fa mandra

Us estimo molt, sí, però a vegades fa mandra escriure al blog... Confesso.
Avui per exemple em fa mandra escriure i he pensat que a vosaltres potser també us fa mandra llegir-lo així que avui farem un canvi de estructura! Us vull explicar un dia del que s'ha convertit en la meva "rutina".

Sorolls de tasses i veus mandroses em lleven cada dia a dos quarts de vuit del matí normalment. Era un dijous. Em llevo, m'aixeco i noto que tinc molt pipi. Agafo la roba i la tovallola molt ràpid per a anar al lavabo, pixar i dutxar-me. Vestit, agafo un bol, dues llesques de pa, la llet i poso a torrar i a escalfar la matèria. Poso cereals i qualsevol condiment a les torrades, i l'àpat el faig tranquil.lament i dura més o menys vint minuts. És un àpat que el faig servir per a meditar, pensar i agafar energia tranquil.lament. Agafa la maleta, intento contestar els whatsapps rebuts durant la nit i poso pressa a en Ron ja que estem a punt de fer tard per a agafar el bus. Conversa matinal molt interessant amb el Ron i silenciós viatge amb l'autobús. Arribo a l'escola i em vaig a trobar amb la gent que conec per a parlar durant els 5 minuts ambans que comencin les classes. Sona el timbre i vaig a la guixeta on agafo les vambes i hi deio el movil la cartera i la motxilla amb els llibres. Em dirigeixo al gimnàs on de camí em trobo amb un xaval que em cau molt bé. M'alegra el matí i amb la seva hiperactivitat sembla que em carregui a mi.
A educació física sortim al camp, a 3 graus comencem a còrrer i ens presenten els jugadors del segon equip del Liverpool. Comencem un entrenament i durant aquest em demanen el meu nom per a formar part de la demostració d'un exercici. 3 minuts per a ensenyar el meu nom però va ser molt divertit ja que es van passar tota la classe intentant-ho dir. S'acaba la classe i vaig cap a la tutoria que fem diàriament durant 15min. No fem res i passem una estona parlant.Seguidament vaig a classe d'anglès. Comencem cantant una cançó avui, però mai se sap com es començarà, què aprendràs o com acabaràs. Una classe molt productiva i amb moltes reflexions.
Hora de dinar, les dotze. Avui haig de fer un examen que no vaig fer quan vaig estar malalt. El faig i encara tinc 15min per anar a la cafeteria a menjar la meva sopa de fideus xinesos que em vaig cuinar ahir. Unes converses amb els becats de Xile i cap a biologia. A biologia tothom està molt concentrat i ningú fa cap broma a part del professor, que és molt bo. Seguidament faig química i és una de les millors classes. És la classe que conec gent i ens ho passem molt bé. Els companys son molt divertits i sempre diuen comentaris graciosos. I quan s'acaba aquesta classe s'acaba el dia escolar, el qual, en un dijous com aquest vaig a les escales on em trobo amb una noia que la seva mare ens condueix fins al gimnàs que fem squash. Faig squash fins a les 5 mes o menys, em canvio em poso la jaqueta i els cascos i camino durant 15 minuts fins a casa, que ja estan tancant totes les botigues i va sent hora de sopar.
Arribo i quasi estan a punt d'entaular-se. Endrapem un bon sopar i des de les 7 més o menys fins a les nou faig deures, mirem pel.lícules o series, i varies coses més d'"Ermitanyu".
El que m'agrada però és que afortunadament no tots aquests dies són iguals, i que sempre hi ha sorpreses.
Molt bona setmanaa!!