I tots us preguntareu, qui és en Terry Fox? Terry fox va ser un home, que, sense una cama i amb càncer va decidir creuar el Canadà corrent. No el va creuar tot, "només" la meitat. Després d'això va morir per culpa del càncer i va esdevenir un heroi recaudant milions de dòllars corrent contra el càncer. http://www.youtube.com/watch?v=6RH_Ds6-mwI (sub castellà) http://www.youtube.com/watch?v=wzd4LYlHCfk (anglès) Aquests son uns vídeos que he trobat per internet però us convido a buscar, i si teniu interès n'han fet una pel.lícula.
Doncs bé, aquesta setmana vam celebrar el dia d'aquest heroi a la nostra escola. Vam fer una reunió al gimnàs, els estudiants internacionals ens vam presentar, vam cantar l'himne nacional mirant la bandera gegant reposant majestuosa a la paret i alguns van parlar. Un noi va parlar, i va dir que avui correria per al seu difunt pare mort de càncer; pum! Com et quedes quan un noi de 13 anys diu això a 2000 adolescents degenerats? Ningú no sabia com reaccionar i un tímid aplaudiment suavitzant la situació va acompanyar al noi amb el cap cot a la seva cadira. Seguidament va sortir un professor que va esclatar a llàgrimes al explicar la història de la seva mare. Un home plorant al teu davant parlant sobre la seva mare i companys teus a mig plorar, emocions a flor de pell, em va impactar i afectar molt.
De cop va canviar el rollo i vam anar a fer una correguda passejada pels voltants del institut, on desprès ens esperarien unes hamburgueses i altres activitats com karaoke, volei, etc. Va ser un dia molt interessant i el vaig disfrutar moltíssim.
Ara mateix acabo de sopar amb els nens de la casa ja que els pares han sortit a fora a sopar. Ha estat un sopar en el que no s'ha creuat ni una paraula, ni una! Ha estat molt estrany... I ha parat de ploure!
Molts records!
dissabte, 28 de setembre del 2013
dimecres, 25 de setembre del 2013
1 meset!
I ja sumem 2000 xaferdejades!! Moltes gràcies a tots per als comentaris sobre el blog, per als ànims i per a les crítiques positives. I estic molt orgullós de veure que el blog és visitat normalment des de Iphones, quin goig.
Bé i canviant de tema uns haig d'explicar unes quantes coses. Aquests dos últims dies he anat a Hornby Island, una illa al costat de la meva preciosa, preciosa. Avui us ho explicaré en forma d'historia.
El nostre protagonista es va llevar a les 7 de matí. Havia estat previsor i es va dutxar el dia abans per anar a dormir amb el cap humit i llevar-se amb el seu pèl de modesta llargada creant unes formes d'aleró mai vistes. Al cap de cinc minuts de lluita intentant posar la seva testa de tamany important sota la pica es decideix de posar el cap sota el telèfon de la dutxa. Esglai degut a l'aigua freda, s'eixuga es pentina i encara la cuina.
La germana i la mare de la família d'acollida i acollidora estan preparant l'esmorzar. El jova s'hi uneix i es prepara una llet amb cereals generosa i altres matèries que ara no recorda.
Cotxe, salutació amb els estudiants internacionals, comiat de la seva mare d'acollida i puja a l'autobús groguenc. El jove protagonista es va passar tot el petit trajecte fins al ferry escoltant coreà. No en va aprendre res més que alguns insults; el què normalment s'aprèn. Arriba al ferry, baixa de l'autobús i desenfunda el seu telèfon mòbil que disposa de totes les funcions menys les de telèfon mòbil; paradoxa interessant. Retrata i intenta inmortalitzar l'espectacle que estan contemplant els seus ulls. Salmons saltant sobre unes aigües pacífiques gelades acompanyades d'un sol i uns boscos formats per a arbres d'altures impressionants. Baixa del ferry i agafa altre cop l'autobús per a creuar la illa fins a agafar un altre ferry que el conduirà al seu destí final. Arriba al port de Hornby pensant que ja farà fotos al tornar del mateix lloc sense saber que al toranr s'estarà fent fosc i estarà mig plovent.
Arriba a la casa de colònies i un monitor fa una xerrada. Amb les míseres paraules i el to que fa servir s'adona que és un pel tontet i al protagonista no li cau bé. Excursions a paratges preciosos, jocs al bosc bastant interessants, hores de socialització, i moltes activitas relacionades amb els camps d'aventura que no li fan ni fu ni fa al protagonista l'esperen. Els dos dies van passar volant, com aquest canvi brusc de l'historia. Ja està. Les fogueres, els partits de futbol on un es sent bo sent extremadament dolent i el bon menjar ho van fer passar molt bé. Exceptuant una interrupció durant la nit quan el protagonista va ésser despertant notant els braços d'un coreà que l'estava abraçant mentre dormia i els lavabos que consisteixen en un forat a terra que escup unes aromes indescriptibles acompanyades de mosques amb les potes humides d'orina; els dos dies van ser excelsos, exemis.
I això és tot. Suposo que afirmeu amb mi que aquest escrit és més entretingut que un: M'ho he passat d'allò més bé fent xerinola amb els altres estudiants interacionals.
Us deixo que tinc molta feina i demà és el dia de Terry Fox, ja us en informaré més detalladament.
Bé i canviant de tema uns haig d'explicar unes quantes coses. Aquests dos últims dies he anat a Hornby Island, una illa al costat de la meva preciosa, preciosa. Avui us ho explicaré en forma d'historia.
El nostre protagonista es va llevar a les 7 de matí. Havia estat previsor i es va dutxar el dia abans per anar a dormir amb el cap humit i llevar-se amb el seu pèl de modesta llargada creant unes formes d'aleró mai vistes. Al cap de cinc minuts de lluita intentant posar la seva testa de tamany important sota la pica es decideix de posar el cap sota el telèfon de la dutxa. Esglai degut a l'aigua freda, s'eixuga es pentina i encara la cuina.
La germana i la mare de la família d'acollida i acollidora estan preparant l'esmorzar. El jova s'hi uneix i es prepara una llet amb cereals generosa i altres matèries que ara no recorda.
Cotxe, salutació amb els estudiants internacionals, comiat de la seva mare d'acollida i puja a l'autobús groguenc. El jove protagonista es va passar tot el petit trajecte fins al ferry escoltant coreà. No en va aprendre res més que alguns insults; el què normalment s'aprèn. Arriba al ferry, baixa de l'autobús i desenfunda el seu telèfon mòbil que disposa de totes les funcions menys les de telèfon mòbil; paradoxa interessant. Retrata i intenta inmortalitzar l'espectacle que estan contemplant els seus ulls. Salmons saltant sobre unes aigües pacífiques gelades acompanyades d'un sol i uns boscos formats per a arbres d'altures impressionants. Baixa del ferry i agafa altre cop l'autobús per a creuar la illa fins a agafar un altre ferry que el conduirà al seu destí final. Arriba al port de Hornby pensant que ja farà fotos al tornar del mateix lloc sense saber que al toranr s'estarà fent fosc i estarà mig plovent.
Arriba a la casa de colònies i un monitor fa una xerrada. Amb les míseres paraules i el to que fa servir s'adona que és un pel tontet i al protagonista no li cau bé. Excursions a paratges preciosos, jocs al bosc bastant interessants, hores de socialització, i moltes activitas relacionades amb els camps d'aventura que no li fan ni fu ni fa al protagonista l'esperen. Els dos dies van passar volant, com aquest canvi brusc de l'historia. Ja està. Les fogueres, els partits de futbol on un es sent bo sent extremadament dolent i el bon menjar ho van fer passar molt bé. Exceptuant una interrupció durant la nit quan el protagonista va ésser despertant notant els braços d'un coreà que l'estava abraçant mentre dormia i els lavabos que consisteixen en un forat a terra que escup unes aromes indescriptibles acompanyades de mosques amb les potes humides d'orina; els dos dies van ser excelsos, exemis.
I això és tot. Suposo que afirmeu amb mi que aquest escrit és més entretingut que un: M'ho he passat d'allò més bé fent xerinola amb els altres estudiants interacionals.
Us deixo que tinc molta feina i demà és el dia de Terry Fox, ja us en informaré més detalladament.
diumenge, 22 de setembre del 2013
Cros!
Overcoming with his limitations, kiwi, el personatge d'un vídeo el qual hem de fer una redacciño a anglès està present fins i tot als meus somnis (és broma, tant no) però el creative writing es fa difícil, això sí; les ganes no hi falten pas!
Avui ha estat un dia plujós al Comox Valley, quina novetat! jajaja. De moment no em puc queixar ja que nomès ha plogut 3 dies, però ja s'animarà ja. Però la pluja no ha impedit el pla del dia. Divendres, 20 de setembre, els valents components del club de cross country i dos professors a les 12, han agafat el seu cotxe i s'han dirigit cap a Nanaimo, una ciutat a 90km de Courtenay; però que està a prop per a fer les compres segons ells. Jo, i 3 altres nois hem anat al cotxe del Mr Murphy; el que entrena el club i el meu professor de educació física. Aquesta relació d'amistat-professor que tenim és inimaginalble per al sistema educatiu català! És molt divertit i molt graciós; i sempre té molta pressa i a vegades sembla el Mr Bean. Aixó si, desprès de cada classe seva, surto amb el pit ben inflat, i orgullós de mi mateix i amb ganes de menjar-me el món! És brutal.
Bé al arribar a Nanaimo, el panorama era bastant interessant. La sortida estava com dividida en dues parts, els professionals que anaven amb la seva cantimplora bevent pols de proteïnes submergida a l'aigua amb gust de clor que tenen aquí; i la part dels que portaven unes vans i no es van molestar ni a escalfar. Jo em vaig posicionar al mig. I van donar el tret de sortida. Els professionals es van avançar a la primera posició fent uns salts elegants i movent els braços llargs i prims acompanyats d'aquelles cames primes per+o musculades mostrades quasi completament gràcies als pantalons extra curts que vestien. Contemplant el paisatge em vaig plantar a la desena posició, darrere del típic canadenc, alt com una torre, que va al meu institut. La seva música preferida és el country, country del dur. Aquesta és una de les seves cançons preferides http://www.youtube.com/watch?v=2E064kb3UnU Tela, tela.
Doncs per aquesta posició em vaig quedar fins a la última pujada, on em van avançar 3 ja que no podia més. A la recta final ho estava donant tot, fins que de sobte, una massa considerable amb una velocitat important va topar amb mi a un metre de la arribada. La topada per part de la massa musculada i acompanyada d'un petit cervell em va apartar de la pista i li va deixar pas per a arribar a la 13 posició i deixar-me a la modesta 14 posició. A part del petit incident, vaig acabar molt content; i estic molt content de practicar aquest esport!
Aquí el tema dels esports és molt important per als joves. Si no fas cap esport ets un "pringat" directament; però si fas un esport ets "cool". Als vestuaris, es estrany però escoltar les converses és divertidíssim; exceptuant la contaminació de l'aire per part de les sabates i les aixelles sobreeixint de suor i gespa molla que al cap de uns dies fa molta pudor. Malauradament, o afortunadament comparteixo vestuaris amb l'equip de 30 cossos de 75kg de mitjana de rugby, i amb l'equip de volei. Sempre, sempre desprès dels entrenaments comencen a dir "gays" i paraules per l'estil als de l'equip i els de volei responen amb degenerats i curts de gambals. Però quan ens miren als de Cross country no saben què dir, ja que no és molt "gay" còrrer 6-7-8km als entrenaments, però no és tant "testoroner" com el rugby.
Bé aquest cap de setmana ha plogut bastant però el dissabte va fer bo i vam aprofitar per anar al mercat i al llac de Comox, maco maco. Aprofito per a dir-vos que fins al dimarts no podré fer cap entrada ja que passaré una nit amb els inernacionals a una illa anomenada Honrby Island. Molt bon principi de setmana!
Avui ha estat un dia plujós al Comox Valley, quina novetat! jajaja. De moment no em puc queixar ja que nomès ha plogut 3 dies, però ja s'animarà ja. Però la pluja no ha impedit el pla del dia. Divendres, 20 de setembre, els valents components del club de cross country i dos professors a les 12, han agafat el seu cotxe i s'han dirigit cap a Nanaimo, una ciutat a 90km de Courtenay; però que està a prop per a fer les compres segons ells. Jo, i 3 altres nois hem anat al cotxe del Mr Murphy; el que entrena el club i el meu professor de educació física. Aquesta relació d'amistat-professor que tenim és inimaginalble per al sistema educatiu català! És molt divertit i molt graciós; i sempre té molta pressa i a vegades sembla el Mr Bean. Aixó si, desprès de cada classe seva, surto amb el pit ben inflat, i orgullós de mi mateix i amb ganes de menjar-me el món! És brutal.
Bé al arribar a Nanaimo, el panorama era bastant interessant. La sortida estava com dividida en dues parts, els professionals que anaven amb la seva cantimplora bevent pols de proteïnes submergida a l'aigua amb gust de clor que tenen aquí; i la part dels que portaven unes vans i no es van molestar ni a escalfar. Jo em vaig posicionar al mig. I van donar el tret de sortida. Els professionals es van avançar a la primera posició fent uns salts elegants i movent els braços llargs i prims acompanyats d'aquelles cames primes per+o musculades mostrades quasi completament gràcies als pantalons extra curts que vestien. Contemplant el paisatge em vaig plantar a la desena posició, darrere del típic canadenc, alt com una torre, que va al meu institut. La seva música preferida és el country, country del dur. Aquesta és una de les seves cançons preferides http://www.youtube.com/watch?v=2E064kb3UnU Tela, tela.
Doncs per aquesta posició em vaig quedar fins a la última pujada, on em van avançar 3 ja que no podia més. A la recta final ho estava donant tot, fins que de sobte, una massa considerable amb una velocitat important va topar amb mi a un metre de la arribada. La topada per part de la massa musculada i acompanyada d'un petit cervell em va apartar de la pista i li va deixar pas per a arribar a la 13 posició i deixar-me a la modesta 14 posició. A part del petit incident, vaig acabar molt content; i estic molt content de practicar aquest esport!
Aquí el tema dels esports és molt important per als joves. Si no fas cap esport ets un "pringat" directament; però si fas un esport ets "cool". Als vestuaris, es estrany però escoltar les converses és divertidíssim; exceptuant la contaminació de l'aire per part de les sabates i les aixelles sobreeixint de suor i gespa molla que al cap de uns dies fa molta pudor. Malauradament, o afortunadament comparteixo vestuaris amb l'equip de 30 cossos de 75kg de mitjana de rugby, i amb l'equip de volei. Sempre, sempre desprès dels entrenaments comencen a dir "gays" i paraules per l'estil als de l'equip i els de volei responen amb degenerats i curts de gambals. Però quan ens miren als de Cross country no saben què dir, ja que no és molt "gay" còrrer 6-7-8km als entrenaments, però no és tant "testoroner" com el rugby.
Bé aquest cap de setmana ha plogut bastant però el dissabte va fer bo i vam aprofitar per anar al mercat i al llac de Comox, maco maco. Aprofito per a dir-vos que fins al dimarts no podré fer cap entrada ja que passaré una nit amb els inernacionals a una illa anomenada Honrby Island. Molt bon principi de setmana!
dilluns, 16 de setembre del 2013
Oil sands
Bé, aquesta entrada no explica res sobre les meves vivències, explica una veritat del medi ambient del Canadà.
Canadà, un dels països amb més vida salvatge, amb els millor i més grans boscos i amb un apreci per al medi ambient, "que t'hi cagues!"
Bé, despertem i tornem al nostre món, al planeta petroli manat per a quatre rics que tan sols pensen per a ells; això és el que ens ensenya el sistema, tira endavant, no miris al costat ni als altres i seràs un cabró i ric del cagar si t'atures a ajudar al coix, has perdut. I per a molt bo que sigui un país, de l'avarícia dels diners no se n'escapa pas. Jo diria que, entre poc i massa, ningú se n'escapa. Aquí en tenim un bon exemple.
Primer de tot ens hem de situar a la província d'Alberta, al nord. (Alberta és al costat de BC, on estic jo).
Al nord d'aquesta província hi trobem una gran, enorme reserva de petroli barrejat amb sorra. Fins fa uns quants anys era bastant abandonada i s'extreia d'altres llocs, però eps! Que s'està acabant el petroli dels altres llocs! Doncs en comptes d'apostar per a la recerca i innovació de noves fonts de energia i automoció, anem a treure el petroli més brut del planeta, el d'Alberta.
Per a fer l'extracció del petroli s'ha de gastar una quantitat d'aigua impressionant i es malmet una zona de naturalesa impressionant; però els sous dels funcionaris son més alts! I tant, com que la gent que no és d' Alberta no hi ha de fer res i al costat de casa ja tenen bosc, "pa que preocupar-se..." I nio us recorda a alguna cosa això?... Al fracking! al nostre apreciat fraking. És una cosa semblant, però no pas igual.
Doncs bé així es destapa un gran secret, el Canadà, un dels pitjors paisos en aquest moment en el factor ambiental (descartant Xina, i d'altres que és exagerat).
Bé, això no és tot, ara, com que tenen tant petroli volen vendre'l, i perquè no vendre'l a la Xina. Així, han de construïr un tub, que travessi totes les muntanyes, tots els rius i tots els pobles d'Alberta, i de BC. Aquí se'n diu el pipeline i és ultra perillós ja que si es malmet al mig del riu; seria apocalíptic...
La raó de contruïr aquest tub és per a portar el petroli fins a la costa del Pacífic i allà portar.lo a la Xina amb vaixell. L'altre cosa que hauran de manejar és com entrar el vaixell entre les petites illes, ja que si xoca amb una... No puc ni pensar-ho. El tresor que arriben a tenir aquí i s'ho volen jugar tot per al petroli.
Bé tot això us ho comento ja que ahir vam veure Avatar, de James Cameron, un director de Alberta. El que vol reflexar la pel.lícula és la destrucció i el que va veure James Cameron quan va observar les mines de petroli del nord de la seva regió. Curiós i molt interessant conèixer el vertader significat de la pel.lícula.
Aquí us deixo amb uns quants links i una informació.
http://www.greenpeace.org/canada/en/campaigns/Energy/tarsands/ Pàgina greenpeace on es pot firmar i s'hi pot trobar molta informació (Anglès)
http://es.wikipedia.org/wiki/Arenas_de_alquitr%C3%A1n_de_Athabasca L'únic que he trobat en castellà...
http://www.onearth.org/article/canadas-highway-to-hell Article explicatiu.
Canadà, un dels països amb més vida salvatge, amb els millor i més grans boscos i amb un apreci per al medi ambient, "que t'hi cagues!"
Bé, despertem i tornem al nostre món, al planeta petroli manat per a quatre rics que tan sols pensen per a ells; això és el que ens ensenya el sistema, tira endavant, no miris al costat ni als altres i seràs un cabró i ric del cagar si t'atures a ajudar al coix, has perdut. I per a molt bo que sigui un país, de l'avarícia dels diners no se n'escapa pas. Jo diria que, entre poc i massa, ningú se n'escapa. Aquí en tenim un bon exemple.
Primer de tot ens hem de situar a la província d'Alberta, al nord. (Alberta és al costat de BC, on estic jo).
Al nord d'aquesta província hi trobem una gran, enorme reserva de petroli barrejat amb sorra. Fins fa uns quants anys era bastant abandonada i s'extreia d'altres llocs, però eps! Que s'està acabant el petroli dels altres llocs! Doncs en comptes d'apostar per a la recerca i innovació de noves fonts de energia i automoció, anem a treure el petroli més brut del planeta, el d'Alberta.
Per a fer l'extracció del petroli s'ha de gastar una quantitat d'aigua impressionant i es malmet una zona de naturalesa impressionant; però els sous dels funcionaris son més alts! I tant, com que la gent que no és d' Alberta no hi ha de fer res i al costat de casa ja tenen bosc, "pa que preocupar-se..." I nio us recorda a alguna cosa això?... Al fracking! al nostre apreciat fraking. És una cosa semblant, però no pas igual.
Doncs bé així es destapa un gran secret, el Canadà, un dels pitjors paisos en aquest moment en el factor ambiental (descartant Xina, i d'altres que és exagerat).
Bé, això no és tot, ara, com que tenen tant petroli volen vendre'l, i perquè no vendre'l a la Xina. Així, han de construïr un tub, que travessi totes les muntanyes, tots els rius i tots els pobles d'Alberta, i de BC. Aquí se'n diu el pipeline i és ultra perillós ja que si es malmet al mig del riu; seria apocalíptic...
La raó de contruïr aquest tub és per a portar el petroli fins a la costa del Pacífic i allà portar.lo a la Xina amb vaixell. L'altre cosa que hauran de manejar és com entrar el vaixell entre les petites illes, ja que si xoca amb una... No puc ni pensar-ho. El tresor que arriben a tenir aquí i s'ho volen jugar tot per al petroli.
Bé tot això us ho comento ja que ahir vam veure Avatar, de James Cameron, un director de Alberta. El que vol reflexar la pel.lícula és la destrucció i el que va veure James Cameron quan va observar les mines de petroli del nord de la seva regió. Curiós i molt interessant conèixer el vertader significat de la pel.lícula.
Aquí us deixo amb uns quants links i una informació.
http://www.greenpeace.org/canada/en/campaigns/Energy/tarsands/ Pàgina greenpeace on es pot firmar i s'hi pot trobar molta informació (Anglès)
http://es.wikipedia.org/wiki/Arenas_de_alquitr%C3%A1n_de_Athabasca L'únic que he trobat en castellà...
http://www.onearth.org/article/canadas-highway-to-hell Article explicatiu.
Vídeo de greenpeace contra el pipeline
Bon començament de setmana!
diumenge, 15 de setembre del 2013
Rebuda
Sí, el títol de l'entrada no quadra quan ja fa 3 setmanes que estàs a Courtenay, però és així. Avui, diumenge 14 de Setembre hem fet la rebuda del immigrants i estudiants internacionals al Comox Valley. Ha sigut molt interessant veure les diferències entre un país desenvolupat i un país el qual es vol presentar a les olimpíades amb un 30% d'atur. Per un moment imagineu un acte així a Igualada (concentracions en contra, policia per a vigilar els neonazis, crearia una repercussió terrible i ni els convidats voldrien anar-hi). Impossible. L'acte es tractava de primer de tot una xerrada de l'alcalde de Courtenay, i varies persones més donant-nos la benvinguda. Hem cantat tots junts l'himne i desprès ha vingut la part social de l'acte. Tots els valents que volguessin podien fer una cursa aguantant un ou amb una cullera. Jo he vist una pila de regals allà darrere i evidentment ja em tenies a la línia de sortida amb l'ou i tota la pesca. Desprès de finalitzar la cursa amb l'ou senser m'han donat una bandera de Canadà! Toma! jajajaja. Ha sigut molt divertit. Desprès hem menjat tots un macro-pastís de la bandera de Canadà, com no. Com podeu anar notant el patriotisme es bastant important. Hem estat parlant i coneixent gent de tot arreu del món i desprès he anat amb una colla a un café on he pres un te de blackberries boníssim! És molt interessant trobar-te amb gent de la teva edat i comentar com va, els que hem anat a fer el te eren 3 noies de brasil, una noia de Romania, una noia de França i un noi de Hong Kong. Ha estat molt divertit!
Bé abans de fer tot això però vaig anar a veure un partit de hockey!. Va ser, com ho diria; interessant. (per a fer-me el madur i el seriós dic això, però va ser guapíssim!! jajajaj) Molt bé, a vegades ens podem fer els seriosos però una mica d'arrels i de "garruleria" ens fa falta. Uns cops, unes empentes, brutal. Abans de sacar una falta, un jugador comença a dir-li coses a un altre, aquest, li agafa el cap i li comença a remenar com qui fa la massa per les madalenes. L'altre com a resposta li fa un cop de puny, els àrbrites van allà i diuen que comenci la baralla. Ja veus a tota la gent dreta i aquells dos traient-se el casc i a començar saltar cops de puny; a la boca. Molt fort. A la que un es va treure la samarreta i quan li queien les proteccions les agafa i li fa un cop al cap de l'altre que el va deixar quasi KO. La gent aplaudint, jajajaja s'ha de veure, va ser molt, molt bo. Això sí els jugadors van ésser expulsats, o van anar als vestidors a eixugar-se la sang i a continuar la baralla no ho sé...
És un esport en el que el fair play no existeix. La ràbia que es tenen els jugadors és impressionant. Un li fa un cop, l'altre ses recupera i li intenta fer la trabeta amb l'stick (perdoneu no sé com s'escriu la paraula). No m'agradaria gens jugar-hi... Però veure-ho és divertit, ara tot i ensenyar el carnet d'estudiant em van clavar $8. Ah, i els glacier kings, els nostres, van guanyar 7-6 als altres, que no recordo com es deien.
Bé doncs això és tot. Tal com diria Sandro Rey, bendiciones y buenas noches
Vagi bé!
Bé abans de fer tot això però vaig anar a veure un partit de hockey!. Va ser, com ho diria; interessant. (per a fer-me el madur i el seriós dic això, però va ser guapíssim!! jajajaj) Molt bé, a vegades ens podem fer els seriosos però una mica d'arrels i de "garruleria" ens fa falta. Uns cops, unes empentes, brutal. Abans de sacar una falta, un jugador comença a dir-li coses a un altre, aquest, li agafa el cap i li comença a remenar com qui fa la massa per les madalenes. L'altre com a resposta li fa un cop de puny, els àrbrites van allà i diuen que comenci la baralla. Ja veus a tota la gent dreta i aquells dos traient-se el casc i a començar saltar cops de puny; a la boca. Molt fort. A la que un es va treure la samarreta i quan li queien les proteccions les agafa i li fa un cop al cap de l'altre que el va deixar quasi KO. La gent aplaudint, jajajaja s'ha de veure, va ser molt, molt bo. Això sí els jugadors van ésser expulsats, o van anar als vestidors a eixugar-se la sang i a continuar la baralla no ho sé...
És un esport en el que el fair play no existeix. La ràbia que es tenen els jugadors és impressionant. Un li fa un cop, l'altre ses recupera i li intenta fer la trabeta amb l'stick (perdoneu no sé com s'escriu la paraula). No m'agradaria gens jugar-hi... Però veure-ho és divertit, ara tot i ensenyar el carnet d'estudiant em van clavar $8. Ah, i els glacier kings, els nostres, van guanyar 7-6 als altres, que no recordo com es deien.
Bé doncs això és tot. Tal com diria Sandro Rey, bendiciones y buenas noches
Vagi bé!
El patís! Com veieu la base eren les millors magdalenes que he menjat mai, molt bona tècnica i no has de fer servir plats ni culleres. Mostra de la eficiència i consciència per al medi ambient del Canadà
1 segon desprès de fer la foto van marcar! Els blancs son els Glacier Kings
dijous, 12 de setembre del 2013
Em disculpo
Bé, em disculpo ja que per la nostra gran diada no vaig fer cap entrada. Vaig estar molt enfeinat i va ser el meu dia "gafe". Per al nostre país va ser un gran dia i cal dir que cada cop que veig un vídeo se'm posa la pell de gallina. La capacitat que tenim d'unir-nos com a poble i lluitar pacíficament per a una cosa és, és impressionant. Podem ser un país petit, però ara que, amb la meva jove edat he pogut viatjar bastant puc dir que som molt grans i tenim molt per a ensenyar! Així que alcem-nos del sofà, i lluitem, lluitem per a una terra lliure i siguem capaços de lluitar per a altres problemes que no són la dependència al regne del cafès amb llet; enfrontem-nos amb els desallotjaments, amb el sexisme, amb homofòbia, etc. Tenim molta feina per a fer i moltes maneres per a fer-ho així que, veient el que hem fet segur que podrem fer alguna cosa.
Deixant de banda els discursos suposo que teniu ganes de llegir les meves vivències Mr Bean. Bé, tot va començar amb un dia amb el que, no vaig ser capaç de obrir el candau de la meva guixeta (cosa que em va portar 10min a acceptar-ho) i vaig haver de fer educació física amb bambes de carrer; ara m'acompanyes a cada passa unes magnífiques butllofes. No em fan mal, tranqil·la mama ;). Bé, després d'un dia escolar en el que em vaig equivocar de classe altre cop, em vaig disposar a agafar el meu bus; amb molta gana per cert ja que em vaig haver de fer el dinar al matí despresa i corrents. Doncs quan anava a agafar el bus, va i està ple. Em quedo sense bus. El professor que porta el tema busos que sempre està allà fora em va dir que n'hi havia un altre que anava al mateix lloc, d'acord. Espero uns 20min amb la colla dels gòtics al costat emprovant-se botes de 1 metre d'alçada... Em van entretenir però. I al final arriba el bus, pujo i faig e mateix recorregut que sempre faig, però al arribar al lloc que havia de parar passa de llarg, i llarg, i llarg. Ja estava mirant de saltar per la finestra quan va decidir parar 1km més enllà. Bé, perdut no estava, només havia de caminar 1km més, però acompanyat de la meva apreciada música. Vaig a buscar els auriculars i no hi són. Perquè??
Bé, al cap de 40 min del previst vaig arribar a casa. Arribo i la mare de la família d'acollida em pregunta si he assistit a les classes. Jo li afirmo i em diu que l'han trucat que m'havia saltat dues classes... Pecigada al braç per a despertar del somni Mr Bean. Bé, i fins aquí s'acaba la meva diada a Canadà. Desprès d'arreglar l'"assuntu" vam anar a banyar-nos al riu, on fa una pudor a peix mort important ja que és la temporada on moren molts salmons i les bèsties baixen a menjar-los. I si baixen...
Vam aprofitar per anar al port a veure el sol amagant-se darrere les muntanyes nevades i de cop sentim un esquitx a l'aigua; un altre. Miro i veig un peix. Que extrany. Em quedo observant i trobo que al darrere del poruc peix hi havia la carinyosa foca! Sí, però ara no era massa carinyosa. Al cap de deu segons el peixs estava escampant sang a l'oceà i la foca estava fent un bon soparet. Wildlife, com en diuen aquí; molt interesant.
Ah! i per a amanir tota la pesca, avui a Advisory Group, una mena de tutoria que dura 15mmin i que fem cada dia hem vist un vídeo de Mr Bean, potenta eh la cosa jajajaja. I m'he quedat tancat a fora de casa. Per sort tenia el riu i el prat abaix de casa i he anat allà a escoltar música i el riu. Brutal.
Aquí us deixo amb el meu estat ZEN...
Deixant de banda els discursos suposo que teniu ganes de llegir les meves vivències Mr Bean. Bé, tot va començar amb un dia amb el que, no vaig ser capaç de obrir el candau de la meva guixeta (cosa que em va portar 10min a acceptar-ho) i vaig haver de fer educació física amb bambes de carrer; ara m'acompanyes a cada passa unes magnífiques butllofes. No em fan mal, tranqil·la mama ;). Bé, després d'un dia escolar en el que em vaig equivocar de classe altre cop, em vaig disposar a agafar el meu bus; amb molta gana per cert ja que em vaig haver de fer el dinar al matí despresa i corrents. Doncs quan anava a agafar el bus, va i està ple. Em quedo sense bus. El professor que porta el tema busos que sempre està allà fora em va dir que n'hi havia un altre que anava al mateix lloc, d'acord. Espero uns 20min amb la colla dels gòtics al costat emprovant-se botes de 1 metre d'alçada... Em van entretenir però. I al final arriba el bus, pujo i faig e mateix recorregut que sempre faig, però al arribar al lloc que havia de parar passa de llarg, i llarg, i llarg. Ja estava mirant de saltar per la finestra quan va decidir parar 1km més enllà. Bé, perdut no estava, només havia de caminar 1km més, però acompanyat de la meva apreciada música. Vaig a buscar els auriculars i no hi són. Perquè??
Bé, al cap de 40 min del previst vaig arribar a casa. Arribo i la mare de la família d'acollida em pregunta si he assistit a les classes. Jo li afirmo i em diu que l'han trucat que m'havia saltat dues classes... Pecigada al braç per a despertar del somni Mr Bean. Bé, i fins aquí s'acaba la meva diada a Canadà. Desprès d'arreglar l'"assuntu" vam anar a banyar-nos al riu, on fa una pudor a peix mort important ja que és la temporada on moren molts salmons i les bèsties baixen a menjar-los. I si baixen...
Vam aprofitar per anar al port a veure el sol amagant-se darrere les muntanyes nevades i de cop sentim un esquitx a l'aigua; un altre. Miro i veig un peix. Que extrany. Em quedo observant i trobo que al darrere del poruc peix hi havia la carinyosa foca! Sí, però ara no era massa carinyosa. Al cap de deu segons el peixs estava escampant sang a l'oceà i la foca estava fent un bon soparet. Wildlife, com en diuen aquí; molt interesant.
Ah! i per a amanir tota la pesca, avui a Advisory Group, una mena de tutoria que dura 15mmin i que fem cada dia hem vist un vídeo de Mr Bean, potenta eh la cosa jajajaja. I m'he quedat tancat a fora de casa. Per sort tenia el riu i el prat abaix de casa i he anat allà a escoltar música i el riu. Brutal.
Aquí us deixo amb el meu estat ZEN...
dilluns, 9 de setembre del 2013
Feliç!! :D
Avui ha estat un molt bon començament de setmana. Per fi estic fent bones redaccions a anglès, tot i que el vocabulari em costa bastant... Les classes de químic em van massa bé, avui hem fet un petit examen i he tret un 10! a veure si puc mantenir la línea... A biologia estem fent bioquímica i és molt interessant i el professor és molt dinàmic, i li fot canya que ja m'agrada. I a Educació Física m'ho passo molt bé els companys són molt divertits. Avui han començat els esports escolars i la veritat és que hi ha una gran varietat per a triar. Pots fer voleibol, futbol, futbol americà, rugby, hoquei, hoquei gespa, bàsquet (el seu esport estrella), i el que he triat jo; running! Aquí li diuen cross country. A les 3:30 m'he presentat al gimnàs preparat i m'he trobat amb un grup de gent. He anat allà i de seguida que m'han vist ja m'han preguntat d'on era, com em deia, etc. Una bona colla els de cross country. Això si, m'ha sobtat moltíssim que quasi tots van amb les nike free, unes vambes que costen almenys 130 euros. Estava espantat i pensava que tots correrien com fletxes; pero a la que hem començat ja m'he posat amb el grup del mig. Portaven un bon ritme però m'he cansat d'ells i he decidit apretar i arribar amb els primers, i així ha estat. Als 3km, quan ens disposàvem a girar cua he volgut anar amb els dos nois que anaven fent de llebres. Al cap de 3 minuts ja els tenia i hem anat una bona estona junts fins que al km 5 un ha decidit parar perquè no podia així que hem seguit la estrella de l'equip i jo. Al final hem decidit apretar i hem arribat molt junts, però ell abans.
L'entrenador estava molt content i jo també i m'han comentat que segurament anirem a unes curses que es fan per tota la illa!
Canviant de tema, la meva professora de química, Mrs Yeomans; m'ha parlat sobre el programa explore. És un programa que es fa durant tot el segon semestre i es cursa biologia, matemàtiques i socials. Però no és un programa normal, i tal com ho ha descrit ella: les classes s'expandeixen de les 4 parets. Un programa on moltes classes es fan a fora; d'excursió i coses així. El programa inclou una sortida amb kayak de 6 dies, una caminada de 4 dies, anar amb vaixell, etc. I tot això amb el mateix grup d'alumnes, així que creerem un ambient de classe i ens coneixerem molt bé. Ara per ara queden unes places lliures al programa, però els canadencs tenen preferència davant dels internacionals així que haig d'esperar dues setmanes que ningú s'hi apunti i ja tindre lloc. Estic molt impacient!
Espero que us vagi molt bé i us desitjo un bon començament de setmana!
PD Nova entrada per la diada!!
L'entrenador estava molt content i jo també i m'han comentat que segurament anirem a unes curses que es fan per tota la illa!
Canviant de tema, la meva professora de química, Mrs Yeomans; m'ha parlat sobre el programa explore. És un programa que es fa durant tot el segon semestre i es cursa biologia, matemàtiques i socials. Però no és un programa normal, i tal com ho ha descrit ella: les classes s'expandeixen de les 4 parets. Un programa on moltes classes es fan a fora; d'excursió i coses així. El programa inclou una sortida amb kayak de 6 dies, una caminada de 4 dies, anar amb vaixell, etc. I tot això amb el mateix grup d'alumnes, així que creerem un ambient de classe i ens coneixerem molt bé. Ara per ara queden unes places lliures al programa, però els canadencs tenen preferència davant dels internacionals així que haig d'esperar dues setmanes que ningú s'hi apunti i ja tindre lloc. Estic molt impacient!
Espero que us vagi molt bé i us desitjo un bon començament de setmana!
PD Nova entrada per la diada!!
dissabte, 7 de setembre del 2013
Moltes gràcies!
Escric aquesta entrada com a agraïment a totes les persones que em segueixen i que em llegeixen des de tot arreu! Ja porto més de 1000 visites amb aquesta setmana i mitja.
Moltes gràcies a tots els comentaris positius. Una dedicació especial a la família, a "l'Eskamot 103" que espero que disfrutin molt de festa major a St Genís, als del passeig de les cabres ;), als Isards que espero que us agradi el bloc i a tota la crew orientadora d'Igualada també jajaja. I als pioners i caravel.les del torxa! Que me'ls deixava...
Dir-vos que això és brutal, estic disfrutant molt de moment; però vull que sabeu que no hi ha res millor que estar al vostre costat i vull que gaudiu d'aquest any molt per a mi, que jo ho faré per a vosaltres també.
Res més, faltaria dir que acabo de menjar un gelat tamany XXXXXXXXL que segons els canadencs es tamany "mitjà"... Era prou bo però, a veure què n'opina el meu cos!
Moolta sort també a la gent de la coral Gatzara que està fent un musical molt treballat i a la gent del casal de joves que ho estan tirant endavant molt bé i estan fent molta feina!
Moltes gràcies a tots els comentaris positius. Una dedicació especial a la família, a "l'Eskamot 103" que espero que disfrutin molt de festa major a St Genís, als del passeig de les cabres ;), als Isards que espero que us agradi el bloc i a tota la crew orientadora d'Igualada també jajaja. I als pioners i caravel.les del torxa! Que me'ls deixava...
Dir-vos que això és brutal, estic disfrutant molt de moment; però vull que sabeu que no hi ha res millor que estar al vostre costat i vull que gaudiu d'aquest any molt per a mi, que jo ho faré per a vosaltres també.
Res més, faltaria dir que acabo de menjar un gelat tamany XXXXXXXXL que segons els canadencs es tamany "mitjà"... Era prou bo però, a veure què n'opina el meu cos!
Moolta sort també a la gent de la coral Gatzara que està fent un musical molt treballat i a la gent del casal de joves que ho estan tirant endavant molt bé i estan fent molta feina!
dijous, 5 de setembre del 2013
could you spell it please...?
Bé, avui ha estat un dia intens comparat amb els altres. Tenia previst anar a l'institut a les 11 del matí per a fer una xerrada, una mena d'entrevista i la tria de les meves assignatures.
Així doncs, a les 11 he anat a l'institut i m'han donat una pila d'informació, i he triat les assignatures; la majoria d'elles eren plenes per cert... Finalment, per aquest trimestre he triat Química, Anglès, Un tipus d'Educació Física i Biologia. Totes son de grade 11, el que equivaldria a primer de batxillerat; però biologia tansols la tenien per a grade 12, així que, jo; omplint-me de valentia he triat biologia de segon de batxillerat. Cal a dir que al Canadà, degut al seu sitema educatiu, a la part de ciències van un pèl endarrerits. Després de fer la tria i de recollir el candau per a la meva guixeta hem anat a dinar a casa i hem tornat a l'institut on he fet Química i Biologia. Les classes han estat magnífiques, la professora de Química és molt alegre i riallera. De seguida que ha vist que era estranger ha vingut a rebre'm i a donar-me molta informació, adreçes web, etc. Seguidament, tocava Biologia. Jo, em dirigia cap a la meva classe, topant amb tothom i encantat i perdut. Al arribar a la classe nomès m'he trobat amb un comany, que m'ha explicat que l'any passat va anar a estudiar a un país oriental, però no ho he acabat d'entendre bé. Mentre estàvem mantenint la conversa; ha entrat un professor preguntant què fèiem allà que no hi havia cap classe de Biologia. Així que ja feia tard al primer dia. Però, ara us explicaré la meva confusió. Representa que per casa semestre, tries 4 assignatures, les quals les fas cada dia durant 1:15min; sí faré EF, Química, Biologia i Anglès cada dia. Cada assignatura és un bolc, per tant cada alumne té un bloc A B C i D. Cada dia l'ordre canvia i has d'estar al cas de les televisions que hi han repartides per a si avui és BADC o és ADCB o qualsevol combinació. El fet és que jo pensava que avui era BADC, i en realitat era BACD així que he anat a la classe del bloc A, quan tocava el bolc D. Ho sé, costa molt d'entendre i potser no us interessa, però jo us ho comento ja que ho trobo interessant. I sumant més dificlutats a tot això, tinc un nom i un cognom no gaire familiar per als canadencs així que ara, fins d'aquí a deu mesos sentiré el meu nom pronunciat la majoria de cops com si fos francès (arno) la qual cosa no em molesta ni em desagrada gens. Però sempre els hi haig de delletrejar, així que d'aquí ve el títol de l'entrada
Bé escric això després de treure el gos a passejar al parc de sota casa on ens hem trobat això:
Així doncs, a les 11 he anat a l'institut i m'han donat una pila d'informació, i he triat les assignatures; la majoria d'elles eren plenes per cert... Finalment, per aquest trimestre he triat Química, Anglès, Un tipus d'Educació Física i Biologia. Totes son de grade 11, el que equivaldria a primer de batxillerat; però biologia tansols la tenien per a grade 12, així que, jo; omplint-me de valentia he triat biologia de segon de batxillerat. Cal a dir que al Canadà, degut al seu sitema educatiu, a la part de ciències van un pèl endarrerits. Després de fer la tria i de recollir el candau per a la meva guixeta hem anat a dinar a casa i hem tornat a l'institut on he fet Química i Biologia. Les classes han estat magnífiques, la professora de Química és molt alegre i riallera. De seguida que ha vist que era estranger ha vingut a rebre'm i a donar-me molta informació, adreçes web, etc. Seguidament, tocava Biologia. Jo, em dirigia cap a la meva classe, topant amb tothom i encantat i perdut. Al arribar a la classe nomès m'he trobat amb un comany, que m'ha explicat que l'any passat va anar a estudiar a un país oriental, però no ho he acabat d'entendre bé. Mentre estàvem mantenint la conversa; ha entrat un professor preguntant què fèiem allà que no hi havia cap classe de Biologia. Així que ja feia tard al primer dia. Però, ara us explicaré la meva confusió. Representa que per casa semestre, tries 4 assignatures, les quals les fas cada dia durant 1:15min; sí faré EF, Química, Biologia i Anglès cada dia. Cada assignatura és un bolc, per tant cada alumne té un bloc A B C i D. Cada dia l'ordre canvia i has d'estar al cas de les televisions que hi han repartides per a si avui és BADC o és ADCB o qualsevol combinació. El fet és que jo pensava que avui era BADC, i en realitat era BACD així que he anat a la classe del bloc A, quan tocava el bolc D. Ho sé, costa molt d'entendre i potser no us interessa, però jo us ho comento ja que ho trobo interessant. I sumant més dificlutats a tot això, tinc un nom i un cognom no gaire familiar per als canadencs així que ara, fins d'aquí a deu mesos sentiré el meu nom pronunciat la majoria de cops com si fos francès (arno) la qual cosa no em molesta ni em desagrada gens. Però sempre els hi haig de delletrejar, així que d'aquí ve el títol de l'entrada
Bé escric això després de treure el gos a passejar al parc de sota casa on ens hem trobat això:
Crec quue aquesta foto descriu bastant l'ambient d'aquí, cases i vida salvatge juntes.
dimarts, 3 de setembre del 2013
Escola
Ja fa uns dies que sóc aquí, estic ben adaptat i, se'm fa molt estrany però tinc ganes de començar l'escola. Avui la nena de la família d'acollida ja ha començat l'escola, i jo hi vaig demà per a fer una petita prova d'anglès i per a triar les assignatures suposo.
Ahir va ser l'últim dia d'estiu i de vacances al Canadà. L'ambient era més de cap d'any que no pas de començament de curs, suposo que és per al fet de conviure amb una família que els dos pares es dediquen a l'educació, però tot i així era molt diferent que a Catalunya. No us puc dir si s'anunciaven notícies, ja que en aquesta casa només es fa servir la televisió per a mirar pel·lícules. Tampoc es troba molt a faltar la veritat.
Tot celebrant la vigília al curs vam anar a gastar uns cupons de descompte aplicables al lloguer de dues taules de paddle surf, una mena d'esport que, per una estona és prou divertit però als 20min perd bastant la gràcia. Hi vam anar amb una altra família que també treballaven en l'àmbit educatiu. L'aigua estava molt freda i ells s'hi banyaven; em deien que havia d'aprofitar però no vaig tenir el valor de banyar-me en un oceà gelat i ple de crancs... No obstant, vaig agafar la taula i vaig anar a passejar una estona per l'oceà. Estar a l'aigua i veure al costat teu unes muntanyes verdes farcides d'arbres enormes que recorden molt l'escena final de la pel.lícula ''ET'' i veure una mica més lluny les muntanyes de 2000m un pèl nevades comença a donar sentit al preu de les coses a la illa de Vancouver. Aquí, la vida és molt car, i és així ja que molta gent vol venir a viure aquí, però per a un estudiant internacional com jo és difícil subsistir amb el que cobres. Evidentment la manutenció la tinc pagada, però els extres no; i diria que la Visa traurà fum... Però bé, sóc català i sóc estalviador així que podré sobreviure prou bé.
Mentre estava fent aquesta petita reflexió a la ''sorra'' de la platja, el pare de la família amb qui estàvem passant la tarda va voler adrenalina amb el paddle surf, així que es va posar a rema de costat a una velocitat trepidant, fins que va caure de cara al mar. Les seves ulleres de sol de $200 van anar a parar al fons del mar... Va ser divertit; em sembla que aquest matí les ha anat a buscar amb la marea baixa.
Escric això després d'haver sortit a còrrer tant feliç amb predicció de pluja. Quan portava 15 min m'ha caigut un xàfec al damunt i ha estat impressionant. M'ha encantat i estic esperant la següent pluja per a sortir!
Ahir però em van ensenyar un esprai anti ossos per a tirar-li a la cara si se t'acosta... I també em van dir que al parc, si, al parc al mig de la ciutat si han trobat ossos així que estava bastant cagat; però no ma passat res.
Avui vaig tard, és la una i encara no he dinat! Que vagi bé:)
Ahir va ser l'últim dia d'estiu i de vacances al Canadà. L'ambient era més de cap d'any que no pas de començament de curs, suposo que és per al fet de conviure amb una família que els dos pares es dediquen a l'educació, però tot i així era molt diferent que a Catalunya. No us puc dir si s'anunciaven notícies, ja que en aquesta casa només es fa servir la televisió per a mirar pel·lícules. Tampoc es troba molt a faltar la veritat.
Tot celebrant la vigília al curs vam anar a gastar uns cupons de descompte aplicables al lloguer de dues taules de paddle surf, una mena d'esport que, per una estona és prou divertit però als 20min perd bastant la gràcia. Hi vam anar amb una altra família que també treballaven en l'àmbit educatiu. L'aigua estava molt freda i ells s'hi banyaven; em deien que havia d'aprofitar però no vaig tenir el valor de banyar-me en un oceà gelat i ple de crancs... No obstant, vaig agafar la taula i vaig anar a passejar una estona per l'oceà. Estar a l'aigua i veure al costat teu unes muntanyes verdes farcides d'arbres enormes que recorden molt l'escena final de la pel.lícula ''ET'' i veure una mica més lluny les muntanyes de 2000m un pèl nevades comença a donar sentit al preu de les coses a la illa de Vancouver. Aquí, la vida és molt car, i és així ja que molta gent vol venir a viure aquí, però per a un estudiant internacional com jo és difícil subsistir amb el que cobres. Evidentment la manutenció la tinc pagada, però els extres no; i diria que la Visa traurà fum... Però bé, sóc català i sóc estalviador així que podré sobreviure prou bé.
Mentre estava fent aquesta petita reflexió a la ''sorra'' de la platja, el pare de la família amb qui estàvem passant la tarda va voler adrenalina amb el paddle surf, així que es va posar a rema de costat a una velocitat trepidant, fins que va caure de cara al mar. Les seves ulleres de sol de $200 van anar a parar al fons del mar... Va ser divertit; em sembla que aquest matí les ha anat a buscar amb la marea baixa.
Escric això després d'haver sortit a còrrer tant feliç amb predicció de pluja. Quan portava 15 min m'ha caigut un xàfec al damunt i ha estat impressionant. M'ha encantat i estic esperant la següent pluja per a sortir!
Ahir però em van ensenyar un esprai anti ossos per a tirar-li a la cara si se t'acosta... I també em van dir que al parc, si, al parc al mig de la ciutat si han trobat ossos així que estava bastant cagat; però no ma passat res.
Avui vaig tard, és la una i encara no he dinat! Que vagi bé:)
dilluns, 2 de setembre del 2013
Bé, anunciar-vos que ja tinc ordinador portàtil propi i que he trobat els accents, ara si m'equivoco ja no tindré excusa...
Us faig aquesta entrada per a que pugueu veure les fotos que he anat fent aquests dies als llocs on he anat. Estan fetes amb l'iphone, però és el que tinc. Més val això que res!
Mt Washitong
LA finestra de baix és la meva habitació
El Lou!
Ocells afamats al Mt Washintong
Parc al mig de Coventry
Gossos a la piscina
Mount Washintong
Us faig aquesta entrada per a que pugueu veure les fotos que he anat fent aquests dies als llocs on he anat. Estan fetes amb l'iphone, però és el que tinc. Més val això que res!
Mt Washitong
LA finestra de baix és la meva habitació
El Lou!
Ocells afamats al Mt Washintong
Parc al mig de Coventry
Gossos a la piscina
Mount Washintong
Subscriure's a:
Missatges (Atom)