Em disculpo

Bé, em disculpo ja que per la nostra gran diada no vaig fer cap entrada. Vaig estar molt enfeinat i va ser el meu dia "gafe". Per al nostre país va ser un gran dia i cal dir que cada cop que veig un vídeo se'm posa la pell de gallina. La capacitat que tenim d'unir-nos com a poble i lluitar pacíficament per a una cosa és, és impressionant. Podem ser un país petit, però ara que, amb la meva jove edat he pogut viatjar bastant puc dir que som molt grans i tenim molt per a ensenyar! Així que alcem-nos del sofà, i lluitem, lluitem per a una terra lliure i siguem capaços de lluitar per a altres problemes que no són la dependència al regne del cafès amb llet; enfrontem-nos amb els desallotjaments, amb el sexisme, amb homofòbia, etc. Tenim molta feina per a fer i moltes maneres per a fer-ho així que, veient el que hem fet segur que podrem fer alguna cosa.

Deixant de banda els discursos suposo que teniu ganes de llegir les meves vivències Mr Bean. Bé, tot va començar amb un dia amb el que, no vaig ser capaç de obrir el candau de la meva guixeta (cosa que em va portar 10min a acceptar-ho) i vaig haver de fer educació física amb bambes de carrer; ara m'acompanyes a cada passa unes magnífiques butllofes. No em fan mal, tranqil·la mama ;). Bé, després d'un dia escolar en el que em vaig equivocar de classe altre cop, em vaig disposar a agafar el meu bus; amb molta gana per cert ja que em vaig haver de fer el dinar al matí despresa i corrents. Doncs quan anava a agafar el bus, va i està ple. Em quedo sense bus. El professor que porta el tema busos que sempre està allà fora em va dir que n'hi havia un altre que anava al mateix lloc, d'acord. Espero uns 20min amb la colla dels gòtics al costat emprovant-se botes de 1 metre d'alçada... Em van entretenir però. I al final arriba el bus, pujo i faig e mateix recorregut que sempre faig, però al arribar al lloc que havia de parar passa de llarg, i llarg, i llarg. Ja estava mirant de saltar per la finestra quan va decidir parar 1km més enllà. Bé, perdut no estava, només havia de caminar 1km més, però acompanyat de la meva apreciada música. Vaig a buscar els auriculars i no hi són. Perquè??
Bé, al cap de 40 min del previst vaig arribar a casa. Arribo i la mare de la família d'acollida em pregunta si he assistit a les classes. Jo li afirmo i em diu que l'han trucat que m'havia saltat dues classes... Pecigada al braç per a despertar del somni Mr Bean. Bé, i fins aquí s'acaba la meva diada a Canadà. Desprès d'arreglar l'"assuntu" vam anar a banyar-nos al riu, on fa una pudor a peix mort important ja que és la temporada on moren molts salmons i les bèsties baixen a menjar-los. I si baixen...
Vam aprofitar per anar al port a veure el sol amagant-se darrere les muntanyes nevades i de cop sentim un esquitx a l'aigua; un altre. Miro i veig un peix. Que extrany. Em quedo observant i trobo que al darrere del poruc peix hi havia la carinyosa foca! Sí, però ara no era massa carinyosa. Al cap de deu segons el peixs estava escampant sang a l'oceà i la foca estava fent un bon soparet. Wildlife, com en diuen aquí; molt interesant.

Ah! i per a amanir tota la pesca, avui a Advisory Group, una mena de tutoria que dura 15mmin i que fem cada dia hem vist un vídeo de Mr Bean, potenta eh la cosa jajajaja. I m'he quedat tancat a fora de casa. Per sort tenia el riu i el prat abaix de casa i he anat allà a escoltar música i el riu. Brutal.

Aquí us deixo amb el meu estat ZEN...