Casum tot casum tot casum tot..

Això és el que em passa per al cap ara mateix. Hauria d'estar estudiant biologia, i la setmana que ve, la última abans de vacances serà moooolt dura... Però m'haig de posar les piles despres de tants dies de neu i excursions, etc.

Ahir, per als que no ho sabeu vaig anar a Vnacouver! Per fi! vaig poder anar a una excursió i m'ho vaig passar molt bé! Primer vam anar a downtown Vancouver, al centre i això. Es molt maco, i és el segon lloc més car del món per a viure també. Després vam anar a chinatown. El chinatown era normalet, no molt maco la veritat, però vaig poder degustar de nou el deliciós menjar xinès. Amb mitja hora però havíem de creuar mitja ciutat a peu jo i un amic meu de Xile. Vam caminar, i quasi ens perdem, però gràcies a això vam poder veure l'estadi dels Vancouver canucks i altres parts de Vnacouver molt molt maques. Però, ara ve lo que em va molestar més, ens vam passar 4, hores a un centre comercial. 4. 4. 4, i 2 a downtown, 2! No té sentit i molts estàvem bastant enfadats però "algo és algo". Malgrat to, allà al mall m'ho vaig passar molt bé també. Hi havien moltes boitgues swag. El swag, per als que no ho saben, és molt difícil de descriure però faré un intent; el swag és com l'estil, lo cool, si tens swag vas amb gorra plana, ets millor que els altres per a que tens swag, portes una samarreta que hi diu swaggie i penjes fotos a l'instagram amb el hastag #swag. Ah, i a part de tot això també fas una mica de pena, però els hem de respectar, son molt beneficiosos per a la societat els swaggies.
Bé doncs amb un mexicà vam anar a les botigues i el "wey" amb tot el valor anava als dependents i preguntava -Perdoneu que teniu algo amb molt swag aqui? esque mira jo soc molt swaggie i ja he penjat tota la meva roba a l'instagram i nescessito swag, si vull swag. I va i els dependents li deien sí sí, tot això d'aqui ho és... Quin riure mare meva. És difícil d'esxplicar per aquí però va ser molt graciós. També vaig comprar una mena de kebab però molt molt picant, que va ser bastant remarcable i moltes coses més però vaig arribar molt cansat a casa...
Bé a part de les meves historietes avui també voldria anomenar a la nostre nació, una nació que està a punt de reclamar, i fer ús del seus drets humans: cada poble, té dret a una nació. Així doncs, al novembre de l'any que ve, d'una vegada per totes, gràcies a totes aquelles persones que han treballat, que han aixecat el cul del sofà, que s'han manifestat, que han cridat o que tansols han fet un clik, gràcies a tots nosaltres podrem dir finalment que els drets humans són més importants que un punt d'una constitució escrita fa segles. Molta força i continuem així, que tenim molta feina.

Avui no us vull deixar sense ensenyar-vos una cosa. Els últims dies a classe d'Anglès hem mirat i analitzat una pel.lícula. Aquesta pel.lícula està gravada amb les càmeres que fan documentals per a l'IMAX i és molt interessant. Són 140 minuts d'imatges, nomès música, cap paraula. Tot i així és una de les pel.lícules amb les que he reflexionat i pensat més. Ara us deixaré amb una escena que no és massa com la pel.lícula, però és una escena brutal. Algú li pot dir art, altres ruqueries però es una anada d'olla important. Segons com fa por, quedeu avisats
http://www.youtube.com/watch?v=3F0mnSydTb0