Thanksgiving

Ei!
Un plaer tornar a poder escriure per a vosaltres!
I seguim aquí, avui 14 d'Octubre és thanksgiving però nosaltres el vam celebrar ahir. Vam menjar pavo, amb moltes coses que estava boníssim. Desprès de postres pastís de carbassa que també és molt típic.
El dissabte però, vam anar a cas el avis que hi havia els tiets també i vam menjar rosted beef, un altre tipus de carn. La casa dels avis és super luxosa i té una finestra enorme mirant al mar, és preciosa. El sopar però va ser bastant estrany ja que a la que vam tenir el plat ple de menjar, els convidats van agafar i van menjar el sopar al sofà. Jo i en Ron, el company xinès amb el qual comparteixo homestay family ens vam quedar amb un pam de nas, i arrossegant-lo ens vam dirigir al sofà. Un pèl incòmode la veritat. Però el menjar, excel.lent.
Avui dilluns és festiu i hem aprofitat per a anar a descobrir els voltants de Courtenay amb cotxe. Hem anat a Qualiqum Beach, un lloc preciós, i a varis llocs més (incloent una mena de botiga que tenen cabres a la teulada!)
Bé també vull aprofitar per a dir-vos que començo a trobar a faltar la família, els amics, Igualada, l'estil de vida meditarrani, i poguer tenir gent al costat que t'estima i que saps que pots comptar amb ells.
Diguem que he sortit de la zona de comfort i que fins ara no me n'he donat compte. La sensació que tinc és com si sempre hagués estat un ocellet alimentat per la mare i que de cop, i sense ser l'època prevista he marxat del niu. Estic just a sota el niu, si el sol no m'enlluerna de vegades encara puc veure la mare i els branquillos que m'han acompanyat tots aquests dolços anys.
Estic d'acord que això que estic vivint és un regal, però els has de tenir ben posats i has de sofrir una mica per a obtenir una recompensa.
No escric això per a que penseu que estic malament ni res, simplement vull fer saber a la gent que si mai es planteja un any com aquest, que s'ho plantegi, i que es mentalitzi ja que conec a molta gent que per exemple no durarien deu mesos.
Atenció, això és normal i no em passo el dia trist; és que tansols estic més moments enyorant-me, però això em fa sortir al carrer i encoratjar-me a disfrutar del lloc on estic.
Aprofito també per a enviar les meves condolències a la família i als amics de la jove Igualadina de 16 que ens va deixar la setmana passada. A vegades la vida és molt cabrona.