10 mesos a Canada: Kwai Lake!!

Ei! Ja sóc aquí!
És dilluns i ahir vaig tornar de l'excursió, va ser brutal! Impressionant. Els nois amb que vaig estar eren tots molt macos i molt simpàtics; m'ho vaig passar molt bé.
La oportunintat que vaig tenir de descobrir la indescripible i gloriosa natura siutada al Strathcona Park és inpagable. No puc comptar les vegades que li vaig agrair a l'Steve tot el que ha fet per a que un ansiat per a conèixer la natura de l'illa com jo pugui, poc a poc anar complint el seu somni.
La motxilla era molt pesada... Jaquetes i més jaquetes; roba per a si es mulla la que portes, bosses de plàstic envoltant-ho tot per a conservar-ho sec. I menjar, molt menjar. Primer de tot vam començar a pujar, anar fent però a un bon ritme (tots els que anàvem caminant estàvem forts.. cullera com tiraven en algunes pujades!). Finalment, al cap de 3 o 4 hores i 7,5km vam arribar al Kwai Lake; on vam muntar tendes i un petit campament on poder cuinar i estar durant les estones lliures.
El tema menjar a la muntanya no és que el controlin massa ja que els sobres que em vaig comprar de menjar dissecat (7 pavos cada un...) eren terribles; però who cares? estant envoltant d'aquest paisatge i d'aquesta gent tant maca ho tapa tot.
L'endemà vam anar a dinar a un precipici que el vam anomenar "the edge of the world" i ho semblava! Tot ennuvolat i tansols unes majestuoses muntanyes nevades traient el cap. De camí vam para al Lake Beautiful, que si s'anomena així és per alguna cosa i ens vam separar durant mitja hora, sols, i nomès pensant... Molt bona idea. Tornant, vam fer veure que un noi s'havia trencat el peu i que l'havíem d'intervenir i portar al campament. Ens va ser molt difícil però va ser un bon exercici de treball en equip, empatia, i per a conèixer que si mai hi ha un combat entre les persones i la muntanya, guanyarà la muntanya, i ho hem de tenir molt clar. La conclusió de l'exercici va ser una petita xerrada de l'Steve i les seves experiències a la muntanya. Com ell diu, ha estat casat amb la muntanya. Quan va acabar d'estudiar no sabia què era ni què volia fer així que es va fer Ranger (guarda forestal mes o menys) del parc natural on vam anar, quan va conèixer la Lindsay, una guia d'excursions d'esquí de muntanya en aquell temps van anar al Nepal. Desprès d'aquest viatge va decidir viatjar el màxim que pogués però sempre a la muntanya, el que l'ha convertit en un expert.
Portar a una dona durant 15km a l'esquena per a rescatar-la d'una mort assegurada o haver de topar-se amb morts per culpa de no conèixer el seu oponent, la muntanya. Totes aquestes experiències fan que l'admiri i cada cop sembla que la nostra relació vagi agafant més força. Li tinc molta confiança, i quan et presenta als seu amics com el seu nou "fill" vol dir que la cosa va millorant.
Diria que tot això ha estat fomentat per a l'arribada de l'estudiant xinès a la casa, en Ron. És un xicot estrany, l'any passat ja va estar a Courtenay però es va passar l'any parlant xinès i no va aprendre res així que li costa molt l'anglès i és molt difícil mantenir una conversa. Sumat a això, és passa moltes hores a la seva habitació i no surt massa. No és que el tingui creuat, em cau bé; però no m'agrada gens que menyspreï una oportunitat com aquesta.
I us deixo que tinc feina! Bona setmana :)

Perdoneu, però he decidit no escriure aquest fet ja que la meva emoció és indesctiptible, no us podrieu fer una idea de la il.lusió que em va provocar aquest fet.