A 6 dies de l'assenyalada data el meu pare em mana portar una rosa a un restaurant. Anava acompanyat del d'un amic meu i l'encarregat del restaurant me la va fer portar a mi a la sala on estava fent un sopar algú. I al obrir la porta em trobo amb quasi, quasi amb tots els meus amic més propers.
Fins ahir podia fardar de que no estava gens nerviós, i era veritat; però aquest sopar, començar a fer la maleta, etc. No ajuda amb aguantar els nervis.
Les estones al llit abans de dormir cada dia son més llargues, imaginant els mesos a fora, sense amics ni família; descobrint un nou món, una nova vida i una experiència que de ben segur que sempre m'ocuparà un bon lloc a la memòria. Una vida totalment diferent a la d'aquí, el dia a dia sense les coses d'aquí, es pot intuir que no serà fàcil, però serà beneficiós.
L'espera s'ha fet molt curta, encara puc recordar el divendres dia 5 d'Abril, mirant a la classe amb la pantalla gegant la llista dels becats i la celebració posterior, em va costar uns mesos acabar de creure-ho.
Però durant aquests 6 dies m'espera una bona festa major, plena d'activitats per a marxar amb un bon record d'Igualada
Avui començo aquest blog on aniré penjant periòdicament entrades amb informació que de ben segur us interessarà.
De pas us puc deixar el meu skype ;) arnaureq. I el meu correu arnaurequena@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada