Doncs si, ja porto 3 mesos! 3 mesos i més de 4000 visites, a veure si continuem així.
Ahir va fer 3 mesos que vaig marxar d'Igualada, i han passat molt ràpid però sembla molt temps a la vegada; és una sensació estranya. Cada dia però estic més comòde. Es fa fosc molt d'hora, a les 4 comença i a les 5 ja és fosc; al llarg del temps es farà pesat, però gràcies al ritme de vida que porten aquí és més fàcil de conviure. L'escola va molt bé en general i cada dia entreno més fort així que no em puc queixar.
Abans estava molt inspirat però ara he hagut d'anar a fer un "recado" i no em ve la inspiració, penjaré la entrada, però us adverteixo de la insipidesa d'aquesta.
Avui, m'he llevat a les 8 i tansols he tingut 35 minuts per a vestir-me, esmorzar i preparar-me, no m'ha donat temps de pentinar-me els "quiriquis" ni d'agafar el mòvil ni la cartera. He anat a l'institut i d'entre altres coses hem obert i mirat un cor de porc, maco maco. Quan tornava a casa, poso la mà a la butxaca per a treure la clau i no hi era. Tensió, miro a través del vidre de la porta els ulls impacients del Lou preparant-se per a rebre'm. Tot seguit llegeixo nervis i incomoditat en els seus moviments, s'hi suma el gat. Ningú a casa i jo sense claus, comença a ploure. Excitació i relax corren per les meves venes quan recordo que no he posat el "seguro" a la finestra de la meva habitació. Trec la mosquitera i intento escalar. Ho aconsegueixo! Estic intentant entrar a la meva habitació posant a pràctica totes les meves habilitats d'elasticitat adquirides fent el pi. Noto que posar-me del revés recolzant els peus a una paret no ajuda gaire al col.locar les teves cames en forma de V molt oberta, molt. Ja estic a dins i em sento com el mestre de l'Univers, un somriure es pot distingir clarament al meu rostre, satisfet saludo a la fauna i penso amb el que escriure al blog que a l'hora d'escriure se m'oblidarà.
Però al adonar-me que als voltants d'Igualada neva i que aquí plou penso amb El Petit De Cal Eril, un grup que fa bastant de tardor i hivern, que per cert estem a la tardor per a si no ho havíeu notat, això encara no ha ni començat!
http://www.youtube.com/watch?v=AEHrcCvN1B4
I com diria el meu professor d'anglès: Metaphors be with you, my friend.
dimecres, 27 de novembre del 2013
diumenge, 24 de novembre del 2013
NOOOO
No, estic ara mateix marejat. Estava comptant els diners que em queden en bitllets i em queda una mica més de la meitat només... No pot ser, si el que més faig servir és la targeta de crèdit! Per a posar un exemple, ahir em van clavar 10 euros per a una pita i un nestea... Flipant. I ara que hauré de fer servir l'autobús un cop a la setmana..., sort que només em costa 6 euros al mes. Jo, estalviador i "rata innat, gastant aquestes quantitats de diners...
Bé deixant de banda aquest tema, em comença a anar tot molt bé. Em començo a trobar-me com a casa i l'altre dia que vaig passar per davant de l'aeoroport vaig pensar amb el dia de marxar, i es va fer molt estrany, molt. Cada dia vas coneixent més gent, aprenent i ensenyant, és molt maco. He notat però que m'ho passo més bé i disfruto més amb gent del país. Normalment, els estudiants internacionals tenen bastant poder adquisitiu, i algunes persones que en tenen molt, ja sabem tots que tenen un caràcter peculiar (és difícil descriure fill de papà sent políticament correcte eh? Ups!) Bé que ja pilleu la idea no? És per això també a vegades que els canadencs no s'acosten massa als internacionals de primeres. Doncs això, costa molt ser tu mateix i no tenir vergonya d'actuar com voldries però si ho fas, si ets tu mateix segur que en treus algun benefici. Jo per exemple, quan agafo confiança a una persona, em deixo anar i llavors aquesta persona descobreix que està davant algú que li cau molt bé o malament o més o menys, evidentment. Jo intento crear felicitat, fer riure que a vegades se'm dóna bé i ensenyar i aprendre. Que ja vaig coneixent a qui em cau bé i a qui no, i això mola!
Al divendres a la tarda vaig anar amb la colla que vaig conèixer a l'excursió que vaig fer amb el club d'excursionisme de l'institut de l'Steve a Campbell River. Allà vam mirar una pel.lícula, vam sopar i vam beure bubble tea, que és un te de Taiwan molt bo si es preparat per a autòctones clar! Seguidament, vaig anar a una festa dels que estem a l'explore program. La festa aquella era una bogeria. Vora 50 persones en una casa, americà total. Música de la que escolten aquí, molt rap, que ja està bé canviar una mica. Foguera, llits elàstics i bona companyia.
Avui diumenge, hem anat a la desfilada de nadal... Mare meva. Sabeu allò americà, rural, "ortera", camioner, no sé com descriure-ho... Ponis amb picarols blaus a les potes, cues blaves i vestits amb "lentejuelas" Camions amb llums de nadal, però amb llums. Cotxes de color rosa i amb nas vermell de reno, acadèmies de dansa que fan aquells balls allà al mig, pobres nens els que estan allà, i.... tinc records borrosos d'aquesta experiència. BRUTAL. Ho haurien de declara partimoni de la humanitat, és una cosa que s'ha de veure. Espera, que m'he adonat que d'aquí a uns dies n'hi ha una de tractors i camions decorats de nadal; no m'ho perdo. Desprès es queixen del estereotips però...
Va, avui Foster the people amb la seva cançó Calli what you want. La cançó parla sobre ser tu mateix i sobre com la societat discrimina als que no formen part de la "massa". I amb ganes de moure el teu sexy body com dirien els de la pirata, que ja us els ensenyaré més endevant!
http://www.youtube.com/watch?v=1prhCWO_518
Bé deixant de banda aquest tema, em comença a anar tot molt bé. Em començo a trobar-me com a casa i l'altre dia que vaig passar per davant de l'aeoroport vaig pensar amb el dia de marxar, i es va fer molt estrany, molt. Cada dia vas coneixent més gent, aprenent i ensenyant, és molt maco. He notat però que m'ho passo més bé i disfruto més amb gent del país. Normalment, els estudiants internacionals tenen bastant poder adquisitiu, i algunes persones que en tenen molt, ja sabem tots que tenen un caràcter peculiar (és difícil descriure fill de papà sent políticament correcte eh? Ups!) Bé que ja pilleu la idea no? És per això també a vegades que els canadencs no s'acosten massa als internacionals de primeres. Doncs això, costa molt ser tu mateix i no tenir vergonya d'actuar com voldries però si ho fas, si ets tu mateix segur que en treus algun benefici. Jo per exemple, quan agafo confiança a una persona, em deixo anar i llavors aquesta persona descobreix que està davant algú que li cau molt bé o malament o més o menys, evidentment. Jo intento crear felicitat, fer riure que a vegades se'm dóna bé i ensenyar i aprendre. Que ja vaig coneixent a qui em cau bé i a qui no, i això mola!
Al divendres a la tarda vaig anar amb la colla que vaig conèixer a l'excursió que vaig fer amb el club d'excursionisme de l'institut de l'Steve a Campbell River. Allà vam mirar una pel.lícula, vam sopar i vam beure bubble tea, que és un te de Taiwan molt bo si es preparat per a autòctones clar! Seguidament, vaig anar a una festa dels que estem a l'explore program. La festa aquella era una bogeria. Vora 50 persones en una casa, americà total. Música de la que escolten aquí, molt rap, que ja està bé canviar una mica. Foguera, llits elàstics i bona companyia.
Avui diumenge, hem anat a la desfilada de nadal... Mare meva. Sabeu allò americà, rural, "ortera", camioner, no sé com descriure-ho... Ponis amb picarols blaus a les potes, cues blaves i vestits amb "lentejuelas" Camions amb llums de nadal, però amb llums. Cotxes de color rosa i amb nas vermell de reno, acadèmies de dansa que fan aquells balls allà al mig, pobres nens els que estan allà, i.... tinc records borrosos d'aquesta experiència. BRUTAL. Ho haurien de declara partimoni de la humanitat, és una cosa que s'ha de veure. Espera, que m'he adonat que d'aquí a uns dies n'hi ha una de tractors i camions decorats de nadal; no m'ho perdo. Desprès es queixen del estereotips però...
Va, avui Foster the people amb la seva cançó Calli what you want. La cançó parla sobre ser tu mateix i sobre com la societat discrimina als que no formen part de la "massa". I amb ganes de moure el teu sexy body com dirien els de la pirata, que ja us els ensenyaré més endevant!
http://www.youtube.com/watch?v=1prhCWO_518
dijous, 21 de novembre del 2013
Sort?
Dijous i festa! Avui és el dia que els professors tenen entrevistes amb els pares i no tenim escola!
El dimarts després d'entrenament de Running a l'estadi atlètic havia d'agafar l'autobús per a tornar a casa. L'havia d'agafar a les 17:49, però les sèries de l'entrenament es van allargar una mica. Estic recollint les coses i veig el meu autobús que arriba, eren es 17:48 però em poso a còrrer per a sortir de l'estadi. L'autobús arriba a la parada i no para, no para, no para, no. Corro, mes que a les sèries que havia fet abans, a 3:30 el mil, a mort. M'ajusto la motxilla i em decideixo a fer-lo parar. Estic al seu darrere i està a punt d'entrar a la carretera, moc els braços i em relanteixo, estic a punt de fer-li un cop però arranca i em deixa literalment a la cuneta, amb la motxilla torta i l'abric mig tret. Imatge trista. Tres graus, tinc 20 minuts per recòrrer 3 km fins que la Lindsay es comenci a preocupar. Em calmo i deixo de cagar-me en tot. Decideixo anar a la parada i pensar. Quan estic esperant em trobo a en Robbie que deixa uns nens a la piscina. En robbie és un component del segon equip del Liverpool. Amb el seu accent marcat britànic em saluda i em pregunta què faig allà i li explico la història, abans d'acabar ja està al cotxe preguntant com s'arriba a casa meva que m'hi porta ara mateix. Jo, perplex a l'hora que alleujat pujo al cotxe i li explico. Ell durant el camí em convida a anar a una mena d'activitat que organitza ell el dimecres a la nit de mirar una pel.lícula i desprès fer un concurs o una cosa rara per a joves. Jo ho trobo raro però li dic que potser m'animo a anar-hi ja que el xicot em va ensenyar on ho feia i em cau bé. Em va donar una targeta personal seva per a la família que no es preocupés. La lindsay ho va llegir i em va dir que era d'una organització cristiana, que fan activitats per a joves cristians i coses religioses. Eps! Quin cacau mental. Estava molt content i orgullós que encara hi ha gent bona en aquest món, llavors va i m'adono d'això. Però llavors penso, que no té re de dolent que cregui en una cosa, no hi estic d'acord ja que aquest Déu és l'home que ha creat més guerres en aquest món; però això ara és igual. Ara resulta que si ell és cristià no mola, no ho sé. Això em va deixar fotut, ja que no sabia què pensar. No està bé posar etiquetes i tractar a tothom per igual, però no tractaràs bé a una persona neonazi no? ja que ella no ho respecta a les altres, llavors jo els respecto a ells, i això és un no parar! No sé perquè escric això la veritat, això de tenir festa al dijous i haver de tornar al cole al divendres no funciona...
Va, avui us deixo amb una mica de hip hop dels roots, uns dels pocs grups que fan hip hop però amb bateria, guitarres i baixos i teclat, bona combinació que fa bona música.
http://www.youtube.com/watch?v=zI4D1QOLGuM aquesta versió està censurada, per això a vegades no diuen alguna paraula....
El dimarts després d'entrenament de Running a l'estadi atlètic havia d'agafar l'autobús per a tornar a casa. L'havia d'agafar a les 17:49, però les sèries de l'entrenament es van allargar una mica. Estic recollint les coses i veig el meu autobús que arriba, eren es 17:48 però em poso a còrrer per a sortir de l'estadi. L'autobús arriba a la parada i no para, no para, no para, no. Corro, mes que a les sèries que havia fet abans, a 3:30 el mil, a mort. M'ajusto la motxilla i em decideixo a fer-lo parar. Estic al seu darrere i està a punt d'entrar a la carretera, moc els braços i em relanteixo, estic a punt de fer-li un cop però arranca i em deixa literalment a la cuneta, amb la motxilla torta i l'abric mig tret. Imatge trista. Tres graus, tinc 20 minuts per recòrrer 3 km fins que la Lindsay es comenci a preocupar. Em calmo i deixo de cagar-me en tot. Decideixo anar a la parada i pensar. Quan estic esperant em trobo a en Robbie que deixa uns nens a la piscina. En robbie és un component del segon equip del Liverpool. Amb el seu accent marcat britànic em saluda i em pregunta què faig allà i li explico la història, abans d'acabar ja està al cotxe preguntant com s'arriba a casa meva que m'hi porta ara mateix. Jo, perplex a l'hora que alleujat pujo al cotxe i li explico. Ell durant el camí em convida a anar a una mena d'activitat que organitza ell el dimecres a la nit de mirar una pel.lícula i desprès fer un concurs o una cosa rara per a joves. Jo ho trobo raro però li dic que potser m'animo a anar-hi ja que el xicot em va ensenyar on ho feia i em cau bé. Em va donar una targeta personal seva per a la família que no es preocupés. La lindsay ho va llegir i em va dir que era d'una organització cristiana, que fan activitats per a joves cristians i coses religioses. Eps! Quin cacau mental. Estava molt content i orgullós que encara hi ha gent bona en aquest món, llavors va i m'adono d'això. Però llavors penso, que no té re de dolent que cregui en una cosa, no hi estic d'acord ja que aquest Déu és l'home que ha creat més guerres en aquest món; però això ara és igual. Ara resulta que si ell és cristià no mola, no ho sé. Això em va deixar fotut, ja que no sabia què pensar. No està bé posar etiquetes i tractar a tothom per igual, però no tractaràs bé a una persona neonazi no? ja que ella no ho respecta a les altres, llavors jo els respecto a ells, i això és un no parar! No sé perquè escric això la veritat, això de tenir festa al dijous i haver de tornar al cole al divendres no funciona...
Va, avui us deixo amb una mica de hip hop dels roots, uns dels pocs grups que fan hip hop però amb bateria, guitarres i baixos i teclat, bona combinació que fa bona música.
http://www.youtube.com/watch?v=zI4D1QOLGuM aquesta versió està censurada, per això a vegades no diuen alguna paraula....
diumenge, 17 de novembre del 2013
fa mandra
Us estimo molt, sí, però a vegades fa mandra escriure al blog... Confesso.
Avui per exemple em fa mandra escriure i he pensat que a vosaltres potser també us fa mandra llegir-lo així que avui farem un canvi de estructura! Us vull explicar un dia del que s'ha convertit en la meva "rutina".
Sorolls de tasses i veus mandroses em lleven cada dia a dos quarts de vuit del matí normalment. Era un dijous. Em llevo, m'aixeco i noto que tinc molt pipi. Agafo la roba i la tovallola molt ràpid per a anar al lavabo, pixar i dutxar-me. Vestit, agafo un bol, dues llesques de pa, la llet i poso a torrar i a escalfar la matèria. Poso cereals i qualsevol condiment a les torrades, i l'àpat el faig tranquil.lament i dura més o menys vint minuts. És un àpat que el faig servir per a meditar, pensar i agafar energia tranquil.lament. Agafa la maleta, intento contestar els whatsapps rebuts durant la nit i poso pressa a en Ron ja que estem a punt de fer tard per a agafar el bus. Conversa matinal molt interessant amb el Ron i silenciós viatge amb l'autobús. Arribo a l'escola i em vaig a trobar amb la gent que conec per a parlar durant els 5 minuts ambans que comencin les classes. Sona el timbre i vaig a la guixeta on agafo les vambes i hi deio el movil la cartera i la motxilla amb els llibres. Em dirigeixo al gimnàs on de camí em trobo amb un xaval que em cau molt bé. M'alegra el matí i amb la seva hiperactivitat sembla que em carregui a mi.
A educació física sortim al camp, a 3 graus comencem a còrrer i ens presenten els jugadors del segon equip del Liverpool. Comencem un entrenament i durant aquest em demanen el meu nom per a formar part de la demostració d'un exercici. 3 minuts per a ensenyar el meu nom però va ser molt divertit ja que es van passar tota la classe intentant-ho dir. S'acaba la classe i vaig cap a la tutoria que fem diàriament durant 15min. No fem res i passem una estona parlant.Seguidament vaig a classe d'anglès. Comencem cantant una cançó avui, però mai se sap com es començarà, què aprendràs o com acabaràs. Una classe molt productiva i amb moltes reflexions.
Hora de dinar, les dotze. Avui haig de fer un examen que no vaig fer quan vaig estar malalt. El faig i encara tinc 15min per anar a la cafeteria a menjar la meva sopa de fideus xinesos que em vaig cuinar ahir. Unes converses amb els becats de Xile i cap a biologia. A biologia tothom està molt concentrat i ningú fa cap broma a part del professor, que és molt bo. Seguidament faig química i és una de les millors classes. És la classe que conec gent i ens ho passem molt bé. Els companys son molt divertits i sempre diuen comentaris graciosos. I quan s'acaba aquesta classe s'acaba el dia escolar, el qual, en un dijous com aquest vaig a les escales on em trobo amb una noia que la seva mare ens condueix fins al gimnàs que fem squash. Faig squash fins a les 5 mes o menys, em canvio em poso la jaqueta i els cascos i camino durant 15 minuts fins a casa, que ja estan tancant totes les botigues i va sent hora de sopar.
Arribo i quasi estan a punt d'entaular-se. Endrapem un bon sopar i des de les 7 més o menys fins a les nou faig deures, mirem pel.lícules o series, i varies coses més d'"Ermitanyu".
El que m'agrada però és que afortunadament no tots aquests dies són iguals, i que sempre hi ha sorpreses.
Molt bona setmanaa!!
Avui per exemple em fa mandra escriure i he pensat que a vosaltres potser també us fa mandra llegir-lo així que avui farem un canvi de estructura! Us vull explicar un dia del que s'ha convertit en la meva "rutina".
Sorolls de tasses i veus mandroses em lleven cada dia a dos quarts de vuit del matí normalment. Era un dijous. Em llevo, m'aixeco i noto que tinc molt pipi. Agafo la roba i la tovallola molt ràpid per a anar al lavabo, pixar i dutxar-me. Vestit, agafo un bol, dues llesques de pa, la llet i poso a torrar i a escalfar la matèria. Poso cereals i qualsevol condiment a les torrades, i l'àpat el faig tranquil.lament i dura més o menys vint minuts. És un àpat que el faig servir per a meditar, pensar i agafar energia tranquil.lament. Agafa la maleta, intento contestar els whatsapps rebuts durant la nit i poso pressa a en Ron ja que estem a punt de fer tard per a agafar el bus. Conversa matinal molt interessant amb el Ron i silenciós viatge amb l'autobús. Arribo a l'escola i em vaig a trobar amb la gent que conec per a parlar durant els 5 minuts ambans que comencin les classes. Sona el timbre i vaig a la guixeta on agafo les vambes i hi deio el movil la cartera i la motxilla amb els llibres. Em dirigeixo al gimnàs on de camí em trobo amb un xaval que em cau molt bé. M'alegra el matí i amb la seva hiperactivitat sembla que em carregui a mi.
A educació física sortim al camp, a 3 graus comencem a còrrer i ens presenten els jugadors del segon equip del Liverpool. Comencem un entrenament i durant aquest em demanen el meu nom per a formar part de la demostració d'un exercici. 3 minuts per a ensenyar el meu nom però va ser molt divertit ja que es van passar tota la classe intentant-ho dir. S'acaba la classe i vaig cap a la tutoria que fem diàriament durant 15min. No fem res i passem una estona parlant.Seguidament vaig a classe d'anglès. Comencem cantant una cançó avui, però mai se sap com es començarà, què aprendràs o com acabaràs. Una classe molt productiva i amb moltes reflexions.
Hora de dinar, les dotze. Avui haig de fer un examen que no vaig fer quan vaig estar malalt. El faig i encara tinc 15min per anar a la cafeteria a menjar la meva sopa de fideus xinesos que em vaig cuinar ahir. Unes converses amb els becats de Xile i cap a biologia. A biologia tothom està molt concentrat i ningú fa cap broma a part del professor, que és molt bo. Seguidament faig química i és una de les millors classes. És la classe que conec gent i ens ho passem molt bé. Els companys son molt divertits i sempre diuen comentaris graciosos. I quan s'acaba aquesta classe s'acaba el dia escolar, el qual, en un dijous com aquest vaig a les escales on em trobo amb una noia que la seva mare ens condueix fins al gimnàs que fem squash. Faig squash fins a les 5 mes o menys, em canvio em poso la jaqueta i els cascos i camino durant 15 minuts fins a casa, que ja estan tancant totes les botigues i va sent hora de sopar.
Arribo i quasi estan a punt d'entaular-se. Endrapem un bon sopar i des de les 7 més o menys fins a les nou faig deures, mirem pel.lícules o series, i varies coses més d'"Ermitanyu".
El que m'agrada però és que afortunadament no tots aquests dies són iguals, i que sempre hi ha sorpreses.
Molt bona setmanaa!!
diumenge, 10 de novembre del 2013
Foguera molla...
Ai quin fred!!!
Ahir, com que ja em sentia més recuperat de el que vaig sofrir els passats dos dies vaig decidir anar a la foguera que van organitzar els del programa Explore per a conèixer-nos una mica més tots i passar una bona estona. Molt bé, quarts de set de la nit, anant cap a la platja, plovent que casum dena no sé com encara van venir més de vint persones. Baixem del cotxe em poso les meves dues jaquetes, semblo un ninot de neu; estic preparat. Esperem uns minuts un grup de 3 a que vinguin més persones i al final quan érem unes 7 vam anar cap a encendre el foc. Jo, amb el meu valor em decideixo a ésser el primer a fer cap a la platja. Sense avistar un preciós tronc que sota mig metre amagava un magnífic fred toll, vaig ensopegar i em vaig menjar el tronc, i de postres el toll, fent rebotar el meu crani dos o tres cops entre els altres troncs de diàmetres importants. Moll lateralment m'aixeco i em disposo a cagar-me en tot i seguidament a comunicar que em trobava bé. Faltaria més, ja feia temps que no em passaven aquestes coses. De fet, a mi m'agrada que em passin ja que així recordes més moments, i d'una forma diferent.
Desprès d'encendre un foc sota la pluja, vam decidir que ja havíem fet prou el pamplines i vam anar a casa d'un noi que vivia allà al costat. Vam anar als baixos que hi tenien un billar i unes sales per a refugiar-nos de la pluja. Va estar molt bé tot i la remullada.
Avui a la nit no em trobava massa bé i tenia por de que tornés a patir com la de dijous, però finalment no ha passat res. Durant el dia d'avui, diumenge, he descansat bastant i desprès he anat a donar un volt.
Quin fred que ha fet, ostres estàvem a tres graus! Hem anat a caminar per la antiga via del tren que està envoltada de boscos i de cop, noto com si algú em mirés des de dins el bosc. Miro i veig un mussol mirant-me a 3 metres. Sense exagerar. 3 metres màxim. Ens quedem quiets i el mirem. Desenfundem iPhones i retratat que queda. Uns segons després ens estranya que no s'espanti. Fem una passa i no es mou, se'm queda mirant a mi, fixamnet; brutal feia molta molta por. Una altra passa i sense treure'm auqells uls profunds i negres de sobre. Faig el ruc i continua mirant, pensant que sóc burro potser. Llavors no puc moure'm, tenia massa por, cada cop es feia més gros i no deixava de mirar. Ens hem quedat quiets durant 5 minuts i al final hem anat tirant, però estàvem cagadíssims!. Ha sigut molt xulo.
Bé per a que comenceu bé la setmana em sembla que avui us deixaré amb una mica d'Orxata no? Abans de pensar que estic malament del cap i dir què coi escolta aquest pavo? vull que sapigueu una cosa. El primer cop que em van ensenyar una cançó d'orxata vaig marxar corrents, i ho vaig estar odiant fins que després de sentir-ho un quant temps em va agradar. I quan em va començar a agradar ja no hi havia ningú que em salvés... Ara si us ensenyo una cançó la trobareu molt rara i terrible, però jo us la passo :)
Ostres, de veritat no sé quina passar ja que són totes molt estranyes... Bé aquí teniu:
http://www.youtube.com/watch?v=1nA-qK2wvME Vinga va, però no l'escolteu just després de llevar-vos, podira portar males consequències...
Si us ha agradat o simplement esteu preocupats per als meus gustos musicals us recomano molt molt molt que us llegiu aquest article en aquest blog!
http://sonsdexaloc.cat/la-primera-vegada-que-algu-escolta-orxata/
Saluuut
Ahir, com que ja em sentia més recuperat de el que vaig sofrir els passats dos dies vaig decidir anar a la foguera que van organitzar els del programa Explore per a conèixer-nos una mica més tots i passar una bona estona. Molt bé, quarts de set de la nit, anant cap a la platja, plovent que casum dena no sé com encara van venir més de vint persones. Baixem del cotxe em poso les meves dues jaquetes, semblo un ninot de neu; estic preparat. Esperem uns minuts un grup de 3 a que vinguin més persones i al final quan érem unes 7 vam anar cap a encendre el foc. Jo, amb el meu valor em decideixo a ésser el primer a fer cap a la platja. Sense avistar un preciós tronc que sota mig metre amagava un magnífic fred toll, vaig ensopegar i em vaig menjar el tronc, i de postres el toll, fent rebotar el meu crani dos o tres cops entre els altres troncs de diàmetres importants. Moll lateralment m'aixeco i em disposo a cagar-me en tot i seguidament a comunicar que em trobava bé. Faltaria més, ja feia temps que no em passaven aquestes coses. De fet, a mi m'agrada que em passin ja que així recordes més moments, i d'una forma diferent.
Desprès d'encendre un foc sota la pluja, vam decidir que ja havíem fet prou el pamplines i vam anar a casa d'un noi que vivia allà al costat. Vam anar als baixos que hi tenien un billar i unes sales per a refugiar-nos de la pluja. Va estar molt bé tot i la remullada.
Avui a la nit no em trobava massa bé i tenia por de que tornés a patir com la de dijous, però finalment no ha passat res. Durant el dia d'avui, diumenge, he descansat bastant i desprès he anat a donar un volt.
Quin fred que ha fet, ostres estàvem a tres graus! Hem anat a caminar per la antiga via del tren que està envoltada de boscos i de cop, noto com si algú em mirés des de dins el bosc. Miro i veig un mussol mirant-me a 3 metres. Sense exagerar. 3 metres màxim. Ens quedem quiets i el mirem. Desenfundem iPhones i retratat que queda. Uns segons després ens estranya que no s'espanti. Fem una passa i no es mou, se'm queda mirant a mi, fixamnet; brutal feia molta molta por. Una altra passa i sense treure'm auqells uls profunds i negres de sobre. Faig el ruc i continua mirant, pensant que sóc burro potser. Llavors no puc moure'm, tenia massa por, cada cop es feia més gros i no deixava de mirar. Ens hem quedat quiets durant 5 minuts i al final hem anat tirant, però estàvem cagadíssims!. Ha sigut molt xulo.
Bé per a que comenceu bé la setmana em sembla que avui us deixaré amb una mica d'Orxata no? Abans de pensar que estic malament del cap i dir què coi escolta aquest pavo? vull que sapigueu una cosa. El primer cop que em van ensenyar una cançó d'orxata vaig marxar corrents, i ho vaig estar odiant fins que després de sentir-ho un quant temps em va agradar. I quan em va començar a agradar ja no hi havia ningú que em salvés... Ara si us ensenyo una cançó la trobareu molt rara i terrible, però jo us la passo :)
Ostres, de veritat no sé quina passar ja que són totes molt estranyes... Bé aquí teniu:
http://www.youtube.com/watch?v=1nA-qK2wvME Vinga va, però no l'escolteu just després de llevar-vos, podira portar males consequències...
Si us ha agradat o simplement esteu preocupats per als meus gustos musicals us recomano molt molt molt que us llegiu aquest article en aquest blog!
http://sonsdexaloc.cat/la-primera-vegada-que-algu-escolta-orxata/
Saluuut
dissabte, 9 de novembre del 2013
Malalt
Estic malalt! Feia molt temps que no estava malalt, cosa que n'estic orgullós!
Al dijous a la nit, a la meva panxa no em deixava dormir, i desprès de donar més voltes al llit que cotxe a la Nascar vaig decidir anar al lavabo. Allà, em vaig assentar i al moment no vaig poder reaccionar que vaig vomitar a la pica, bastant fastigós... Seguidament vaig beure aigua i vaig anar a dormir. A les set quan em vaig llevar per a netejar lo de la pica no sé que em va agafar que vaig tornar-hi, al vàter. Al divendres no vaig anar a l'Institut i ho vaig passar molt malament... No em podia aixecar del llit i nomès vaig beure dos gots d'aigua i un suc, amb el que menjo jo! Passant el dia al llit i dormint 10 hores avui, dissabte m'he llevat bé. He pogut esmorzar torrades i el cap encara em fa una mica de mal però poc a poc espero que vagi millorant.
Aquest dilluns és festa ja que és el dia per a recordar les víctimes de la segona guerra mundial.
Aquests dies tothom porta les flors aquestes de color vermell i negre que potser heu vist a la tele, no sé com descriure-les. Aquest dijous vam acabar el primer term, això vol dir que ja estem a la meitat del semestre, ja hem fet un quart de curs i la gebre i les muntanyes nevades m'acompanyen cada dia cap a l'escola.
Els entrenaments de cross country amb l'escola ja s'han acabat. Em vaig estar buscant la vida i vaig descobrir que hi ha un club de runners aquí a la ciutat, Entrenen cada dimarts a la pista d'atletisme pública que està al costat del meu institut així que aquest dimarts em vaig esperar a la biblioteca fent deures fins a les 5 quan l'entrenament va començar. Són tots quasi gent gran, què hi farem però és una forma de entrenar que sinó no puc fer res! Entrenen fort, cosa que m'agrada un cop a la setmana.
Aquesta setmana també, al dijous vaig anar a squash. Sí, a squash. La veritat, es que no sé què em passa; sempre que faig un esport, és mot poc popular. Faig orientació en comptes de còrrer, faig squash en comptes de tennis, m'encanto jajajaja. Tampoc m'agrada la música que li agrada a "tothom", cosa que m'agrada molt no formar part de la "massa".
Doncs sí, vaig començar a fer squash i em va agradar bastant i sóc bastant bo. Mola.
Us desitjo molta sort i molt bon cap de setmana i us deixo amb unes quantes fotos que no havia recordat de penjar!
Al dijous a la nit, a la meva panxa no em deixava dormir, i desprès de donar més voltes al llit que cotxe a la Nascar vaig decidir anar al lavabo. Allà, em vaig assentar i al moment no vaig poder reaccionar que vaig vomitar a la pica, bastant fastigós... Seguidament vaig beure aigua i vaig anar a dormir. A les set quan em vaig llevar per a netejar lo de la pica no sé que em va agafar que vaig tornar-hi, al vàter. Al divendres no vaig anar a l'Institut i ho vaig passar molt malament... No em podia aixecar del llit i nomès vaig beure dos gots d'aigua i un suc, amb el que menjo jo! Passant el dia al llit i dormint 10 hores avui, dissabte m'he llevat bé. He pogut esmorzar torrades i el cap encara em fa una mica de mal però poc a poc espero que vagi millorant.
Aquest dilluns és festa ja que és el dia per a recordar les víctimes de la segona guerra mundial.
Aquests dies tothom porta les flors aquestes de color vermell i negre que potser heu vist a la tele, no sé com descriure-les. Aquest dijous vam acabar el primer term, això vol dir que ja estem a la meitat del semestre, ja hem fet un quart de curs i la gebre i les muntanyes nevades m'acompanyen cada dia cap a l'escola.
Els entrenaments de cross country amb l'escola ja s'han acabat. Em vaig estar buscant la vida i vaig descobrir que hi ha un club de runners aquí a la ciutat, Entrenen cada dimarts a la pista d'atletisme pública que està al costat del meu institut així que aquest dimarts em vaig esperar a la biblioteca fent deures fins a les 5 quan l'entrenament va començar. Són tots quasi gent gran, què hi farem però és una forma de entrenar que sinó no puc fer res! Entrenen fort, cosa que m'agrada un cop a la setmana.
Aquesta setmana també, al dijous vaig anar a squash. Sí, a squash. La veritat, es que no sé què em passa; sempre que faig un esport, és mot poc popular. Faig orientació en comptes de còrrer, faig squash en comptes de tennis, m'encanto jajajaja. Tampoc m'agrada la música que li agrada a "tothom", cosa que m'agrada molt no formar part de la "massa".
Doncs sí, vaig començar a fer squash i em va agradar bastant i sóc bastant bo. Mola.
Us desitjo molta sort i molt bon cap de setmana i us deixo amb unes quantes fotos que no havia recordat de penjar!
Fent la meva primera carbassa de Halloween!
Aquí, amb el mestre
Si... millor que no em contracteu com a decorador de galtes...
Buscant una disfressa per a Halloween
Comprant les carbasses
Comprant les carbasses amb en Ron!
Decorant galetes de halloween amb en Ron
dilluns, 4 de novembre del 2013
Eeei!
Bones!
Avui és dilluns. Aquest cap de setmana vaig anar a Victoria! Sí sí a la capital. Per als despitats Victoria està a 3 hores del meu poble i és la capital de la meva Illa. És una ciutat preciosa, em va encantar.
Desprès d'un trajecte remullat, vam arribar a Victoria al dissabte. Estàvem ja a punt de descarregar les maletes a l'hotel Days Inn. De cop, la Lindsay ve i diu que al hotel no hi ha cap reserva. Pànic. Connexió a internet. Cinc minuts. Arreglat. Ens vam equivocar d'hotel i vam anar finalment a l'hotel Quality Inn, el correcte.
L'hote era de collons! Ostres molt maco. Vam dormir en dues habitacions, i una tenia cuina, 2 lavabos, molt bé tot mama, res per a preocuparse ;)
Desprès de l'acomodament vam anar a fer el turista, que allà no és massa difícil ja que la part bonica és prou petita. El tamany perfecte m'atreviria a dir. Vam visitar el parlament de nit, que està il.luminat amb unes llums precioses, el centre, chinatown, etc. A chinatown, en Ron, el noi que s'allotja amb la mateixa família que jo em va fer una mica de guia. Em va portar en una mena de restaurant que feia una mala pinta que no us ho puc ni explicar, pitjor que la pel.lícula del Torrente era allò. Tot i així em vaig comprar 2 panets per a tastar-los ja que feien molt bona pinta. Ai! Mare meva que bons que estaven, oh, boníssim. Per a fora semblaven pans normals però llavors un a dins tenia com una melmelada, però no era melmelada i... ostres l'altre tenia com pollastre i ceba i curry, i no puc parlar-ne que me'n recordo i els trobo molt a faltar.
A part de menjar delícies orientals vaig anar a donar menjar a unes foques. Eren molt maques i caçaven les sardines a l'aire. Em va agradar molt i també vam passar per al barri ric. Imagina't com deuen ser els rics aquí si la mitjana ja són rics! Cullera quines cases, potents.
En fi, la ciutat em va agradar molt, molt i ja espero poder tornar un altre cop. Espero que us vagi molt bé la setmana!
Per a ajudar-vos a començar bé la setmana us ensenyaré una cançó anomenada a message to you rudy. És del mític grup The specials. Aquest grup juntament amb Madness, i varis grups més formaven part del 2 Tone, un seguit de grups dels anys 70 al Regne Unit. Aquests grups van crear l'ska, un gènere que ara té molta sortida. Suposo que a la gent li agrada ja que és un gènere molt interessant. Va sorgir quan els inmigrants Jamaicans van portar el reagge a UK i el van modificar una mica per a fer-lo més festiu i amb nomès una finalitat, ballar i fer disfrutar al jovent.
Així que així us deixo, a ballar una mica amb l'ska, que no es nescessita ser un ballarí excel.lent per a ballar ska!http://www.youtube.com/watch?v=cntvEDbagAw
Avui és dilluns. Aquest cap de setmana vaig anar a Victoria! Sí sí a la capital. Per als despitats Victoria està a 3 hores del meu poble i és la capital de la meva Illa. És una ciutat preciosa, em va encantar.
Desprès d'un trajecte remullat, vam arribar a Victoria al dissabte. Estàvem ja a punt de descarregar les maletes a l'hotel Days Inn. De cop, la Lindsay ve i diu que al hotel no hi ha cap reserva. Pànic. Connexió a internet. Cinc minuts. Arreglat. Ens vam equivocar d'hotel i vam anar finalment a l'hotel Quality Inn, el correcte.
L'hote era de collons! Ostres molt maco. Vam dormir en dues habitacions, i una tenia cuina, 2 lavabos, molt bé tot mama, res per a preocuparse ;)
Desprès de l'acomodament vam anar a fer el turista, que allà no és massa difícil ja que la part bonica és prou petita. El tamany perfecte m'atreviria a dir. Vam visitar el parlament de nit, que està il.luminat amb unes llums precioses, el centre, chinatown, etc. A chinatown, en Ron, el noi que s'allotja amb la mateixa família que jo em va fer una mica de guia. Em va portar en una mena de restaurant que feia una mala pinta que no us ho puc ni explicar, pitjor que la pel.lícula del Torrente era allò. Tot i així em vaig comprar 2 panets per a tastar-los ja que feien molt bona pinta. Ai! Mare meva que bons que estaven, oh, boníssim. Per a fora semblaven pans normals però llavors un a dins tenia com una melmelada, però no era melmelada i... ostres l'altre tenia com pollastre i ceba i curry, i no puc parlar-ne que me'n recordo i els trobo molt a faltar.
A part de menjar delícies orientals vaig anar a donar menjar a unes foques. Eren molt maques i caçaven les sardines a l'aire. Em va agradar molt i també vam passar per al barri ric. Imagina't com deuen ser els rics aquí si la mitjana ja són rics! Cullera quines cases, potents.
En fi, la ciutat em va agradar molt, molt i ja espero poder tornar un altre cop. Espero que us vagi molt bé la setmana!
Foca!
Arròs xinès embolicat amb fulles gegants, mhmmm
Random buildings
El parlament de nit
Chinatown
I més chinatown
Per a ajudar-vos a començar bé la setmana us ensenyaré una cançó anomenada a message to you rudy. És del mític grup The specials. Aquest grup juntament amb Madness, i varis grups més formaven part del 2 Tone, un seguit de grups dels anys 70 al Regne Unit. Aquests grups van crear l'ska, un gènere que ara té molta sortida. Suposo que a la gent li agrada ja que és un gènere molt interessant. Va sorgir quan els inmigrants Jamaicans van portar el reagge a UK i el van modificar una mica per a fer-lo més festiu i amb nomès una finalitat, ballar i fer disfrutar al jovent.
Així que així us deixo, a ballar una mica amb l'ska, que no es nescessita ser un ballarí excel.lent per a ballar ska!http://www.youtube.com/watch?v=cntvEDbagAw
Subscriure's a:
Missatges (Atom)