Això no marxa?

Bones, la neu no marxa. Estic preocupat. La neu es glaça i no marxa, ara es el pitjor estat de la neu. Quan camino per a l'ombra la por de caure de cul es inevitable...
Malgrat això, al dissabte vaig decidir anar a còrrer. A dins de casa a 19 graus és fàcil animar-se, però quan surts a fora amb un ambient que no supera els 0 graus des de fa dies, tira enrere!. Però jo diria que va ser la millor decisció del dia. Còrrer per als parcs, que són boscos reduïts i sense pumes ni óssos, i els carrer assolellats, amb la suficient neu per a poder còrrer tranquil, però sent preciós al mateix temps. Brutal. Jo voldria poder ensenyar-vos això, però no es pot, cap foto o vídeo es capaç de fer sentir el que notes quan olores, quan sents, quan notes aquell fred, el cor bategant ràpid, començar a suar encara que estiguis a -2 graus, les cames es cansen però tu tires més, neu, sol i els carrers per a mi sol. El paradís. Que més puc demanar, que més vull si puc sortir al carrer, al costat de casa i tenir aquest espectacle. Em sento molt afortunat de trobar això un espectacle mentre d'altres ho troben una tocada de collons. Espero que vosaltres també podeu veure un espectacle cada cop que obriu la porta de casa, un regal diari.
Avui he sabut finalment que a una noia que conec d'aquí al canada els del club rotary l'han acceptat per a un any a Suècia. Em recorda a mi tot el procés que vaig fer i que vaig haver de patir. Tothom pensa el mateix abans de marxar, no es té ni idea del que vas a fer però et creus que ho saps completament, et creus heroi. Desprès ja és quan arrenques el vol i caus, però desprès t'espolses la pols i continues caminant, corrent, remant, baixant, pujant, volant.
Que tingueu un bon dilluns tots, que ja sabem tots que són durs i més si has d'escriure un "lab" de química; això sí, rient i fent riure els superarem millor.