Ei, us escric això en màniga curta i amb el sol a la cara! Sembla una broma després de tants i tants mesos veient el cel completament blanc de núvols. Però finalment ja va traient el cap i el sol puja la temperatura, i puja el to vermell de la pell dels canadencs també.
Avui hem anat amb el grup de l'explore a fer la segona classe pràctica de kayak abans de la gran excursió a la costa oest de la illa, a Vargas Island. Seran 6 dies remant uns 14 km dirais a l'oceà Pacífic, intens eh? Doncs sí la veritat a vegades estic una mica espantat i tot.
Avui, a 24 graus i el sol picant sense descans hem agafat els kayaks, kayaks luxosos per cert, i hem anat per l'estuari de Courtenay fins a la platja de Comox. Uns 4 km que s'han fet molt, molt durs al tornar ja que la corrent anava en contra, i el final era un riu. Però ho hem aconseguit i al final no estàvem tant cansats.
Avui i a la excursió anirem amb kayaks de dos persones, o com en diuen ells "the divorce boats" que es traduïria a les barques del divorci. Doncs si, hi han baralles, i bastantes si tenim set i no podem parar de remar perquè aniriem endarrere i si pedalem no avancem res; si hi han crisis. Jo anava amb la meva amiga francesa i hem començat bé, ens hem barallat evidentment, i hem acabat bé. Tot i així els monitors ens han etiquetat com la parella de senyors grans que mai es posen d'acord. Però ens ho hem passat molt bé la major part del temps, jo ja vull tornar-hi!
I demà, ens haurem de posar a treballar fort ja que el dissabte hi ha el "garage sale" de l'explore. Això consisteix en la venta de molts productes que les botigues han donat al programa i nosaltres ho venem i els beneficis són per a les excursions. A part d'això també fem una rentada de cotxes gegant que acaba sempre amb una guerra d'aigua i venem cistelles de flors i es una festa molt gran que ve gent de tot el Valley.
Bé vaig a dormir que estic molt cansat i m'espera un cap de setmana un pèl intens, espero que disfruteu molt del pont que jo no en tinc!
dijous, 1 de maig del 2014
dilluns, 21 d’abril del 2014
Pasqua :)
Eps, doncs no sé si encara us enrecordareu de mi, però mira avui estic de vacances, sol a casa i sense res a fer així que us escriuré una mica.
Des de l'última entrada han passat bastantes coses, el camping va ser bastant aburrit però prou bé. Però no us explicaré això ja que fa molt temps..
Aquesta setmana, de dilluns a dijous vam anar de ruta amb l'Explore! Hi vam anar la meitat de la classe i l'altre meitat hi va la setmana que ve. Han estat uns 4 dies molt molt guapos, aquell lloc és brutal. És a la punta més nord de la illa, a cinc hores del meu poble i hi plou molt! Vam caminar fins al far, que és el lloc més nord oficialment i ens ho vam passar molt bé, una experiència brutal. A vegades penso amb la diferència entre anar a Cape Scott a fer classe o fer classe al Mercader en una classe-bunker durant 6 hores al dia... Bastanta diferència no? Aquesta es una de les bastantes raons que em fan desitjar poder graduar-me aquí. Però tant fa, ja sé que les probablilitats que passi això són molt poques.
Just quan vam tornar tots molls de Cape Scott era pasqua! El divendres el vaig passar de relax al poble i vaig visitar alguns amics i al dissabte vaig agafar el ferry i vaig anar a casa de l'Emily a celebrar Pasqua amb la seva família. Ha estat avui diumenge al matí quan he anat amb l'Emily i els seus dos germans petits a buscar els ous de pasqua. Aquí al Canadà els pares pel matí amagen els ous per la casa i posen una pista a cada ou i els has d'anar trobant com en un circuit. Ha estat bastant divertit i hem acabat tots amb uns excessivitat de xocolata que tela... Però també m'han donat una iTunes card que ja l'he gastat amb un bon àlbum que estic escoltant ara mateix, el primer cop que escolto música legalment al meu telèfon!
A part d'això, aquest dissabte vaig començar a fer la meva feina de voluntariat. Per a graduarme aquest any, nescessito 30 hores de voluntariat. El que faré jo, serà ajudar en un projecte sobre el salmó Coho. si no ho sabíeu, el salmó aquí és molt important, base de tots els ecosistemes. El que faré cada dissbte serà anar a tres rius de Comox Valley on hi han unes caixes que hi entren els salmons. Quan estan allà, els contem, els estudiem el seu tamany etc. i netejem les instal.lacions. És un projecte que pora bastanta feina ja que això es fa cada dia, però amb l'ajuda de tots els voluntaris és possible i permet fer un estudi bastant detallat sobre la moguda del salmó Coho.
Bé això es tot, aquí algun dia ja he pogut sortir sense jaqueta al carrer i es comença a veure el cel blau! ja no m'enrecrdava, sempre l'havia vist blanc per als nuvols.
Des de l'última entrada han passat bastantes coses, el camping va ser bastant aburrit però prou bé. Però no us explicaré això ja que fa molt temps..
Aquesta setmana, de dilluns a dijous vam anar de ruta amb l'Explore! Hi vam anar la meitat de la classe i l'altre meitat hi va la setmana que ve. Han estat uns 4 dies molt molt guapos, aquell lloc és brutal. És a la punta més nord de la illa, a cinc hores del meu poble i hi plou molt! Vam caminar fins al far, que és el lloc més nord oficialment i ens ho vam passar molt bé, una experiència brutal. A vegades penso amb la diferència entre anar a Cape Scott a fer classe o fer classe al Mercader en una classe-bunker durant 6 hores al dia... Bastanta diferència no? Aquesta es una de les bastantes raons que em fan desitjar poder graduar-me aquí. Però tant fa, ja sé que les probablilitats que passi això són molt poques.
Just quan vam tornar tots molls de Cape Scott era pasqua! El divendres el vaig passar de relax al poble i vaig visitar alguns amics i al dissabte vaig agafar el ferry i vaig anar a casa de l'Emily a celebrar Pasqua amb la seva família. Ha estat avui diumenge al matí quan he anat amb l'Emily i els seus dos germans petits a buscar els ous de pasqua. Aquí al Canadà els pares pel matí amagen els ous per la casa i posen una pista a cada ou i els has d'anar trobant com en un circuit. Ha estat bastant divertit i hem acabat tots amb uns excessivitat de xocolata que tela... Però també m'han donat una iTunes card que ja l'he gastat amb un bon àlbum que estic escoltant ara mateix, el primer cop que escolto música legalment al meu telèfon!
A part d'això, aquest dissabte vaig començar a fer la meva feina de voluntariat. Per a graduarme aquest any, nescessito 30 hores de voluntariat. El que faré jo, serà ajudar en un projecte sobre el salmó Coho. si no ho sabíeu, el salmó aquí és molt important, base de tots els ecosistemes. El que faré cada dissbte serà anar a tres rius de Comox Valley on hi han unes caixes que hi entren els salmons. Quan estan allà, els contem, els estudiem el seu tamany etc. i netejem les instal.lacions. És un projecte que pora bastanta feina ja que això es fa cada dia, però amb l'ajuda de tots els voluntaris és possible i permet fer un estudi bastant detallat sobre la moguda del salmó Coho.
Bé això es tot, aquí algun dia ja he pogut sortir sense jaqueta al carrer i es comença a veure el cel blau! ja no m'enrecrdava, sempre l'havia vist blanc per als nuvols.
diumenge, 23 de març del 2014
Molt content!
Despres de treure tota la pols al blog, vull explicar-vos tot el que he fet aquests dies. Sé que han estat molts, molts dies sense entrades i molts motius varis, però el major és la "vagueria", deixeu-me ser sincer.
Sent conscient que això pot causar bastanta enveja, ja fa una setmana que estic de vacances de setmana santa, i encara em queda la setmana que bé! I la veritat és que les estic disfrutant molt, a la meva manera evidentment...
Ara farà una setmana, tot just acabar l'examen de matemàtiques del cole vaig agafar el pic i la pala, les raquetes de neu, el trineu per a carregar els trastos i el sac de -12 graus i vaig anar a dormir 2 nits a la neu. Allà vaig estar amb el meu pare canadenc, l'Steve i els seus alumnes. Van ser uns tres dies que vam tenir sol, nevada de un pam, i pluja al final. Vam tenir de tot!
Tot i el temps, vam passar uns molt bons tres dies construint iglus, fent guerres de neu, contemplant les impressionants vistes del mar i les petites illes i aprenent moltes coses sobre allaus i supervivència. Com sempre vaig sortir cagat i sent conscient de que la natura et pot treure la vida amb un "plis" si ets una mica burro amb ella.
Tornant de la neu, al dilluns vaig pensar... "aquest diumenge tens la mitja marató i encara no has fet un estreno simulant la cursa..." dit i fet. Vaig agafar les meves asics i vaig deixar els guants a casa ja que feia sol, i vaig fer la mitja marató. Feia un vent que em va deixar les mans inmòbils per una bona estona, però vaig fer l'entreno.
Durant la setmana he disfrutat la primavera i el sol amb molt bona companyia tot preparant-me per al gran dia, el diumenge. Si, avui mateix és diumenge i ha estat un gran dia, un dia per a recordar. Llevat dels nervis a les 6:55 del matí ja he començat a prepara l'esmorzar amb 150g de hidrats de carboni. He hagut de menjar una cosa que em va recomanar un corredor, i que era asquerosa, ostres esque no tenen gust aquests canadencs. Però bé, ja ho tenia bastant preparat per la mitja marató. A les 10 he baixat a peu cap a la sortida, amb la mama patint a Igualada. Però buf, quan he començat a escalfar he notat que era el dia adequat, que avui res em pararia.
He saludat a la poca gent que coneixia i he visualitzat i controlat els meus contrincants; només eren tres homes a la meva categoria. S'acostaven les 11 i em poso al mig de la sortida amb els dos rivals darrera meu, i em poso el meu límit; 1h 40min, no podia fer més que això, que son uns 5min per km. Sortim i viag fort, massa fort potser; però mentres aguanti, pa'lante. He anat patint fins al km 7 que hi havia gent i m'han animat molt, al km 10,5 donàvem la volta i tornàvem per al mateix lloc, la qual cosa et permetia veure els que encara no havíen donat la volta quan tu ja tornaves. I allà els tens, els meus dos rivals, els dos junts a uns 2km de mi.
En aquell moment, i en baixada m'han sortit ales, i amb l'avituallament se m'han allargat fins al km 18. Allà he estat a punt de caminar, he baixar molt el ritme i tenia por que m'atrapessin... Però he dit, son 3kmk de res, després he dit, 2km de res i després ja podia veure la gent i el poble i ja li he cardat fins al final. Al final no sé si algú ha fet una foto, però feia una cara de felicitat que...
Doncs això, vull dir-vos que he quedat 1r de la meva categoria, homes entre 16 i 19 anys! M'han donat una medalla, i jo els ho volia donar una altra per haver pronunciat bé el meu nom! Bé estic molt molt molt content avui, i una mica cansat.
Que vagi molt b'e la setmana, que jo vaig de camping fins al divendres a Horn Lake! Ja us intentaré explicar com ha anat :)
Sent conscient que això pot causar bastanta enveja, ja fa una setmana que estic de vacances de setmana santa, i encara em queda la setmana que bé! I la veritat és que les estic disfrutant molt, a la meva manera evidentment...
Ara farà una setmana, tot just acabar l'examen de matemàtiques del cole vaig agafar el pic i la pala, les raquetes de neu, el trineu per a carregar els trastos i el sac de -12 graus i vaig anar a dormir 2 nits a la neu. Allà vaig estar amb el meu pare canadenc, l'Steve i els seus alumnes. Van ser uns tres dies que vam tenir sol, nevada de un pam, i pluja al final. Vam tenir de tot!
Tot i el temps, vam passar uns molt bons tres dies construint iglus, fent guerres de neu, contemplant les impressionants vistes del mar i les petites illes i aprenent moltes coses sobre allaus i supervivència. Com sempre vaig sortir cagat i sent conscient de que la natura et pot treure la vida amb un "plis" si ets una mica burro amb ella.
Tornant de la neu, al dilluns vaig pensar... "aquest diumenge tens la mitja marató i encara no has fet un estreno simulant la cursa..." dit i fet. Vaig agafar les meves asics i vaig deixar els guants a casa ja que feia sol, i vaig fer la mitja marató. Feia un vent que em va deixar les mans inmòbils per una bona estona, però vaig fer l'entreno.
Durant la setmana he disfrutat la primavera i el sol amb molt bona companyia tot preparant-me per al gran dia, el diumenge. Si, avui mateix és diumenge i ha estat un gran dia, un dia per a recordar. Llevat dels nervis a les 6:55 del matí ja he començat a prepara l'esmorzar amb 150g de hidrats de carboni. He hagut de menjar una cosa que em va recomanar un corredor, i que era asquerosa, ostres esque no tenen gust aquests canadencs. Però bé, ja ho tenia bastant preparat per la mitja marató. A les 10 he baixat a peu cap a la sortida, amb la mama patint a Igualada. Però buf, quan he començat a escalfar he notat que era el dia adequat, que avui res em pararia.
He saludat a la poca gent que coneixia i he visualitzat i controlat els meus contrincants; només eren tres homes a la meva categoria. S'acostaven les 11 i em poso al mig de la sortida amb els dos rivals darrera meu, i em poso el meu límit; 1h 40min, no podia fer més que això, que son uns 5min per km. Sortim i viag fort, massa fort potser; però mentres aguanti, pa'lante. He anat patint fins al km 7 que hi havia gent i m'han animat molt, al km 10,5 donàvem la volta i tornàvem per al mateix lloc, la qual cosa et permetia veure els que encara no havíen donat la volta quan tu ja tornaves. I allà els tens, els meus dos rivals, els dos junts a uns 2km de mi.
En aquell moment, i en baixada m'han sortit ales, i amb l'avituallament se m'han allargat fins al km 18. Allà he estat a punt de caminar, he baixar molt el ritme i tenia por que m'atrapessin... Però he dit, son 3kmk de res, després he dit, 2km de res i després ja podia veure la gent i el poble i ja li he cardat fins al final. Al final no sé si algú ha fet una foto, però feia una cara de felicitat que...
Doncs això, vull dir-vos que he quedat 1r de la meva categoria, homes entre 16 i 19 anys! M'han donat una medalla, i jo els ho volia donar una altra per haver pronunciat bé el meu nom! Bé estic molt molt molt content avui, i una mica cansat.
Que vagi molt b'e la setmana, que jo vaig de camping fins al divendres a Horn Lake! Ja us intentaré explicar com ha anat :)
dijous, 27 de febrer del 2014
Victoria!
Ei que tal bones!
Bé han estat uns quants dies, però he de dir que he estat un pèl enfeinat. La setmana passada es va passar 3 dies nevant sense parar i al final ens va deixar amb uns preciosos 25cm de neu que van tancar les escoles al dilluns. Em vaig passar el dia jugant amb la neu i amb trineus i va ser bastant divertit!
Però això no ha estat tot.Ahir dimecres vam anar tots els internacionals a esquiar. Vam poder difrutar aquest cop si de uns bons 2 metres de neu pols i verge. Va ser impressionant, no vaig parar en tot el dia! Vam agafar jo i un amic mexicà que també estava esquiant i vam baixar de tot. Primer vam baixar per al mig del bosc, entre els arbres. Quina por!! Mare de déu... Va ser de bojos allò.... Seguidament vam anar al "Park". El Park és un lloc amb salts, tubs, half pipes i coses d'aquestes que l'Univers va decidir que l'Arnau no podrà fer mai. I així és, per molt que posi collons, les coses aquestes de saltar, i freestyle i coses així no estan fetes per a mi.
Doncs allà estava jo, amb els meus esquis acostant-me al salt. Em vaig dir a mi mateix, ara ja no pots tirar enrere i si frenes serà pitjor aixi que... AUUUUU La m... que em va p...! JA em vaig menjar la neu d'una manera bastant espectacular, el pal a 4 metres i l'esquí esquerre 2 metres més enllà. Però no em va fer mal! Una mica si, però no massa! Va ser brutal jajajaj!
Després també us explicaria que ens vam perdre i vam acabar baixant per una negra, la cosa més empinada que he vist mai, esque no sé com explicar-ho quina por... Però bé us vull explicar més coses.
Avui, m'he llevat a les doloroses cinc del matí, amb la cara mig cremada d'ahir de la neu (mama aquí no tenen aftersun.. No hi puc fer res) per a anar a Victoria!
Victoria és la capital de la illa i està a sud, a tres hores en autobús des de el meu poble. Allà hem anat al Parlament de British Columbia amb l'Explore. A l'Explore fem ciències socials i aquestes primeres setmanes hem estat estudiant el parlament i el govern de Canadà, i avui hem anat a veure una sessió de debat al Parlament de Victoria. L'edifici és preciós, una de les coses més maques que he vist aquí al Canadà. Al Parlament ha estat molt interessant, hem pogut veure i escoltar com discutien sobre la sostenibilitat dels ferrys que connecten la illa amb Canadà i les altres illes més petites. El de l'oposició començaven a cridar, i els del govern començaven a picar a les taules quan un ministre feia un discurs d'aquells de David Fernandez de la CUP, fotent canya. I els altres cridant, molt molt interessant i diferent! M'ha encantat.
Després hem anat a les oficines i hem conegut al president, i al respresant del Comox Valley.
Seguidament hem menjat el lunch al port de Victoria i hem anat a l'Imax! Hem vist un documental sobre pinguins i era molt guapo. Llavors hem agafat el bus i tres horetes més fins a caseta.
Estic passant uns dies increïbles i no sé, no m'imagino el valor que té tot això; és impagable. A una edat tant jove poguer conèixer tant món... Si això ho he aconseguit treient bones notes a tercer de la ESO i acoseguint la beca d'aquesta manera ha valgut molt la pena posar-se a estudiar aquells diumenges després de la cursa, cansat.
No sé, és brutal; sempre estic rient, i cada dia quan arribo a casa em venen ganes de ballar; us vull transmetre aquesta felicitat!
A somriure i endavant.
Bé han estat uns quants dies, però he de dir que he estat un pèl enfeinat. La setmana passada es va passar 3 dies nevant sense parar i al final ens va deixar amb uns preciosos 25cm de neu que van tancar les escoles al dilluns. Em vaig passar el dia jugant amb la neu i amb trineus i va ser bastant divertit!
Però això no ha estat tot.Ahir dimecres vam anar tots els internacionals a esquiar. Vam poder difrutar aquest cop si de uns bons 2 metres de neu pols i verge. Va ser impressionant, no vaig parar en tot el dia! Vam agafar jo i un amic mexicà que també estava esquiant i vam baixar de tot. Primer vam baixar per al mig del bosc, entre els arbres. Quina por!! Mare de déu... Va ser de bojos allò.... Seguidament vam anar al "Park". El Park és un lloc amb salts, tubs, half pipes i coses d'aquestes que l'Univers va decidir que l'Arnau no podrà fer mai. I així és, per molt que posi collons, les coses aquestes de saltar, i freestyle i coses així no estan fetes per a mi.
Doncs allà estava jo, amb els meus esquis acostant-me al salt. Em vaig dir a mi mateix, ara ja no pots tirar enrere i si frenes serà pitjor aixi que... AUUUUU La m... que em va p...! JA em vaig menjar la neu d'una manera bastant espectacular, el pal a 4 metres i l'esquí esquerre 2 metres més enllà. Però no em va fer mal! Una mica si, però no massa! Va ser brutal jajajaj!
Després també us explicaria que ens vam perdre i vam acabar baixant per una negra, la cosa més empinada que he vist mai, esque no sé com explicar-ho quina por... Però bé us vull explicar més coses.
Avui, m'he llevat a les doloroses cinc del matí, amb la cara mig cremada d'ahir de la neu (mama aquí no tenen aftersun.. No hi puc fer res) per a anar a Victoria!
Victoria és la capital de la illa i està a sud, a tres hores en autobús des de el meu poble. Allà hem anat al Parlament de British Columbia amb l'Explore. A l'Explore fem ciències socials i aquestes primeres setmanes hem estat estudiant el parlament i el govern de Canadà, i avui hem anat a veure una sessió de debat al Parlament de Victoria. L'edifici és preciós, una de les coses més maques que he vist aquí al Canadà. Al Parlament ha estat molt interessant, hem pogut veure i escoltar com discutien sobre la sostenibilitat dels ferrys que connecten la illa amb Canadà i les altres illes més petites. El de l'oposició començaven a cridar, i els del govern començaven a picar a les taules quan un ministre feia un discurs d'aquells de David Fernandez de la CUP, fotent canya. I els altres cridant, molt molt interessant i diferent! M'ha encantat.
Després hem anat a les oficines i hem conegut al president, i al respresant del Comox Valley.
Seguidament hem menjat el lunch al port de Victoria i hem anat a l'Imax! Hem vist un documental sobre pinguins i era molt guapo. Llavors hem agafat el bus i tres horetes més fins a caseta.
Estic passant uns dies increïbles i no sé, no m'imagino el valor que té tot això; és impagable. A una edat tant jove poguer conèixer tant món... Si això ho he aconseguit treient bones notes a tercer de la ESO i acoseguint la beca d'aquesta manera ha valgut molt la pena posar-se a estudiar aquells diumenges després de la cursa, cansat.
No sé, és brutal; sempre estic rient, i cada dia quan arribo a casa em venen ganes de ballar; us vull transmetre aquesta felicitat!
A somriure i endavant.
dilluns, 17 de febrer del 2014
Sense títol
Bufff, ha estat tant de temps que ja no sé quin títol posar!
La veritat és que últimament em fa bastanta mandra escriure, us haig de ser sincer, però bé, de tant en tant toca no?
Doncs aquí ha plogut molt aquesta setmana, i ha fet bastant fred. Cada cop que plovia a la ciutat nevava a dalt a les pistes d'esquí, i ara ja tenen 150cm en tres dies! Ahir la gent es va quedar a dalt les pistes perquè el bus que puja i baixa no podia circular per la carretera. Ara molta gent està esquiant ja que la neu està en molt bon estat; però jo he aprofitat i he anat a còrrer ;) L'estadi atlètic estava molt més calmat!
Tot i això, aquests dies ha fet cada tormenta que era impossible anar a còrrer, i he hagut d'anar al gimnàs amb els meus amics mexicans que hi van cada dia. Primer em diuen, si vols fes un rato de màquines i després farem exercicis sense màquines que és millor per a gent de la nostra edat. Primer molt bé, però quan ja portava com 70 flexions, i més i més... Els meus braços tremolaven! jajajaja. Malgrat tot, he millorat molt amb el tema flexions i ara en faig més, tot gràcies a la pluja i als meus amics llatins que em colen al gimnàs. A més, el segurata del gimnàs és amic nostre ja que mexicà i ens convida a passar!
Bé a part de llevar-me sense poder moure els braços, aquesta setmana he fet més coses. A classe de socials hem començat a treballar en un projecte molt interessant. Fa dues setmanes, vam fer una enquesta sobre la nostra ideologia política. Nosaltres no sabíem per a què era fins al dimecres quan ens van dividir en grups. Aquells grups eren grups polítics amb la gent que tenen la mateixa ideologia que tu. Jo evidentment vaig acabar a la minora, al grup de l'"extrema esquerra" que seria com ICV i ERC, i una mica tirant cap a la CUP. Després el professor ens va ensenyar el pressupost que teniem per a governar el nou país, la illa de Vancouver. El pressupost és molt difícil d'ajustar, i és un exercici molt interessant. Durant les properes setmanes hem de fer un vídeo presentant el nostre partit i les seves propostes. A veure que tal ens va a nosaltres!
I a part dels estudis i esports aquesta setmana ha estat sant Val.lentí. Ja sé que vosaltres no ho sabíeu i que el dia dels enamorats dels catalans és Sant Jordi, però jo us ho recordo ;).
Doncs aquí el programa dels interacionals va fer un altre ball. I sí va ser igual d'aburridot que el de Halloween, però mira, va ser millor que quedar-se a casa un dimecres al vespre sense res a fer. A més, vaig guanyar una caixa de bombons! Però els hi vaig donar a la meva família perquè jo ja he aborrit la xocolata...
Però bé al dia que m'ho vaig passar bé va ser al divendres, que vaig anar a un concert de reggae a una illa que esta plena de hippies. L'escena era bastant brutal; un gos que es passejava per l'escenari, il.luminats ballant descalços, el cantant amb rastes fins a els genolls, etc. Molt autèntic
Per a acabar aquesta entrada tant llarga nomès voldria felicitar a la Gisela Montes i a la Marta Nieves, alumnes de l'INS Joan Mercader que han estat presel.leccionades per a la segona edició de la meva beca! Moltes felicitats altre vegada i molta sort a les dues a l'examen!
La veritat és que últimament em fa bastanta mandra escriure, us haig de ser sincer, però bé, de tant en tant toca no?
Doncs aquí ha plogut molt aquesta setmana, i ha fet bastant fred. Cada cop que plovia a la ciutat nevava a dalt a les pistes d'esquí, i ara ja tenen 150cm en tres dies! Ahir la gent es va quedar a dalt les pistes perquè el bus que puja i baixa no podia circular per la carretera. Ara molta gent està esquiant ja que la neu està en molt bon estat; però jo he aprofitat i he anat a còrrer ;) L'estadi atlètic estava molt més calmat!
Tot i això, aquests dies ha fet cada tormenta que era impossible anar a còrrer, i he hagut d'anar al gimnàs amb els meus amics mexicans que hi van cada dia. Primer em diuen, si vols fes un rato de màquines i després farem exercicis sense màquines que és millor per a gent de la nostra edat. Primer molt bé, però quan ja portava com 70 flexions, i més i més... Els meus braços tremolaven! jajajaja. Malgrat tot, he millorat molt amb el tema flexions i ara en faig més, tot gràcies a la pluja i als meus amics llatins que em colen al gimnàs. A més, el segurata del gimnàs és amic nostre ja que mexicà i ens convida a passar!
Bé a part de llevar-me sense poder moure els braços, aquesta setmana he fet més coses. A classe de socials hem començat a treballar en un projecte molt interessant. Fa dues setmanes, vam fer una enquesta sobre la nostra ideologia política. Nosaltres no sabíem per a què era fins al dimecres quan ens van dividir en grups. Aquells grups eren grups polítics amb la gent que tenen la mateixa ideologia que tu. Jo evidentment vaig acabar a la minora, al grup de l'"extrema esquerra" que seria com ICV i ERC, i una mica tirant cap a la CUP. Després el professor ens va ensenyar el pressupost que teniem per a governar el nou país, la illa de Vancouver. El pressupost és molt difícil d'ajustar, i és un exercici molt interessant. Durant les properes setmanes hem de fer un vídeo presentant el nostre partit i les seves propostes. A veure que tal ens va a nosaltres!
I a part dels estudis i esports aquesta setmana ha estat sant Val.lentí. Ja sé que vosaltres no ho sabíeu i que el dia dels enamorats dels catalans és Sant Jordi, però jo us ho recordo ;).
Doncs aquí el programa dels interacionals va fer un altre ball. I sí va ser igual d'aburridot que el de Halloween, però mira, va ser millor que quedar-se a casa un dimecres al vespre sense res a fer. A més, vaig guanyar una caixa de bombons! Però els hi vaig donar a la meva família perquè jo ja he aborrit la xocolata...
Però bé al dia que m'ho vaig passar bé va ser al divendres, que vaig anar a un concert de reggae a una illa que esta plena de hippies. L'escena era bastant brutal; un gos que es passejava per l'escenari, il.luminats ballant descalços, el cantant amb rastes fins a els genolls, etc. Molt autèntic
Per a acabar aquesta entrada tant llarga nomès voldria felicitar a la Gisela Montes i a la Marta Nieves, alumnes de l'INS Joan Mercader que han estat presel.leccionades per a la segona edició de la meva beca! Moltes felicitats altre vegada i molta sort a les dues a l'examen!
dimarts, 4 de febrer del 2014
El meu nas està congelat
Acabo de venir de còrrer i fa molt molt fred, estàvem a -4 i feia com un vent... Ha estat la sortida més dura de l'any quasi bé! Només he aguantat 6 km i lo altre ho he hagut de compensar amb flexions i abdominals.
Bé, ja sé que els meus entrenaments doncs, no us importen massa així que aniré directament al que, potser si que pot ser del vostre interès.
He començat el programa Explore! Per fi! Després d'esperar uns 4 mesos ja hem començat. Al primer dia estàvem tots molt nerviosos però lo bo és que ja ens coneixíem tots ja que ens hem trobat varies vegades anteriorment. Som un grup de 40 alumnes separats en dos grups que es faran i desfaran cada setmana per a que poguem conèixer a tots els 40 alumnes abans de començar les excursions. Tots els que estan al grup són molt macos, divertits i interessants, és un grup molt molt "ben parit".
Al primer dia els tres professors que fan el programa ens van fer una xerrada. Ens van parlar sobre com aquest programa ha canviat la vida a alguns, que ens canviarà la vida a bastants de nosaltres; però que serà la cosa que recordarem de l'escola quan tinguem 80 anys. També van dir que vindrien a parlar ex alumnes que ara estan treballant en expedicions al pol nord, que treballen a parcs naturals, o que simplement aquells cinc mesos els van canviar.
Jo primer pensava que tot allò era propaganda que pff, bé que vols que et digui. Però ja porto dos dies i "tate, aquí habrá bacalao". Hem fet bastants tallers, reflexions sobre auto estima, a aprendre a valorar els altres, i coses d'aquestes que potser ara valoro més i les aprofito més però que les trobo molt interessants. Les classes que fem també son molt interessants; fem Biologia, Matemàtiques i Socials-Història. A Socials hem començat explicant el govern, i he vist una mica de punt de vista diferent al explicar els tipus de govern a com ho fem a Catalunya. Aquí hem pogut discutir una mica les coses bones i dolentes del Socialisme i el Capitalisme i el Liberalisme, i a Catalunya l'any passat nomès et parlaven d'Stalin, et deien que tohom moria de gana a la URSS i ja està, ja veies que el comunisme era dolent, no calia discutir ni res. Tot i això, aquí el que en diuen "lliberat d'expressió" no és que en tinguin massa... He vist coses bastant terribles al llarg dels meus cinc mesos aquí. Per exemple, en un dels tallers que hem fet parlàvem sobre el triomf. Els professors sempre el comparaven amb el descobriment de l'electricitat, guanyar una cursa o coses així. Vaig estar donant un temps per a que rectifiquessin però no... Em vaig cansar i vaig preguntar perquè no consideraven ser feliç el triomf. Es van quedar quiets, i em van donar la raó evidentment.
A més d'això també he vist samarretes de l'escola sobre "Leadership". Aquesta assignatura es tradueix a Lideratge. Jo ho vaig trobar bastant fort; a les seves samarretes hi deia "Lidera, segueix o apartat del camí". Jo primer no ho creia; que bé no? Mode ramat d'ovelles. Des de l'institut fent-nos aprendre que hem d'obeir i no queixar-nos. No sé vosaltres però jo ho trobo un pèl estrany.
Em disculpo que hagi marxat una mica del tema, només us vull dir que ja escriuré més sobre l'Explore durant la setmana si tot va bé. Bon Dimecres!
Bé, ja sé que els meus entrenaments doncs, no us importen massa així que aniré directament al que, potser si que pot ser del vostre interès.
He començat el programa Explore! Per fi! Després d'esperar uns 4 mesos ja hem començat. Al primer dia estàvem tots molt nerviosos però lo bo és que ja ens coneixíem tots ja que ens hem trobat varies vegades anteriorment. Som un grup de 40 alumnes separats en dos grups que es faran i desfaran cada setmana per a que poguem conèixer a tots els 40 alumnes abans de començar les excursions. Tots els que estan al grup són molt macos, divertits i interessants, és un grup molt molt "ben parit".
Al primer dia els tres professors que fan el programa ens van fer una xerrada. Ens van parlar sobre com aquest programa ha canviat la vida a alguns, que ens canviarà la vida a bastants de nosaltres; però que serà la cosa que recordarem de l'escola quan tinguem 80 anys. També van dir que vindrien a parlar ex alumnes que ara estan treballant en expedicions al pol nord, que treballen a parcs naturals, o que simplement aquells cinc mesos els van canviar.
Jo primer pensava que tot allò era propaganda que pff, bé que vols que et digui. Però ja porto dos dies i "tate, aquí habrá bacalao". Hem fet bastants tallers, reflexions sobre auto estima, a aprendre a valorar els altres, i coses d'aquestes que potser ara valoro més i les aprofito més però que les trobo molt interessants. Les classes que fem també son molt interessants; fem Biologia, Matemàtiques i Socials-Història. A Socials hem començat explicant el govern, i he vist una mica de punt de vista diferent al explicar els tipus de govern a com ho fem a Catalunya. Aquí hem pogut discutir una mica les coses bones i dolentes del Socialisme i el Capitalisme i el Liberalisme, i a Catalunya l'any passat nomès et parlaven d'Stalin, et deien que tohom moria de gana a la URSS i ja està, ja veies que el comunisme era dolent, no calia discutir ni res. Tot i això, aquí el que en diuen "lliberat d'expressió" no és que en tinguin massa... He vist coses bastant terribles al llarg dels meus cinc mesos aquí. Per exemple, en un dels tallers que hem fet parlàvem sobre el triomf. Els professors sempre el comparaven amb el descobriment de l'electricitat, guanyar una cursa o coses així. Vaig estar donant un temps per a que rectifiquessin però no... Em vaig cansar i vaig preguntar perquè no consideraven ser feliç el triomf. Es van quedar quiets, i em van donar la raó evidentment.
A més d'això també he vist samarretes de l'escola sobre "Leadership". Aquesta assignatura es tradueix a Lideratge. Jo ho vaig trobar bastant fort; a les seves samarretes hi deia "Lidera, segueix o apartat del camí". Jo primer no ho creia; que bé no? Mode ramat d'ovelles. Des de l'institut fent-nos aprendre que hem d'obeir i no queixar-nos. No sé vosaltres però jo ho trobo un pèl estrany.
Em disculpo que hagi marxat una mica del tema, només us vull dir que ja escriuré més sobre l'Explore durant la setmana si tot va bé. Bon Dimecres!
dilluns, 27 de gener del 2014
La meitat
Si senyors, no sé com anunciar-vos això. El 50%, la meitat, l'equador, no ho sé. Ja porto 5 mesos aquí, i me'n queden 5 més. Dir això es fa molt difícil. Sembla mentida que "nomès" amb 5 mesos agafis tant carinyo a un lloc. Ja tinc amics, ja tinc "família" i em sento molt bé aquí. Al mateix temps a Igualada tinc els amics, la família i tot el que estimo. No vull marxar, ja que trobaré molt molt a faltar la vida d'aquí; però vull tornar.
Hi havia potser un temps aquí, els primers dies, quan encara no estimava a ningú ni tampoc era estimat per a ningú doncs em preguntava a mi mateix, perquè no marxar i tornar a la zoan de comfort? Ara sé la resposta, i gràcies que no vaig marxar!
Amb 5 mesos he conegut a molta gent, gent que m'ha fet crèixer i sobre tot obrir els ulls i la ment. He viscut experiències inolvidables, i que de ben segur em canviaran la meva vida, la meva forma de pensar i actuar. A vegades penso amb el moment que vaig clickar el botó de "enviar", aquell simple fet que canviaria bastant la meva vida.
Jo us entenc, vosaltres potser no ho enteneu, jo també pensaria que aquest pringat, un adolescent que està experimentant tantes coses al mateix temps pues ara es flipa i posa aquí el rollo del poeta. No, de veritat. Una experiència com aquesta marca, i no com a dolent; no canvia la personalitat, tan sols afegeix, afegeix i millora a un mateix.
Aprens també a valorar les persones, però la cosa més senzilla però efectiva que he après és que els següents anys que em queden per endavant son els millors de la teva vida, que com més gran et tornes més burro, i que has de viure el present. No has de pensar sobre el que no vas fer, no has de planejar pas a pas tot el que faràs; les sorpreses i les coses no planejades són les que desprès recordaràs millor. Això també pot sonar molt de disney, però entre poc i massa. Si durant aquests dies els visc normal, sense pensar els que he perdut, els que han passat i els que han de passar els disfrutaré molt més. Algú em va dir, si aquí fas relacions fortes amb la gent, a l'aeroport sempre es fa molt difícil. Mira quasi que l'envio... I què? com pots pensar amb l'aeoroport ara?! Ja vindrà, falta molt, falten molts dies que els pots passar genial amb genials persones al teu costat.
Doncs això es al que em dedico, entre neurones, proteines, anàlisis de personatges i masses molars procuro viure cada dia com si no existissin calendaris; tot i que a vegades, com avui, és molt maco parar, pensar i reflexionar.
Hi havia potser un temps aquí, els primers dies, quan encara no estimava a ningú ni tampoc era estimat per a ningú doncs em preguntava a mi mateix, perquè no marxar i tornar a la zoan de comfort? Ara sé la resposta, i gràcies que no vaig marxar!
Amb 5 mesos he conegut a molta gent, gent que m'ha fet crèixer i sobre tot obrir els ulls i la ment. He viscut experiències inolvidables, i que de ben segur em canviaran la meva vida, la meva forma de pensar i actuar. A vegades penso amb el moment que vaig clickar el botó de "enviar", aquell simple fet que canviaria bastant la meva vida.
Jo us entenc, vosaltres potser no ho enteneu, jo també pensaria que aquest pringat, un adolescent que està experimentant tantes coses al mateix temps pues ara es flipa i posa aquí el rollo del poeta. No, de veritat. Una experiència com aquesta marca, i no com a dolent; no canvia la personalitat, tan sols afegeix, afegeix i millora a un mateix.
Aprens també a valorar les persones, però la cosa més senzilla però efectiva que he après és que els següents anys que em queden per endavant son els millors de la teva vida, que com més gran et tornes més burro, i que has de viure el present. No has de pensar sobre el que no vas fer, no has de planejar pas a pas tot el que faràs; les sorpreses i les coses no planejades són les que desprès recordaràs millor. Això també pot sonar molt de disney, però entre poc i massa. Si durant aquests dies els visc normal, sense pensar els que he perdut, els que han passat i els que han de passar els disfrutaré molt més. Algú em va dir, si aquí fas relacions fortes amb la gent, a l'aeroport sempre es fa molt difícil. Mira quasi que l'envio... I què? com pots pensar amb l'aeoroport ara?! Ja vindrà, falta molt, falten molts dies que els pots passar genial amb genials persones al teu costat.
Doncs això es al que em dedico, entre neurones, proteines, anàlisis de personatges i masses molars procuro viure cada dia com si no existissin calendaris; tot i que a vegades, com avui, és molt maco parar, pensar i reflexionar.
dissabte, 25 de gener del 2014
EXÀMENS
Aquí ja s'acaba el semestre, el que vol dir que s'acaben les classes i els cursos i que també venen els exàmens finals. Les classes que tinc aquest semestre són biologia, química, anglès i educació física. Com ja sabíeu segurament aquí tens quatre classes per semestre que les fas cada dia, i llavors a principis de febrer canvies les quatre classes per quatre de noves i aquestes les fas cada dia fins a finals de juny. El sistema m'agrada i no es fa gens pesat si les classes son bones!
Doncs això, aquesta serà la última setmana i com ja haureu notat per la meva inactivitat he estat estudiant com un cabró, perdoneu les paraules però s'ho mereixen. Culleres com he estudiat! Com mai! jajaja. Aquest divendres vaig fer la segona part de l'examen final de biologia, un examen bastant dur, que no sabeu que relaxat que em sentia al acabar-lo.
Tot i així encara no podem celebrar-ho ja que em queda química. Els exàmens de química seran el dimarts i el dimecres i llavors, si el meu apreciat professor d'anglès no em fa fer mes redaccions, comentaris de poemes, anàlisis de històries o qualsevol cosa per l'estil; ja hauré acabat!
Això vol dir que el Programa Explore ja començarà! Estem tots molt emocionats i nerviosos per a que comenci. Per als de mala memòria, l'Explore és el programa que faré aquest segon semestre. Consisteix en fer 4 classes amb el mateix grup, però fas molta part acadèmica al principi i quan arriba la "calor" al maig i juny porten la classe fora del cole. Farem excursions amb kayak de 7 dies, excursions a peu, anar a veure ballenes, a visitar el Parlament i moltes moltes coses més que ja les esperem tots!
Doncs bé, us deixo aquí i em despedeixo potser per a una altra setmana per culpa dels exàmens... Espero però poder escriure abans!
Abans però us deixo entretinguts amb aquest personatge que he trobat per interent drant els descansos d'estudiar jejejeje
http://www.youtube.com/watch?v=VnjfYrE7xYQ
http://www.youtube.com/watch?v=EGCNceNztMI
dissabte, 18 de gener del 2014
Doncs si ja és hora...
Aquesta setmana ha estat molt moguda, ho sento per a estar tant inactiu al blog aquests dies. El què passa és que estem a finals de semestre i totes les meves classes s'estan acabant, i ja tinc exàmens finals la setmana que ve...
Doncs això aquí el clima ja no és tant fred, no sé si és que m'hi he acostumat o es l'escalfament global però no fa massa fred. Tot i així, les "altes" temperatures no em van impedir anar a a esquiar! Per fi han obert les pistes d'esquí! Aquest dimecres les vam estrenar amb el programa dels estudiants internacionals. Vaig esquiar que ja feia dos anys que no ho feia i encara me'n recordo prou bé. Vaig poder baixar per a moltes pistes i només vaig caure un cop. Aquí les pistes d'esquí són diferents. Pots baixar per a on vulguis, per a on et dongui la gana. La gent llavors baixa pel mig del bosc i per llocs molt empinats amb neu verge i es molt divertit, és molt molt diferent. Jo ho vaig provar amb els meus amics durant un tros d'anar a la neu verge i disfrutes molt, el què passa és que és més difícil.
Totes les pistes estan bastant nevades però a les parts baixes encara hi ha algunes zones on falta una mica de neu... Aquí no tenen canons de neu!
Apart d'anar a esquiar, durant aquesta setmana he disseccionat un porc. Sí! un porc! Bé no era un porc gran, era un fetus de porc, a punt de néixer. La veritat es que no feia gaire cosa i és molt molt interessant. Es pot veure tot i aplicar tot allò après d'una manera molt guapa.
Aquesta setmana també he estat com cansa perquè no tinc gana i no em venia de gust menjar. Hi ha un constipat que ronda que potser m'està agafant però ara estic un pèl millor! Avui estic molt content!
Que vagi molt be el cap de setmana!
Doncs això aquí el clima ja no és tant fred, no sé si és que m'hi he acostumat o es l'escalfament global però no fa massa fred. Tot i així, les "altes" temperatures no em van impedir anar a a esquiar! Per fi han obert les pistes d'esquí! Aquest dimecres les vam estrenar amb el programa dels estudiants internacionals. Vaig esquiar que ja feia dos anys que no ho feia i encara me'n recordo prou bé. Vaig poder baixar per a moltes pistes i només vaig caure un cop. Aquí les pistes d'esquí són diferents. Pots baixar per a on vulguis, per a on et dongui la gana. La gent llavors baixa pel mig del bosc i per llocs molt empinats amb neu verge i es molt divertit, és molt molt diferent. Jo ho vaig provar amb els meus amics durant un tros d'anar a la neu verge i disfrutes molt, el què passa és que és més difícil.
Totes les pistes estan bastant nevades però a les parts baixes encara hi ha algunes zones on falta una mica de neu... Aquí no tenen canons de neu!
Apart d'anar a esquiar, durant aquesta setmana he disseccionat un porc. Sí! un porc! Bé no era un porc gran, era un fetus de porc, a punt de néixer. La veritat es que no feia gaire cosa i és molt molt interessant. Es pot veure tot i aplicar tot allò après d'una manera molt guapa.
Aquesta setmana també he estat com cansa perquè no tinc gana i no em venia de gust menjar. Hi ha un constipat que ronda que potser m'està agafant però ara estic un pèl millor! Avui estic molt content!
Que vagi molt be el cap de setmana!
dimarts, 7 de gener del 2014
Atenció
Atenció, a part d'aquesta entrada n'hi ha una a sota explicant les meves vivències pero crec que és important fer aquesta.
Aquestes paraules que llegireu a continuació no tenen res a veure amb les meves aventures, però tenen una certa relació.
El passat 2 de gener, a les 5 de la tarda un noi de la meva edat, Cirian Martin estava practicant long board (skateboard) a una carretera de Black Creek, una mena de poble com el que seria l'Espelt a Igualada, Black creek ho és a Courtenay el meu poble.
El jove estava anant amb el longboard quan de sobte un camió se'l va menjar literalment, va ser despedit uns quants metres enllà i va ser transportat directament a l'Hosital. Allà es va passar uns dies en coma però el seu cervell no tenia prou oxigen i va morir. Una mort que va salvar 6 vides gràcies a la seva donació d'òrgans.
Aquí a sota us vull deixar uns links amb notícies sobre el fet. Evidentment estan en anglès però tot i així ho podeu mirar.
Només coneixia el noi de vista, era la única persona de l'institut que es vestia hippie, que tant li feia la moda, que sempre portava un somriure a la cara; una persona molt molt especial com la descriuen els seus amics. No el coneixia de res però tenia moltes ganes de plorar al saber la notícia. Ara quan surto a practicar esports com ciclisme o running vaig amb por, però en teoria no ha de passar res. Amb tot això, em disculpareu però vull fer saber que la multa que s'hauria de posar és la que posa vides en perill. Per a no deixar la distància entre ciclistes i cotxes, per a conduïr begut, etc. A part d'això també voldria fer saber que a tots aquells que van fen el boig amb la bicicleta pels carrers son els culpables d'això. odem fer el burro al bosc i sols, però amb la bicicleta no ens la hem de jugar anant contra direcció per a estalviar-me aquells metres de més.
Seguidament també us vull deixar una pàgina del facebook que els seus amics i família han creat per a organitzar un event. Al 14 de Febrer per als carrers de Courtenay sortiran centenars de skaters ,ciclistes, etc. a fer-nos veure i a celebrar la vida d'en Cirian. De moment la pàgina ja porta 1400 likes, si esteu interessats podeu fer un like que no mata.
https://www.facebook.com/cruseforciaran
http://www.courierislander.com/news/local/16-year-old-gives-life-and-hope-to-six-strangers-1.781224Notícia escrita
http://www.cheknews.ca/?bckey=AQ~~%2CAAAA4mHNTzE~%2CejlzBnGUUKY1gXVPwEwEepl35Y795rND&bclid=975107450001&bctid=3020296794001 Vídeo de la notícia
Aquestes paraules que llegireu a continuació no tenen res a veure amb les meves aventures, però tenen una certa relació.
El passat 2 de gener, a les 5 de la tarda un noi de la meva edat, Cirian Martin estava practicant long board (skateboard) a una carretera de Black Creek, una mena de poble com el que seria l'Espelt a Igualada, Black creek ho és a Courtenay el meu poble.
El jove estava anant amb el longboard quan de sobte un camió se'l va menjar literalment, va ser despedit uns quants metres enllà i va ser transportat directament a l'Hosital. Allà es va passar uns dies en coma però el seu cervell no tenia prou oxigen i va morir. Una mort que va salvar 6 vides gràcies a la seva donació d'òrgans.
Aquí a sota us vull deixar uns links amb notícies sobre el fet. Evidentment estan en anglès però tot i així ho podeu mirar.
Només coneixia el noi de vista, era la única persona de l'institut que es vestia hippie, que tant li feia la moda, que sempre portava un somriure a la cara; una persona molt molt especial com la descriuen els seus amics. No el coneixia de res però tenia moltes ganes de plorar al saber la notícia. Ara quan surto a practicar esports com ciclisme o running vaig amb por, però en teoria no ha de passar res. Amb tot això, em disculpareu però vull fer saber que la multa que s'hauria de posar és la que posa vides en perill. Per a no deixar la distància entre ciclistes i cotxes, per a conduïr begut, etc. A part d'això també voldria fer saber que a tots aquells que van fen el boig amb la bicicleta pels carrers son els culpables d'això. odem fer el burro al bosc i sols, però amb la bicicleta no ens la hem de jugar anant contra direcció per a estalviar-me aquells metres de més.
Seguidament també us vull deixar una pàgina del facebook que els seus amics i família han creat per a organitzar un event. Al 14 de Febrer per als carrers de Courtenay sortiran centenars de skaters ,ciclistes, etc. a fer-nos veure i a celebrar la vida d'en Cirian. De moment la pàgina ja porta 1400 likes, si esteu interessats podeu fer un like que no mata.
https://www.facebook.com/cruseforciaran
http://www.courierislander.com/news/local/16-year-old-gives-life-and-hope-to-six-strangers-1.781224Notícia escrita
http://www.cheknews.ca/?bckey=AQ~~%2CAAAA4mHNTzE~%2CejlzBnGUUKY1gXVPwEwEepl35Y795rND&bclid=975107450001&bctid=3020296794001 Vídeo de la notícia
Bon any nou i de tot!
Abans de tot diria que us mereixeu una disculpa de tot cor meva, i així serà. Ho sento molt per a no haver pogut actualitzar el blog durant aquests últims dies.
Bé puc començar explicant cap d'any que el vaig passar amb una colla de 15 amics a una fesa a casa d'una noia. Ens ho vam passar molt bé però no vaig fer campanades ni res per a l'estil, a les 12 ens vam posar tots en rotllana i vam dir bon any nou, no molt emocionant. Però m'ho vaig passar molt molt bé, i després vam intentar dormir, 4 persones en un llit de matrimoni ja que vam pensar que al llit dormiríem millor que els del terra, però em sembla que ells van dormir millor jajajaj...
L'endemà em van portar fins al ferry i vaig anar fins a la petita illa de Hornby on m'estava esperant la meva família. Allà em van venir a buscar i és on els calçotets vermells van funcionar, la senyora em va dir que no em feia falta pagar el ferry! em va sortir gratis! per a fi una mica de sort jejeje. Allà vam passar 2 nits, que em van agradar molt!
La illa és preciosa, no hi ha policia, no hi han jardiners, ni escombriaires ni res. La gent treballa per la gent, el poder el té la gent, per mitjà de la comunitat es fan les tasques formant una gran família. Un ambient ideal per a jubilats i vacances però no per a lloc de residència per a adolescents. Ens va ploure durant tots els dies excepte l'últim, però tot i així em va agradar molt. A part de fer excursions, anar a les precioses platges, al jacuzzi mirant al mar i de llegir a la vora de la llar de foc vam anar a una botiga gratis. Sí, era un edifici que ningú el vigilava i era tot gratuït. Tu portes qualsevol cosa, la deixes al lloc adequat i remenes a veure què pots trobar. Vam estar remenant molta estona i al final vaig trobar un llibre sobre Palestina i Israel i m'agrada molt!
Després de tornar de la illa vaig estar fent el vago com cal, i si senyors aquí vaig començar l'escola al dia 6! Però bé es pot superar, com dirien aquí, "No big deal".
Ja vaig començar i tothom està molt cansat, a classes de educació física i a tot arreu. La gent o està constipada o està cansada, és terrible! Ahir a entrenament de squash ho vaig notar també, a veure si m'acostumo aviat al ritme normal d'institut...
Ah, a part de fer el mandra, al dia 5 vaig mirar la cavalcada en directe per internet, va ser molt molt guai. Els hi vaig poder ensenyar per fi de veritat a la meva família i els hi va agrada molt, les escales i tot. Vaig còneixer algunes cares també i em va agradar molt, una molt bona idea!
Doncs a part d'això només voldria felicitar altre cop des d'aquí al meu pare, que el dia 4 va ser el seu aniversari i espero que el disfrutés molt molt i molt!
També donar gràcies a tots els amics públicament que es van currar un vídeo molt molt guapo que em va emocionar i em va fer recordar altre vegada que Igualada, per molt lletja que sigui, per molt que en volguem marxar sempre estarà en els nostres cors! Home sweet home.
Molt bon començament de classes a tothom! :)
Bé puc començar explicant cap d'any que el vaig passar amb una colla de 15 amics a una fesa a casa d'una noia. Ens ho vam passar molt bé però no vaig fer campanades ni res per a l'estil, a les 12 ens vam posar tots en rotllana i vam dir bon any nou, no molt emocionant. Però m'ho vaig passar molt molt bé, i després vam intentar dormir, 4 persones en un llit de matrimoni ja que vam pensar que al llit dormiríem millor que els del terra, però em sembla que ells van dormir millor jajajaj...
L'endemà em van portar fins al ferry i vaig anar fins a la petita illa de Hornby on m'estava esperant la meva família. Allà em van venir a buscar i és on els calçotets vermells van funcionar, la senyora em va dir que no em feia falta pagar el ferry! em va sortir gratis! per a fi una mica de sort jejeje. Allà vam passar 2 nits, que em van agradar molt!
La illa és preciosa, no hi ha policia, no hi han jardiners, ni escombriaires ni res. La gent treballa per la gent, el poder el té la gent, per mitjà de la comunitat es fan les tasques formant una gran família. Un ambient ideal per a jubilats i vacances però no per a lloc de residència per a adolescents. Ens va ploure durant tots els dies excepte l'últim, però tot i així em va agradar molt. A part de fer excursions, anar a les precioses platges, al jacuzzi mirant al mar i de llegir a la vora de la llar de foc vam anar a una botiga gratis. Sí, era un edifici que ningú el vigilava i era tot gratuït. Tu portes qualsevol cosa, la deixes al lloc adequat i remenes a veure què pots trobar. Vam estar remenant molta estona i al final vaig trobar un llibre sobre Palestina i Israel i m'agrada molt!
Després de tornar de la illa vaig estar fent el vago com cal, i si senyors aquí vaig començar l'escola al dia 6! Però bé es pot superar, com dirien aquí, "No big deal".
Ja vaig començar i tothom està molt cansat, a classes de educació física i a tot arreu. La gent o està constipada o està cansada, és terrible! Ahir a entrenament de squash ho vaig notar també, a veure si m'acostumo aviat al ritme normal d'institut...
Ah, a part de fer el mandra, al dia 5 vaig mirar la cavalcada en directe per internet, va ser molt molt guai. Els hi vaig poder ensenyar per fi de veritat a la meva família i els hi va agrada molt, les escales i tot. Vaig còneixer algunes cares també i em va agradar molt, una molt bona idea!
Doncs a part d'això només voldria felicitar altre cop des d'aquí al meu pare, que el dia 4 va ser el seu aniversari i espero que el disfrutés molt molt i molt!
També donar gràcies a tots els amics públicament que es van currar un vídeo molt molt guapo que em va emocionar i em va fer recordar altre vegada que Igualada, per molt lletja que sigui, per molt que en volguem marxar sempre estarà en els nostres cors! Home sweet home.
Molt bon començament de classes a tothom! :)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)