Adaptacio

Ja fa uns dies que estic aqui i la cosa va molt be, de moment.

Ahir, vam anar a passejar el gos, el rei de la casa per cert, per un caminet molt bonic que va a parar a l'ocea, va ser una passejadeta molt bonica. Despres vam passar per a la meva futura escola ja que la Lindsay havia de deixar-hi uns llibres. Quina escols, quines classes, es impressionant. El fet de veure que cada professor que et trobes et saludi amablement i t'expliqui coses de la seva vida i et convidi a anar a les seves classes o al seu club es fascinant. Hi ha infinitats de coses per a fer, i m'encantaria fer-les totes... No se si ho sabeu, pero a les escoles canadenques el sistema s'adapta a tu, no hi ha cap assignatura obligatoria, els estudis els tries tu i fas el que et motiva i t'interessa. L'Steve, el pare de la meva familia d'acollida es professor a una escola a uns 40km del meu poble, i a casa seva hi ha celebrat festes on vene tots els seus estudiants i fan xerrades i fins i tot es queden a dormir. De fet, acaba de rebre una carta d'uns alumnes seus que han tingut un fill i li agraeixen tot el que ha fet per ells. Increible.

Canviant de tema, avui ha estat un dia magnific; per fi ha sortit el sol i hem aprofitiat per a anar a una mena de festa per als gossos a la piscina. Han obert la piscina i els gossos s'hi podien banyar. Ha estat divertit i l'ambient era genial; no se que passa pero la gent que gos normalment em cauen be...
Despres d'aixo hem anat al parc natural del Mount Washintong. Els boscos aqui son espectaculars, els arbres gegants i molt, molt verd. Esta molt ben cuidat el bosc. fins i tot massa, (hi han lavabos al mig del bosc...) pero l'excursio m'ha encantat. Primer hem caminat una miqueta i despres hem pujat fins a un llac precios i enorme on la Lindsay s'hi ha capbussat, pero ningu mes ha tingut valor.
De baixada he trobat uns rovellons preciosos que estic disposat a cuinarlos aquesta nit, pero la familia em pren per boig; que hi farem.

Ja us comentare mes coses si no he errat amb el tipus de bolet...


Fins aviat!

Per fi ja hi soc!

Abans de tot voldria dir-vos que estic escrivint en un teclat diferent el qual no en se trobar els accents, moltes paraules faran mal a la vista; em disculpo.

Be, doncs ja hi soc, despres de marxar de l'hotel a les 3 de la nit sense haver dormit, agafar un vol a les 6 a Barajas, arribar a Amsterdam a les 8, agafar un vol a la 1 cap a Vancouver, despres de nou hores de vol arribar a Vancouver International i sigui la una un altre cop, agafar una avioneta a les 7 i arribar a Comox; podria dir que ja soc a la llar que m'acollira durant 10 mesos.
Segurament no puc expressar el meu estat animic amb aquestes paraules perque es inexplicable. Es fantastic, vaig les 24 hores del dia amb els ulls oberts com taronjes i amb un somriure constant, aixo segurament ja se'm passara pero de moment estic disfrutant moltissim.
Per als que no ho sapigueu estic a Courtenay, a Comox Valley, BC. Es un lloc ple de naturalesa i vida salvatge, tocant al mar.
Ahir, per exemple; mentres feia els primers metres amb el meu nou cotxe van creuar dos cervols la carretera. La familia tranquila i dient que era normal i a mi no em sortient les paraules...
Seguidament vam anar al port, on la meva familia hi te un petit veler, i mentres l'estavem mirant va treure el cap una carinyosa foca. Coses aixi o per exemple aixecar la vista i veure una aguila enorme volant sobre el teu cap son les que passen a Comox Valley. Aixo si, acompanyat d'una pluja constant que per el moment m'agrada pero que al cap d'uns mesos acabre bastant fart pero be, soc molt felic (tampoc trobo la c trencada...)

Avui hi havia programada una excuyrsio al mount Washintong pero al lloc de trobada ens han comentat que per culpa de la pluja no podiem anar-hi aixi que hem anat a fer un tour turistic amb bus i a Nanaimo, una ciutat que parava molt lluny pero per a ells es a prop... Ha estat divertit trobar-se amb tots els estudiants internacionals, la majoria d'ells provinents d'Alemanya i m-ha encantat anar amb el tipic bus groc de les pel.licules!

Be porto molta estona a l'ordinador aixi que fina aqui per avui, les classes diria que comecaran aquest dilluns; us mantindre ben informats :)

Estic en un combat i els nervis son els adversaris

A 6 dies de l'assenyalada data el meu pare em mana portar una rosa a un restaurant. Anava acompanyat del d'un amic meu i l'encarregat del restaurant me la va fer portar a mi a la sala on estava fent un sopar algú. I al obrir la porta em trobo amb quasi, quasi amb tots els meus amic més propers.
Fins ahir podia fardar de que no estava gens nerviós, i era veritat; però aquest sopar, començar a fer la maleta, etc. No ajuda amb aguantar els nervis.
Les estones al llit abans de dormir cada dia son més llargues, imaginant els mesos a fora, sense amics ni família; descobrint un nou món, una nova vida i una experiència que de ben segur que sempre m'ocuparà un bon lloc a la memòria. Una vida totalment diferent a la d'aquí, el dia a dia sense les coses d'aquí, es pot intuir que no serà fàcil, però serà beneficiós.
L'espera s'ha fet molt curta, encara puc recordar el divendres dia 5 d'Abril, mirant a la classe amb la pantalla gegant la llista dels becats i la celebració posterior, em va costar uns mesos acabar de creure-ho.
Però durant aquests 6 dies m'espera una bona festa major, plena d'activitats per a marxar amb un bon record d'Igualada

Avui començo aquest blog on aniré penjant periòdicament entrades amb informació que de ben segur us interessarà.
De pas us puc deixar el meu skype ;)  arnaureq. I el meu correu arnaurequena@gmail.com