Castanyada!

Ei! Com ja sabeu aquí es celebra el Halloween, però, al tantu! A Catalunya es celebra la Castanyada eh! No perdem pas aquesta tradició tant maca.

Procedim a l'entrada... 

Doncs aquests dies aquí han estat bastant halloweenerus. Essent princinpi de tardor, i amb bastanta fresca i amb una boira constant, les decoracions de les cases han ests sense dubte molt efectives. Les cases estan decorades però no molt, n'hi han algunes que tela però bastant light... 

Bé durant aquesta setmana vam anar a comprar carbasses a una granja molt xula plena de carbasses on tu la triaves del camp i tenien el paller tot decorat amb coses de Halloween. Després d'això vam decorar la nostra casa amb unes quantes tumbes , enganxines, aranyes de mentida, etc. A part també vam fer galetes i les vam decorar amb "icing", que és com una pasta molt, molt dolça i que s'acostuma a posar a sobre les madalenes a Catalunya, i llavors es transformen amb cupcakes i valen el doble. Allò, sí. No tinc una vena artística molt potent així que les galetes no eren una meravella però algo es algo.

Aquesta setmana acadèmicament m'ha anat molt bé ja que tinc un 9 de mitjana de biologia! Estic molt content i això em dóna més ganes per a seguir així.

I avui, que ha estat 31 d'Octubre he anat a l'institut amb la meva super disfressa de granjer/cowboy o el que sigui. Vamos, que he triumfat. La gent fins hi tot m'han demanat de fer-se fotos VARIS cops. Molts professors anaven disfressats i ha estat difícil entendre com funciona la "spinal cord" sent explicat per un personatge vestit com de dràcula.

També voldria explicar-vos que em vaig anar a pelar i em van pelar les patilles, ara no en tinc... Però no m'en vaig donar compte fins que una mossa m'ho va dir. Em sento extrany. La perruqueria era remarcable. Per a si algú ha vist "This is England" la perruqueria era la mateixa que la de la pel.lícula. Era com viatjar als anys 70, fins i tot la roba i el pentinat de la dona ho eren. Es massa fort per a mi per a explicar-ho. Ho heu de veure. Al sortir em creia un rudeboy pels carrers de South London.

Avui us vull acomiadar amb una cançó que m'està torturant duant totes les classes de química. Es diu Palance. Ara a química estàvem igualant equacions de reaccions químiques, i en anglès es diu Balancing. I cada cop que la professora diu. Let's balancs these equations, no puc impedir cantar-la. En varies ocasions la he ballat, cosa que va despertar curiositat als meus companys que ja l'han escoltat i estan patint el mateix que jo. Ara quan la paraula és pronunciada tots ens mirem. És bastant divertit la veritat.

http://www.youtube.com/watch?v=xhpYUjeFoDA

La cançó la vaig descobrir a la barraca de a xalest d'aquesta festa major així que porta bons record i bona festa mediterrània! (Aquest no és el tipus de música que escolto normalment...)

Saluuut!

Where is the limit?

On està el límit? Bé no ho sé però deix-ho de quedar-me sorprès. Avui hem sopat gofres. Crec que amb aquestes paraules ja n'hi ha prou jajajaja. Però estaven boníssims, i els hem fet artesanalment!

Bé però la motivadora frase no és pas per a això. Avui desprès de dinar llet amb cereals i un plàtan he mirat uns vídeos d'en Josef Ajram. Aquest personatge admirable és anomenat també Ultraman. No sóc capaç de dir el que ha estat capaç de fer. Ha acabat 2 o 3 Ultramans, sí Ultramans, no Ironmans. Una Ultraman és una cursa en què nedes 10km a mar obert, pedales 400km i pico i corres 84km, dues maratons; tot això amb 3 dies. No sé vosaltres però a mi em sembla inhumà. Doncs estem parlant sobre un que ho ha aconseguit. Estava mirant un TED talk seu (per als que no sabeu què és, TED és una organització sense ànim de lucre que es dedica a organitzar xerrades de personatjes dels quals tots en podem aprendre molt! Són probablement el millor tipus de vídeos motivadors) Tornant al tema, a la seva xerrada ha explicat una mica la seva història, sobre el club que ha montat, Where is the limit? També ha explicat com s'ho fa per a acabar les curses. El que fa és còrrer durant 15min, aquest és el seu objectiu, i llavors es fa una petita recompensa. I 15min més, i 15min més. No ho sé si serveix però el tio ho explicava convençut...
Bé, desprès d'això he mirat un fragment del programa Salvados que parlava sobre la borsa i economia, ja que si no ho sabíeu es un broker. Bé i desprès d'estar un temps seguint al Valentí Sanjuan, que és molt admirable també però ja us explicaré la història més endavant; he decidit anar a còrrer.
He sortit i amb Daft Punk fent vibrar els meus tímpans com mai he acabat fet 15km, que feia un temps considerable que no ho feia i m'he sentit molt bé! Haig d'exceptuar que tenia unes ganes inexplicables de extreure matèria considerada no apte per al meu cos segons el meu sistema digestiu, així que al final s'ha fet un pèl durillo jajajaja. També haig de dir però que la planície i els boscos de tardor i la por a trobar-me un puma dels co...ns, que ja n'estic un pèl fart, el meu ritme era fàcilment incrementat; cosa que ja està bé.
Després d'això i els gofres hem fet galetes de halloween que demà decorarem. Fan bona pinta de moment!

I avui us deixo amb una cançó que he descobert aquesta setmana, però que dona molt bon rollo i, sempre va bé el bon rollo no? Es titula Rio por no llorar, de Delafé y las flores azules. Una mica de modernillidad i alternativa pa'l cuerpo!

Siau!

Ondima!

Com estem? 3100 visites? Sou molt grans, junts continuem sumant visites i més visites, estic molt content que us agradi el meu bloc i que us serveixi, i si és possible, que us transmeti alguna cosa i que us ensenyi quelcom.
Estaria molt content si sou un futur estudiant internacional, o esteu a punt de experimentar una experiència o coneixeu algú, que us posesiu en contacte amb mi!
Abans de decidir-me per a apuntar-me a la beca buscava alguna pàgina com la que estàs llegint ara mateix, no la vaig trobar així que em faria molt feliç parlar amb vosaltres, fer una videotrucada, mails, o el que sigui!

Bé, tornant a les meves vivències, que és per això que esteu aquí començo.
Ha passat molt temps des de l'última entrada, i bastantes coses també. El cap de setmana passat vam anar al veler de l'avi. L'Steve em va explicar tota la història que guardaven aquelles alades parets,aquells viatges que ara resten allà, apunt d'apagar-se degut a la malaltia de l'avi. Té pèrdua de memòria i no és capaç de navegar, però cada dia va cuidar i a mirar el seu veler per la qual cosa l'Steve no el pot treure a navegar. Una història trista, però que va ser molt intensa durant el seu temps; jo diria que aquest veler mai s'ha quedat sense ganes d'anar a aquell lloc, o d'agafar aquella onada tant just que es posà paral.lel. És un final trist, però una bonica vida.
Una de les coses que he après aquests dies, és que mai et pots quedar amb les ganes de fer qualsevol cosa. Pot ser que et fagis un blau, que fagis el ridícul per un moment, que perdis algun objecte, que tinguis agulletes després, i mil coses més. Però si no ho fas, et quedaràs amb el cuc i amb la pregunta Tans pocs collons tens? rondant feliçment pel teu cervell. FES-HO. Agafa aire, corda't bé la bamba, escalfa, fes el ridícul, el que sigui, però sigues impulsiu i digues que sí. No posis l'excusa de que estàs vell, o que estàs cansat. Tothom és capaç de fer qualsevol cosa, al seu nivell respectiu. Que hagués passat si no m'hagués apuntat a la beca? Potser no hauria plorat trobant a faltar a la meva gent, potser he passat alguna tarda de diumenge aburrit a casa, però que collons, estic vivint una experiència que m'està fent crèixer de cop. Com sempre recodaré la frase que em deia el meu GRAN professor de guitarra David Murgadas, amb aquesta cançó avançarem un esgraonàs cap amunt!
Avui abans de còrrer els 6.7km dels campionats de la illa de Vancouver he pensat que potser podria estar assentat menjant el meu lunch tranquil, però estava allà per a acabar la cursa amb 27min, crear amistats, i tornar-me a recordar que amb pit i collons, sóc capaç de moltes coses.
Ahir, abans de fer-me unes ballaruques bones al ball de Halloween vaig pensar que em feia vergonya; i què? Si no ho fas t'aburriràs, i amb la meva catxo disfressa vaig anar a fer el rídicul i m'ho vaig passar de puta mare! I d'això es tracta, de destacar entre la massa de cervells menjats adictes del liti i de la moda, buscar l'alternativa, fer coses diferents, conèixer gent diferent, i sempre ser tu mateix.
Tots tenim ganes de fer alguna cosa, així que surt al carrer, fes alguna cosa diferent a la teva rutina i de ben segur que aquell dia passarà més ràpid i serà més benficiós.

Eps! Em deixava una cosa. A partir d'avui seria un plaer compartir una cançó que m'agrada per a vosaltres. Com alguns ja deveu saber sóc adicte a la música, i m'agraden varis tipus, des de el Reggae i l'ska fins a la música electrònica passant per l'indie i fins i tot una mica de punk i bon rap.
Com que jo penso que una vida sense música, no és vida; us ajudaré a complementar la vostra!
Aquesta setmana, voldria compartir Animal, de Miike Snow; una cançó amb la qual estic molt d'acord amb la lletra: Canvio de formes per a amagar-me an aquest lloc, però encara sóc una animal, animal.
http://www.youtube.com/watch?v=mVWeqAPQUXc

Thanksgiving

Ei!
Un plaer tornar a poder escriure per a vosaltres!
I seguim aquí, avui 14 d'Octubre és thanksgiving però nosaltres el vam celebrar ahir. Vam menjar pavo, amb moltes coses que estava boníssim. Desprès de postres pastís de carbassa que també és molt típic.
El dissabte però, vam anar a cas el avis que hi havia els tiets també i vam menjar rosted beef, un altre tipus de carn. La casa dels avis és super luxosa i té una finestra enorme mirant al mar, és preciosa. El sopar però va ser bastant estrany ja que a la que vam tenir el plat ple de menjar, els convidats van agafar i van menjar el sopar al sofà. Jo i en Ron, el company xinès amb el qual comparteixo homestay family ens vam quedar amb un pam de nas, i arrossegant-lo ens vam dirigir al sofà. Un pèl incòmode la veritat. Però el menjar, excel.lent.
Avui dilluns és festiu i hem aprofitat per a anar a descobrir els voltants de Courtenay amb cotxe. Hem anat a Qualiqum Beach, un lloc preciós, i a varis llocs més (incloent una mena de botiga que tenen cabres a la teulada!)
Bé també vull aprofitar per a dir-vos que començo a trobar a faltar la família, els amics, Igualada, l'estil de vida meditarrani, i poguer tenir gent al costat que t'estima i que saps que pots comptar amb ells.
Diguem que he sortit de la zona de comfort i que fins ara no me n'he donat compte. La sensació que tinc és com si sempre hagués estat un ocellet alimentat per la mare i que de cop, i sense ser l'època prevista he marxat del niu. Estic just a sota el niu, si el sol no m'enlluerna de vegades encara puc veure la mare i els branquillos que m'han acompanyat tots aquests dolços anys.
Estic d'acord que això que estic vivint és un regal, però els has de tenir ben posats i has de sofrir una mica per a obtenir una recompensa.
No escric això per a que penseu que estic malament ni res, simplement vull fer saber a la gent que si mai es planteja un any com aquest, que s'ho plantegi, i que es mentalitzi ja que conec a molta gent que per exemple no durarien deu mesos.
Atenció, això és normal i no em passo el dia trist; és que tansols estic més moments enyorant-me, però això em fa sortir al carrer i encoratjar-me a disfrutar del lloc on estic.
Aprofito també per a enviar les meves condolències a la família i als amics de la jove Igualadina de 16 que ens va deixar la setmana passada. A vegades la vida és molt cabrona.

Kwai Lake!!

Ei! Ja sóc aquí!
És dilluns i ahir vaig tornar de l'excursió, va ser brutal! Impressionant. Els nois amb que vaig estar eren tots molt macos i molt simpàtics; m'ho vaig passar molt bé.
La oportunintat que vaig tenir de descobrir la indescripible i gloriosa natura siutada al Strathcona Park és inpagable. No puc comptar les vegades que li vaig agrair a l'Steve tot el que ha fet per a que un ansiat per a conèixer la natura de l'illa com jo pugui, poc a poc anar complint el seu somni.
La motxilla era molt pesada... Jaquetes i més jaquetes; roba per a si es mulla la que portes, bosses de plàstic envoltant-ho tot per a conservar-ho sec. I menjar, molt menjar. Primer de tot vam començar a pujar, anar fent però a un bon ritme (tots els que anàvem caminant estàvem forts.. cullera com tiraven en algunes pujades!). Finalment, al cap de 3 o 4 hores i 7,5km vam arribar al Kwai Lake; on vam muntar tendes i un petit campament on poder cuinar i estar durant les estones lliures.
El tema menjar a la muntanya no és que el controlin massa ja que els sobres que em vaig comprar de menjar dissecat (7 pavos cada un...) eren terribles; però who cares? estant envoltant d'aquest paisatge i d'aquesta gent tant maca ho tapa tot.
L'endemà vam anar a dinar a un precipici que el vam anomenar "the edge of the world" i ho semblava! Tot ennuvolat i tansols unes majestuoses muntanyes nevades traient el cap. De camí vam para al Lake Beautiful, que si s'anomena així és per alguna cosa i ens vam separar durant mitja hora, sols, i nomès pensant... Molt bona idea. Tornant, vam fer veure que un noi s'havia trencat el peu i que l'havíem d'intervenir i portar al campament. Ens va ser molt difícil però va ser un bon exercici de treball en equip, empatia, i per a conèixer que si mai hi ha un combat entre les persones i la muntanya, guanyarà la muntanya, i ho hem de tenir molt clar. La conclusió de l'exercici va ser una petita xerrada de l'Steve i les seves experiències a la muntanya. Com ell diu, ha estat casat amb la muntanya. Quan va acabar d'estudiar no sabia què era ni què volia fer així que es va fer Ranger (guarda forestal mes o menys) del parc natural on vam anar, quan va conèixer la Lindsay, una guia d'excursions d'esquí de muntanya en aquell temps van anar al Nepal. Desprès d'aquest viatge va decidir viatjar el màxim que pogués però sempre a la muntanya, el que l'ha convertit en un expert.
Portar a una dona durant 15km a l'esquena per a rescatar-la d'una mort assegurada o haver de topar-se amb morts per culpa de no conèixer el seu oponent, la muntanya. Totes aquestes experiències fan que l'admiri i cada cop sembla que la nostra relació vagi agafant més força. Li tinc molta confiança, i quan et presenta als seu amics com el seu nou "fill" vol dir que la cosa va millorant.
Diria que tot això ha estat fomentat per a l'arribada de l'estudiant xinès a la casa, en Ron. És un xicot estrany, l'any passat ja va estar a Courtenay però es va passar l'any parlant xinès i no va aprendre res així que li costa molt l'anglès i és molt difícil mantenir una conversa. Sumat a això, és passa moltes hores a la seva habitació i no surt massa. No és que el tingui creuat, em cau bé; però no m'agrada gens que menyspreï una oportunitat com aquesta.
I us deixo que tinc feina! Bona setmana :)

 Perdoneu, però he decidit no escriure aquest fet ja que la meva emoció és indesctiptible, no us podrieu fer una idea de la il.lusió que em va provocar aquest fet.

 The edge

 El grup!

 Intentant transmetre-us la màgia del racó

 Els hòmens matiners

La meva tenda i la de l'Steve. Sí, vaig dormir sol.

Preparant l'arca

Bé, tal i com podeu apreciar en el títol, estic plantejant-me de començar-ne a fer els plànols... Les tempestes s'apropies de totes les activitats i de totes les nits. El diumenge en va caure una de ben forta, i mentres jo estava tornant de fer una xocolata calenta amb uns estudiants internacionals. Vaig quedar xop, però gràcies a la meva súper jacqueta no em vaig mullar el cos! (les cames si...) Després d'aquesta passejada remullada, m'esperaven els avis a casa per a sopar. Els pares de l'Steve. El seu pare és altíssim, 2 metres; i té problemes de memòria... Tot i això el sopar va ser encantador. Al llarg de la setmana la pluja i el vent va acompanyar tots els meus trajectes a peu cap al bus i els entrenaments també.
El dimarts però, ni la pluja ni el vent ni la neu m'hagués frenat. Era el día en què el meu institut, G.P.Vanier, organitzava una cursa de x-coruntry! Els millors corredors de l'illa hi eren presents i hi havia molta tensió entre tots els 51 corredors de grau 11 i 12. A la sortida, intentant treure el cap entre dos torres desenvolupades com bèsties ens espràven 6km molt ràpids, plans i plens de fang. Les gotes congelades intentaves refredar els músculs difícils d'escalfar. Donen el tret de sortida i ja era de color marró tot, bastant heavy... Però bé, desprès d'una cursa de caqueta podrida (no sé que em va passar però estava fluix) vaig acabar 12. No estic gaire content amb el resultat com estava la cursa passada, però la següent és la setmana que bé així que no em puc desanimar!
Canviant de tema, avui ja he fet els dos exàmens que temia durant tota la setmana i m'han anat normalillo, de 7 pico... Què hi farem no es pot tenir tot si faltes tres dies a classe entre Hornby Island i curses... Així que ja he acabat les unitats i puc començar de nou!
Avui, he estat preparant totes les coses per a la excursió de tres deies del cap de setmana! Em disculpo ja que no us ho havia comentat però aquest divendres dissabte i diumenge aniré d'excursió amb el club d'outdoors de l'Steve. Com a professor té un club que fan esports d'aventura i coses per l'estil i em va oferir aquesta oportunitat i jo vaig acceptar al moment. La ruta prevista és pujar un dels cims més alts de l'Illa al costat dels llacs que vaig anar d'excursió els primers dies que estava aquí. Les tempestes i el mal temps però diria que no ens ho permetran... Malgrat tot anirem fins als llacs i farem petites excursions d'un dia per la zona. fer excursions és bastant més complicat que a Catalunya ja que has de portar moltes més coses per a culpa del clima i els ossos. A la tenda no hi pot haver res de menjar i s'ha de lligar dalt d'un arbre a 4m d'altura, ja em diràs com ho fots això però jo no ho faré. Nescessites dues jaquetes impermeables, dos pantalons per a la pluja, malles i samarretes interiors, forros polars extra gurixuts i coses per a l'estil que em proporciona el club de l'Steve i ell mateix. Són moltes coses que s'han de carregar però el clima ho demana, és el preu que s'ha de pagar. Doncs bé ja us comentaré com m'ha anat la excursió al dilluns o al dimarts!
Salut: