Bones, ho sento molt ja que han estat molts molts dies sense entrades...
No sé que m'ha passat, molta mala sort seguida i estava molt estressat, i tot em sortia malament. Noteu que el temps en que esta escrit és passat, vamoos!
Bé doncs que amb el més fort de tot, amb el movil no em va sortir bé l'apanyu que volia fer i mira, que amb la tonteria m'han estafat 30 dollars... Però no vull parlar més del tema ja que em treu molt malla llet!
Així que com ja podeu intuir ahir em vaig comprar un movil, un bon "tronco-movil" que va de conya i molt baratet. Així doncs ara estic més tranquil i més relaxat.
Demà és cap d'any i anirem amb la família 3 dies a Hornby Island, una illa molt maca que ja vaig anar amb el programa internacional. Demà però, per anar a Hornby hem de passar per una altra illa abans, Denman Island on hi viu bastanta gent que conec. Allà em deixaran i passaré la nit de cap d'any amb els amics i l'endemà aniré a Hornby amb la família.
Uns bons tres dies per a còrrer i descobrir nous camins i disfrutar de la brisa de 50km/h de l'oceà Pacífic, qui vol anar al Carib tenint aquí l'oceà ple de salmons mort! mhmmm.
Doncs no sé que passa que a l'hivern a tothom se li encén la seva part freak i de "viciat" i tothom te ansies de playstation. Jo afortunadament tinc disponibilitat d'amics que han adquirit la nova play 4 i... Mare meva! Em recorda molt l'hivern de l'any passat amb la meva nova play 3. Això si, en Sean té la Xbox però té uns jocs que no m'agraden gens, i un encara per a obrir. Normalment hi jugo jo ja que ell no la toca, però quins jocs... A més em sento malament ja que no és meva.
Han estat molts dies i ja no sé que explicar-vos... Us podria explicar que vaig fer un trajecte amb bicicleta plovent i pujant la gran pujada del poble per a anar a una botiga que resulta que era com el Comerco i no vaig poder ni entrar... Però si voleu Mr. Bean ja podeu posar TV3, així que ho sento molt, em despedeixo i espero tornar de Hornby Island amb molts bons records per a explicar-vos!
Molt bon any nou! ;)
dilluns, 30 de desembre del 2013
dimecres, 25 de desembre del 2013
Bon Nadal!
Ei! tot i que jo el noto com un dia normal, la gent arreu del món es troba amb la família i es fa regals i es desitja bon Nada, així que jo també ho faré avui.
Tot i que sigui un dia normal, m'agrada que em fagin regals així per la cara. Ahir, em van donar un calendari de cada dia en una pàgina amb els 1000 llocs que has de veure abans de morir, molt temptador. Després de mirar la pel.lícula Polar Express i quasi intentar ofegar-me a mi mateix amb el coxí per accés de pastel, nadalenc, fals, aarhg he dormit 5 hores....
Em llevo i hem obert el regals! Cullera quin tou de regals! Masses i tot potser. Moooltes tonteries i joguines i xocolata etc. I després a mi m'han regalat unes sabatilles ultra super mega hiper calentes. Després els mitjons més calentets i peludets que m'he posat mai i un "albornoz" o "batín" ho sento no se escriure aquesta paraula... Els regals m'han encantat, son la mar de xulos i útils!
Avui vindran a sopar a casa els avis. Jo no trobo gens nadal això, però ja ho diuen, que si no fas les coses que normalment fas, no ho notes nadal. No vaig poder anar a casa la tieta tresa i del tieta Pep a sopar el 24, no he pogut anar a dinar a casa la tiet Mili i la tieta Adela a dinar per nadal i menjar aquells ous tant bons, i aquell caldo.. I demà tampoc podré anar a casa l'Ana Maria a menjar canelons, però no passa res! Avui em "fotré" un bon pavo que ja el puc ensumar ara, a les 12 del migdia.
A part de tot això, porto molt mala ratxa a sobre... Em vaig comprar una tarjeta SIM que ara no em funciona, ahir em vaig perdre corrent en una carretera plena d'esquelets i animals morts, vaig agafar un bus que em va portar fins a donar una volta quan tornava de casa d'un amic i quasi faig tard per al sopar del 24, els aduaners van requisar els embotits del paquet que els meus pares em van fer, i podria continuar però no cal! Perquè ser gafe, és una merda, però a vegades es entretingut.
I bé va ara deixaré anar el notición final pel qual estic molt feliç. M'he comprat unes bambes de còrrer noves! Unes asics que estaven a meitat de preu que m'agraden moltíssim i que junts arrasarem molts km i moltes més aventures!
Així que avui, com que no estic nadalenc us deixo amb una cançó que no fa massa nadal...
http://www.youtube.com/watch?v=TCw9_avTlYs
Tot i que sigui un dia normal, m'agrada que em fagin regals així per la cara. Ahir, em van donar un calendari de cada dia en una pàgina amb els 1000 llocs que has de veure abans de morir, molt temptador. Després de mirar la pel.lícula Polar Express i quasi intentar ofegar-me a mi mateix amb el coxí per accés de pastel, nadalenc, fals, aarhg he dormit 5 hores....
Em llevo i hem obert el regals! Cullera quin tou de regals! Masses i tot potser. Moooltes tonteries i joguines i xocolata etc. I després a mi m'han regalat unes sabatilles ultra super mega hiper calentes. Després els mitjons més calentets i peludets que m'he posat mai i un "albornoz" o "batín" ho sento no se escriure aquesta paraula... Els regals m'han encantat, son la mar de xulos i útils!
Avui vindran a sopar a casa els avis. Jo no trobo gens nadal això, però ja ho diuen, que si no fas les coses que normalment fas, no ho notes nadal. No vaig poder anar a casa la tieta tresa i del tieta Pep a sopar el 24, no he pogut anar a dinar a casa la tiet Mili i la tieta Adela a dinar per nadal i menjar aquells ous tant bons, i aquell caldo.. I demà tampoc podré anar a casa l'Ana Maria a menjar canelons, però no passa res! Avui em "fotré" un bon pavo que ja el puc ensumar ara, a les 12 del migdia.
A part de tot això, porto molt mala ratxa a sobre... Em vaig comprar una tarjeta SIM que ara no em funciona, ahir em vaig perdre corrent en una carretera plena d'esquelets i animals morts, vaig agafar un bus que em va portar fins a donar una volta quan tornava de casa d'un amic i quasi faig tard per al sopar del 24, els aduaners van requisar els embotits del paquet que els meus pares em van fer, i podria continuar però no cal! Perquè ser gafe, és una merda, però a vegades es entretingut.
I bé va ara deixaré anar el notición final pel qual estic molt feliç. M'he comprat unes bambes de còrrer noves! Unes asics que estaven a meitat de preu que m'agraden moltíssim i que junts arrasarem molts km i moltes més aventures!
Així que avui, com que no estic nadalenc us deixo amb una cançó que no fa massa nadal...
http://www.youtube.com/watch?v=TCw9_avTlYs
dijous, 19 de desembre del 2013
Més neu!
Està nevant! ara mateix està nevant però més val que demà hi hagi cole ja que haig de fer un examen que si no el faig, l'hauré de fer el primer dilluns desprès de vacances...
Avui és dijous i ahir, dimecres, La Larissa una noia d'Alemanya va marxar cap a casa. Ens vam haver de despedir a l'escola i va ser molt trist. Era una de les noies que em queia molt bé, la més ben parida i era quasi veïna meva, i ara ja ha marxat... Es troba a faltar entre tanta pijeria que porten molts del estudiants internacionals, però bé no hi podem fer res.
Avui he fet un examen de química que més val que m'hagi anat bé ja que tinc la mitjana una mica baixa i l'haig de pujar.
Aquests dies m'ho estic passant molt bé. Sempre estic fent coses i estic disfrutant molt. Ja començo a dominar bastant bé el "slang" i tot va molt bé. Estic molt emocionat per al Nadal, tot i que no tinc aquella sensació de Nadal que sempre he tingut. No sento "els cavallitus" de la plaça de Cal Font, no hi han llums al carrer, no hi ha el tió, no et venen ganes de destrossar pares noels ja que estan per tot arreu, no pots anar a la plaça de l'ajuntament ni al carrer de l'Argent... Però de moment em va molt bé.
La veritat és que no sé què explicar-vos... Quin desastre d'entrada.
Això, que no estic gens, però gens inspirat ara mateix. Només voldria felicitar als isards per a la magnífica feina que han fet amb el seu Project me. Es tracta de parlar sobre tu i els teus interessos una estona en anglès i gravar-ho per a desprès escoltar-ho. Tots tenen un bon nivell d'anglès, amb una mica més de pràctica això ja està fet!. Jo, encara me'n recordo del meu Project me, que vaig dir que el meu artista preferit era Antònia Font, un grup que malauradament va anunciar la seva dissolució fa unes setmanes.
Avui estic raperu i us deixo una mica d'At Versaris. Disculpeu-me si ja us els he ensenyat en una entrada anterior
http://www.youtube.com/watch?v=5KJ2l4CxALo
Avui és dijous i ahir, dimecres, La Larissa una noia d'Alemanya va marxar cap a casa. Ens vam haver de despedir a l'escola i va ser molt trist. Era una de les noies que em queia molt bé, la més ben parida i era quasi veïna meva, i ara ja ha marxat... Es troba a faltar entre tanta pijeria que porten molts del estudiants internacionals, però bé no hi podem fer res.
Avui he fet un examen de química que més val que m'hagi anat bé ja que tinc la mitjana una mica baixa i l'haig de pujar.
Aquests dies m'ho estic passant molt bé. Sempre estic fent coses i estic disfrutant molt. Ja començo a dominar bastant bé el "slang" i tot va molt bé. Estic molt emocionat per al Nadal, tot i que no tinc aquella sensació de Nadal que sempre he tingut. No sento "els cavallitus" de la plaça de Cal Font, no hi han llums al carrer, no hi ha el tió, no et venen ganes de destrossar pares noels ja que estan per tot arreu, no pots anar a la plaça de l'ajuntament ni al carrer de l'Argent... Però de moment em va molt bé.
La veritat és que no sé què explicar-vos... Quin desastre d'entrada.
Això, que no estic gens, però gens inspirat ara mateix. Només voldria felicitar als isards per a la magnífica feina que han fet amb el seu Project me. Es tracta de parlar sobre tu i els teus interessos una estona en anglès i gravar-ho per a desprès escoltar-ho. Tots tenen un bon nivell d'anglès, amb una mica més de pràctica això ja està fet!. Jo, encara me'n recordo del meu Project me, que vaig dir que el meu artista preferit era Antònia Font, un grup que malauradament va anunciar la seva dissolució fa unes setmanes.
Avui estic raperu i us deixo una mica d'At Versaris. Disculpeu-me si ja us els he ensenyat en una entrada anterior
http://www.youtube.com/watch?v=5KJ2l4CxALo
diumenge, 15 de desembre del 2013
Arbre de nadal
Avui hem anat a buscar l'arbre de Nadal!
Hem anat a una granja que tenen molts molts arbres de nadal, molts. Allà hem anat amb una serra i hem triat el que més ens ha agradat i l'hem tallat. Després hem anat a casa els avis i hem decorat el seu, i seguidament el nostre. Moltes decoracions i explicacions del tió i de la màgica nit de reis. Tenim unes tradicions molt originals i interessants, només un demano que no les perdem, que ens deixem de pares noels i que fem cagar el tió. Al final, viatjar i conèixer gent serveix per a aprendre sobre ells i fascinar-te de la diferència.
Ahir l'Steve va organitzar una marató del senyor dels anells a la seva escola per a aconseguir menjar per a famílies nescessitades per a que passin un bon nadal. Vaig trobar molt bona la idea, però no sóc molt fan dels senyor dels anella i 12 hores d'aburriment... Per tant, em van deixar a mig camí de l'escola i vaig passar el dia a casa d'uns amics. Vam anar a un pont i estava glaçat!
Tot i els llacs glaçats i la neu, aquí no és que fagi molt fred. Avui ha costat que sortís el sol però quan ha sortit era de juliol i no es nescessitava jaqueta. Això implica que les pistes d'esquí encara no han obert... Ja haurien d'haver obert però els fa falta neu encara, aquí estem impacients!
També us vull dir que avui ha sortit la informació de la segona fornada de becats per al següent curs. Us demano que ho comuniqueu a tots els vostres coneguts que vegeu que estiguin preparats per a fer-ho. Quan em refereix-ho a preparats em refereix-ho a les notes i tot, però també és nescessita un caràcter i una personalitat especial. Si algú es posa aquí per a les notes nomès, sense plantejar-s'ho, ho passarà malament. Amb els quasi 4 mesos que portem ja n'han caigut 3, 3 de 100. Malauradament, hi ha gent que no és capaç de fer-ho, ja sigui per a la seva personalitat, per a les condicions... Es pot comparar amb una cursa. Pots abandonar perquè és una birrada i simplement tu no estàs fet per a això; pots abandonar perquè esta caient un xàfec i ho envies tot a...; ho pots deixar per a una "pàjara", per a no ser-ne capaç psicòlogicament...
Això sí, quan comences et sents fuertote, desprès estàs fotut, i pel mig vas pensant amb coses, amb els vídeos del Kilian, et sents un Anton Krupika, i al final, al final et sents "badass" com dirien aquí. Mires al cronomètre i veus que has anat més ràpid que l'anterior. Una de les millors sensacions.
Hem anat a una granja que tenen molts molts arbres de nadal, molts. Allà hem anat amb una serra i hem triat el que més ens ha agradat i l'hem tallat. Després hem anat a casa els avis i hem decorat el seu, i seguidament el nostre. Moltes decoracions i explicacions del tió i de la màgica nit de reis. Tenim unes tradicions molt originals i interessants, només un demano que no les perdem, que ens deixem de pares noels i que fem cagar el tió. Al final, viatjar i conèixer gent serveix per a aprendre sobre ells i fascinar-te de la diferència.
Ahir l'Steve va organitzar una marató del senyor dels anells a la seva escola per a aconseguir menjar per a famílies nescessitades per a que passin un bon nadal. Vaig trobar molt bona la idea, però no sóc molt fan dels senyor dels anella i 12 hores d'aburriment... Per tant, em van deixar a mig camí de l'escola i vaig passar el dia a casa d'uns amics. Vam anar a un pont i estava glaçat!
Tot i els llacs glaçats i la neu, aquí no és que fagi molt fred. Avui ha costat que sortís el sol però quan ha sortit era de juliol i no es nescessitava jaqueta. Això implica que les pistes d'esquí encara no han obert... Ja haurien d'haver obert però els fa falta neu encara, aquí estem impacients!
També us vull dir que avui ha sortit la informació de la segona fornada de becats per al següent curs. Us demano que ho comuniqueu a tots els vostres coneguts que vegeu que estiguin preparats per a fer-ho. Quan em refereix-ho a preparats em refereix-ho a les notes i tot, però també és nescessita un caràcter i una personalitat especial. Si algú es posa aquí per a les notes nomès, sense plantejar-s'ho, ho passarà malament. Amb els quasi 4 mesos que portem ja n'han caigut 3, 3 de 100. Malauradament, hi ha gent que no és capaç de fer-ho, ja sigui per a la seva personalitat, per a les condicions... Es pot comparar amb una cursa. Pots abandonar perquè és una birrada i simplement tu no estàs fet per a això; pots abandonar perquè esta caient un xàfec i ho envies tot a...; ho pots deixar per a una "pàjara", per a no ser-ne capaç psicòlogicament...
Això sí, quan comences et sents fuertote, desprès estàs fotut, i pel mig vas pensant amb coses, amb els vídeos del Kilian, et sents un Anton Krupika, i al final, al final et sents "badass" com dirien aquí. Mires al cronomètre i veus que has anat més ràpid que l'anterior. Una de les millors sensacions.
dijous, 12 de desembre del 2013
Casum tot casum tot casum tot..
Això és el que em passa per al cap ara mateix. Hauria d'estar estudiant biologia, i la setmana que ve, la última abans de vacances serà moooolt dura... Però m'haig de posar les piles despres de tants dies de neu i excursions, etc.
Ahir, per als que no ho sabeu vaig anar a Vnacouver! Per fi! vaig poder anar a una excursió i m'ho vaig passar molt bé! Primer vam anar a downtown Vancouver, al centre i això. Es molt maco, i és el segon lloc més car del món per a viure també. Després vam anar a chinatown. El chinatown era normalet, no molt maco la veritat, però vaig poder degustar de nou el deliciós menjar xinès. Amb mitja hora però havíem de creuar mitja ciutat a peu jo i un amic meu de Xile. Vam caminar, i quasi ens perdem, però gràcies a això vam poder veure l'estadi dels Vancouver canucks i altres parts de Vnacouver molt molt maques. Però, ara ve lo que em va molestar més, ens vam passar 4, hores a un centre comercial. 4. 4. 4, i 2 a downtown, 2! No té sentit i molts estàvem bastant enfadats però "algo és algo". Malgrat to, allà al mall m'ho vaig passar molt bé també. Hi havien moltes boitgues swag. El swag, per als que no ho saben, és molt difícil de descriure però faré un intent; el swag és com l'estil, lo cool, si tens swag vas amb gorra plana, ets millor que els altres per a que tens swag, portes una samarreta que hi diu swaggie i penjes fotos a l'instagram amb el hastag #swag. Ah, i a part de tot això també fas una mica de pena, però els hem de respectar, son molt beneficiosos per a la societat els swaggies.
Bé doncs amb un mexicà vam anar a les botigues i el "wey" amb tot el valor anava als dependents i preguntava -Perdoneu que teniu algo amb molt swag aqui? esque mira jo soc molt swaggie i ja he penjat tota la meva roba a l'instagram i nescessito swag, si vull swag. I va i els dependents li deien sí sí, tot això d'aqui ho és... Quin riure mare meva. És difícil d'esxplicar per aquí però va ser molt graciós. També vaig comprar una mena de kebab però molt molt picant, que va ser bastant remarcable i moltes coses més però vaig arribar molt cansat a casa...
Bé a part de les meves historietes avui també voldria anomenar a la nostre nació, una nació que està a punt de reclamar, i fer ús del seus drets humans: cada poble, té dret a una nació. Així doncs, al novembre de l'any que ve, d'una vegada per totes, gràcies a totes aquelles persones que han treballat, que han aixecat el cul del sofà, que s'han manifestat, que han cridat o que tansols han fet un clik, gràcies a tots nosaltres podrem dir finalment que els drets humans són més importants que un punt d'una constitució escrita fa segles. Molta força i continuem així, que tenim molta feina.
Avui no us vull deixar sense ensenyar-vos una cosa. Els últims dies a classe d'Anglès hem mirat i analitzat una pel.lícula. Aquesta pel.lícula està gravada amb les càmeres que fan documentals per a l'IMAX i és molt interessant. Són 140 minuts d'imatges, nomès música, cap paraula. Tot i així és una de les pel.lícules amb les que he reflexionat i pensat més. Ara us deixaré amb una escena que no és massa com la pel.lícula, però és una escena brutal. Algú li pot dir art, altres ruqueries però es una anada d'olla important. Segons com fa por, quedeu avisats
http://www.youtube.com/watch?v=3F0mnSydTb0
Ahir, per als que no ho sabeu vaig anar a Vnacouver! Per fi! vaig poder anar a una excursió i m'ho vaig passar molt bé! Primer vam anar a downtown Vancouver, al centre i això. Es molt maco, i és el segon lloc més car del món per a viure també. Després vam anar a chinatown. El chinatown era normalet, no molt maco la veritat, però vaig poder degustar de nou el deliciós menjar xinès. Amb mitja hora però havíem de creuar mitja ciutat a peu jo i un amic meu de Xile. Vam caminar, i quasi ens perdem, però gràcies a això vam poder veure l'estadi dels Vancouver canucks i altres parts de Vnacouver molt molt maques. Però, ara ve lo que em va molestar més, ens vam passar 4, hores a un centre comercial. 4. 4. 4, i 2 a downtown, 2! No té sentit i molts estàvem bastant enfadats però "algo és algo". Malgrat to, allà al mall m'ho vaig passar molt bé també. Hi havien moltes boitgues swag. El swag, per als que no ho saben, és molt difícil de descriure però faré un intent; el swag és com l'estil, lo cool, si tens swag vas amb gorra plana, ets millor que els altres per a que tens swag, portes una samarreta que hi diu swaggie i penjes fotos a l'instagram amb el hastag #swag. Ah, i a part de tot això també fas una mica de pena, però els hem de respectar, son molt beneficiosos per a la societat els swaggies.
Bé doncs amb un mexicà vam anar a les botigues i el "wey" amb tot el valor anava als dependents i preguntava -Perdoneu que teniu algo amb molt swag aqui? esque mira jo soc molt swaggie i ja he penjat tota la meva roba a l'instagram i nescessito swag, si vull swag. I va i els dependents li deien sí sí, tot això d'aqui ho és... Quin riure mare meva. És difícil d'esxplicar per aquí però va ser molt graciós. També vaig comprar una mena de kebab però molt molt picant, que va ser bastant remarcable i moltes coses més però vaig arribar molt cansat a casa...
Bé a part de les meves historietes avui també voldria anomenar a la nostre nació, una nació que està a punt de reclamar, i fer ús del seus drets humans: cada poble, té dret a una nació. Així doncs, al novembre de l'any que ve, d'una vegada per totes, gràcies a totes aquelles persones que han treballat, que han aixecat el cul del sofà, que s'han manifestat, que han cridat o que tansols han fet un clik, gràcies a tots nosaltres podrem dir finalment que els drets humans són més importants que un punt d'una constitució escrita fa segles. Molta força i continuem així, que tenim molta feina.
Avui no us vull deixar sense ensenyar-vos una cosa. Els últims dies a classe d'Anglès hem mirat i analitzat una pel.lícula. Aquesta pel.lícula està gravada amb les càmeres que fan documentals per a l'IMAX i és molt interessant. Són 140 minuts d'imatges, nomès música, cap paraula. Tot i així és una de les pel.lícules amb les que he reflexionat i pensat més. Ara us deixaré amb una escena que no és massa com la pel.lícula, però és una escena brutal. Algú li pot dir art, altres ruqueries però es una anada d'olla important. Segons com fa por, quedeu avisats
http://www.youtube.com/watch?v=3F0mnSydTb0
diumenge, 8 de desembre del 2013
Això no marxa?
Bones, la neu no marxa. Estic preocupat. La neu es glaça i no marxa, ara es el pitjor estat de la neu. Quan camino per a l'ombra la por de caure de cul es inevitable...
Malgrat això, al dissabte vaig decidir anar a còrrer. A dins de casa a 19 graus és fàcil animar-se, però quan surts a fora amb un ambient que no supera els 0 graus des de fa dies, tira enrere!. Però jo diria que va ser la millor decisció del dia. Còrrer per als parcs, que són boscos reduïts i sense pumes ni óssos, i els carrer assolellats, amb la suficient neu per a poder còrrer tranquil, però sent preciós al mateix temps. Brutal. Jo voldria poder ensenyar-vos això, però no es pot, cap foto o vídeo es capaç de fer sentir el que notes quan olores, quan sents, quan notes aquell fred, el cor bategant ràpid, començar a suar encara que estiguis a -2 graus, les cames es cansen però tu tires més, neu, sol i els carrers per a mi sol. El paradís. Que més puc demanar, que més vull si puc sortir al carrer, al costat de casa i tenir aquest espectacle. Em sento molt afortunat de trobar això un espectacle mentre d'altres ho troben una tocada de collons. Espero que vosaltres també podeu veure un espectacle cada cop que obriu la porta de casa, un regal diari.
Avui he sabut finalment que a una noia que conec d'aquí al canada els del club rotary l'han acceptat per a un any a Suècia. Em recorda a mi tot el procés que vaig fer i que vaig haver de patir. Tothom pensa el mateix abans de marxar, no es té ni idea del que vas a fer però et creus que ho saps completament, et creus heroi. Desprès ja és quan arrenques el vol i caus, però desprès t'espolses la pols i continues caminant, corrent, remant, baixant, pujant, volant.
Que tingueu un bon dilluns tots, que ja sabem tots que són durs i més si has d'escriure un "lab" de química; això sí, rient i fent riure els superarem millor.
Malgrat això, al dissabte vaig decidir anar a còrrer. A dins de casa a 19 graus és fàcil animar-se, però quan surts a fora amb un ambient que no supera els 0 graus des de fa dies, tira enrere!. Però jo diria que va ser la millor decisció del dia. Còrrer per als parcs, que són boscos reduïts i sense pumes ni óssos, i els carrer assolellats, amb la suficient neu per a poder còrrer tranquil, però sent preciós al mateix temps. Brutal. Jo voldria poder ensenyar-vos això, però no es pot, cap foto o vídeo es capaç de fer sentir el que notes quan olores, quan sents, quan notes aquell fred, el cor bategant ràpid, començar a suar encara que estiguis a -2 graus, les cames es cansen però tu tires més, neu, sol i els carrers per a mi sol. El paradís. Que més puc demanar, que més vull si puc sortir al carrer, al costat de casa i tenir aquest espectacle. Em sento molt afortunat de trobar això un espectacle mentre d'altres ho troben una tocada de collons. Espero que vosaltres també podeu veure un espectacle cada cop que obriu la porta de casa, un regal diari.
Avui he sabut finalment que a una noia que conec d'aquí al canada els del club rotary l'han acceptat per a un any a Suècia. Em recorda a mi tot el procés que vaig fer i que vaig haver de patir. Tothom pensa el mateix abans de marxar, no es té ni idea del que vas a fer però et creus que ho saps completament, et creus heroi. Desprès ja és quan arrenques el vol i caus, però desprès t'espolses la pols i continues caminant, corrent, remant, baixant, pujant, volant.
Que tingueu un bon dilluns tots, que ja sabem tots que són durs i més si has d'escriure un "lab" de química; això sí, rient i fent riure els superarem millor.
divendres, 6 de desembre del 2013
NEU!
Doncs si Aquí va nevar al Dijous, no em puc creure que no us hagi escrit al di que va nevar, però vaig estar enfeinat tot el dia.. Ahir, em vaig posar a dormir moooolt cansat, pensant amb anar un altre cop a l'institut al divendres, i a Catalunya tenen pont! Avui Divendre, quan em llevo miro per a la finestra i hi havia més neu, Si! no hi havia escola per a la neu! Que bé que et sents quan t'ho diuen... Hem fet una guerra de boles de neus, i he anat al bosc amb en Ron. Estàvem anant cap al riu quan de sobte ens trobem les petjades mes perfectes d'ós. La petjada de llibre. El pànic al veure-la a la neu, tendre ens ha acollonit i sobtadament activat el sistema nerviós parasimpàtic que ens fotut a còrrer com llebres. He passat molta, molta por. Però al final no ha passat res.
Desprès he anat amb els trineus i els amics a baixar per les baixades i a fer el burro, he anat a sopar a casa i he tornat a sortir fins ara. Estic molt cansat però m'he comprat uns mitjons d'anar per casa molt còmodes, i n'estic molt orgullós.
Aquests últims dies he estat pensant sobre anar a esquiar més dies dels que tenia previst. He estat mirant esquís i botes de segona mà, però es veu que l'Steve, amb el seu club d'excursionisme de l'institut té esquís i tot l'equipament i que me'l pot deixar. Flipant. Estic molt content i emocionat per a provar una de les pistes d'esquí de fons més importants de la Colúmbia Britànica.Ara ve la part difícil que és enredar a gent per a que fagin esquí de fons... De mountaicabras no n'hi han a tot arreu! jajajaja. Doncs això que de moment estic molt cansat i us deixo amb una cançó que escolto veient la neu caure des de la meva habitació, amb el sol picant al blanc paisatge, acompanyat d'un te.
https://soundcloud.com/birocratic/since-youve-asked?in=arnaurequena/sets/troballes
Desprès he anat amb els trineus i els amics a baixar per les baixades i a fer el burro, he anat a sopar a casa i he tornat a sortir fins ara. Estic molt cansat però m'he comprat uns mitjons d'anar per casa molt còmodes, i n'estic molt orgullós.
Aquests últims dies he estat pensant sobre anar a esquiar més dies dels que tenia previst. He estat mirant esquís i botes de segona mà, però es veu que l'Steve, amb el seu club d'excursionisme de l'institut té esquís i tot l'equipament i que me'l pot deixar. Flipant. Estic molt content i emocionat per a provar una de les pistes d'esquí de fons més importants de la Colúmbia Britànica.Ara ve la part difícil que és enredar a gent per a que fagin esquí de fons... De mountaicabras no n'hi han a tot arreu! jajajaja. Doncs això que de moment estic molt cansat i us deixo amb una cançó que escolto veient la neu caure des de la meva habitació, amb el sol picant al blanc paisatge, acompanyat d'un te.
https://soundcloud.com/birocratic/since-youve-asked?in=arnaurequena/sets/troballes
dilluns, 2 de desembre del 2013
Zoom...
No vull parlar-vos del festival de cinema d'Igualada, ni de càmeres de fotografia. Vull explicar-vos que el zoom del meu ordinador s'ha quedat encatllat i ara estic escrivint això amb el 150% de zoom, l'he parat i l'he tornat a engegar i no funciona... No sé què faré, esperaré a demà a veure si millora i l'intentaré portar a algun lloc ja que tinc grantia.
Bé, demà tinc un examen de química que ni l'estic disfrutant gens en aquests moments i demà passat de biologia així que tinc una setmana mogudeta però acabo de rebre un mail dient que tinc lloc per a anar a la excursió de Vancouver! Per fi! M'havia quedat a la llista d'espera de 3 excursions de les 4 que han fet... En aquest sentit el programa aquest meu es patètic i ho odio, si jo hagués pagat la millonada que s'ha de pagar i em tracten així, "monto un pollo".
Fan pagar les excursions mentres que a altres becats els hi surt gratis, mai tenen lloc per a tothom, i sembla que els becats fem ràbia... Però bé, gent com aquesta del programa no m'importen gens i ja s'adonaran algun dia que amb un somriure sempre es fan millor les coses i que les persones som totes iguals, venim d'on venim.
Parlant d'igualtat, us escric també per a deixar-vos aquest vídeo aquí. L'he descobert gràcies al "Espai pels Somnis" d'Igualada i m'agradaria compartir-lo. Que vagi bé!
http://www.youtube.com/watch?v=KsKtw3iQq9w
Bé, demà tinc un examen de química que ni l'estic disfrutant gens en aquests moments i demà passat de biologia així que tinc una setmana mogudeta però acabo de rebre un mail dient que tinc lloc per a anar a la excursió de Vancouver! Per fi! M'havia quedat a la llista d'espera de 3 excursions de les 4 que han fet... En aquest sentit el programa aquest meu es patètic i ho odio, si jo hagués pagat la millonada que s'ha de pagar i em tracten així, "monto un pollo".
Fan pagar les excursions mentres que a altres becats els hi surt gratis, mai tenen lloc per a tothom, i sembla que els becats fem ràbia... Però bé, gent com aquesta del programa no m'importen gens i ja s'adonaran algun dia que amb un somriure sempre es fan millor les coses i que les persones som totes iguals, venim d'on venim.
Parlant d'igualtat, us escric també per a deixar-vos aquest vídeo aquí. L'he descobert gràcies al "Espai pels Somnis" d'Igualada i m'agradaria compartir-lo. Que vagi bé!
http://www.youtube.com/watch?v=KsKtw3iQq9w
diumenge, 1 de desembre del 2013
Desembre
Ja és Desembre i tinc un calendari d'Advent! Em fa molta il.lusió ja que m'enrecordo de quan feia cua al, en aquell temps anomenat "Superdyst" o no sé com ho escrivien, sempre els veia i desitjava tenir-los, era el meu somni. Avui, 1 de Desembre m'han regalat el meu calendari d'advent i m'he menjat la xocolata like a boss.
Aquests dies m'estic donant compte que estic molt bé. Ja m'he acostumat completament a aquí i ja no em trobo a faltar com als dies que vaig estar un pel de baixón fa un mes o així. Ja coneixo a molta gent, i ja tinc la impagable sensació que hi ha gent que es preocupa per a tu i que t'estima.
Aquest dissabte, quan estava a prop del mar, (us ho explicaré de cop, ho deixo anar) una gavina se'm va cagar al cap... Si. A vegades em pregunto perquè em passen aquestes coses, però llavors penso que, si te un final més o menys acceptable mola i és divertit i diferent. Qui té el plaer de recordar una bona tarda amb merda de gavina? Jo.
Apart de defecacions aèries també hi han hagut més coses, tranquils. Al dijous, vam celebrar l'aniversari de la Lindsay. Jo tenia una competició d'squash a un pobre del costat, on la mare d'una amiga em va portar a la floristeria, vaig comprar una orquídea i em van portar a casa. Allà vaig parlar amb en Ron i ell no sabia que era el seu aniversari.. Llavors vaig pensar que les bones accions, com la mare d'aquesta noia, com el noi del Liverpool que em va portar a casa i moltes més sempre son beneficioses. Vaig agafar i li vaig dir, el regal m'ha costat 20 dollars, me'n pagues 10 i a la targeta hi posem el teu nom i el meu. Ell molt agraït va acceptar i va escriure la dedicació en unes precioses lletres xineses. Així, jo no vaig quedar com l'únic i el millor i millor nen molt maco i super ben educat que no m'agrada tampoc ser i tots dos en vam sortit beneficiats. Així que, sempre que pugueu, compartiu coses; els humans ho volem tot per a nosaltres, però a vegades sembla que no en treurem cap benefici compartint tot i que al final sí, segur.
Avui diumenge he anat a jugar a futbol amb uns amics mexicans, semblava quan anava al parc de Vallbona cada divendres a la tarda, quins records! Ara, aquí ens agrada més jugar ja que ens sentim molt bons, és brutal.
Bona setmana a tots i bon desembre!
Aquests dies m'estic donant compte que estic molt bé. Ja m'he acostumat completament a aquí i ja no em trobo a faltar com als dies que vaig estar un pel de baixón fa un mes o així. Ja coneixo a molta gent, i ja tinc la impagable sensació que hi ha gent que es preocupa per a tu i que t'estima.
Aquest dissabte, quan estava a prop del mar, (us ho explicaré de cop, ho deixo anar) una gavina se'm va cagar al cap... Si. A vegades em pregunto perquè em passen aquestes coses, però llavors penso que, si te un final més o menys acceptable mola i és divertit i diferent. Qui té el plaer de recordar una bona tarda amb merda de gavina? Jo.
Apart de defecacions aèries també hi han hagut més coses, tranquils. Al dijous, vam celebrar l'aniversari de la Lindsay. Jo tenia una competició d'squash a un pobre del costat, on la mare d'una amiga em va portar a la floristeria, vaig comprar una orquídea i em van portar a casa. Allà vaig parlar amb en Ron i ell no sabia que era el seu aniversari.. Llavors vaig pensar que les bones accions, com la mare d'aquesta noia, com el noi del Liverpool que em va portar a casa i moltes més sempre son beneficioses. Vaig agafar i li vaig dir, el regal m'ha costat 20 dollars, me'n pagues 10 i a la targeta hi posem el teu nom i el meu. Ell molt agraït va acceptar i va escriure la dedicació en unes precioses lletres xineses. Així, jo no vaig quedar com l'únic i el millor i millor nen molt maco i super ben educat que no m'agrada tampoc ser i tots dos en vam sortit beneficiats. Així que, sempre que pugueu, compartiu coses; els humans ho volem tot per a nosaltres, però a vegades sembla que no en treurem cap benefici compartint tot i que al final sí, segur.
Avui diumenge he anat a jugar a futbol amb uns amics mexicans, semblava quan anava al parc de Vallbona cada divendres a la tarda, quins records! Ara, aquí ens agrada més jugar ja que ens sentim molt bons, és brutal.
Bona setmana a tots i bon desembre!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)