Foguera molla...

Ai quin fred!!!
Ahir, com que ja em sentia més recuperat de el que vaig sofrir els passats dos dies vaig decidir anar a la foguera que van organitzar els del programa Explore per a conèixer-nos una mica més tots i passar una bona estona. Molt bé, quarts de set de la nit, anant cap a la platja, plovent que casum dena no sé com encara van venir més de vint persones. Baixem del cotxe em poso les meves dues jaquetes, semblo un ninot de neu; estic preparat. Esperem uns minuts un grup de 3 a que vinguin més persones i al final quan érem unes 7 vam anar cap a encendre el foc. Jo, amb el meu valor em decideixo a ésser el primer a fer cap a la platja. Sense avistar un preciós tronc que sota mig metre amagava un magnífic fred toll, vaig ensopegar i em vaig menjar el tronc, i de postres el toll, fent rebotar el meu crani dos o tres cops entre els altres troncs de diàmetres importants. Moll lateralment m'aixeco i em disposo a cagar-me en tot i seguidament a comunicar que em trobava bé. Faltaria més, ja feia temps que no em passaven aquestes coses. De fet, a mi m'agrada que em passin ja que així recordes més moments, i d'una forma diferent.
Desprès d'encendre un foc sota la pluja, vam decidir que ja havíem fet prou el pamplines i vam anar a casa d'un noi que vivia allà al costat. Vam anar als baixos que hi tenien un billar i unes sales per a refugiar-nos de la pluja. Va estar molt bé tot i la remullada.
Avui a la nit no em trobava massa bé i tenia por de que tornés a patir com la de dijous, però finalment no ha passat res. Durant el dia d'avui, diumenge, he descansat bastant i desprès he anat a donar un volt.
Quin fred que ha fet, ostres estàvem a tres graus! Hem anat a caminar per la antiga via del tren que està envoltada de boscos i de cop, noto com si algú em mirés des de dins el bosc. Miro i veig un mussol mirant-me a 3 metres. Sense exagerar. 3 metres màxim. Ens quedem quiets i el mirem. Desenfundem iPhones i retratat que queda. Uns segons després ens estranya que no s'espanti. Fem una passa i no es mou, se'm queda mirant a mi, fixamnet; brutal feia molta molta por. Una altra passa i sense treure'm auqells uls profunds i negres de sobre. Faig el ruc i continua mirant, pensant que sóc burro potser. Llavors no puc moure'm, tenia massa por, cada cop es feia més gros i no deixava de mirar. Ens hem quedat quiets durant 5 minuts i al final hem anat tirant, però estàvem cagadíssims!. Ha sigut molt xulo.

Bé per a que comenceu bé la setmana em sembla que avui us deixaré amb una mica d'Orxata no? Abans de pensar que estic malament del cap i dir què coi escolta aquest pavo? vull que sapigueu una cosa. El primer cop que em van ensenyar una cançó d'orxata vaig marxar corrents, i ho vaig estar odiant fins que després de sentir-ho un quant temps em va agradar. I quan em va començar a agradar ja no hi havia ningú que em salvés... Ara si us ensenyo una cançó la trobareu molt rara i terrible, però jo us la passo :)
Ostres, de veritat no sé quina passar ja que són totes molt estranyes... Bé aquí teniu:
http://www.youtube.com/watch?v=1nA-qK2wvME Vinga va, però no l'escolteu just després de llevar-vos, podira portar males consequències...
Si us ha agradat o simplement esteu preocupats per als meus gustos musicals us recomano molt molt molt que us llegiu aquest article en aquest blog!
http://sonsdexaloc.cat/la-primera-vegada-que-algu-escolta-orxata/
Saluuut