Cros!

Overcoming with his limitations, kiwi, el personatge d'un vídeo el qual hem de fer una redacciño a anglès està present fins i tot als meus somnis (és broma, tant no) però el creative writing es fa difícil, això sí; les ganes no hi falten pas!
Avui ha estat un dia plujós al Comox Valley, quina novetat! jajaja. De moment no em puc queixar ja que nomès ha plogut 3 dies, però ja s'animarà ja. Però la pluja no ha impedit el pla del dia. Divendres, 20 de setembre, els valents components del club de cross country i dos professors a les 12, han agafat el seu cotxe i s'han dirigit cap a Nanaimo, una ciutat a 90km de Courtenay; però que està a prop per a fer les compres segons ells. Jo, i 3 altres nois hem anat al cotxe del Mr Murphy; el que entrena el club i el meu professor de educació física. Aquesta relació d'amistat-professor que tenim és inimaginalble per al sistema educatiu català! És molt divertit i molt graciós; i sempre té molta pressa i a vegades sembla el Mr Bean. Aixó si, desprès de cada classe seva, surto amb el pit ben inflat, i orgullós de mi mateix i amb ganes de menjar-me el món! És brutal.
Bé al arribar a Nanaimo, el panorama era bastant interessant. La sortida estava com dividida en dues parts, els professionals que anaven amb la seva cantimplora bevent pols de proteïnes submergida a l'aigua amb gust de clor que tenen aquí; i la part dels que portaven unes vans i no es van molestar ni a escalfar. Jo em vaig posicionar al mig. I van donar el tret de sortida. Els professionals es van avançar a la primera posició fent uns salts elegants i movent els braços llargs i prims acompanyats d'aquelles cames primes per+o musculades mostrades quasi completament gràcies als pantalons extra curts que vestien. Contemplant el paisatge em vaig plantar a la desena posició, darrere del típic canadenc, alt com una torre, que va al meu institut. La seva música preferida és el country, country del dur. Aquesta és una de les seves cançons preferides http://www.youtube.com/watch?v=2E064kb3UnU Tela, tela.
Doncs per aquesta posició em vaig quedar fins a la última pujada, on em van avançar 3 ja que no podia més. A la recta final ho estava donant tot, fins que de sobte, una massa considerable amb una velocitat important va topar amb mi a un metre de la arribada. La topada per part de la massa musculada i acompanyada d'un petit cervell em va apartar de la pista i li va deixar pas per a arribar a la 13 posició i deixar-me a la modesta 14 posició. A part del petit incident, vaig acabar molt content; i estic molt content de practicar aquest esport!

Aquí el tema dels esports és molt important per als joves. Si no fas cap esport ets un "pringat" directament; però si fas un esport ets "cool". Als vestuaris, es estrany però escoltar les converses és divertidíssim; exceptuant la contaminació de l'aire per part de les sabates i les aixelles sobreeixint de suor i gespa molla que al cap de uns dies fa molta pudor. Malauradament, o afortunadament comparteixo vestuaris amb l'equip de 30 cossos de 75kg de mitjana de rugby, i amb l'equip de volei. Sempre, sempre desprès dels entrenaments comencen a dir "gays" i paraules per l'estil als de l'equip i els de volei responen amb degenerats i curts de gambals. Però quan ens miren als de Cross country no saben què dir, ja que no és molt "gay" còrrer 6-7-8km als entrenaments, però no és tant "testoroner" com el rugby.

Bé aquest cap de setmana ha plogut bastant però el dissabte va fer bo i vam aprofitar per anar al mercat i al llac de Comox, maco maco. Aprofito per a dir-vos que fins al dimarts no podré fer cap entrada ja que passaré una nit amb els inernacionals a una illa anomenada Honrby Island. Molt bon principi de setmana!