Bé i canviant de tema uns haig d'explicar unes quantes coses. Aquests dos últims dies he anat a Hornby Island, una illa al costat de la meva preciosa, preciosa. Avui us ho explicaré en forma d'historia.
El nostre protagonista es va llevar a les 7 de matí. Havia estat previsor i es va dutxar el dia abans per anar a dormir amb el cap humit i llevar-se amb el seu pèl de modesta llargada creant unes formes d'aleró mai vistes. Al cap de cinc minuts de lluita intentant posar la seva testa de tamany important sota la pica es decideix de posar el cap sota el telèfon de la dutxa. Esglai degut a l'aigua freda, s'eixuga es pentina i encara la cuina.
La germana i la mare de la família d'acollida i acollidora estan preparant l'esmorzar. El jova s'hi uneix i es prepara una llet amb cereals generosa i altres matèries que ara no recorda.
Cotxe, salutació amb els estudiants internacionals, comiat de la seva mare d'acollida i puja a l'autobús groguenc. El jove protagonista es va passar tot el petit trajecte fins al ferry escoltant coreà. No en va aprendre res més que alguns insults; el què normalment s'aprèn. Arriba al ferry, baixa de l'autobús i desenfunda el seu telèfon mòbil que disposa de totes les funcions menys les de telèfon mòbil; paradoxa interessant. Retrata i intenta inmortalitzar l'espectacle que estan contemplant els seus ulls. Salmons saltant sobre unes aigües pacífiques gelades acompanyades d'un sol i uns boscos formats per a arbres d'altures impressionants. Baixa del ferry i agafa altre cop l'autobús per a creuar la illa fins a agafar un altre ferry que el conduirà al seu destí final. Arriba al port de Hornby pensant que ja farà fotos al tornar del mateix lloc sense saber que al toranr s'estarà fent fosc i estarà mig plovent.
Arriba a la casa de colònies i un monitor fa una xerrada. Amb les míseres paraules i el to que fa servir s'adona que és un pel tontet i al protagonista no li cau bé. Excursions a paratges preciosos, jocs al bosc bastant interessants, hores de socialització, i moltes activitas relacionades amb els camps d'aventura que no li fan ni fu ni fa al protagonista l'esperen. Els dos dies van passar volant, com aquest canvi brusc de l'historia. Ja està. Les fogueres, els partits de futbol on un es sent bo sent extremadament dolent i el bon menjar ho van fer passar molt bé. Exceptuant una interrupció durant la nit quan el protagonista va ésser despertant notant els braços d'un coreà que l'estava abraçant mentre dormia i els lavabos que consisteixen en un forat a terra que escup unes aromes indescriptibles acompanyades de mosques amb les potes humides d'orina; els dos dies van ser excelsos, exemis.
I això és tot. Suposo que afirmeu amb mi que aquest escrit és més entretingut que un: M'ho he passat d'allò més bé fent xerinola amb els altres estudiants interacionals.
Us deixo que tinc molta feina i demà és el dia de Terry Fox, ja us en informaré més detalladament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada