Escola

Ja fa uns dies que sóc aquí, estic ben adaptat i, se'm fa molt estrany però tinc ganes de començar l'escola. Avui la nena de la família d'acollida ja ha començat l'escola, i jo hi vaig demà per a fer una petita prova d'anglès i per a triar les assignatures suposo.

Ahir va ser l'últim dia d'estiu i de vacances al Canadà. L'ambient era més de cap d'any que no pas de començament de curs, suposo que és per al fet de conviure amb una família que els dos pares es dediquen a l'educació, però tot i així era molt diferent que a Catalunya. No us puc dir si s'anunciaven notícies, ja que en aquesta casa només es fa servir la televisió per a mirar pel·lícules. Tampoc es troba molt a faltar la veritat.
Tot celebrant la vigília al curs vam anar a gastar uns cupons de descompte aplicables al lloguer de dues taules de paddle surf, una mena d'esport que, per una estona és prou divertit però als 20min perd bastant la gràcia. Hi vam anar amb una altra família que també treballaven en l'àmbit educatiu. L'aigua estava molt freda i ells s'hi banyaven; em deien que havia d'aprofitar però no vaig tenir el valor de banyar-me en un oceà gelat i ple de crancs... No obstant, vaig agafar la taula i vaig anar a passejar una estona per l'oceà. Estar a l'aigua i veure al costat teu unes muntanyes verdes farcides d'arbres enormes que recorden molt l'escena final de la pel.lícula ''ET'' i veure una mica més lluny les muntanyes de 2000m un pèl nevades comença a donar sentit al preu de les coses a la illa de Vancouver. Aquí, la vida és molt car, i és així ja que molta gent vol venir a viure aquí, però per a un estudiant internacional com jo és difícil subsistir amb el que cobres. Evidentment la manutenció la tinc pagada, però els extres no; i diria que la Visa traurà fum... Però bé, sóc català i sóc estalviador així que podré sobreviure prou bé.
Mentre estava fent aquesta petita reflexió a la ''sorra'' de la platja, el pare de la família amb qui estàvem passant la tarda va voler adrenalina amb el paddle surf, així que es va posar a rema de costat a una velocitat trepidant, fins que va caure de cara al mar. Les seves ulleres de sol de $200 van anar a parar al fons del mar... Va ser divertit; em sembla que aquest matí les ha anat a buscar amb la marea baixa.

Escric això després d'haver sortit a còrrer tant feliç amb predicció de pluja. Quan portava 15 min m'ha caigut un xàfec al damunt i ha estat impressionant. M'ha encantat i estic esperant la següent pluja per a sortir!
Ahir però em van ensenyar un esprai anti ossos per a tirar-li a la cara si se t'acosta... I també em van dir que al parc, si, al parc al mig de la ciutat si han trobat ossos així que estava bastant cagat; però no ma passat res. 

Avui vaig tard, és la una i encara no he dinat! Que vagi bé:)