Despres de treure tota la pols al blog, vull explicar-vos tot el que he fet aquests dies. Sé que han estat molts, molts dies sense entrades i molts motius varis, però el major és la "vagueria", deixeu-me ser sincer.
Sent conscient que això pot causar bastanta enveja, ja fa una setmana que estic de vacances de setmana santa, i encara em queda la setmana que bé! I la veritat és que les estic disfrutant molt, a la meva manera evidentment...
Ara farà una setmana, tot just acabar l'examen de matemàtiques del cole vaig agafar el pic i la pala, les raquetes de neu, el trineu per a carregar els trastos i el sac de -12 graus i vaig anar a dormir 2 nits a la neu. Allà vaig estar amb el meu pare canadenc, l'Steve i els seus alumnes. Van ser uns tres dies que vam tenir sol, nevada de un pam, i pluja al final. Vam tenir de tot!
Tot i el temps, vam passar uns molt bons tres dies construint iglus, fent guerres de neu, contemplant les impressionants vistes del mar i les petites illes i aprenent moltes coses sobre allaus i supervivència. Com sempre vaig sortir cagat i sent conscient de que la natura et pot treure la vida amb un "plis" si ets una mica burro amb ella.
Tornant de la neu, al dilluns vaig pensar... "aquest diumenge tens la mitja marató i encara no has fet un estreno simulant la cursa..." dit i fet. Vaig agafar les meves asics i vaig deixar els guants a casa ja que feia sol, i vaig fer la mitja marató. Feia un vent que em va deixar les mans inmòbils per una bona estona, però vaig fer l'entreno.
Durant la setmana he disfrutat la primavera i el sol amb molt bona companyia tot preparant-me per al gran dia, el diumenge. Si, avui mateix és diumenge i ha estat un gran dia, un dia per a recordar. Llevat dels nervis a les 6:55 del matí ja he començat a prepara l'esmorzar amb 150g de hidrats de carboni. He hagut de menjar una cosa que em va recomanar un corredor, i que era asquerosa, ostres esque no tenen gust aquests canadencs. Però bé, ja ho tenia bastant preparat per la mitja marató. A les 10 he baixat a peu cap a la sortida, amb la mama patint a Igualada. Però buf, quan he començat a escalfar he notat que era el dia adequat, que avui res em pararia.
He saludat a la poca gent que coneixia i he visualitzat i controlat els meus contrincants; només eren tres homes a la meva categoria. S'acostaven les 11 i em poso al mig de la sortida amb els dos rivals darrera meu, i em poso el meu límit; 1h 40min, no podia fer més que això, que son uns 5min per km. Sortim i viag fort, massa fort potser; però mentres aguanti, pa'lante. He anat patint fins al km 7 que hi havia gent i m'han animat molt, al km 10,5 donàvem la volta i tornàvem per al mateix lloc, la qual cosa et permetia veure els que encara no havíen donat la volta quan tu ja tornaves. I allà els tens, els meus dos rivals, els dos junts a uns 2km de mi.
En aquell moment, i en baixada m'han sortit ales, i amb l'avituallament se m'han allargat fins al km 18. Allà he estat a punt de caminar, he baixar molt el ritme i tenia por que m'atrapessin... Però he dit, son 3kmk de res, després he dit, 2km de res i després ja podia veure la gent i el poble i ja li he cardat fins al final. Al final no sé si algú ha fet una foto, però feia una cara de felicitat que...
Doncs això, vull dir-vos que he quedat 1r de la meva categoria, homes entre 16 i 19 anys! M'han donat una medalla, i jo els ho volia donar una altra per haver pronunciat bé el meu nom! Bé estic molt molt molt content avui, i una mica cansat.
Que vagi molt b'e la setmana, que jo vaig de camping fins al divendres a Horn Lake! Ja us intentaré explicar com ha anat :)
