NOOOO

No, estic ara mateix marejat. Estava comptant els diners que em queden en bitllets i em queda una mica més de la meitat només... No pot ser, si el que més faig servir és la targeta de crèdit! Per a posar un exemple, ahir em van clavar 10 euros per a una pita i un nestea... Flipant. I ara que hauré de fer servir l'autobús un cop a la setmana..., sort que només em costa 6 euros al mes. Jo, estalviador i "rata innat, gastant aquestes quantitats de diners...
Bé deixant de banda aquest tema, em comença a anar tot molt bé. Em començo a trobar-me com a casa i l'altre dia que vaig passar per davant de l'aeoroport vaig pensar amb el dia de marxar, i es va fer molt estrany, molt. Cada dia vas coneixent més gent, aprenent i ensenyant, és molt maco. He notat però que m'ho passo més bé i disfruto més amb gent del país. Normalment, els estudiants internacionals tenen bastant poder adquisitiu, i algunes persones que en tenen molt, ja sabem tots que tenen un caràcter peculiar (és difícil descriure fill de papà sent políticament correcte eh? Ups!) Bé que ja pilleu la idea no? És per això també a vegades que els canadencs no s'acosten massa als internacionals de primeres. Doncs això, costa molt ser tu mateix i no tenir vergonya d'actuar com voldries però si ho fas, si ets tu mateix segur que en treus algun benefici. Jo per exemple, quan agafo confiança a una persona, em deixo anar i llavors aquesta persona descobreix que està davant algú que li cau molt bé o malament o més o menys, evidentment. Jo intento crear felicitat, fer riure que a vegades se'm dóna bé i ensenyar i aprendre. Que ja vaig coneixent a qui em cau bé i a qui no, i això mola!
Al divendres a la tarda vaig anar amb la colla que vaig conèixer a l'excursió que vaig fer amb el club d'excursionisme de l'institut de l'Steve a Campbell River. Allà vam mirar una pel.lícula, vam sopar i vam beure bubble tea, que és un te de Taiwan molt bo si es preparat per a autòctones clar! Seguidament, vaig anar a una festa dels que estem a l'explore program. La festa aquella era una bogeria. Vora 50 persones en una casa, americà total. Música de la que escolten aquí, molt rap, que ja està bé canviar una mica. Foguera, llits elàstics i bona companyia.
Avui diumenge, hem anat a la desfilada de nadal... Mare meva. Sabeu allò americà, rural, "ortera", camioner, no sé com descriure-ho... Ponis amb picarols blaus a les potes, cues blaves i vestits amb "lentejuelas" Camions amb llums de nadal, però amb llums. Cotxes de color rosa i amb nas vermell de reno, acadèmies de dansa que fan aquells balls allà al mig, pobres nens els que estan allà,  i.... tinc records borrosos d'aquesta experiència. BRUTAL. Ho haurien de declara partimoni de la humanitat, és una cosa que s'ha de veure. Espera, que m'he adonat que d'aquí a uns dies n'hi ha una de tractors i camions decorats de nadal; no m'ho perdo. Desprès es queixen del estereotips però...
Va, avui Foster the people amb la seva cançó Calli what you want. La cançó parla sobre ser tu mateix i sobre com la societat discrimina als que no formen part de la "massa". I amb ganes de moure el teu sexy body com dirien els de la pirata, que ja us els ensenyaré més endevant!
http://www.youtube.com/watch?v=1prhCWO_518