dilluns, 27 de gener del 2014

La meitat

Si senyors, no sé com anunciar-vos això. El 50%, la meitat, l'equador, no ho sé. Ja porto 5 mesos aquí, i me'n queden 5 més. Dir això es fa molt difícil. Sembla mentida que "nomès" amb 5 mesos agafis tant carinyo a un lloc. Ja tinc amics, ja tinc "família" i em sento molt bé aquí. Al mateix temps a Igualada tinc els amics, la família i tot el que estimo. No vull marxar, ja que trobaré molt molt a faltar la vida d'aquí; però vull tornar.
Hi havia potser un temps aquí, els primers dies, quan encara no estimava a ningú ni tampoc era estimat per a ningú doncs em preguntava a mi mateix, perquè no marxar i tornar a la zoan de comfort? Ara sé la resposta, i gràcies que no vaig marxar!
Amb 5 mesos he conegut a molta gent, gent que m'ha fet crèixer i sobre tot obrir els ulls i la ment. He viscut experiències inolvidables, i que de ben segur em canviaran la meva vida, la meva forma de pensar i actuar. A vegades penso amb el moment que vaig clickar el botó de "enviar", aquell simple fet que canviaria bastant la meva vida.
Jo us entenc, vosaltres potser no ho enteneu, jo també pensaria que aquest pringat, un adolescent que està experimentant tantes coses al mateix temps pues ara es flipa i posa aquí el rollo del poeta. No, de veritat. Una experiència com aquesta marca, i no com a dolent; no canvia la personalitat, tan sols afegeix, afegeix i millora a un mateix.
Aprens també a valorar les persones, però la cosa més senzilla però efectiva que he après és que els següents anys que em queden per endavant son els millors de la teva vida, que com més gran et tornes més burro, i que has de viure el present. No has de pensar sobre el que no vas fer, no has de planejar pas a pas tot el que faràs; les sorpreses i les coses no planejades són les que desprès recordaràs millor. Això també pot sonar molt de disney, però entre poc i massa. Si durant aquests dies els visc normal, sense pensar els que he perdut, els que han passat i els que han de passar els disfrutaré molt més. Algú em va dir, si aquí fas relacions fortes amb la gent, a l'aeroport sempre es fa molt difícil. Mira quasi que l'envio... I què? com pots pensar amb l'aeoroport ara?! Ja vindrà, falta molt, falten molts dies que els pots passar genial amb genials persones al teu costat.
Doncs això es al que em dedico, entre neurones, proteines, anàlisis de personatges i masses molars procuro viure cada dia com si no existissin calendaris; tot i que a vegades, com avui, és molt maco parar, pensar i reflexionar.

dissabte, 25 de gener del 2014

EXÀMENS

Aquí ja s'acaba el semestre, el que vol dir que s'acaben les classes i els cursos i que també venen els exàmens finals. Les classes que tinc aquest semestre són biologia, química, anglès i educació física. Com ja sabíeu segurament aquí tens quatre classes per semestre que les fas cada dia, i llavors a principis de febrer canvies les quatre classes per quatre de noves i aquestes les fas cada dia fins a finals de juny. El sistema m'agrada i no es fa gens pesat si les classes son bones!

Doncs això, aquesta serà la última setmana i com ja haureu notat per la meva inactivitat he estat estudiant com un cabró, perdoneu les paraules però s'ho mereixen. Culleres com he estudiat! Com mai! jajaja. Aquest divendres vaig fer la segona part de l'examen final de biologia, un examen bastant dur, que no sabeu que relaxat que em sentia al acabar-lo. 
Tot i així encara no podem celebrar-ho ja que em queda química. Els exàmens de química seran el dimarts i el dimecres i llavors, si el meu apreciat professor d'anglès no em fa fer mes redaccions, comentaris de poemes, anàlisis de històries o qualsevol cosa per l'estil; ja hauré acabat!
Això vol dir que el Programa Explore ja començarà! Estem tots molt emocionats i nerviosos per a que comenci. Per als de mala memòria, l'Explore és el programa que faré aquest segon semestre. Consisteix en fer 4 classes amb el mateix grup, però fas molta part acadèmica al principi i quan arriba la "calor" al maig i juny porten la classe fora del cole. Farem excursions amb kayak de 7 dies, excursions a peu, anar a veure ballenes, a visitar el Parlament i moltes moltes coses més que ja les esperem tots!

Doncs bé, us deixo aquí i em despedeixo potser per a una altra setmana per culpa dels exàmens... Espero però poder escriure abans!
Abans però us deixo entretinguts amb aquest personatge que he trobat per interent drant els descansos d'estudiar jejejeje

http://www.youtube.com/watch?v=VnjfYrE7xYQ

http://www.youtube.com/watch?v=EGCNceNztMI

dissabte, 18 de gener del 2014

Doncs si ja és hora...

Aquesta setmana ha estat molt moguda, ho sento per a estar tant inactiu al blog aquests dies. El què passa és que estem a finals de semestre i totes les meves classes s'estan acabant, i ja tinc exàmens finals la setmana que ve...
Doncs això aquí el clima ja no és tant fred, no sé si és que m'hi he acostumat o es l'escalfament global però no fa massa fred. Tot i així, les "altes" temperatures no em van impedir anar a a esquiar! Per fi han obert les pistes d'esquí! Aquest dimecres les vam estrenar amb el programa dels estudiants internacionals. Vaig esquiar que ja feia dos anys que no ho feia i encara me'n recordo prou bé. Vaig poder baixar per a moltes pistes i només vaig caure un cop. Aquí les pistes d'esquí són diferents. Pots baixar per a on vulguis, per a on et dongui la gana. La gent llavors baixa pel mig del bosc i per llocs molt empinats amb neu verge i es molt divertit, és molt molt diferent. Jo ho vaig provar amb els meus amics durant un tros d'anar a la neu verge i disfrutes molt, el què passa és que és més difícil.
Totes les pistes estan bastant nevades però a les parts baixes encara hi ha algunes zones on falta una mica de neu... Aquí no tenen canons de neu!
Apart d'anar a esquiar, durant aquesta setmana he disseccionat un porc. Sí! un porc! Bé no era un porc gran, era un fetus de porc, a punt de néixer. La veritat es que no feia gaire cosa i és molt molt interessant. Es pot veure tot i aplicar tot allò après d'una manera molt guapa.
Aquesta setmana també he estat com cansa perquè no tinc gana i no em venia de gust menjar. Hi ha un constipat que ronda que potser m'està agafant però ara estic un pèl millor! Avui estic molt content!
Que vagi molt be el cap de setmana!

dimarts, 7 de gener del 2014

Atenció

Atenció, a part d'aquesta entrada n'hi ha una a sota explicant les meves vivències pero crec que és important fer aquesta.
Aquestes paraules que llegireu a continuació no tenen res a veure amb les meves aventures, però tenen una certa relació.
El passat 2 de gener, a les 5 de la tarda un noi de la meva edat, Cirian Martin estava practicant long board (skateboard) a una carretera de Black Creek, una mena de poble com el que seria l'Espelt a Igualada, Black creek ho és a Courtenay el meu poble.
El jove estava anant amb el longboard quan de sobte un camió se'l va menjar literalment, va ser despedit uns quants metres enllà i va ser transportat directament a l'Hosital. Allà es va passar uns dies en coma però el seu cervell no tenia prou oxigen i va morir. Una mort que va salvar 6 vides gràcies a la seva donació d'òrgans.
Aquí a sota us vull deixar uns links amb notícies sobre el fet. Evidentment estan en anglès però tot i així ho podeu mirar.
Només coneixia el noi de vista, era la única persona de l'institut que es vestia hippie, que tant li feia la moda, que sempre portava un somriure a la cara; una persona molt molt especial com la descriuen els seus amics. No el coneixia de res però tenia moltes ganes de plorar al saber la notícia. Ara quan surto a practicar esports com ciclisme o running vaig amb por, però en teoria no ha de passar res. Amb tot això, em disculpareu però vull fer saber que la multa que s'hauria de posar és la que posa vides en perill. Per a no deixar la distància entre ciclistes i cotxes, per a conduïr begut, etc. A part d'això també voldria fer saber que a tots aquells que van fen el boig amb la bicicleta pels carrers son els culpables d'això. odem fer el burro al bosc i sols, però amb la bicicleta no ens la hem de jugar anant contra direcció per a estalviar-me aquells metres de més.
Seguidament també us vull deixar una pàgina del facebook que els seus amics i família han creat per a organitzar un event. Al 14 de Febrer per als carrers de Courtenay sortiran centenars de skaters ,ciclistes, etc. a fer-nos veure i a celebrar la vida d'en Cirian. De moment la pàgina ja porta 1400 likes, si esteu interessats podeu fer un like que no mata.
https://www.facebook.com/cruseforciaran

http://www.courierislander.com/news/local/16-year-old-gives-life-and-hope-to-six-strangers-1.781224Notícia escrita

http://www.cheknews.ca/?bckey=AQ~~%2CAAAA4mHNTzE~%2CejlzBnGUUKY1gXVPwEwEepl35Y795rND&bclid=975107450001&bctid=3020296794001 Vídeo de la notícia

Bon any nou i de tot!

Abans de tot diria que us mereixeu una disculpa de tot cor meva, i així serà. Ho sento molt per a no haver pogut actualitzar el blog durant aquests últims dies.
Bé puc començar explicant cap d'any que el vaig passar amb una colla de 15 amics a una fesa a casa d'una noia. Ens ho vam passar molt bé però no vaig fer campanades ni res per a l'estil, a les 12 ens vam posar tots en rotllana i vam dir bon any nou, no molt emocionant. Però m'ho vaig passar molt molt bé, i després vam intentar dormir, 4 persones en un llit de matrimoni ja que vam pensar que al llit dormiríem millor que els del terra, però em sembla que ells van dormir millor jajajaj...
L'endemà em van portar fins al ferry i vaig anar fins a la petita illa de Hornby on m'estava esperant la meva família. Allà em van venir a buscar i és on els calçotets vermells van funcionar, la senyora em va dir que no em feia falta pagar el ferry! em va sortir gratis! per a fi una mica de sort jejeje. Allà vam passar 2 nits, que em van agradar molt!
La illa és preciosa, no hi ha policia, no hi han jardiners, ni escombriaires ni res. La gent treballa per la gent, el poder el té la gent, per mitjà de la comunitat es fan les tasques formant una gran família. Un ambient ideal per a jubilats i vacances però no per a lloc de residència per a adolescents. Ens va ploure durant tots els dies excepte l'últim, però tot i així em va agradar molt. A part de fer excursions, anar a les precioses platges, al jacuzzi mirant al mar i de llegir a la vora de la llar de foc vam anar a una botiga gratis. Sí, era un edifici que ningú el vigilava i era tot gratuït. Tu portes qualsevol cosa, la deixes al lloc adequat i remenes a veure què pots trobar. Vam estar remenant molta estona i al final vaig trobar un llibre sobre Palestina i Israel i m'agrada molt!
Després de tornar de la illa vaig estar fent el vago com cal, i si senyors aquí vaig començar l'escola al dia 6! Però bé es pot superar, com dirien aquí, "No big deal".
Ja vaig començar i tothom està molt cansat, a classes de educació física i a tot arreu. La gent o està constipada o està cansada, és terrible! Ahir a entrenament de squash ho vaig notar també, a veure si m'acostumo aviat al ritme normal d'institut...
Ah, a part de fer el mandra, al dia 5 vaig mirar la cavalcada en directe per internet, va ser molt molt guai. Els hi vaig poder ensenyar per fi de veritat a la meva família i els hi va agrada molt, les escales i tot. Vaig còneixer algunes cares també i em va agradar molt, una molt bona idea!
Doncs a part d'això només voldria felicitar altre cop des d'aquí al meu pare, que el dia 4 va ser el seu aniversari i espero que el disfrutés molt molt i molt!
També donar gràcies a tots els amics públicament que es van currar un vídeo molt molt guapo que em va emocionar i em va fer recordar altre vegada que Igualada, per molt lletja que sigui, per molt que en volguem marxar sempre estarà en els nostres cors! Home sweet home.

Molt bon començament de classes a tothom! :)