dissabte, 26 d’octubre del 2013

Where is the limit?

On està el límit? Bé no ho sé però deix-ho de quedar-me sorprès. Avui hem sopat gofres. Crec que amb aquestes paraules ja n'hi ha prou jajajaja. Però estaven boníssims, i els hem fet artesanalment!

Bé però la motivadora frase no és pas per a això. Avui desprès de dinar llet amb cereals i un plàtan he mirat uns vídeos d'en Josef Ajram. Aquest personatge admirable és anomenat també Ultraman. No sóc capaç de dir el que ha estat capaç de fer. Ha acabat 2 o 3 Ultramans, sí Ultramans, no Ironmans. Una Ultraman és una cursa en què nedes 10km a mar obert, pedales 400km i pico i corres 84km, dues maratons; tot això amb 3 dies. No sé vosaltres però a mi em sembla inhumà. Doncs estem parlant sobre un que ho ha aconseguit. Estava mirant un TED talk seu (per als que no sabeu què és, TED és una organització sense ànim de lucre que es dedica a organitzar xerrades de personatjes dels quals tots en podem aprendre molt! Són probablement el millor tipus de vídeos motivadors) Tornant al tema, a la seva xerrada ha explicat una mica la seva història, sobre el club que ha montat, Where is the limit? També ha explicat com s'ho fa per a acabar les curses. El que fa és còrrer durant 15min, aquest és el seu objectiu, i llavors es fa una petita recompensa. I 15min més, i 15min més. No ho sé si serveix però el tio ho explicava convençut...
Bé, desprès d'això he mirat un fragment del programa Salvados que parlava sobre la borsa i economia, ja que si no ho sabíeu es un broker. Bé i desprès d'estar un temps seguint al Valentí Sanjuan, que és molt admirable també però ja us explicaré la història més endavant; he decidit anar a còrrer.
He sortit i amb Daft Punk fent vibrar els meus tímpans com mai he acabat fet 15km, que feia un temps considerable que no ho feia i m'he sentit molt bé! Haig d'exceptuar que tenia unes ganes inexplicables de extreure matèria considerada no apte per al meu cos segons el meu sistema digestiu, així que al final s'ha fet un pèl durillo jajajaja. També haig de dir però que la planície i els boscos de tardor i la por a trobar-me un puma dels co...ns, que ja n'estic un pèl fart, el meu ritme era fàcilment incrementat; cosa que ja està bé.
Després d'això i els gofres hem fet galetes de halloween que demà decorarem. Fan bona pinta de moment!

I avui us deixo amb una cançó que he descobert aquesta setmana, però que dona molt bon rollo i, sempre va bé el bon rollo no? Es titula Rio por no llorar, de Delafé y las flores azules. Una mica de modernillidad i alternativa pa'l cuerpo!

Siau!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada