb nomès una finalitat, ballar i fer disfrutar al jovent.
Així que així us deixo, a ballar una mica amb l'ska, que no es nescessita ser un ballarí excel.lent per a ballar ska!http://www.youtube.com/watch?v=cntvEDbagAw

Castanyada!

Ei! Com ja sabeu aquí es celebra el Halloween, però, al tantu! A Catalunya es celebra la Castanyada eh! No perdem pas aquesta tradició tant maca.

Procedim a l'entrada... 

Doncs aquests dies aquí han estat bastant halloweenerus. Essent princinpi de tardor, i amb bastanta fresca i amb una boira constant, les decoracions de les cases han ests sense dubte molt efectives. Les cases estan decorades però no molt, n'hi han algunes que tela però bastant light... 

Bé durant aquesta setmana vam anar a comprar carbasses a una granja molt xula plena de carbasses on tu la triaves del camp i tenien el paller tot decorat amb coses de Halloween. Després d'això vam decorar la nostra casa amb unes quantes tumbes , enganxines, aranyes de mentida, etc. A part també vam fer galetes i les vam decorar amb "icing", que és com una pasta molt, molt dolça i que s'acostuma a posar a sobre les madalenes a Catalunya, i llavors es transformen amb cupcakes i valen el doble. Allò, sí. No tinc una vena artística molt potent així que les galetes no eren una meravella però algo es algo.

Aquesta setmana acadèmicament m'ha anat molt bé ja que tinc un 9 de mitjana de biologia! Estic molt content i això em dóna més ganes per a seguir així.

I avui, que ha estat 31 d'Octubre he anat a l'institut amb la meva super disfressa de granjer/cowboy o el que sigui. Vamos, que he triumfat. La gent fins hi tot m'han demanat de fer-se fotos VARIS cops. Molts professors anaven disfressats i ha estat difícil entendre com funciona la "spinal cord" sent explicat per un personatge vestit com de dràcula.

També voldria explicar-vos que em vaig anar a pelar i em van pelar les patilles, ara no en tinc... Però no m'en vaig donar compte fins que una mossa m'ho va dir. Em sento extrany. La perruqueria era remarcable. Per a si algú ha vist "This is England" la perruqueria era la mateixa que la de la pel.lícula. Era com viatjar als anys 70, fins i tot la roba i el pentinat de la dona ho eren. Es massa fort per a mi per a explicar-ho. Ho heu de veure. Al sortir em creia un rudeboy pels carrers de South London.

Avui us vull acomiadar amb una cançó que m'està torturant duant totes les classes de química. Es diu Palance. Ara a química estàvem igualant equacions de reaccions químiques, i en anglès es diu Balancing. I cada cop que la professora diu. Let's balancs these equations, no puc impedir cantar-la. En varies ocasions la he ballat, cosa que va despertar curiositat als meus companys que ja l'han escoltat i estan patint el mateix que jo. Ara quan la paraula és pronunciada tots ens mirem. És bastant divertit la veritat.

http://www.youtube.com/watch?v=xhpYUjeFoDA

La cançó la vaig descobrir a la barraca de a xalest d'aquesta festa major així que porta bons record i bona festa mediterrània! (Aquest no és el tipus de música que escolto normalment...)

Saluuut!

Where is the limit?

On està el límit? Bé no ho sé però deix-ho de quedar-me sorprès. Avui hem sopat gofres. Crec que amb aquestes paraules ja n'hi ha prou jajajaja. Però estaven boníssims, i els hem fet artesanalment!

Bé però la motivadora frase no és pas per a això. Avui desprès de dinar llet amb cereals i un plàtan he mirat uns vídeos d'en Josef Ajram. Aquest personatge admirable és anomenat també Ultraman. No sóc capaç de dir el que ha estat capaç de fer. Ha acabat 2 o 3 Ultramans, sí Ultramans, no Ironmans. Una Ultraman és una cursa en què nedes 10km a mar obert, pedales 400km i pico i corres 84km, dues maratons; tot això amb 3 dies. No sé vosaltres però a mi em sembla inhumà. Doncs estem parlant sobre un que ho ha aconseguit. Estava mirant un TED talk seu (per als que no sabeu què és, TED és una organització sense ànim de lucre que es dedica a organitzar xerrades de personatjes dels quals tots en podem aprendre molt! Són probablement el millor tipus de vídeos motivadors) Tornant al tema, a la seva xerrada ha explicat una mica la seva història, sobre el club que ha montat, Where is the limit? També ha explicat com s'ho fa per a acabar les curses. El que fa és còrrer durant 15min, aquest és el seu objectiu, i llavors es fa una petita recompensa. I 15min més, i 15min més. No ho sé si serveix però el tio ho explicava convençut...
Bé, desprès d'això he mirat un fragment del programa Salvados que parlava sobre la borsa i economia, ja que si no ho sabíeu es un broker. Bé i desprès d'estar un temps seguint al Valentí Sanjuan, que és molt admirable també però ja us explicaré la història més endavant; he decidit anar a còrrer.
He sortit i amb Daft Punk fent vibrar els meus tímpans com mai he acabat fet 15km, que feia un temps considerable que no ho feia i m'he sentit molt bé! Haig d'exceptuar que tenia unes ganes inexplicables de extreure matèria considerada no apte per al meu cos segons el meu sistema digestiu, així que al final s'ha fet un pèl durillo jajajaja. També haig de dir però que la planície i els boscos de tardor i la por a trobar-me un puma dels co...ns, que ja n'estic un pèl fart, el meu ritme era fàcilment incrementat; cosa que ja està bé.
Després d'això i els gofres hem fet galetes de halloween que demà decorarem. Fan bona pinta de moment!

I avui us deixo amb una cançó que he descobert aquesta setmana, però que dona molt bon rollo i, sempre va bé el bon rollo no? Es titula Rio por no llorar, de Delafé y las flores azules. Una mica de modernillidad i alternativa pa'l cuerpo!

Siau!

Ondima!

Com estem? 3100 visites? Sou molt grans, junts continuem sumant visites i més visites, estic molt content que us agradi el meu bloc i que us serveixi, i si és possible, que us transmeti alguna cosa i que us ensenyi quelcom.
Estaria molt content si sou un futur estudiant internacional, o esteu a punt de experimentar una experiència o coneixeu algú, que us posesiu en contacte amb mi!
Abans de decidir-me per a apuntar-me a la beca buscava alguna pàgina com la que estàs llegint ara mateix, no la vaig trobar així que em faria molt feliç parlar amb vosaltres, fer una videotrucada, mails, o el que sigui!

Bé, tornant a les meves vivències, que és per això que esteu aquí començo.
Ha passat molt temps des de l'última entrada, i bastantes coses també. El cap de setmana passat vam anar al veler de l'avi. L'Steve em va explicar tota la història que guardaven aquelles alades parets,aquells viatges que ara resten allà, apunt d'apagar-se degut a la malaltia de l'avi. Té pèrdua de memòria i no és capaç de navegar, però cada dia va cuidar i a mirar el seu veler per la qual cosa l'Steve no el pot treure a navegar. Una història trista, però que va ser molt intensa durant el seu temps; jo diria que aquest veler mai s'ha quedat sense ganes d'anar a aquell lloc, o d'agafar aquella onada tant just que es posà paral.lel. És un final trist, però una bonica vida.
Una de les coses que he après aquests dies, és que mai et pots quedar amb les ganes de fer qualsevol cosa. Pot ser que et fagis un blau, que fagis el ridícul per un moment, que perdis algun objecte, que tinguis agulletes després, i mil coses més. Però si no ho fas, et quedaràs amb el cuc i amb la pregunta Tans pocs collons tens? rondant feliçment pel teu cervell. FES-HO. Agafa aire, corda't bé la bamba, escalfa, fes el ridícul, el que sigui, però sigues impulsiu i digues que sí. No posis l'excusa de que estàs vell, o que estàs cansat. Tothom és capaç de fer qualsevol cosa, al seu nivell respectiu. Que hagués passat si no m'hagués apuntat a la beca? Potser no hauria plorat trobant a faltar a la meva gent, potser he passat alguna tarda de diumenge aburrit a casa, però que collons, estic vivint una experiència que m'està fent crèixer de cop. Com sempre recodaré la frase que em deia el meu GRAN professor de guitarra David Murgadas, amb aquesta cançó avançarem un esgraonàs cap amunt!
Avui abans de còrrer els 6.7km dels campionats de la illa de Vancouver he pensat que potser podria estar assentat menjant el meu lunch tranquil, però estava allà per a acabar la cursa amb 27min, crear amistats, i tornar-me a recordar que amb pit i collons, sóc capaç de moltes coses.
Ahir, abans de fer-me unes ballaruques bones al ball de Halloween vaig pensar que em feia vergonya; i què? Si no ho fas t'aburriràs, i amb la meva catxo disfressa vaig anar a fer el rídicul i m'ho vaig passar de puta mare! I d'això es tracta, de destacar entre la massa de cervells menjats adictes del liti i de la moda, buscar l'alternativa, fer coses diferents, conèixer gent diferent, i sempre ser tu mateix.
Tots tenim ganes de fer alguna cosa, així que surt al carrer, fes alguna cosa diferent a la teva rutina i de ben segur que aquell dia passarà més ràpid i serà més benficiós.

Eps! Em deixava una cosa. A partir d'avui seria un plaer compartir una cançó que m'agrada per a vosaltres. Com alguns ja deveu saber sóc adicte a la música, i m'agraden varis tipus, des de el Reggae i l'ska fins a la música electrònica passant per l'indie i fins i tot una mica de punk i bon rap.
Com que jo penso que una vida sense música, no és vida; us ajudaré a complementar la vostra!
Aquesta setmana, voldria compartir Animal, de Miike Snow; una cançó amb la qual estic molt d'acord amb la lletra: Canvio de formes per a amagar-me an aquest lloc, però encara sóc una animal, animal.
http://www.youtube.com/watch?v=mVWeqAPQUXc

Thanksgiving

Ei!
Un plaer tornar a poder escriure per a vosaltres!
I seguim aquí, avui 14 d'Octubre és thanksgiving però nosaltres el vam celebrar ahir. Vam menjar pavo, amb moltes coses que estava boníssim. Desprès de postres pastís de carbassa que també és molt típic.
El dissabte però, vam anar a cas el avis que hi havia els tiets també i vam menjar rosted beef, un altre tipus de carn. La casa dels avis és super luxosa i té una finestra enorme mirant al mar, és preciosa. El sopar però va ser bastant estrany ja que a la que vam tenir el plat ple de menjar, els convidats van agafar i van menjar el sopar al sofà. Jo i en Ron, el company xinès amb el qual comparteixo homestay family ens vam quedar amb un pam de nas, i arrossegant-lo ens vam dirigir al sofà. Un pèl incòmode la veritat. Però el menjar, excel.lent.
Avui dilluns és festiu i hem aprofitat per a anar a descobrir els voltants de Courtenay amb cotxe. Hem anat a Qualiqum Beach, un lloc preciós, i a varis llocs més (incloent una mena de botiga que tenen cabres a la teulada!)
Bé també vull aprofitar per a dir-vos que començo a trobar a faltar la família, els amics, Igualada, l'estil de vida meditarrani, i poguer tenir gent al costat que t'estima i que saps que pots comptar amb ells.
Diguem que he sortit de la zona de comfort i que fins ara no me n'he donat compte. La sensació que tinc és com si sempre hagués estat un ocellet alimentat per la mare i que de cop, i sense ser l'època prevista he marxat del niu. Estic just a sota el niu, si el sol no m'enlluerna de vegades encara puc veure la mare i els branquillos que m'han acompanyat tots aquests dolços anys.
Estic d'acord que això que estic vivint és un regal, però els has de tenir ben posats i has de sofrir una mica per a obtenir una recompensa.
No escric això per a que penseu que estic malament ni res, simplement vull fer saber a la gent que si mai es planteja un any com aquest, que s'ho plantegi, i que es mentalitzi ja que conec a molta gent que per exemple no durarien deu mesos.
Atenció, això és normal i no em passo el dia trist; és que tansols estic més moments enyorant-me, però això em fa sortir al carrer i encoratjar-me a disfrutar del lloc on estic.
Aprofito també per a enviar les meves condolències a la família i als amics de la jove Igualadina de 16 que ens va deixar la setmana passada. A vegades la vida és molt cabrona.

Kwai Lake!!

Ei! Ja sóc aquí!
És dilluns i ahir vaig tornar de l'excursió, va ser brutal! Impressionant. Els nois amb que vaig estar eren tots molt macos i molt simpàtics; m'ho vaig passar molt bé.
La oportunintat que vaig tenir de descobrir la indescripible i gloriosa natura siutada al Strathcona Park és inpagable. No puc comptar les vegades que li vaig agrair a l'Steve tot el que ha fet per a que un ansiat per a conèixer la natura de l'illa com jo pugui, poc a poc anar complint el seu somni.
La motxilla era molt pesada... Jaquetes i més jaquetes; roba per a si es mulla la que portes, bosses de plàstic envoltant-ho tot per a conservar-ho sec. I menjar, molt menjar. Primer de tot vam començar a pujar, anar fent però a un bon ritme (tots els que anàvem caminant estàvem forts.. cullera com tiraven en algunes pujades!). Finalment, al cap de 3 o 4 hores i 7,5km vam arribar al Kwai Lake; on vam muntar tendes i un petit campament on poder cuinar i estar durant les estones lliures.
El tema menjar a la muntanya no és que el controlin massa ja que els sobres que em vaig comprar de menjar dissecat (7 pavos cada un...) eren terribles; però who cares? estant envoltant d'aquest paisatge i d'aquesta gent tant maca ho tapa tot.
L'endemà vam anar a dinar a un precipici que el vam anomenar "the edge of the world" i ho semblava! Tot ennuvolat i tansols unes majestuoses muntanyes nevades traient el cap. De camí vam para al Lake Beautiful, que si s'anomena així és per alguna cosa i ens vam separar durant mitja hora, sols, i nomès pensant... Molt bona idea. Tornant, vam fer veure que un noi s'havia trencat el peu i que l'havíem d'intervenir i portar al campament. Ens va ser molt difícil però va ser un bon exercici de treball en equip, empatia, i per a conèixer que si mai hi ha un combat entre les persones i la muntanya, guanyarà la muntanya, i ho hem de tenir molt clar. La conclusió de l'exercici va ser una petita xerrada de l'Steve i les seves experiències a la muntanya. Com ell diu, ha estat casat amb la muntanya. Quan va acabar d'estudiar no sabia què era ni què volia fer així que es va fer Ranger (guarda forestal mes o menys) del parc natural on vam anar, quan va conèixer la Lindsay, una guia d'excursions d'esquí de muntanya en aquell temps van anar al Nepal. Desprès d'aquest viatge va decidir viatjar el màxim que pogués però sempre a la muntanya, el que l'ha convertit en un expert.
Portar a una dona durant 15km a l'esquena per a rescatar-la d'una mort assegurada o haver de topar-se amb morts per culpa de no conèixer el seu oponent, la muntanya. Totes aquestes experiències fan que l'admiri i cada cop sembla que la nostra relació vagi agafant més força. Li tinc molta confiança, i quan et presenta als seu amics com el seu nou "fill" vol dir que la cosa va millorant.
Diria que tot això ha estat fomentat per a l'arribada de l'estudiant xinès a la casa, en Ron. És un xicot estrany, l'any passat ja va estar a Courtenay però es va passar l'any parlant xinès i no va aprendre res així que li costa molt l'anglès i és molt difícil mantenir una conversa. Sumat a això, és passa moltes hores a la seva habitació i no surt massa. No és que el tingui creuat, em cau bé; però no m'agrada gens que menyspreï una oportunitat com aquesta.
I us deixo que tinc feina! Bona setmana :)

 Perdoneu, però he decidit no escriure aquest fet ja que la meva emoció és indesctiptible, no us podrieu fer una idea de la il.lusió que em va provocar aquest fet.

 The edge

 El grup!

 Intentant transmetre-us la màgia del racó

 Els hòmens matiners

La meva tenda i la de l'Steve. Sí, vaig dormir sol.

Preparant l'arca

Bé, tal i com podeu apreciar en el títol, estic plantejant-me de començar-ne a fer els plànols... Les tempestes s'apropies de totes les activitats i de totes les nits. El diumenge en va caure una de ben forta, i mentres jo estava tornant de fer una xocolata calenta amb uns estudiants internacionals. Vaig quedar xop, però gràcies a la meva súper jacqueta no em vaig mullar el cos! (les cames si...) Després d'aquesta passejada remullada, m'esperaven els avis a casa per a sopar. Els pares de l'Steve. El seu pare és altíssim, 2 metres; i té problemes de memòria... Tot i això el sopar va ser encantador. Al llarg de la setmana la pluja i el vent va acompanyar tots els meus trajectes a peu cap al bus i els entrenaments també.
El dimarts però, ni la pluja ni el vent ni la neu m'hagués frenat. Era el día en què el meu institut, G.P.Vanier, organitzava una cursa de x-coruntry! Els millors corredors de l'illa hi eren presents i hi havia molta tensió entre tots els 51 corredors de grau 11 i 12. A la sortida, intentant treure el cap entre dos torres desenvolupades com bèsties ens espràven 6km molt ràpids, plans i plens de fang. Les gotes congelades intentaves refredar els músculs difícils d'escalfar. Donen el tret de sortida i ja era de color marró tot, bastant heavy... Però bé, desprès d'una cursa de caqueta podrida (no sé que em va passar però estava fluix) vaig acabar 12. No estic gaire content amb el resultat com estava la cursa passada, però la següent és la setmana que bé així que no em puc desanimar!
Canviant de tema, avui ja he fet els dos exàmens que temia durant tota la setmana i m'han anat normalillo, de 7 pico... Què hi farem no es pot tenir tot si faltes tres dies a classe entre Hornby Island i curses... Així que ja he acabat les unitats i puc començar de nou!
Avui, he estat preparant totes les coses per a la excursió de tres deies del cap de setmana! Em disculpo ja que no us ho havia comentat però aquest divendres dissabte i diumenge aniré d'excursió amb el club d'outdoors de l'Steve. Com a professor té un club que fan esports d'aventura i coses per l'estil i em va oferir aquesta oportunitat i jo vaig acceptar al moment. La ruta prevista és pujar un dels cims més alts de l'Illa al costat dels llacs que vaig anar d'excursió els primers dies que estava aquí. Les tempestes i el mal temps però diria que no ens ho permetran... Malgrat tot anirem fins als llacs i farem petites excursions d'un dia per la zona. fer excursions és bastant més complicat que a Catalunya ja que has de portar moltes més coses per a culpa del clima i els ossos. A la tenda no hi pot haver res de menjar i s'ha de lligar dalt d'un arbre a 4m d'altura, ja em diràs com ho fots això però jo no ho faré. Nescessites dues jaquetes impermeables, dos pantalons per a la pluja, malles i samarretes interiors, forros polars extra gurixuts i coses per a l'estil que em proporciona el club de l'Steve i ell mateix. Són moltes coses que s'han de carregar però el clima ho demana, és el preu que s'ha de pagar. Doncs bé ja us comentaré com m'ha anat la excursió al dilluns o al dimarts!
Salut:

Terry Fox day

I tots us preguntareu, qui és en Terry Fox? Terry fox va ser un home, que, sense una cama i amb càncer va decidir creuar el Canadà corrent. No el va creuar tot, "només" la meitat. Després d'això va morir per culpa del càncer i va esdevenir un heroi recaudant milions de dòllars corrent contra el càncer. http://www.youtube.com/watch?v=6RH_Ds6-mwI (sub castellà) http://www.youtube.com/watch?v=wzd4LYlHCfk (anglès) Aquests son uns vídeos que he trobat per internet però us convido a buscar, i si teniu interès n'han fet una pel.lícula.
Doncs bé, aquesta setmana vam celebrar el dia d'aquest heroi a la nostra escola. Vam fer una reunió al gimnàs, els estudiants internacionals ens vam presentar, vam cantar l'himne nacional mirant la bandera gegant reposant majestuosa a la paret i alguns van parlar. Un noi va parlar, i va dir que avui correria per al seu difunt pare mort de càncer; pum! Com et quedes quan un noi de 13 anys diu això a 2000 adolescents degenerats? Ningú no sabia com reaccionar i un tímid aplaudiment suavitzant la situació va acompanyar al noi amb el cap cot a la seva cadira. Seguidament va sortir un professor que va esclatar a llàgrimes al explicar la història de la seva mare. Un home plorant al teu davant parlant sobre la seva mare i companys teus a mig plorar, emocions a flor de pell, em va impactar i afectar molt.
De cop va canviar el rollo i vam anar a fer una correguda passejada pels voltants del institut, on desprès ens esperarien unes hamburgueses i altres activitats com karaoke, volei, etc. Va ser un dia molt interessant i el vaig disfrutar moltíssim.
Ara mateix acabo de sopar amb els nens de la casa ja que els pares han sortit a fora a sopar. Ha estat un sopar en el que no s'ha creuat ni una paraula, ni una! Ha estat molt estrany... I ha parat de ploure!
Molts records!

1 meset!

I ja sumem 2000 xaferdejades!! Moltes gràcies a tots per als comentaris sobre el blog, per als ànims i per a les crítiques positives. I estic molt orgullós de veure que el blog és visitat normalment des de Iphones, quin goig.

Bé i canviant de tema uns haig d'explicar unes quantes coses. Aquests dos últims dies he anat a Hornby Island, una illa al costat de la meva preciosa, preciosa. Avui us ho explicaré en forma d'historia.

El nostre protagonista es va llevar a les 7 de matí. Havia estat previsor i es va dutxar el dia abans per anar a dormir amb el cap humit i llevar-se amb el seu pèl de modesta llargada creant unes formes d'aleró mai vistes. Al cap de cinc minuts de lluita intentant posar la seva testa de tamany important sota la pica es decideix de posar el cap sota el telèfon de la dutxa. Esglai degut a l'aigua freda, s'eixuga es pentina i encara la cuina.
La germana i la mare de la família d'acollida i acollidora estan preparant l'esmorzar. El jova s'hi uneix i es prepara una llet amb cereals generosa i altres matèries que ara no recorda.
Cotxe, salutació amb els estudiants internacionals, comiat de la seva mare d'acollida i puja a l'autobús groguenc. El jove protagonista es va passar tot el petit trajecte fins al ferry escoltant coreà. No en va aprendre res més que alguns insults; el què normalment s'aprèn. Arriba al ferry, baixa de l'autobús i desenfunda el seu telèfon mòbil que disposa de totes les funcions menys les de telèfon mòbil; paradoxa interessant. Retrata i intenta inmortalitzar l'espectacle que estan contemplant els seus ulls. Salmons saltant sobre unes aigües pacífiques gelades acompanyades d'un sol i uns boscos formats per a arbres d'altures impressionants. Baixa del ferry i agafa altre cop l'autobús per a creuar la illa fins a agafar un altre ferry que el conduirà al seu destí final. Arriba al port de Hornby pensant que ja farà fotos al tornar del mateix lloc sense saber que al toranr s'estarà fent fosc i estarà mig plovent.
Arriba a la casa de colònies i un monitor fa una xerrada. Amb les míseres paraules i el to que fa servir s'adona que és un pel tontet i al protagonista no li cau bé. Excursions a paratges preciosos, jocs al bosc bastant interessants, hores de socialització, i moltes activitas relacionades amb els camps d'aventura que no li fan ni fu ni fa al protagonista l'esperen. Els dos dies van passar volant, com aquest canvi brusc de l'historia. Ja està. Les fogueres, els partits de futbol on un es sent bo sent extremadament dolent i el bon menjar ho van fer passar molt bé. Exceptuant una interrupció durant la nit quan el protagonista va ésser despertant notant els braços d'un coreà que l'estava abraçant mentre dormia i els lavabos que consisteixen en un forat a terra que escup unes aromes indescriptibles acompanyades de mosques amb les potes humides d'orina; els dos dies van ser excelsos, exemis.

I això és tot. Suposo que afirmeu amb mi que aquest escrit és més entretingut que un: M'ho he passat d'allò més bé fent xerinola amb els altres estudiants interacionals.
Us deixo que tinc molta feina i demà és el dia de Terry Fox, ja us en informaré més detalladament.

Cros!

Overcoming with his limitations, kiwi, el personatge d'un vídeo el qual hem de fer una redacciño a anglès està present fins i tot als meus somnis (és broma, tant no) però el creative writing es fa difícil, això sí; les ganes no hi falten pas!
Avui ha estat un dia plujós al Comox Valley, quina novetat! jajaja. De moment no em puc queixar ja que nomès ha plogut 3 dies, però ja s'animarà ja. Però la pluja no ha impedit el pla del dia. Divendres, 20 de setembre, els valents components del club de cross country i dos professors a les 12, han agafat el seu cotxe i s'han dirigit cap a Nanaimo, una ciutat a 90km de Courtenay; però que està a prop per a fer les compres segons ells. Jo, i 3 altres nois hem anat al cotxe del Mr Murphy; el que entrena el club i el meu professor de educació física. Aquesta relació d'amistat-professor que tenim és inimaginalble per al sistema educatiu català! És molt divertit i molt graciós; i sempre té molta pressa i a vegades sembla el Mr Bean. Aixó si, desprès de cada classe seva, surto amb el pit ben inflat, i orgullós de mi mateix i amb ganes de menjar-me el món! És brutal.
Bé al arribar a Nanaimo, el panorama era bastant interessant. La sortida estava com dividida en dues parts, els professionals que anaven amb la seva cantimplora bevent pols de proteïnes submergida a l'aigua amb gust de clor que tenen aquí; i la part dels que portaven unes vans i no es van molestar ni a escalfar. Jo em vaig posicionar al mig. I van donar el tret de sortida. Els professionals es van avançar a la primera posició fent uns salts elegants i movent els braços llargs i prims acompanyats d'aquelles cames primes per+o musculades mostrades quasi completament gràcies als pantalons extra curts que vestien. Contemplant el paisatge em vaig plantar a la desena posició, darrere del típic canadenc, alt com una torre, que va al meu institut. La seva música preferida és el country, country del dur. Aquesta és una de les seves cançons preferides http://www.youtube.com/watch?v=2E064kb3UnU Tela, tela.
Doncs per aquesta posició em vaig quedar fins a la última pujada, on em van avançar 3 ja que no podia més. A la recta final ho estava donant tot, fins que de sobte, una massa considerable amb una velocitat important va topar amb mi a un metre de la arribada. La topada per part de la massa musculada i acompanyada d'un petit cervell em va apartar de la pista i li va deixar pas per a arribar a la 13 posició i deixar-me a la modesta 14 posició. A part del petit incident, vaig acabar molt content; i estic molt content de practicar aquest esport!

Aquí el tema dels esports és molt important per als joves. Si no fas cap esport ets un "pringat" directament; però si fas un esport ets "cool". Als vestuaris, es estrany però escoltar les converses és divertidíssim; exceptuant la contaminació de l'aire per part de les sabates i les aixelles sobreeixint de suor i gespa molla que al cap de uns dies fa molta pudor. Malauradament, o afortunadament comparteixo vestuaris amb l'equip de 30 cossos de 75kg de mitjana de rugby, i amb l'equip de volei. Sempre, sempre desprès dels entrenaments comencen a dir "gays" i paraules per l'estil als de l'equip i els de volei responen amb degenerats i curts de gambals. Però quan ens miren als de Cross country no saben què dir, ja que no és molt "gay" còrrer 6-7-8km als entrenaments, però no és tant "testoroner" com el rugby.

Bé aquest cap de setmana ha plogut bastant però el dissabte va fer bo i vam aprofitar per anar al mercat i al llac de Comox, maco maco. Aprofito per a dir-vos que fins al dimarts no podré fer cap entrada ja que passaré una nit amb els inernacionals a una illa anomenada Honrby Island. Molt bon principi de setmana!

Oil sands

Bé, aquesta entrada no explica res sobre les meves vivències, explica una veritat del medi ambient del Canadà.
Canadà, un dels països amb més vida salvatge, amb els millor i més grans boscos i amb un apreci per al medi ambient, "que t'hi cagues!"
Bé, despertem i tornem al nostre món, al planeta petroli manat per a quatre rics que tan sols pensen per a ells; això és el que ens ensenya el sistema, tira endavant, no miris al costat ni als altres i seràs un cabró i ric del cagar si t'atures a ajudar al coix, has perdut. I per a molt bo que sigui un país, de l'avarícia dels diners no se n'escapa pas. Jo diria que, entre poc i massa, ningú se n'escapa. Aquí en tenim un bon exemple.
Primer de tot ens hem de situar a la província d'Alberta, al nord. (Alberta és al costat de BC, on estic jo).
Al nord d'aquesta província hi trobem una gran, enorme reserva de petroli barrejat amb sorra. Fins fa uns quants anys era bastant abandonada i s'extreia d'altres llocs, però eps! Que s'està acabant el petroli dels altres llocs! Doncs en comptes d'apostar per a la recerca i innovació de noves fonts de energia i automoció, anem a treure el petroli més brut del planeta, el d'Alberta.
Per a fer l'extracció del petroli s'ha de gastar una quantitat d'aigua impressionant i es malmet una zona de naturalesa impressionant; però els sous dels funcionaris son més alts! I tant, com que la gent que no és d' Alberta no hi ha de fer res i al costat de casa ja tenen bosc, "pa que preocupar-se..." I nio us recorda a alguna cosa això?... Al fracking! al nostre apreciat fraking. És una cosa semblant, però no pas igual.
Doncs bé així es destapa un gran secret, el Canadà, un dels pitjors paisos en aquest moment en el factor ambiental (descartant Xina, i d'altres que és exagerat).
Bé, això no és tot, ara, com que tenen tant petroli volen vendre'l, i perquè no vendre'l a la Xina. Així, han de construïr un tub, que travessi totes les muntanyes, tots els rius i tots els pobles d'Alberta, i de BC. Aquí se'n diu el pipeline i és ultra perillós ja que si es malmet al mig del riu; seria apocalíptic...
La raó de contruïr aquest tub és per a portar el petroli fins a la costa del Pacífic i allà portar.lo a la Xina amb vaixell. L'altre cosa que hauran de manejar és com entrar el vaixell entre les petites illes, ja que si xoca amb una... No puc ni pensar-ho. El tresor que arriben a tenir aquí i s'ho volen jugar tot per al petroli.
Bé tot això us ho comento ja que ahir vam veure Avatar, de James Cameron, un director de Alberta. El que vol reflexar la pel.lícula és la destrucció i el que va veure James Cameron quan va observar les mines de petroli del nord de la seva regió. Curiós i molt interessant conèixer el vertader significat de la pel.lícula.

Aquí us deixo amb uns quants links i una informació.
http://www.greenpeace.org/canada/en/campaigns/Energy/tarsands/ Pàgina greenpeace on es pot firmar i s'hi pot trobar molta informació (Anglès)
http://es.wikipedia.org/wiki/Arenas_de_alquitr%C3%A1n_de_Athabasca L'únic que he trobat en castellà...
http://www.onearth.org/article/canadas-highway-to-hell Article explicatiu.

Vídeo de greenpeace contra el pipeline

Bon començament de setmana!

Rebuda

Sí, el títol de l'entrada no quadra quan ja fa 3 setmanes que estàs a Courtenay, però és així. Avui, diumenge 14 de Setembre hem fet la rebuda del immigrants i estudiants internacionals al Comox Valley. Ha sigut molt interessant veure les diferències entre un país desenvolupat i un país el qual es vol presentar a les olimpíades amb un 30% d'atur. Per un moment imagineu un acte així a Igualada (concentracions en contra, policia per a vigilar els neonazis, crearia una repercussió terrible i ni els convidats voldrien anar-hi). Impossible. L'acte es tractava de primer de tot una xerrada de l'alcalde de Courtenay, i varies persones més donant-nos la benvinguda. Hem cantat tots junts l'himne i desprès ha vingut la part social de l'acte. Tots els valents que volguessin podien fer una cursa aguantant un ou amb una cullera. Jo he vist una pila de regals allà darrere i evidentment ja em tenies a la línia de sortida amb l'ou i tota la pesca. Desprès de finalitzar la cursa amb l'ou senser m'han donat una bandera de Canadà! Toma! jajajaja. Ha sigut molt divertit. Desprès hem menjat tots un macro-pastís de la bandera de Canadà, com no. Com podeu anar notant el patriotisme es bastant important. Hem estat parlant i coneixent gent de tot arreu del món i desprès he anat amb una colla a un café on he pres un te de blackberries boníssim! És molt interessant trobar-te amb gent de la teva edat i comentar com va, els que hem anat a fer el te eren 3 noies de brasil, una noia de Romania, una noia de França i un noi de Hong Kong. Ha estat molt divertit!

Bé abans de fer tot això però vaig anar a veure un partit de hockey!. Va ser, com ho diria; interessant. (per a fer-me el madur i el seriós dic això, però va ser guapíssim!! jajajaj) Molt bé, a vegades ens podem fer els seriosos però una mica d'arrels i de "garruleria" ens fa falta. Uns cops, unes empentes, brutal. Abans de sacar una falta, un jugador comença a dir-li coses a un altre, aquest, li agafa el cap i li comença a remenar com qui fa la massa per les madalenes. L'altre com a resposta li fa un cop de puny, els àrbrites van allà i diuen que comenci la baralla. Ja veus a tota la gent dreta i aquells dos traient-se el casc i a començar saltar cops de puny; a la boca. Molt fort. A la que un es va treure la samarreta i quan li queien les proteccions les agafa i li fa un cop al cap de l'altre que el va deixar quasi KO. La gent aplaudint, jajajaja s'ha de veure, va ser molt, molt bo. Això sí els jugadors van ésser expulsats, o van anar als vestidors a eixugar-se la sang i a continuar la baralla no ho sé...
És un esport en el que el fair play no existeix. La ràbia que es tenen els jugadors és impressionant. Un li fa un cop, l'altre ses recupera i li intenta fer la trabeta amb l'stick (perdoneu no sé com s'escriu la paraula). No m'agradaria gens jugar-hi... Però veure-ho és divertit, ara tot i ensenyar el carnet d'estudiant em van clavar $8. Ah, i els glacier kings, els nostres, van guanyar 7-6 als altres, que no recordo com es deien.

Bé doncs això és tot. Tal com diria Sandro Rey, bendiciones y buenas noches

Vagi bé!

 El patís! Com veieu la base eren les millors magdalenes que he menjat mai, molt bona tècnica i no has de fer servir plats ni culleres. Mostra de la eficiència i consciència per al medi ambient del Canadà

 1 segon desprès de fer la foto van marcar! Els blancs son els Glacier Kings

Em disculpo

Bé, em disculpo ja que per la nostra gran diada no vaig fer cap entrada. Vaig estar molt enfeinat i va ser el meu dia "gafe". Per al nostre país va ser un gran dia i cal dir que cada cop que veig un vídeo se'm posa la pell de gallina. La capacitat que tenim d'unir-nos com a poble i lluitar pacíficament per a una cosa és, és impressionant. Podem ser un país petit, però ara que, amb la meva jove edat he pogut viatjar bastant puc dir que som molt grans i tenim molt per a ensenyar! Així que alcem-nos del sofà, i lluitem, lluitem per a una terra lliure i siguem capaços de lluitar per a altres problemes que no són la dependència al regne del cafès amb llet; enfrontem-nos amb els desallotjaments, amb el sexisme, amb homofòbia, etc. Tenim molta feina per a fer i moltes maneres per a fer-ho així que, veient el que hem fet segur que podrem fer alguna cosa.

Deixant de banda els discursos suposo que teniu ganes de llegir les meves vivències Mr Bean. Bé, tot va començar amb un dia amb el que, no vaig ser capaç de obrir el candau de la meva guixeta (cosa que em va portar 10min a acceptar-ho) i vaig haver de fer educació física amb bambes de carrer; ara m'acompanyes a cada passa unes magnífiques butllofes. No em fan mal, tranqil·la mama ;). Bé, després d'un dia escolar en el que em vaig equivocar de classe altre cop, em vaig disposar a agafar el meu bus; amb molta gana per cert ja que em vaig haver de fer el dinar al matí despresa i corrents. Doncs quan anava a agafar el bus, va i està ple. Em quedo sense bus. El professor que porta el tema busos que sempre està allà fora em va dir que n'hi havia un altre que anava al mateix lloc, d'acord. Espero uns 20min amb la colla dels gòtics al costat emprovant-se botes de 1 metre d'alçada... Em van entretenir però. I al final arriba el bus, pujo i faig e mateix recorregut que sempre faig, però al arribar al lloc que havia de parar passa de llarg, i llarg, i llarg. Ja estava mirant de saltar per la finestra quan va decidir parar 1km més enllà. Bé, perdut no estava, només havia de caminar 1km més, però acompanyat de la meva apreciada música. Vaig a buscar els auriculars i no hi són. Perquè??
Bé, al cap de 40 min del previst vaig arribar a casa. Arribo i la mare de la família d'acollida em pregunta si he assistit a les classes. Jo li afirmo i em diu que l'han trucat que m'havia saltat dues classes... Pecigada al braç per a despertar del somni Mr Bean. Bé, i fins aquí s'acaba la meva diada a Canadà. Desprès d'arreglar l'"assuntu" vam anar a banyar-nos al riu, on fa una pudor a peix mort important ja que és la temporada on moren molts salmons i les bèsties baixen a menjar-los. I si baixen...
Vam aprofitar per anar al port a veure el sol amagant-se darrere les muntanyes nevades i de cop sentim un esquitx a l'aigua; un altre. Miro i veig un peix. Que extrany. Em quedo observant i trobo que al darrere del poruc peix hi havia la carinyosa foca! Sí, però ara no era massa carinyosa. Al cap de deu segons el peixs estava escampant sang a l'oceà i la foca estava fent un bon soparet. Wildlife, com en diuen aquí; molt interesant.

Ah! i per a amanir tota la pesca, avui a Advisory Group, una mena de tutoria que dura 15mmin i que fem cada dia hem vist un vídeo de Mr Bean, potenta eh la cosa jajajaja. I m'he quedat tancat a fora de casa. Per sort tenia el riu i el prat abaix de casa i he anat allà a escoltar música i el riu. Brutal.

Aquí us deixo amb el meu estat ZEN...