Ondima!

Com estem? 3100 visites? Sou molt grans, junts continuem sumant visites i més visites, estic molt content que us agradi el meu bloc i que us serveixi, i si és possible, que us transmeti alguna cosa i que us ensenyi quelcom.
Estaria molt content si sou un futur estudiant internacional, o esteu a punt de experimentar una experiència o coneixeu algú, que us posesiu en contacte amb mi!
Abans de decidir-me per a apuntar-me a la beca buscava alguna pàgina com la que estàs llegint ara mateix, no la vaig trobar així que em faria molt feliç parlar amb vosaltres, fer una videotrucada, mails, o el que sigui!

Bé, tornant a les meves vivències, que és per això que esteu aquí començo.
Ha passat molt temps des de l'última entrada, i bastantes coses també. El cap de setmana passat vam anar al veler de l'avi. L'Steve em va explicar tota la història que guardaven aquelles alades parets,aquells viatges que ara resten allà, apunt d'apagar-se degut a la malaltia de l'avi. Té pèrdua de memòria i no és capaç de navegar, però cada dia va cuidar i a mirar el seu veler per la qual cosa l'Steve no el pot treure a navegar. Una història trista, però que va ser molt intensa durant el seu temps; jo diria que aquest veler mai s'ha quedat sense ganes d'anar a aquell lloc, o d'agafar aquella onada tant just que es posà paral.lel. És un final trist, però una bonica vida.
Una de les coses que he après aquests dies, és que mai et pots quedar amb les ganes de fer qualsevol cosa. Pot ser que et fagis un blau, que fagis el ridícul per un moment, que perdis algun objecte, que tinguis agulletes després, i mil coses més. Però si no ho fas, et quedaràs amb el cuc i amb la pregunta Tans pocs collons tens? rondant feliçment pel teu cervell. FES-HO. Agafa aire, corda't bé la bamba, escalfa, fes el ridícul, el que sigui, però sigues impulsiu i digues que sí. No posis l'excusa de que estàs vell, o que estàs cansat. Tothom és capaç de fer qualsevol cosa, al seu nivell respectiu. Que hagués passat si no m'hagués apuntat a la beca? Potser no hauria plorat trobant a faltar a la meva gent, potser he passat alguna tarda de diumenge aburrit a casa, però que collons, estic vivint una experiència que m'està fent crèixer de cop. Com sempre recodaré la frase que em deia el meu GRAN professor de guitarra David Murgadas, amb aquesta cançó avançarem un esgraonàs cap amunt!
Avui abans de còrrer els 6.7km dels campionats de la illa de Vancouver he pensat que potser podria estar assentat menjant el meu lunch tranquil, però estava allà per a acabar la cursa amb 27min, crear amistats, i tornar-me a recordar que amb pit i collons, sóc capaç de moltes coses.
Ahir, abans de fer-me unes ballaruques bones al ball de Halloween vaig pensar que em feia vergonya; i què? Si no ho fas t'aburriràs, i amb la meva catxo disfressa vaig anar a fer el rídicul i m'ho vaig passar de puta mare! I d'això es tracta, de destacar entre la massa de cervells menjats adictes del liti i de la moda, buscar l'alternativa, fer coses diferents, conèixer gent diferent, i sempre ser tu mateix.
Tots tenim ganes de fer alguna cosa, així que surt al carrer, fes alguna cosa diferent a la teva rutina i de ben segur que aquell dia passarà més ràpid i serà més benficiós.

Eps! Em deixava una cosa. A partir d'avui seria un plaer compartir una cançó que m'agrada per a vosaltres. Com alguns ja deveu saber sóc adicte a la música, i m'agraden varis tipus, des de el Reggae i l'ska fins a la música electrònica passant per l'indie i fins i tot una mica de punk i bon rap.
Com que jo penso que una vida sense música, no és vida; us ajudaré a complementar la vostra!
Aquesta setmana, voldria compartir Animal, de Miike Snow; una cançó amb la qual estic molt d'acord amb la lletra: Canvio de formes per a amagar-me an aquest lloc, però encara sóc una animal, animal.
http://www.youtube.com/watch?v=mVWeqAPQUXc