Ei, us escric això en màniga curta i amb el sol a la cara! Sembla una broma després de tants i tants mesos veient el cel completament blanc de núvols. Però finalment ja va traient el cap i el sol puja la temperatura, i puja el to vermell de la pell dels canadencs també.
Avui hem anat amb el grup de l'explore a fer la segona classe pràctica de kayak abans de la gran excursió a la costa oest de la illa, a Vargas Island. Seran 6 dies remant uns 14 km dirais a l'oceà Pacífic, intens eh? Doncs sí la veritat a vegades estic una mica espantat i tot.
Avui, a 24 graus i el sol picant sense descans hem agafat els kayaks, kayaks luxosos per cert, i hem anat per l'estuari de Courtenay fins a la platja de Comox. Uns 4 km que s'han fet molt, molt durs al tornar ja que la corrent anava en contra, i el final era un riu. Però ho hem aconseguit i al final no estàvem tant cansats.
Avui i a la excursió anirem amb kayaks de dos persones, o com en diuen ells "the divorce boats" que es traduïria a les barques del divorci. Doncs si, hi han baralles, i bastantes si tenim set i no podem parar de remar perquè aniriem endarrere i si pedalem no avancem res; si hi han crisis. Jo anava amb la meva amiga francesa i hem començat bé, ens hem barallat evidentment, i hem acabat bé. Tot i així els monitors ens han etiquetat com la parella de senyors grans que mai es posen d'acord. Però ens ho hem passat molt bé la major part del temps, jo ja vull tornar-hi!
I demà, ens haurem de posar a treballar fort ja que el dissabte hi ha el "garage sale" de l'explore. Això consisteix en la venta de molts productes que les botigues han donat al programa i nosaltres ho venem i els beneficis són per a les excursions. A part d'això també fem una rentada de cotxes gegant que acaba sempre amb una guerra d'aigua i venem cistelles de flors i es una festa molt gran que ve gent de tot el Valley.
Bé vaig a dormir que estic molt cansat i m'espera un cap de setmana un pèl intens, espero que disfruteu molt del pont que jo no en tinc!
dijous, 1 de maig del 2014
dilluns, 21 d’abril del 2014
Pasqua :)
Eps, doncs no sé si encara us enrecordareu de mi, però mira avui estic de vacances, sol a casa i sense res a fer així que us escriuré una mica.
Des de l'última entrada han passat bastantes coses, el camping va ser bastant aburrit però prou bé. Però no us explicaré això ja que fa molt temps..
Aquesta setmana, de dilluns a dijous vam anar de ruta amb l'Explore! Hi vam anar la meitat de la classe i l'altre meitat hi va la setmana que ve. Han estat uns 4 dies molt molt guapos, aquell lloc és brutal. És a la punta més nord de la illa, a cinc hores del meu poble i hi plou molt! Vam caminar fins al far, que és el lloc més nord oficialment i ens ho vam passar molt bé, una experiència brutal. A vegades penso amb la diferència entre anar a Cape Scott a fer classe o fer classe al Mercader en una classe-bunker durant 6 hores al dia... Bastanta diferència no? Aquesta es una de les bastantes raons que em fan desitjar poder graduar-me aquí. Però tant fa, ja sé que les probablilitats que passi això són molt poques.
Just quan vam tornar tots molls de Cape Scott era pasqua! El divendres el vaig passar de relax al poble i vaig visitar alguns amics i al dissabte vaig agafar el ferry i vaig anar a casa de l'Emily a celebrar Pasqua amb la seva família. Ha estat avui diumenge al matí quan he anat amb l'Emily i els seus dos germans petits a buscar els ous de pasqua. Aquí al Canadà els pares pel matí amagen els ous per la casa i posen una pista a cada ou i els has d'anar trobant com en un circuit. Ha estat bastant divertit i hem acabat tots amb uns excessivitat de xocolata que tela... Però també m'han donat una iTunes card que ja l'he gastat amb un bon àlbum que estic escoltant ara mateix, el primer cop que escolto música legalment al meu telèfon!
A part d'això, aquest dissabte vaig començar a fer la meva feina de voluntariat. Per a graduarme aquest any, nescessito 30 hores de voluntariat. El que faré jo, serà ajudar en un projecte sobre el salmó Coho. si no ho sabíeu, el salmó aquí és molt important, base de tots els ecosistemes. El que faré cada dissbte serà anar a tres rius de Comox Valley on hi han unes caixes que hi entren els salmons. Quan estan allà, els contem, els estudiem el seu tamany etc. i netejem les instal.lacions. És un projecte que pora bastanta feina ja que això es fa cada dia, però amb l'ajuda de tots els voluntaris és possible i permet fer un estudi bastant detallat sobre la moguda del salmó Coho.
Bé això es tot, aquí algun dia ja he pogut sortir sense jaqueta al carrer i es comença a veure el cel blau! ja no m'enrecrdava, sempre l'havia vist blanc per als nuvols.
Des de l'última entrada han passat bastantes coses, el camping va ser bastant aburrit però prou bé. Però no us explicaré això ja que fa molt temps..
Aquesta setmana, de dilluns a dijous vam anar de ruta amb l'Explore! Hi vam anar la meitat de la classe i l'altre meitat hi va la setmana que ve. Han estat uns 4 dies molt molt guapos, aquell lloc és brutal. És a la punta més nord de la illa, a cinc hores del meu poble i hi plou molt! Vam caminar fins al far, que és el lloc més nord oficialment i ens ho vam passar molt bé, una experiència brutal. A vegades penso amb la diferència entre anar a Cape Scott a fer classe o fer classe al Mercader en una classe-bunker durant 6 hores al dia... Bastanta diferència no? Aquesta es una de les bastantes raons que em fan desitjar poder graduar-me aquí. Però tant fa, ja sé que les probablilitats que passi això són molt poques.
Just quan vam tornar tots molls de Cape Scott era pasqua! El divendres el vaig passar de relax al poble i vaig visitar alguns amics i al dissabte vaig agafar el ferry i vaig anar a casa de l'Emily a celebrar Pasqua amb la seva família. Ha estat avui diumenge al matí quan he anat amb l'Emily i els seus dos germans petits a buscar els ous de pasqua. Aquí al Canadà els pares pel matí amagen els ous per la casa i posen una pista a cada ou i els has d'anar trobant com en un circuit. Ha estat bastant divertit i hem acabat tots amb uns excessivitat de xocolata que tela... Però també m'han donat una iTunes card que ja l'he gastat amb un bon àlbum que estic escoltant ara mateix, el primer cop que escolto música legalment al meu telèfon!
A part d'això, aquest dissabte vaig començar a fer la meva feina de voluntariat. Per a graduarme aquest any, nescessito 30 hores de voluntariat. El que faré jo, serà ajudar en un projecte sobre el salmó Coho. si no ho sabíeu, el salmó aquí és molt important, base de tots els ecosistemes. El que faré cada dissbte serà anar a tres rius de Comox Valley on hi han unes caixes que hi entren els salmons. Quan estan allà, els contem, els estudiem el seu tamany etc. i netejem les instal.lacions. És un projecte que pora bastanta feina ja que això es fa cada dia, però amb l'ajuda de tots els voluntaris és possible i permet fer un estudi bastant detallat sobre la moguda del salmó Coho.
Bé això es tot, aquí algun dia ja he pogut sortir sense jaqueta al carrer i es comença a veure el cel blau! ja no m'enrecrdava, sempre l'havia vist blanc per als nuvols.
diumenge, 23 de març del 2014
Molt content!
Despres de treure tota la pols al blog, vull explicar-vos tot el que he fet aquests dies. Sé que han estat molts, molts dies sense entrades i molts motius varis, però el major és la "vagueria", deixeu-me ser sincer.
Sent conscient que això pot causar bastanta enveja, ja fa una setmana que estic de vacances de setmana santa, i encara em queda la setmana que bé! I la veritat és que les estic disfrutant molt, a la meva manera evidentment...
Ara farà una setmana, tot just acabar l'examen de matemàtiques del cole vaig agafar el pic i la pala, les raquetes de neu, el trineu per a carregar els trastos i el sac de -12 graus i vaig anar a dormir 2 nits a la neu. Allà vaig estar amb el meu pare canadenc, l'Steve i els seus alumnes. Van ser uns tres dies que vam tenir sol, nevada de un pam, i pluja al final. Vam tenir de tot!
Tot i el temps, vam passar uns molt bons tres dies construint iglus, fent guerres de neu, contemplant les impressionants vistes del mar i les petites illes i aprenent moltes coses sobre allaus i supervivència. Com sempre vaig sortir cagat i sent conscient de que la natura et pot treure la vida amb un "plis" si ets una mica burro amb ella.
Tornant de la neu, al dilluns vaig pensar... "aquest diumenge tens la mitja marató i encara no has fet un estreno simulant la cursa..." dit i fet. Vaig agafar les meves asics i vaig deixar els guants a casa ja que feia sol, i vaig fer la mitja marató. Feia un vent que em va deixar les mans inmòbils per una bona estona, però vaig fer l'entreno.
Durant la setmana he disfrutat la primavera i el sol amb molt bona companyia tot preparant-me per al gran dia, el diumenge. Si, avui mateix és diumenge i ha estat un gran dia, un dia per a recordar. Llevat dels nervis a les 6:55 del matí ja he començat a prepara l'esmorzar amb 150g de hidrats de carboni. He hagut de menjar una cosa que em va recomanar un corredor, i que era asquerosa, ostres esque no tenen gust aquests canadencs. Però bé, ja ho tenia bastant preparat per la mitja marató. A les 10 he baixat a peu cap a la sortida, amb la mama patint a Igualada. Però buf, quan he començat a escalfar he notat que era el dia adequat, que avui res em pararia.
He saludat a la poca gent que coneixia i he visualitzat i controlat els meus contrincants; només eren tres homes a la meva categoria. S'acostaven les 11 i em poso al mig de la sortida amb els dos rivals darrera meu, i em poso el meu límit; 1h 40min, no podia fer més que això, que son uns 5min per km. Sortim i viag fort, massa fort potser; però mentres aguanti, pa'lante. He anat patint fins al km 7 que hi havia gent i m'han animat molt, al km 10,5 donàvem la volta i tornàvem per al mateix lloc, la qual cosa et permetia veure els que encara no havíen donat la volta quan tu ja tornaves. I allà els tens, els meus dos rivals, els dos junts a uns 2km de mi.
En aquell moment, i en baixada m'han sortit ales, i amb l'avituallament se m'han allargat fins al km 18. Allà he estat a punt de caminar, he baixar molt el ritme i tenia por que m'atrapessin... Però he dit, son 3kmk de res, després he dit, 2km de res i després ja podia veure la gent i el poble i ja li he cardat fins al final. Al final no sé si algú ha fet una foto, però feia una cara de felicitat que...
Doncs això, vull dir-vos que he quedat 1r de la meva categoria, homes entre 16 i 19 anys! M'han donat una medalla, i jo els ho volia donar una altra per haver pronunciat bé el meu nom! Bé estic molt molt molt content avui, i una mica cansat.
Que vagi molt b'e la setmana, que jo vaig de camping fins al divendres a Horn Lake! Ja us intentaré explicar com ha anat :)
Sent conscient que això pot causar bastanta enveja, ja fa una setmana que estic de vacances de setmana santa, i encara em queda la setmana que bé! I la veritat és que les estic disfrutant molt, a la meva manera evidentment...
Ara farà una setmana, tot just acabar l'examen de matemàtiques del cole vaig agafar el pic i la pala, les raquetes de neu, el trineu per a carregar els trastos i el sac de -12 graus i vaig anar a dormir 2 nits a la neu. Allà vaig estar amb el meu pare canadenc, l'Steve i els seus alumnes. Van ser uns tres dies que vam tenir sol, nevada de un pam, i pluja al final. Vam tenir de tot!
Tot i el temps, vam passar uns molt bons tres dies construint iglus, fent guerres de neu, contemplant les impressionants vistes del mar i les petites illes i aprenent moltes coses sobre allaus i supervivència. Com sempre vaig sortir cagat i sent conscient de que la natura et pot treure la vida amb un "plis" si ets una mica burro amb ella.
Tornant de la neu, al dilluns vaig pensar... "aquest diumenge tens la mitja marató i encara no has fet un estreno simulant la cursa..." dit i fet. Vaig agafar les meves asics i vaig deixar els guants a casa ja que feia sol, i vaig fer la mitja marató. Feia un vent que em va deixar les mans inmòbils per una bona estona, però vaig fer l'entreno.
Durant la setmana he disfrutat la primavera i el sol amb molt bona companyia tot preparant-me per al gran dia, el diumenge. Si, avui mateix és diumenge i ha estat un gran dia, un dia per a recordar. Llevat dels nervis a les 6:55 del matí ja he començat a prepara l'esmorzar amb 150g de hidrats de carboni. He hagut de menjar una cosa que em va recomanar un corredor, i que era asquerosa, ostres esque no tenen gust aquests canadencs. Però bé, ja ho tenia bastant preparat per la mitja marató. A les 10 he baixat a peu cap a la sortida, amb la mama patint a Igualada. Però buf, quan he començat a escalfar he notat que era el dia adequat, que avui res em pararia.
He saludat a la poca gent que coneixia i he visualitzat i controlat els meus contrincants; només eren tres homes a la meva categoria. S'acostaven les 11 i em poso al mig de la sortida amb els dos rivals darrera meu, i em poso el meu límit; 1h 40min, no podia fer més que això, que son uns 5min per km. Sortim i viag fort, massa fort potser; però mentres aguanti, pa'lante. He anat patint fins al km 7 que hi havia gent i m'han animat molt, al km 10,5 donàvem la volta i tornàvem per al mateix lloc, la qual cosa et permetia veure els que encara no havíen donat la volta quan tu ja tornaves. I allà els tens, els meus dos rivals, els dos junts a uns 2km de mi.
En aquell moment, i en baixada m'han sortit ales, i amb l'avituallament se m'han allargat fins al km 18. Allà he estat a punt de caminar, he baixar molt el ritme i tenia por que m'atrapessin... Però he dit, son 3kmk de res, després he dit, 2km de res i després ja podia veure la gent i el poble i ja li he cardat fins al final. Al final no sé si algú ha fet una foto, però feia una cara de felicitat que...
Doncs això, vull dir-vos que he quedat 1r de la meva categoria, homes entre 16 i 19 anys! M'han donat una medalla, i jo els ho volia donar una altra per haver pronunciat bé el meu nom! Bé estic molt molt molt content avui, i una mica cansat.
Que vagi molt b'e la setmana, que jo vaig de camping fins al divendres a Horn Lake! Ja us intentaré explicar com ha anat :)
dijous, 27 de febrer del 2014
Victoria!
Ei que tal bones!
Bé han estat uns quants dies, però he de dir que he estat un pèl enfeinat. La setmana passada es va passar 3 dies nevant sense parar i al final ens va deixar amb uns preciosos 25cm de neu que van tancar les escoles al dilluns. Em vaig passar el dia jugant amb la neu i amb trineus i va ser bastant divertit!
Però això no ha estat tot.Ahir dimecres vam anar tots els internacionals a esquiar. Vam poder difrutar aquest cop si de uns bons 2 metres de neu pols i verge. Va ser impressionant, no vaig parar en tot el dia! Vam agafar jo i un amic mexicà que també estava esquiant i vam baixar de tot. Primer vam baixar per al mig del bosc, entre els arbres. Quina por!! Mare de déu... Va ser de bojos allò.... Seguidament vam anar al "Park". El Park és un lloc amb salts, tubs, half pipes i coses d'aquestes que l'Univers va decidir que l'Arnau no podrà fer mai. I així és, per molt que posi collons, les coses aquestes de saltar, i freestyle i coses així no estan fetes per a mi.
Doncs allà estava jo, amb els meus esquis acostant-me al salt. Em vaig dir a mi mateix, ara ja no pots tirar enrere i si frenes serà pitjor aixi que... AUUUUU La m... que em va p...! JA em vaig menjar la neu d'una manera bastant espectacular, el pal a 4 metres i l'esquí esquerre 2 metres més enllà. Però no em va fer mal! Una mica si, però no massa! Va ser brutal jajajaj!
Després també us explicaria que ens vam perdre i vam acabar baixant per una negra, la cosa més empinada que he vist mai, esque no sé com explicar-ho quina por... Però bé us vull explicar més coses.
Avui, m'he llevat a les doloroses cinc del matí, amb la cara mig cremada d'ahir de la neu (mama aquí no tenen aftersun.. No hi puc fer res) per a anar a Victoria!
Victoria és la capital de la illa i està a sud, a tres hores en autobús des de el meu poble. Allà hem anat al Parlament de British Columbia amb l'Explore. A l'Explore fem ciències socials i aquestes primeres setmanes hem estat estudiant el parlament i el govern de Canadà, i avui hem anat a veure una sessió de debat al Parlament de Victoria. L'edifici és preciós, una de les coses més maques que he vist aquí al Canadà. Al Parlament ha estat molt interessant, hem pogut veure i escoltar com discutien sobre la sostenibilitat dels ferrys que connecten la illa amb Canadà i les altres illes més petites. El de l'oposició començaven a cridar, i els del govern començaven a picar a les taules quan un ministre feia un discurs d'aquells de David Fernandez de la CUP, fotent canya. I els altres cridant, molt molt interessant i diferent! M'ha encantat.
Després hem anat a les oficines i hem conegut al president, i al respresant del Comox Valley.
Seguidament hem menjat el lunch al port de Victoria i hem anat a l'Imax! Hem vist un documental sobre pinguins i era molt guapo. Llavors hem agafat el bus i tres horetes més fins a caseta.
Estic passant uns dies increïbles i no sé, no m'imagino el valor que té tot això; és impagable. A una edat tant jove poguer conèixer tant món... Si això ho he aconseguit treient bones notes a tercer de la ESO i acoseguint la beca d'aquesta manera ha valgut molt la pena posar-se a estudiar aquells diumenges després de la cursa, cansat.
No sé, és brutal; sempre estic rient, i cada dia quan arribo a casa em venen ganes de ballar; us vull transmetre aquesta felicitat!
A somriure i endavant.
Bé han estat uns quants dies, però he de dir que he estat un pèl enfeinat. La setmana passada es va passar 3 dies nevant sense parar i al final ens va deixar amb uns preciosos 25cm de neu que van tancar les escoles al dilluns. Em vaig passar el dia jugant amb la neu i amb trineus i va ser bastant divertit!
Però això no ha estat tot.Ahir dimecres vam anar tots els internacionals a esquiar. Vam poder difrutar aquest cop si de uns bons 2 metres de neu pols i verge. Va ser impressionant, no vaig parar en tot el dia! Vam agafar jo i un amic mexicà que també estava esquiant i vam baixar de tot. Primer vam baixar per al mig del bosc, entre els arbres. Quina por!! Mare de déu... Va ser de bojos allò.... Seguidament vam anar al "Park". El Park és un lloc amb salts, tubs, half pipes i coses d'aquestes que l'Univers va decidir que l'Arnau no podrà fer mai. I així és, per molt que posi collons, les coses aquestes de saltar, i freestyle i coses així no estan fetes per a mi.
Doncs allà estava jo, amb els meus esquis acostant-me al salt. Em vaig dir a mi mateix, ara ja no pots tirar enrere i si frenes serà pitjor aixi que... AUUUUU La m... que em va p...! JA em vaig menjar la neu d'una manera bastant espectacular, el pal a 4 metres i l'esquí esquerre 2 metres més enllà. Però no em va fer mal! Una mica si, però no massa! Va ser brutal jajajaj!
Després també us explicaria que ens vam perdre i vam acabar baixant per una negra, la cosa més empinada que he vist mai, esque no sé com explicar-ho quina por... Però bé us vull explicar més coses.
Avui, m'he llevat a les doloroses cinc del matí, amb la cara mig cremada d'ahir de la neu (mama aquí no tenen aftersun.. No hi puc fer res) per a anar a Victoria!
Victoria és la capital de la illa i està a sud, a tres hores en autobús des de el meu poble. Allà hem anat al Parlament de British Columbia amb l'Explore. A l'Explore fem ciències socials i aquestes primeres setmanes hem estat estudiant el parlament i el govern de Canadà, i avui hem anat a veure una sessió de debat al Parlament de Victoria. L'edifici és preciós, una de les coses més maques que he vist aquí al Canadà. Al Parlament ha estat molt interessant, hem pogut veure i escoltar com discutien sobre la sostenibilitat dels ferrys que connecten la illa amb Canadà i les altres illes més petites. El de l'oposició començaven a cridar, i els del govern començaven a picar a les taules quan un ministre feia un discurs d'aquells de David Fernandez de la CUP, fotent canya. I els altres cridant, molt molt interessant i diferent! M'ha encantat.
Després hem anat a les oficines i hem conegut al president, i al respresant del Comox Valley.
Seguidament hem menjat el lunch al port de Victoria i hem anat a l'Imax! Hem vist un documental sobre pinguins i era molt guapo. Llavors hem agafat el bus i tres horetes més fins a caseta.
Estic passant uns dies increïbles i no sé, no m'imagino el valor que té tot això; és impagable. A una edat tant jove poguer conèixer tant món... Si això ho he aconseguit treient bones notes a tercer de la ESO i acoseguint la beca d'aquesta manera ha valgut molt la pena posar-se a estudiar aquells diumenges després de la cursa, cansat.
No sé, és brutal; sempre estic rient, i cada dia quan arribo a casa em venen ganes de ballar; us vull transmetre aquesta felicitat!
A somriure i endavant.
dilluns, 17 de febrer del 2014
Sense títol
Bufff, ha estat tant de temps que ja no sé quin títol posar!
La veritat és que últimament em fa bastanta mandra escriure, us haig de ser sincer, però bé, de tant en tant toca no?
Doncs aquí ha plogut molt aquesta setmana, i ha fet bastant fred. Cada cop que plovia a la ciutat nevava a dalt a les pistes d'esquí, i ara ja tenen 150cm en tres dies! Ahir la gent es va quedar a dalt les pistes perquè el bus que puja i baixa no podia circular per la carretera. Ara molta gent està esquiant ja que la neu està en molt bon estat; però jo he aprofitat i he anat a còrrer ;) L'estadi atlètic estava molt més calmat!
Tot i això, aquests dies ha fet cada tormenta que era impossible anar a còrrer, i he hagut d'anar al gimnàs amb els meus amics mexicans que hi van cada dia. Primer em diuen, si vols fes un rato de màquines i després farem exercicis sense màquines que és millor per a gent de la nostra edat. Primer molt bé, però quan ja portava com 70 flexions, i més i més... Els meus braços tremolaven! jajajaja. Malgrat tot, he millorat molt amb el tema flexions i ara en faig més, tot gràcies a la pluja i als meus amics llatins que em colen al gimnàs. A més, el segurata del gimnàs és amic nostre ja que mexicà i ens convida a passar!
Bé a part de llevar-me sense poder moure els braços, aquesta setmana he fet més coses. A classe de socials hem començat a treballar en un projecte molt interessant. Fa dues setmanes, vam fer una enquesta sobre la nostra ideologia política. Nosaltres no sabíem per a què era fins al dimecres quan ens van dividir en grups. Aquells grups eren grups polítics amb la gent que tenen la mateixa ideologia que tu. Jo evidentment vaig acabar a la minora, al grup de l'"extrema esquerra" que seria com ICV i ERC, i una mica tirant cap a la CUP. Després el professor ens va ensenyar el pressupost que teniem per a governar el nou país, la illa de Vancouver. El pressupost és molt difícil d'ajustar, i és un exercici molt interessant. Durant les properes setmanes hem de fer un vídeo presentant el nostre partit i les seves propostes. A veure que tal ens va a nosaltres!
I a part dels estudis i esports aquesta setmana ha estat sant Val.lentí. Ja sé que vosaltres no ho sabíeu i que el dia dels enamorats dels catalans és Sant Jordi, però jo us ho recordo ;).
Doncs aquí el programa dels interacionals va fer un altre ball. I sí va ser igual d'aburridot que el de Halloween, però mira, va ser millor que quedar-se a casa un dimecres al vespre sense res a fer. A més, vaig guanyar una caixa de bombons! Però els hi vaig donar a la meva família perquè jo ja he aborrit la xocolata...
Però bé al dia que m'ho vaig passar bé va ser al divendres, que vaig anar a un concert de reggae a una illa que esta plena de hippies. L'escena era bastant brutal; un gos que es passejava per l'escenari, il.luminats ballant descalços, el cantant amb rastes fins a els genolls, etc. Molt autèntic
Per a acabar aquesta entrada tant llarga nomès voldria felicitar a la Gisela Montes i a la Marta Nieves, alumnes de l'INS Joan Mercader que han estat presel.leccionades per a la segona edició de la meva beca! Moltes felicitats altre vegada i molta sort a les dues a l'examen!
La veritat és que últimament em fa bastanta mandra escriure, us haig de ser sincer, però bé, de tant en tant toca no?
Doncs aquí ha plogut molt aquesta setmana, i ha fet bastant fred. Cada cop que plovia a la ciutat nevava a dalt a les pistes d'esquí, i ara ja tenen 150cm en tres dies! Ahir la gent es va quedar a dalt les pistes perquè el bus que puja i baixa no podia circular per la carretera. Ara molta gent està esquiant ja que la neu està en molt bon estat; però jo he aprofitat i he anat a còrrer ;) L'estadi atlètic estava molt més calmat!
Tot i això, aquests dies ha fet cada tormenta que era impossible anar a còrrer, i he hagut d'anar al gimnàs amb els meus amics mexicans que hi van cada dia. Primer em diuen, si vols fes un rato de màquines i després farem exercicis sense màquines que és millor per a gent de la nostra edat. Primer molt bé, però quan ja portava com 70 flexions, i més i més... Els meus braços tremolaven! jajajaja. Malgrat tot, he millorat molt amb el tema flexions i ara en faig més, tot gràcies a la pluja i als meus amics llatins que em colen al gimnàs. A més, el segurata del gimnàs és amic nostre ja que mexicà i ens convida a passar!
Bé a part de llevar-me sense poder moure els braços, aquesta setmana he fet més coses. A classe de socials hem començat a treballar en un projecte molt interessant. Fa dues setmanes, vam fer una enquesta sobre la nostra ideologia política. Nosaltres no sabíem per a què era fins al dimecres quan ens van dividir en grups. Aquells grups eren grups polítics amb la gent que tenen la mateixa ideologia que tu. Jo evidentment vaig acabar a la minora, al grup de l'"extrema esquerra" que seria com ICV i ERC, i una mica tirant cap a la CUP. Després el professor ens va ensenyar el pressupost que teniem per a governar el nou país, la illa de Vancouver. El pressupost és molt difícil d'ajustar, i és un exercici molt interessant. Durant les properes setmanes hem de fer un vídeo presentant el nostre partit i les seves propostes. A veure que tal ens va a nosaltres!
I a part dels estudis i esports aquesta setmana ha estat sant Val.lentí. Ja sé que vosaltres no ho sabíeu i que el dia dels enamorats dels catalans és Sant Jordi, però jo us ho recordo ;).
Doncs aquí el programa dels interacionals va fer un altre ball. I sí va ser igual d'aburridot que el de Halloween, però mira, va ser millor que quedar-se a casa un dimecres al vespre sense res a fer. A més, vaig guanyar una caixa de bombons! Però els hi vaig donar a la meva família perquè jo ja he aborrit la xocolata...
Però bé al dia que m'ho vaig passar bé va ser al divendres, que vaig anar a un concert de reggae a una illa que esta plena de hippies. L'escena era bastant brutal; un gos que es passejava per l'escenari, il.luminats ballant descalços, el cantant amb rastes fins a els genolls, etc. Molt autèntic
Per a acabar aquesta entrada tant llarga nomès voldria felicitar a la Gisela Montes i a la Marta Nieves, alumnes de l'INS Joan Mercader que han estat presel.leccionades per a la segona edició de la meva beca! Moltes felicitats altre vegada i molta sort a les dues a l'examen!
dimarts, 4 de febrer del 2014
El meu nas està congelat
Acabo de venir de còrrer i fa molt molt fred, estàvem a -4 i feia com un vent... Ha estat la sortida més dura de l'any quasi bé! Només he aguantat 6 km i lo altre ho he hagut de compensar amb flexions i abdominals.
Bé, ja sé que els meus entrenaments doncs, no us importen massa així que aniré directament al que, potser si que pot ser del vostre interès.
He començat el programa Explore! Per fi! Després d'esperar uns 4 mesos ja hem començat. Al primer dia estàvem tots molt nerviosos però lo bo és que ja ens coneixíem tots ja que ens hem trobat varies vegades anteriorment. Som un grup de 40 alumnes separats en dos grups que es faran i desfaran cada setmana per a que poguem conèixer a tots els 40 alumnes abans de començar les excursions. Tots els que estan al grup són molt macos, divertits i interessants, és un grup molt molt "ben parit".
Al primer dia els tres professors que fan el programa ens van fer una xerrada. Ens van parlar sobre com aquest programa ha canviat la vida a alguns, que ens canviarà la vida a bastants de nosaltres; però que serà la cosa que recordarem de l'escola quan tinguem 80 anys. També van dir que vindrien a parlar ex alumnes que ara estan treballant en expedicions al pol nord, que treballen a parcs naturals, o que simplement aquells cinc mesos els van canviar.
Jo primer pensava que tot allò era propaganda que pff, bé que vols que et digui. Però ja porto dos dies i "tate, aquí habrá bacalao". Hem fet bastants tallers, reflexions sobre auto estima, a aprendre a valorar els altres, i coses d'aquestes que potser ara valoro més i les aprofito més però que les trobo molt interessants. Les classes que fem també son molt interessants; fem Biologia, Matemàtiques i Socials-Història. A Socials hem començat explicant el govern, i he vist una mica de punt de vista diferent al explicar els tipus de govern a com ho fem a Catalunya. Aquí hem pogut discutir una mica les coses bones i dolentes del Socialisme i el Capitalisme i el Liberalisme, i a Catalunya l'any passat nomès et parlaven d'Stalin, et deien que tohom moria de gana a la URSS i ja està, ja veies que el comunisme era dolent, no calia discutir ni res. Tot i això, aquí el que en diuen "lliberat d'expressió" no és que en tinguin massa... He vist coses bastant terribles al llarg dels meus cinc mesos aquí. Per exemple, en un dels tallers que hem fet parlàvem sobre el triomf. Els professors sempre el comparaven amb el descobriment de l'electricitat, guanyar una cursa o coses així. Vaig estar donant un temps per a que rectifiquessin però no... Em vaig cansar i vaig preguntar perquè no consideraven ser feliç el triomf. Es van quedar quiets, i em van donar la raó evidentment.
A més d'això també he vist samarretes de l'escola sobre "Leadership". Aquesta assignatura es tradueix a Lideratge. Jo ho vaig trobar bastant fort; a les seves samarretes hi deia "Lidera, segueix o apartat del camí". Jo primer no ho creia; que bé no? Mode ramat d'ovelles. Des de l'institut fent-nos aprendre que hem d'obeir i no queixar-nos. No sé vosaltres però jo ho trobo un pèl estrany.
Em disculpo que hagi marxat una mica del tema, només us vull dir que ja escriuré més sobre l'Explore durant la setmana si tot va bé. Bon Dimecres!
Bé, ja sé que els meus entrenaments doncs, no us importen massa així que aniré directament al que, potser si que pot ser del vostre interès.
He començat el programa Explore! Per fi! Després d'esperar uns 4 mesos ja hem començat. Al primer dia estàvem tots molt nerviosos però lo bo és que ja ens coneixíem tots ja que ens hem trobat varies vegades anteriorment. Som un grup de 40 alumnes separats en dos grups que es faran i desfaran cada setmana per a que poguem conèixer a tots els 40 alumnes abans de començar les excursions. Tots els que estan al grup són molt macos, divertits i interessants, és un grup molt molt "ben parit".
Al primer dia els tres professors que fan el programa ens van fer una xerrada. Ens van parlar sobre com aquest programa ha canviat la vida a alguns, que ens canviarà la vida a bastants de nosaltres; però que serà la cosa que recordarem de l'escola quan tinguem 80 anys. També van dir que vindrien a parlar ex alumnes que ara estan treballant en expedicions al pol nord, que treballen a parcs naturals, o que simplement aquells cinc mesos els van canviar.
Jo primer pensava que tot allò era propaganda que pff, bé que vols que et digui. Però ja porto dos dies i "tate, aquí habrá bacalao". Hem fet bastants tallers, reflexions sobre auto estima, a aprendre a valorar els altres, i coses d'aquestes que potser ara valoro més i les aprofito més però que les trobo molt interessants. Les classes que fem també son molt interessants; fem Biologia, Matemàtiques i Socials-Història. A Socials hem començat explicant el govern, i he vist una mica de punt de vista diferent al explicar els tipus de govern a com ho fem a Catalunya. Aquí hem pogut discutir una mica les coses bones i dolentes del Socialisme i el Capitalisme i el Liberalisme, i a Catalunya l'any passat nomès et parlaven d'Stalin, et deien que tohom moria de gana a la URSS i ja està, ja veies que el comunisme era dolent, no calia discutir ni res. Tot i això, aquí el que en diuen "lliberat d'expressió" no és que en tinguin massa... He vist coses bastant terribles al llarg dels meus cinc mesos aquí. Per exemple, en un dels tallers que hem fet parlàvem sobre el triomf. Els professors sempre el comparaven amb el descobriment de l'electricitat, guanyar una cursa o coses així. Vaig estar donant un temps per a que rectifiquessin però no... Em vaig cansar i vaig preguntar perquè no consideraven ser feliç el triomf. Es van quedar quiets, i em van donar la raó evidentment.
A més d'això també he vist samarretes de l'escola sobre "Leadership". Aquesta assignatura es tradueix a Lideratge. Jo ho vaig trobar bastant fort; a les seves samarretes hi deia "Lidera, segueix o apartat del camí". Jo primer no ho creia; que bé no? Mode ramat d'ovelles. Des de l'institut fent-nos aprendre que hem d'obeir i no queixar-nos. No sé vosaltres però jo ho trobo un pèl estrany.
Em disculpo que hagi marxat una mica del tema, només us vull dir que ja escriuré més sobre l'Explore durant la setmana si tot va bé. Bon Dimecres!
dilluns, 27 de gener del 2014
La meitat
Si senyors, no sé com anunciar-vos això. El 50%, la meitat, l'equador, no ho sé. Ja porto 5 mesos aquí, i me'n queden 5 més. Dir això es fa molt difícil. Sembla mentida que "nomès" amb 5 mesos agafis tant carinyo a un lloc. Ja tinc amics, ja tinc "família" i em sento molt bé aquí. Al mateix temps a Igualada tinc els amics, la família i tot el que estimo. No vull marxar, ja que trobaré molt molt a faltar la vida d'aquí; però vull tornar.
Hi havia potser un temps aquí, els primers dies, quan encara no estimava a ningú ni tampoc era estimat per a ningú doncs em preguntava a mi mateix, perquè no marxar i tornar a la zoan de comfort? Ara sé la resposta, i gràcies que no vaig marxar!
Amb 5 mesos he conegut a molta gent, gent que m'ha fet crèixer i sobre tot obrir els ulls i la ment. He viscut experiències inolvidables, i que de ben segur em canviaran la meva vida, la meva forma de pensar i actuar. A vegades penso amb el moment que vaig clickar el botó de "enviar", aquell simple fet que canviaria bastant la meva vida.
Jo us entenc, vosaltres potser no ho enteneu, jo també pensaria que aquest pringat, un adolescent que està experimentant tantes coses al mateix temps pues ara es flipa i posa aquí el rollo del poeta. No, de veritat. Una experiència com aquesta marca, i no com a dolent; no canvia la personalitat, tan sols afegeix, afegeix i millora a un mateix.
Aprens també a valorar les persones, però la cosa més senzilla però efectiva que he après és que els següents anys que em queden per endavant son els millors de la teva vida, que com més gran et tornes més burro, i que has de viure el present. No has de pensar sobre el que no vas fer, no has de planejar pas a pas tot el que faràs; les sorpreses i les coses no planejades són les que desprès recordaràs millor. Això també pot sonar molt de disney, però entre poc i massa. Si durant aquests dies els visc normal, sense pensar els que he perdut, els que han passat i els que han de passar els disfrutaré molt més. Algú em va dir, si aquí fas relacions fortes amb la gent, a l'aeroport sempre es fa molt difícil. Mira quasi que l'envio... I què? com pots pensar amb l'aeoroport ara?! Ja vindrà, falta molt, falten molts dies que els pots passar genial amb genials persones al teu costat.
Doncs això es al que em dedico, entre neurones, proteines, anàlisis de personatges i masses molars procuro viure cada dia com si no existissin calendaris; tot i que a vegades, com avui, és molt maco parar, pensar i reflexionar.
Hi havia potser un temps aquí, els primers dies, quan encara no estimava a ningú ni tampoc era estimat per a ningú doncs em preguntava a mi mateix, perquè no marxar i tornar a la zoan de comfort? Ara sé la resposta, i gràcies que no vaig marxar!
Amb 5 mesos he conegut a molta gent, gent que m'ha fet crèixer i sobre tot obrir els ulls i la ment. He viscut experiències inolvidables, i que de ben segur em canviaran la meva vida, la meva forma de pensar i actuar. A vegades penso amb el moment que vaig clickar el botó de "enviar", aquell simple fet que canviaria bastant la meva vida.
Jo us entenc, vosaltres potser no ho enteneu, jo també pensaria que aquest pringat, un adolescent que està experimentant tantes coses al mateix temps pues ara es flipa i posa aquí el rollo del poeta. No, de veritat. Una experiència com aquesta marca, i no com a dolent; no canvia la personalitat, tan sols afegeix, afegeix i millora a un mateix.
Aprens també a valorar les persones, però la cosa més senzilla però efectiva que he après és que els següents anys que em queden per endavant son els millors de la teva vida, que com més gran et tornes més burro, i que has de viure el present. No has de pensar sobre el que no vas fer, no has de planejar pas a pas tot el que faràs; les sorpreses i les coses no planejades són les que desprès recordaràs millor. Això també pot sonar molt de disney, però entre poc i massa. Si durant aquests dies els visc normal, sense pensar els que he perdut, els que han passat i els que han de passar els disfrutaré molt més. Algú em va dir, si aquí fas relacions fortes amb la gent, a l'aeroport sempre es fa molt difícil. Mira quasi que l'envio... I què? com pots pensar amb l'aeoroport ara?! Ja vindrà, falta molt, falten molts dies que els pots passar genial amb genials persones al teu costat.
Doncs això es al que em dedico, entre neurones, proteines, anàlisis de personatges i masses molars procuro viure cada dia com si no existissin calendaris; tot i que a vegades, com avui, és molt maco parar, pensar i reflexionar.
dissabte, 25 de gener del 2014
EXÀMENS
Aquí ja s'acaba el semestre, el que vol dir que s'acaben les classes i els cursos i que també venen els exàmens finals. Les classes que tinc aquest semestre són biologia, química, anglès i educació física. Com ja sabíeu segurament aquí tens quatre classes per semestre que les fas cada dia, i llavors a principis de febrer canvies les quatre classes per quatre de noves i aquestes les fas cada dia fins a finals de juny. El sistema m'agrada i no es fa gens pesat si les classes son bones!
Doncs això, aquesta serà la última setmana i com ja haureu notat per la meva inactivitat he estat estudiant com un cabró, perdoneu les paraules però s'ho mereixen. Culleres com he estudiat! Com mai! jajaja. Aquest divendres vaig fer la segona part de l'examen final de biologia, un examen bastant dur, que no sabeu que relaxat que em sentia al acabar-lo.
Tot i així encara no podem celebrar-ho ja que em queda química. Els exàmens de química seran el dimarts i el dimecres i llavors, si el meu apreciat professor d'anglès no em fa fer mes redaccions, comentaris de poemes, anàlisis de històries o qualsevol cosa per l'estil; ja hauré acabat!
Això vol dir que el Programa Explore ja començarà! Estem tots molt emocionats i nerviosos per a que comenci. Per als de mala memòria, l'Explore és el programa que faré aquest segon semestre. Consisteix en fer 4 classes amb el mateix grup, però fas molta part acadèmica al principi i quan arriba la "calor" al maig i juny porten la classe fora del cole. Farem excursions amb kayak de 7 dies, excursions a peu, anar a veure ballenes, a visitar el Parlament i moltes moltes coses més que ja les esperem tots!
Doncs bé, us deixo aquí i em despedeixo potser per a una altra setmana per culpa dels exàmens... Espero però poder escriure abans!
Abans però us deixo entretinguts amb aquest personatge que he trobat per interent drant els descansos d'estudiar jejejeje
http://www.youtube.com/watch?v=VnjfYrE7xYQ
http://www.youtube.com/watch?v=EGCNceNztMI
dissabte, 18 de gener del 2014
Doncs si ja és hora...
Aquesta setmana ha estat molt moguda, ho sento per a estar tant inactiu al blog aquests dies. El què passa és que estem a finals de semestre i totes les meves classes s'estan acabant, i ja tinc exàmens finals la setmana que ve...
Doncs això aquí el clima ja no és tant fred, no sé si és que m'hi he acostumat o es l'escalfament global però no fa massa fred. Tot i així, les "altes" temperatures no em van impedir anar a a esquiar! Per fi han obert les pistes d'esquí! Aquest dimecres les vam estrenar amb el programa dels estudiants internacionals. Vaig esquiar que ja feia dos anys que no ho feia i encara me'n recordo prou bé. Vaig poder baixar per a moltes pistes i només vaig caure un cop. Aquí les pistes d'esquí són diferents. Pots baixar per a on vulguis, per a on et dongui la gana. La gent llavors baixa pel mig del bosc i per llocs molt empinats amb neu verge i es molt divertit, és molt molt diferent. Jo ho vaig provar amb els meus amics durant un tros d'anar a la neu verge i disfrutes molt, el què passa és que és més difícil.
Totes les pistes estan bastant nevades però a les parts baixes encara hi ha algunes zones on falta una mica de neu... Aquí no tenen canons de neu!
Apart d'anar a esquiar, durant aquesta setmana he disseccionat un porc. Sí! un porc! Bé no era un porc gran, era un fetus de porc, a punt de néixer. La veritat es que no feia gaire cosa i és molt molt interessant. Es pot veure tot i aplicar tot allò après d'una manera molt guapa.
Aquesta setmana també he estat com cansa perquè no tinc gana i no em venia de gust menjar. Hi ha un constipat que ronda que potser m'està agafant però ara estic un pèl millor! Avui estic molt content!
Que vagi molt be el cap de setmana!
Doncs això aquí el clima ja no és tant fred, no sé si és que m'hi he acostumat o es l'escalfament global però no fa massa fred. Tot i així, les "altes" temperatures no em van impedir anar a a esquiar! Per fi han obert les pistes d'esquí! Aquest dimecres les vam estrenar amb el programa dels estudiants internacionals. Vaig esquiar que ja feia dos anys que no ho feia i encara me'n recordo prou bé. Vaig poder baixar per a moltes pistes i només vaig caure un cop. Aquí les pistes d'esquí són diferents. Pots baixar per a on vulguis, per a on et dongui la gana. La gent llavors baixa pel mig del bosc i per llocs molt empinats amb neu verge i es molt divertit, és molt molt diferent. Jo ho vaig provar amb els meus amics durant un tros d'anar a la neu verge i disfrutes molt, el què passa és que és més difícil.
Totes les pistes estan bastant nevades però a les parts baixes encara hi ha algunes zones on falta una mica de neu... Aquí no tenen canons de neu!
Apart d'anar a esquiar, durant aquesta setmana he disseccionat un porc. Sí! un porc! Bé no era un porc gran, era un fetus de porc, a punt de néixer. La veritat es que no feia gaire cosa i és molt molt interessant. Es pot veure tot i aplicar tot allò après d'una manera molt guapa.
Aquesta setmana també he estat com cansa perquè no tinc gana i no em venia de gust menjar. Hi ha un constipat que ronda que potser m'està agafant però ara estic un pèl millor! Avui estic molt content!
Que vagi molt be el cap de setmana!
dimarts, 7 de gener del 2014
Atenció
Atenció, a part d'aquesta entrada n'hi ha una a sota explicant les meves vivències pero crec que és important fer aquesta.
Aquestes paraules que llegireu a continuació no tenen res a veure amb les meves aventures, però tenen una certa relació.
El passat 2 de gener, a les 5 de la tarda un noi de la meva edat, Cirian Martin estava practicant long board (skateboard) a una carretera de Black Creek, una mena de poble com el que seria l'Espelt a Igualada, Black creek ho és a Courtenay el meu poble.
El jove estava anant amb el longboard quan de sobte un camió se'l va menjar literalment, va ser despedit uns quants metres enllà i va ser transportat directament a l'Hosital. Allà es va passar uns dies en coma però el seu cervell no tenia prou oxigen i va morir. Una mort que va salvar 6 vides gràcies a la seva donació d'òrgans.
Aquí a sota us vull deixar uns links amb notícies sobre el fet. Evidentment estan en anglès però tot i així ho podeu mirar.
Només coneixia el noi de vista, era la única persona de l'institut que es vestia hippie, que tant li feia la moda, que sempre portava un somriure a la cara; una persona molt molt especial com la descriuen els seus amics. No el coneixia de res però tenia moltes ganes de plorar al saber la notícia. Ara quan surto a practicar esports com ciclisme o running vaig amb por, però en teoria no ha de passar res. Amb tot això, em disculpareu però vull fer saber que la multa que s'hauria de posar és la que posa vides en perill. Per a no deixar la distància entre ciclistes i cotxes, per a conduïr begut, etc. A part d'això també voldria fer saber que a tots aquells que van fen el boig amb la bicicleta pels carrers son els culpables d'això. odem fer el burro al bosc i sols, però amb la bicicleta no ens la hem de jugar anant contra direcció per a estalviar-me aquells metres de més.
Seguidament també us vull deixar una pàgina del facebook que els seus amics i família han creat per a organitzar un event. Al 14 de Febrer per als carrers de Courtenay sortiran centenars de skaters ,ciclistes, etc. a fer-nos veure i a celebrar la vida d'en Cirian. De moment la pàgina ja porta 1400 likes, si esteu interessats podeu fer un like que no mata.
https://www.facebook.com/cruseforciaran
http://www.courierislander.com/news/local/16-year-old-gives-life-and-hope-to-six-strangers-1.781224Notícia escrita
http://www.cheknews.ca/?bckey=AQ~~%2CAAAA4mHNTzE~%2CejlzBnGUUKY1gXVPwEwEepl35Y795rND&bclid=975107450001&bctid=3020296794001 Vídeo de la notícia
Aquestes paraules que llegireu a continuació no tenen res a veure amb les meves aventures, però tenen una certa relació.
El passat 2 de gener, a les 5 de la tarda un noi de la meva edat, Cirian Martin estava practicant long board (skateboard) a una carretera de Black Creek, una mena de poble com el que seria l'Espelt a Igualada, Black creek ho és a Courtenay el meu poble.
El jove estava anant amb el longboard quan de sobte un camió se'l va menjar literalment, va ser despedit uns quants metres enllà i va ser transportat directament a l'Hosital. Allà es va passar uns dies en coma però el seu cervell no tenia prou oxigen i va morir. Una mort que va salvar 6 vides gràcies a la seva donació d'òrgans.
Aquí a sota us vull deixar uns links amb notícies sobre el fet. Evidentment estan en anglès però tot i així ho podeu mirar.
Només coneixia el noi de vista, era la única persona de l'institut que es vestia hippie, que tant li feia la moda, que sempre portava un somriure a la cara; una persona molt molt especial com la descriuen els seus amics. No el coneixia de res però tenia moltes ganes de plorar al saber la notícia. Ara quan surto a practicar esports com ciclisme o running vaig amb por, però en teoria no ha de passar res. Amb tot això, em disculpareu però vull fer saber que la multa que s'hauria de posar és la que posa vides en perill. Per a no deixar la distància entre ciclistes i cotxes, per a conduïr begut, etc. A part d'això també voldria fer saber que a tots aquells que van fen el boig amb la bicicleta pels carrers son els culpables d'això. odem fer el burro al bosc i sols, però amb la bicicleta no ens la hem de jugar anant contra direcció per a estalviar-me aquells metres de més.
Seguidament també us vull deixar una pàgina del facebook que els seus amics i família han creat per a organitzar un event. Al 14 de Febrer per als carrers de Courtenay sortiran centenars de skaters ,ciclistes, etc. a fer-nos veure i a celebrar la vida d'en Cirian. De moment la pàgina ja porta 1400 likes, si esteu interessats podeu fer un like que no mata.
https://www.facebook.com/cruseforciaran
http://www.courierislander.com/news/local/16-year-old-gives-life-and-hope-to-six-strangers-1.781224Notícia escrita
http://www.cheknews.ca/?bckey=AQ~~%2CAAAA4mHNTzE~%2CejlzBnGUUKY1gXVPwEwEepl35Y795rND&bclid=975107450001&bctid=3020296794001 Vídeo de la notícia
Bon any nou i de tot!
Abans de tot diria que us mereixeu una disculpa de tot cor meva, i així serà. Ho sento molt per a no haver pogut actualitzar el blog durant aquests últims dies.
Bé puc començar explicant cap d'any que el vaig passar amb una colla de 15 amics a una fesa a casa d'una noia. Ens ho vam passar molt bé però no vaig fer campanades ni res per a l'estil, a les 12 ens vam posar tots en rotllana i vam dir bon any nou, no molt emocionant. Però m'ho vaig passar molt molt bé, i després vam intentar dormir, 4 persones en un llit de matrimoni ja que vam pensar que al llit dormiríem millor que els del terra, però em sembla que ells van dormir millor jajajaj...
L'endemà em van portar fins al ferry i vaig anar fins a la petita illa de Hornby on m'estava esperant la meva família. Allà em van venir a buscar i és on els calçotets vermells van funcionar, la senyora em va dir que no em feia falta pagar el ferry! em va sortir gratis! per a fi una mica de sort jejeje. Allà vam passar 2 nits, que em van agradar molt!
La illa és preciosa, no hi ha policia, no hi han jardiners, ni escombriaires ni res. La gent treballa per la gent, el poder el té la gent, per mitjà de la comunitat es fan les tasques formant una gran família. Un ambient ideal per a jubilats i vacances però no per a lloc de residència per a adolescents. Ens va ploure durant tots els dies excepte l'últim, però tot i així em va agradar molt. A part de fer excursions, anar a les precioses platges, al jacuzzi mirant al mar i de llegir a la vora de la llar de foc vam anar a una botiga gratis. Sí, era un edifici que ningú el vigilava i era tot gratuït. Tu portes qualsevol cosa, la deixes al lloc adequat i remenes a veure què pots trobar. Vam estar remenant molta estona i al final vaig trobar un llibre sobre Palestina i Israel i m'agrada molt!
Després de tornar de la illa vaig estar fent el vago com cal, i si senyors aquí vaig començar l'escola al dia 6! Però bé es pot superar, com dirien aquí, "No big deal".
Ja vaig començar i tothom està molt cansat, a classes de educació física i a tot arreu. La gent o està constipada o està cansada, és terrible! Ahir a entrenament de squash ho vaig notar també, a veure si m'acostumo aviat al ritme normal d'institut...
Ah, a part de fer el mandra, al dia 5 vaig mirar la cavalcada en directe per internet, va ser molt molt guai. Els hi vaig poder ensenyar per fi de veritat a la meva família i els hi va agrada molt, les escales i tot. Vaig còneixer algunes cares també i em va agradar molt, una molt bona idea!
Doncs a part d'això només voldria felicitar altre cop des d'aquí al meu pare, que el dia 4 va ser el seu aniversari i espero que el disfrutés molt molt i molt!
També donar gràcies a tots els amics públicament que es van currar un vídeo molt molt guapo que em va emocionar i em va fer recordar altre vegada que Igualada, per molt lletja que sigui, per molt que en volguem marxar sempre estarà en els nostres cors! Home sweet home.
Molt bon començament de classes a tothom! :)
Bé puc començar explicant cap d'any que el vaig passar amb una colla de 15 amics a una fesa a casa d'una noia. Ens ho vam passar molt bé però no vaig fer campanades ni res per a l'estil, a les 12 ens vam posar tots en rotllana i vam dir bon any nou, no molt emocionant. Però m'ho vaig passar molt molt bé, i després vam intentar dormir, 4 persones en un llit de matrimoni ja que vam pensar que al llit dormiríem millor que els del terra, però em sembla que ells van dormir millor jajajaj...
L'endemà em van portar fins al ferry i vaig anar fins a la petita illa de Hornby on m'estava esperant la meva família. Allà em van venir a buscar i és on els calçotets vermells van funcionar, la senyora em va dir que no em feia falta pagar el ferry! em va sortir gratis! per a fi una mica de sort jejeje. Allà vam passar 2 nits, que em van agradar molt!
La illa és preciosa, no hi ha policia, no hi han jardiners, ni escombriaires ni res. La gent treballa per la gent, el poder el té la gent, per mitjà de la comunitat es fan les tasques formant una gran família. Un ambient ideal per a jubilats i vacances però no per a lloc de residència per a adolescents. Ens va ploure durant tots els dies excepte l'últim, però tot i així em va agradar molt. A part de fer excursions, anar a les precioses platges, al jacuzzi mirant al mar i de llegir a la vora de la llar de foc vam anar a una botiga gratis. Sí, era un edifici que ningú el vigilava i era tot gratuït. Tu portes qualsevol cosa, la deixes al lloc adequat i remenes a veure què pots trobar. Vam estar remenant molta estona i al final vaig trobar un llibre sobre Palestina i Israel i m'agrada molt!
Després de tornar de la illa vaig estar fent el vago com cal, i si senyors aquí vaig començar l'escola al dia 6! Però bé es pot superar, com dirien aquí, "No big deal".
Ja vaig començar i tothom està molt cansat, a classes de educació física i a tot arreu. La gent o està constipada o està cansada, és terrible! Ahir a entrenament de squash ho vaig notar també, a veure si m'acostumo aviat al ritme normal d'institut...
Ah, a part de fer el mandra, al dia 5 vaig mirar la cavalcada en directe per internet, va ser molt molt guai. Els hi vaig poder ensenyar per fi de veritat a la meva família i els hi va agrada molt, les escales i tot. Vaig còneixer algunes cares també i em va agradar molt, una molt bona idea!
Doncs a part d'això només voldria felicitar altre cop des d'aquí al meu pare, que el dia 4 va ser el seu aniversari i espero que el disfrutés molt molt i molt!
També donar gràcies a tots els amics públicament que es van currar un vídeo molt molt guapo que em va emocionar i em va fer recordar altre vegada que Igualada, per molt lletja que sigui, per molt que en volguem marxar sempre estarà en els nostres cors! Home sweet home.
Molt bon començament de classes a tothom! :)
dilluns, 30 de desembre del 2013
Ho sento molt
Bones, ho sento molt ja que han estat molts molts dies sense entrades...
No sé que m'ha passat, molta mala sort seguida i estava molt estressat, i tot em sortia malament. Noteu que el temps en que esta escrit és passat, vamoos!
Bé doncs que amb el més fort de tot, amb el movil no em va sortir bé l'apanyu que volia fer i mira, que amb la tonteria m'han estafat 30 dollars... Però no vull parlar més del tema ja que em treu molt malla llet!
Així que com ja podeu intuir ahir em vaig comprar un movil, un bon "tronco-movil" que va de conya i molt baratet. Així doncs ara estic més tranquil i més relaxat.
Demà és cap d'any i anirem amb la família 3 dies a Hornby Island, una illa molt maca que ja vaig anar amb el programa internacional. Demà però, per anar a Hornby hem de passar per una altra illa abans, Denman Island on hi viu bastanta gent que conec. Allà em deixaran i passaré la nit de cap d'any amb els amics i l'endemà aniré a Hornby amb la família.
Uns bons tres dies per a còrrer i descobrir nous camins i disfrutar de la brisa de 50km/h de l'oceà Pacífic, qui vol anar al Carib tenint aquí l'oceà ple de salmons mort! mhmmm.
Doncs no sé que passa que a l'hivern a tothom se li encén la seva part freak i de "viciat" i tothom te ansies de playstation. Jo afortunadament tinc disponibilitat d'amics que han adquirit la nova play 4 i... Mare meva! Em recorda molt l'hivern de l'any passat amb la meva nova play 3. Això si, en Sean té la Xbox però té uns jocs que no m'agraden gens, i un encara per a obrir. Normalment hi jugo jo ja que ell no la toca, però quins jocs... A més em sento malament ja que no és meva.
Han estat molts dies i ja no sé que explicar-vos... Us podria explicar que vaig fer un trajecte amb bicicleta plovent i pujant la gran pujada del poble per a anar a una botiga que resulta que era com el Comerco i no vaig poder ni entrar... Però si voleu Mr. Bean ja podeu posar TV3, així que ho sento molt, em despedeixo i espero tornar de Hornby Island amb molts bons records per a explicar-vos!
Molt bon any nou! ;)
No sé que m'ha passat, molta mala sort seguida i estava molt estressat, i tot em sortia malament. Noteu que el temps en que esta escrit és passat, vamoos!
Bé doncs que amb el més fort de tot, amb el movil no em va sortir bé l'apanyu que volia fer i mira, que amb la tonteria m'han estafat 30 dollars... Però no vull parlar més del tema ja que em treu molt malla llet!
Així que com ja podeu intuir ahir em vaig comprar un movil, un bon "tronco-movil" que va de conya i molt baratet. Així doncs ara estic més tranquil i més relaxat.
Demà és cap d'any i anirem amb la família 3 dies a Hornby Island, una illa molt maca que ja vaig anar amb el programa internacional. Demà però, per anar a Hornby hem de passar per una altra illa abans, Denman Island on hi viu bastanta gent que conec. Allà em deixaran i passaré la nit de cap d'any amb els amics i l'endemà aniré a Hornby amb la família.
Uns bons tres dies per a còrrer i descobrir nous camins i disfrutar de la brisa de 50km/h de l'oceà Pacífic, qui vol anar al Carib tenint aquí l'oceà ple de salmons mort! mhmmm.
Doncs no sé que passa que a l'hivern a tothom se li encén la seva part freak i de "viciat" i tothom te ansies de playstation. Jo afortunadament tinc disponibilitat d'amics que han adquirit la nova play 4 i... Mare meva! Em recorda molt l'hivern de l'any passat amb la meva nova play 3. Això si, en Sean té la Xbox però té uns jocs que no m'agraden gens, i un encara per a obrir. Normalment hi jugo jo ja que ell no la toca, però quins jocs... A més em sento malament ja que no és meva.
Han estat molts dies i ja no sé que explicar-vos... Us podria explicar que vaig fer un trajecte amb bicicleta plovent i pujant la gran pujada del poble per a anar a una botiga que resulta que era com el Comerco i no vaig poder ni entrar... Però si voleu Mr. Bean ja podeu posar TV3, així que ho sento molt, em despedeixo i espero tornar de Hornby Island amb molts bons records per a explicar-vos!
Molt bon any nou! ;)
dimecres, 25 de desembre del 2013
Bon Nadal!
Ei! tot i que jo el noto com un dia normal, la gent arreu del món es troba amb la família i es fa regals i es desitja bon Nada, així que jo també ho faré avui.
Tot i que sigui un dia normal, m'agrada que em fagin regals així per la cara. Ahir, em van donar un calendari de cada dia en una pàgina amb els 1000 llocs que has de veure abans de morir, molt temptador. Després de mirar la pel.lícula Polar Express i quasi intentar ofegar-me a mi mateix amb el coxí per accés de pastel, nadalenc, fals, aarhg he dormit 5 hores....
Em llevo i hem obert el regals! Cullera quin tou de regals! Masses i tot potser. Moooltes tonteries i joguines i xocolata etc. I després a mi m'han regalat unes sabatilles ultra super mega hiper calentes. Després els mitjons més calentets i peludets que m'he posat mai i un "albornoz" o "batín" ho sento no se escriure aquesta paraula... Els regals m'han encantat, son la mar de xulos i útils!
Avui vindran a sopar a casa els avis. Jo no trobo gens nadal això, però ja ho diuen, que si no fas les coses que normalment fas, no ho notes nadal. No vaig poder anar a casa la tieta tresa i del tieta Pep a sopar el 24, no he pogut anar a dinar a casa la tiet Mili i la tieta Adela a dinar per nadal i menjar aquells ous tant bons, i aquell caldo.. I demà tampoc podré anar a casa l'Ana Maria a menjar canelons, però no passa res! Avui em "fotré" un bon pavo que ja el puc ensumar ara, a les 12 del migdia.
A part de tot això, porto molt mala ratxa a sobre... Em vaig comprar una tarjeta SIM que ara no em funciona, ahir em vaig perdre corrent en una carretera plena d'esquelets i animals morts, vaig agafar un bus que em va portar fins a donar una volta quan tornava de casa d'un amic i quasi faig tard per al sopar del 24, els aduaners van requisar els embotits del paquet que els meus pares em van fer, i podria continuar però no cal! Perquè ser gafe, és una merda, però a vegades es entretingut.
I bé va ara deixaré anar el notición final pel qual estic molt feliç. M'he comprat unes bambes de còrrer noves! Unes asics que estaven a meitat de preu que m'agraden moltíssim i que junts arrasarem molts km i moltes més aventures!
Així que avui, com que no estic nadalenc us deixo amb una cançó que no fa massa nadal...
http://www.youtube.com/watch?v=TCw9_avTlYs
Tot i que sigui un dia normal, m'agrada que em fagin regals així per la cara. Ahir, em van donar un calendari de cada dia en una pàgina amb els 1000 llocs que has de veure abans de morir, molt temptador. Després de mirar la pel.lícula Polar Express i quasi intentar ofegar-me a mi mateix amb el coxí per accés de pastel, nadalenc, fals, aarhg he dormit 5 hores....
Em llevo i hem obert el regals! Cullera quin tou de regals! Masses i tot potser. Moooltes tonteries i joguines i xocolata etc. I després a mi m'han regalat unes sabatilles ultra super mega hiper calentes. Després els mitjons més calentets i peludets que m'he posat mai i un "albornoz" o "batín" ho sento no se escriure aquesta paraula... Els regals m'han encantat, son la mar de xulos i útils!
Avui vindran a sopar a casa els avis. Jo no trobo gens nadal això, però ja ho diuen, que si no fas les coses que normalment fas, no ho notes nadal. No vaig poder anar a casa la tieta tresa i del tieta Pep a sopar el 24, no he pogut anar a dinar a casa la tiet Mili i la tieta Adela a dinar per nadal i menjar aquells ous tant bons, i aquell caldo.. I demà tampoc podré anar a casa l'Ana Maria a menjar canelons, però no passa res! Avui em "fotré" un bon pavo que ja el puc ensumar ara, a les 12 del migdia.
A part de tot això, porto molt mala ratxa a sobre... Em vaig comprar una tarjeta SIM que ara no em funciona, ahir em vaig perdre corrent en una carretera plena d'esquelets i animals morts, vaig agafar un bus que em va portar fins a donar una volta quan tornava de casa d'un amic i quasi faig tard per al sopar del 24, els aduaners van requisar els embotits del paquet que els meus pares em van fer, i podria continuar però no cal! Perquè ser gafe, és una merda, però a vegades es entretingut.
I bé va ara deixaré anar el notición final pel qual estic molt feliç. M'he comprat unes bambes de còrrer noves! Unes asics que estaven a meitat de preu que m'agraden moltíssim i que junts arrasarem molts km i moltes més aventures!
Així que avui, com que no estic nadalenc us deixo amb una cançó que no fa massa nadal...
http://www.youtube.com/watch?v=TCw9_avTlYs
dijous, 19 de desembre del 2013
Més neu!
Està nevant! ara mateix està nevant però més val que demà hi hagi cole ja que haig de fer un examen que si no el faig, l'hauré de fer el primer dilluns desprès de vacances...
Avui és dijous i ahir, dimecres, La Larissa una noia d'Alemanya va marxar cap a casa. Ens vam haver de despedir a l'escola i va ser molt trist. Era una de les noies que em queia molt bé, la més ben parida i era quasi veïna meva, i ara ja ha marxat... Es troba a faltar entre tanta pijeria que porten molts del estudiants internacionals, però bé no hi podem fer res.
Avui he fet un examen de química que més val que m'hagi anat bé ja que tinc la mitjana una mica baixa i l'haig de pujar.
Aquests dies m'ho estic passant molt bé. Sempre estic fent coses i estic disfrutant molt. Ja començo a dominar bastant bé el "slang" i tot va molt bé. Estic molt emocionat per al Nadal, tot i que no tinc aquella sensació de Nadal que sempre he tingut. No sento "els cavallitus" de la plaça de Cal Font, no hi han llums al carrer, no hi ha el tió, no et venen ganes de destrossar pares noels ja que estan per tot arreu, no pots anar a la plaça de l'ajuntament ni al carrer de l'Argent... Però de moment em va molt bé.
La veritat és que no sé què explicar-vos... Quin desastre d'entrada.
Això, que no estic gens, però gens inspirat ara mateix. Només voldria felicitar als isards per a la magnífica feina que han fet amb el seu Project me. Es tracta de parlar sobre tu i els teus interessos una estona en anglès i gravar-ho per a desprès escoltar-ho. Tots tenen un bon nivell d'anglès, amb una mica més de pràctica això ja està fet!. Jo, encara me'n recordo del meu Project me, que vaig dir que el meu artista preferit era Antònia Font, un grup que malauradament va anunciar la seva dissolució fa unes setmanes.
Avui estic raperu i us deixo una mica d'At Versaris. Disculpeu-me si ja us els he ensenyat en una entrada anterior
http://www.youtube.com/watch?v=5KJ2l4CxALo
Avui és dijous i ahir, dimecres, La Larissa una noia d'Alemanya va marxar cap a casa. Ens vam haver de despedir a l'escola i va ser molt trist. Era una de les noies que em queia molt bé, la més ben parida i era quasi veïna meva, i ara ja ha marxat... Es troba a faltar entre tanta pijeria que porten molts del estudiants internacionals, però bé no hi podem fer res.
Avui he fet un examen de química que més val que m'hagi anat bé ja que tinc la mitjana una mica baixa i l'haig de pujar.
Aquests dies m'ho estic passant molt bé. Sempre estic fent coses i estic disfrutant molt. Ja començo a dominar bastant bé el "slang" i tot va molt bé. Estic molt emocionat per al Nadal, tot i que no tinc aquella sensació de Nadal que sempre he tingut. No sento "els cavallitus" de la plaça de Cal Font, no hi han llums al carrer, no hi ha el tió, no et venen ganes de destrossar pares noels ja que estan per tot arreu, no pots anar a la plaça de l'ajuntament ni al carrer de l'Argent... Però de moment em va molt bé.
La veritat és que no sé què explicar-vos... Quin desastre d'entrada.
Això, que no estic gens, però gens inspirat ara mateix. Només voldria felicitar als isards per a la magnífica feina que han fet amb el seu Project me. Es tracta de parlar sobre tu i els teus interessos una estona en anglès i gravar-ho per a desprès escoltar-ho. Tots tenen un bon nivell d'anglès, amb una mica més de pràctica això ja està fet!. Jo, encara me'n recordo del meu Project me, que vaig dir que el meu artista preferit era Antònia Font, un grup que malauradament va anunciar la seva dissolució fa unes setmanes.
Avui estic raperu i us deixo una mica d'At Versaris. Disculpeu-me si ja us els he ensenyat en una entrada anterior
http://www.youtube.com/watch?v=5KJ2l4CxALo
diumenge, 15 de desembre del 2013
Arbre de nadal
Avui hem anat a buscar l'arbre de Nadal!
Hem anat a una granja que tenen molts molts arbres de nadal, molts. Allà hem anat amb una serra i hem triat el que més ens ha agradat i l'hem tallat. Després hem anat a casa els avis i hem decorat el seu, i seguidament el nostre. Moltes decoracions i explicacions del tió i de la màgica nit de reis. Tenim unes tradicions molt originals i interessants, només un demano que no les perdem, que ens deixem de pares noels i que fem cagar el tió. Al final, viatjar i conèixer gent serveix per a aprendre sobre ells i fascinar-te de la diferència.
Ahir l'Steve va organitzar una marató del senyor dels anells a la seva escola per a aconseguir menjar per a famílies nescessitades per a que passin un bon nadal. Vaig trobar molt bona la idea, però no sóc molt fan dels senyor dels anella i 12 hores d'aburriment... Per tant, em van deixar a mig camí de l'escola i vaig passar el dia a casa d'uns amics. Vam anar a un pont i estava glaçat!
Tot i els llacs glaçats i la neu, aquí no és que fagi molt fred. Avui ha costat que sortís el sol però quan ha sortit era de juliol i no es nescessitava jaqueta. Això implica que les pistes d'esquí encara no han obert... Ja haurien d'haver obert però els fa falta neu encara, aquí estem impacients!
També us vull dir que avui ha sortit la informació de la segona fornada de becats per al següent curs. Us demano que ho comuniqueu a tots els vostres coneguts que vegeu que estiguin preparats per a fer-ho. Quan em refereix-ho a preparats em refereix-ho a les notes i tot, però també és nescessita un caràcter i una personalitat especial. Si algú es posa aquí per a les notes nomès, sense plantejar-s'ho, ho passarà malament. Amb els quasi 4 mesos que portem ja n'han caigut 3, 3 de 100. Malauradament, hi ha gent que no és capaç de fer-ho, ja sigui per a la seva personalitat, per a les condicions... Es pot comparar amb una cursa. Pots abandonar perquè és una birrada i simplement tu no estàs fet per a això; pots abandonar perquè esta caient un xàfec i ho envies tot a...; ho pots deixar per a una "pàjara", per a no ser-ne capaç psicòlogicament...
Això sí, quan comences et sents fuertote, desprès estàs fotut, i pel mig vas pensant amb coses, amb els vídeos del Kilian, et sents un Anton Krupika, i al final, al final et sents "badass" com dirien aquí. Mires al cronomètre i veus que has anat més ràpid que l'anterior. Una de les millors sensacions.
Hem anat a una granja que tenen molts molts arbres de nadal, molts. Allà hem anat amb una serra i hem triat el que més ens ha agradat i l'hem tallat. Després hem anat a casa els avis i hem decorat el seu, i seguidament el nostre. Moltes decoracions i explicacions del tió i de la màgica nit de reis. Tenim unes tradicions molt originals i interessants, només un demano que no les perdem, que ens deixem de pares noels i que fem cagar el tió. Al final, viatjar i conèixer gent serveix per a aprendre sobre ells i fascinar-te de la diferència.
Ahir l'Steve va organitzar una marató del senyor dels anells a la seva escola per a aconseguir menjar per a famílies nescessitades per a que passin un bon nadal. Vaig trobar molt bona la idea, però no sóc molt fan dels senyor dels anella i 12 hores d'aburriment... Per tant, em van deixar a mig camí de l'escola i vaig passar el dia a casa d'uns amics. Vam anar a un pont i estava glaçat!
Tot i els llacs glaçats i la neu, aquí no és que fagi molt fred. Avui ha costat que sortís el sol però quan ha sortit era de juliol i no es nescessitava jaqueta. Això implica que les pistes d'esquí encara no han obert... Ja haurien d'haver obert però els fa falta neu encara, aquí estem impacients!
També us vull dir que avui ha sortit la informació de la segona fornada de becats per al següent curs. Us demano que ho comuniqueu a tots els vostres coneguts que vegeu que estiguin preparats per a fer-ho. Quan em refereix-ho a preparats em refereix-ho a les notes i tot, però també és nescessita un caràcter i una personalitat especial. Si algú es posa aquí per a les notes nomès, sense plantejar-s'ho, ho passarà malament. Amb els quasi 4 mesos que portem ja n'han caigut 3, 3 de 100. Malauradament, hi ha gent que no és capaç de fer-ho, ja sigui per a la seva personalitat, per a les condicions... Es pot comparar amb una cursa. Pots abandonar perquè és una birrada i simplement tu no estàs fet per a això; pots abandonar perquè esta caient un xàfec i ho envies tot a...; ho pots deixar per a una "pàjara", per a no ser-ne capaç psicòlogicament...
Això sí, quan comences et sents fuertote, desprès estàs fotut, i pel mig vas pensant amb coses, amb els vídeos del Kilian, et sents un Anton Krupika, i al final, al final et sents "badass" com dirien aquí. Mires al cronomètre i veus que has anat més ràpid que l'anterior. Una de les millors sensacions.
dijous, 12 de desembre del 2013
Casum tot casum tot casum tot..
Això és el que em passa per al cap ara mateix. Hauria d'estar estudiant biologia, i la setmana que ve, la última abans de vacances serà moooolt dura... Però m'haig de posar les piles despres de tants dies de neu i excursions, etc.
Ahir, per als que no ho sabeu vaig anar a Vnacouver! Per fi! vaig poder anar a una excursió i m'ho vaig passar molt bé! Primer vam anar a downtown Vancouver, al centre i això. Es molt maco, i és el segon lloc més car del món per a viure també. Després vam anar a chinatown. El chinatown era normalet, no molt maco la veritat, però vaig poder degustar de nou el deliciós menjar xinès. Amb mitja hora però havíem de creuar mitja ciutat a peu jo i un amic meu de Xile. Vam caminar, i quasi ens perdem, però gràcies a això vam poder veure l'estadi dels Vancouver canucks i altres parts de Vnacouver molt molt maques. Però, ara ve lo que em va molestar més, ens vam passar 4, hores a un centre comercial. 4. 4. 4, i 2 a downtown, 2! No té sentit i molts estàvem bastant enfadats però "algo és algo". Malgrat to, allà al mall m'ho vaig passar molt bé també. Hi havien moltes boitgues swag. El swag, per als que no ho saben, és molt difícil de descriure però faré un intent; el swag és com l'estil, lo cool, si tens swag vas amb gorra plana, ets millor que els altres per a que tens swag, portes una samarreta que hi diu swaggie i penjes fotos a l'instagram amb el hastag #swag. Ah, i a part de tot això també fas una mica de pena, però els hem de respectar, son molt beneficiosos per a la societat els swaggies.
Bé doncs amb un mexicà vam anar a les botigues i el "wey" amb tot el valor anava als dependents i preguntava -Perdoneu que teniu algo amb molt swag aqui? esque mira jo soc molt swaggie i ja he penjat tota la meva roba a l'instagram i nescessito swag, si vull swag. I va i els dependents li deien sí sí, tot això d'aqui ho és... Quin riure mare meva. És difícil d'esxplicar per aquí però va ser molt graciós. També vaig comprar una mena de kebab però molt molt picant, que va ser bastant remarcable i moltes coses més però vaig arribar molt cansat a casa...
Bé a part de les meves historietes avui també voldria anomenar a la nostre nació, una nació que està a punt de reclamar, i fer ús del seus drets humans: cada poble, té dret a una nació. Així doncs, al novembre de l'any que ve, d'una vegada per totes, gràcies a totes aquelles persones que han treballat, que han aixecat el cul del sofà, que s'han manifestat, que han cridat o que tansols han fet un clik, gràcies a tots nosaltres podrem dir finalment que els drets humans són més importants que un punt d'una constitució escrita fa segles. Molta força i continuem així, que tenim molta feina.
Avui no us vull deixar sense ensenyar-vos una cosa. Els últims dies a classe d'Anglès hem mirat i analitzat una pel.lícula. Aquesta pel.lícula està gravada amb les càmeres que fan documentals per a l'IMAX i és molt interessant. Són 140 minuts d'imatges, nomès música, cap paraula. Tot i així és una de les pel.lícules amb les que he reflexionat i pensat més. Ara us deixaré amb una escena que no és massa com la pel.lícula, però és una escena brutal. Algú li pot dir art, altres ruqueries però es una anada d'olla important. Segons com fa por, quedeu avisats
http://www.youtube.com/watch?v=3F0mnSydTb0
Ahir, per als que no ho sabeu vaig anar a Vnacouver! Per fi! vaig poder anar a una excursió i m'ho vaig passar molt bé! Primer vam anar a downtown Vancouver, al centre i això. Es molt maco, i és el segon lloc més car del món per a viure també. Després vam anar a chinatown. El chinatown era normalet, no molt maco la veritat, però vaig poder degustar de nou el deliciós menjar xinès. Amb mitja hora però havíem de creuar mitja ciutat a peu jo i un amic meu de Xile. Vam caminar, i quasi ens perdem, però gràcies a això vam poder veure l'estadi dels Vancouver canucks i altres parts de Vnacouver molt molt maques. Però, ara ve lo que em va molestar més, ens vam passar 4, hores a un centre comercial. 4. 4. 4, i 2 a downtown, 2! No té sentit i molts estàvem bastant enfadats però "algo és algo". Malgrat to, allà al mall m'ho vaig passar molt bé també. Hi havien moltes boitgues swag. El swag, per als que no ho saben, és molt difícil de descriure però faré un intent; el swag és com l'estil, lo cool, si tens swag vas amb gorra plana, ets millor que els altres per a que tens swag, portes una samarreta que hi diu swaggie i penjes fotos a l'instagram amb el hastag #swag. Ah, i a part de tot això també fas una mica de pena, però els hem de respectar, son molt beneficiosos per a la societat els swaggies.
Bé doncs amb un mexicà vam anar a les botigues i el "wey" amb tot el valor anava als dependents i preguntava -Perdoneu que teniu algo amb molt swag aqui? esque mira jo soc molt swaggie i ja he penjat tota la meva roba a l'instagram i nescessito swag, si vull swag. I va i els dependents li deien sí sí, tot això d'aqui ho és... Quin riure mare meva. És difícil d'esxplicar per aquí però va ser molt graciós. També vaig comprar una mena de kebab però molt molt picant, que va ser bastant remarcable i moltes coses més però vaig arribar molt cansat a casa...
Bé a part de les meves historietes avui també voldria anomenar a la nostre nació, una nació que està a punt de reclamar, i fer ús del seus drets humans: cada poble, té dret a una nació. Així doncs, al novembre de l'any que ve, d'una vegada per totes, gràcies a totes aquelles persones que han treballat, que han aixecat el cul del sofà, que s'han manifestat, que han cridat o que tansols han fet un clik, gràcies a tots nosaltres podrem dir finalment que els drets humans són més importants que un punt d'una constitució escrita fa segles. Molta força i continuem així, que tenim molta feina.
Avui no us vull deixar sense ensenyar-vos una cosa. Els últims dies a classe d'Anglès hem mirat i analitzat una pel.lícula. Aquesta pel.lícula està gravada amb les càmeres que fan documentals per a l'IMAX i és molt interessant. Són 140 minuts d'imatges, nomès música, cap paraula. Tot i així és una de les pel.lícules amb les que he reflexionat i pensat més. Ara us deixaré amb una escena que no és massa com la pel.lícula, però és una escena brutal. Algú li pot dir art, altres ruqueries però es una anada d'olla important. Segons com fa por, quedeu avisats
http://www.youtube.com/watch?v=3F0mnSydTb0
diumenge, 8 de desembre del 2013
Això no marxa?
Bones, la neu no marxa. Estic preocupat. La neu es glaça i no marxa, ara es el pitjor estat de la neu. Quan camino per a l'ombra la por de caure de cul es inevitable...
Malgrat això, al dissabte vaig decidir anar a còrrer. A dins de casa a 19 graus és fàcil animar-se, però quan surts a fora amb un ambient que no supera els 0 graus des de fa dies, tira enrere!. Però jo diria que va ser la millor decisció del dia. Còrrer per als parcs, que són boscos reduïts i sense pumes ni óssos, i els carrer assolellats, amb la suficient neu per a poder còrrer tranquil, però sent preciós al mateix temps. Brutal. Jo voldria poder ensenyar-vos això, però no es pot, cap foto o vídeo es capaç de fer sentir el que notes quan olores, quan sents, quan notes aquell fred, el cor bategant ràpid, començar a suar encara que estiguis a -2 graus, les cames es cansen però tu tires més, neu, sol i els carrers per a mi sol. El paradís. Que més puc demanar, que més vull si puc sortir al carrer, al costat de casa i tenir aquest espectacle. Em sento molt afortunat de trobar això un espectacle mentre d'altres ho troben una tocada de collons. Espero que vosaltres també podeu veure un espectacle cada cop que obriu la porta de casa, un regal diari.
Avui he sabut finalment que a una noia que conec d'aquí al canada els del club rotary l'han acceptat per a un any a Suècia. Em recorda a mi tot el procés que vaig fer i que vaig haver de patir. Tothom pensa el mateix abans de marxar, no es té ni idea del que vas a fer però et creus que ho saps completament, et creus heroi. Desprès ja és quan arrenques el vol i caus, però desprès t'espolses la pols i continues caminant, corrent, remant, baixant, pujant, volant.
Que tingueu un bon dilluns tots, que ja sabem tots que són durs i més si has d'escriure un "lab" de química; això sí, rient i fent riure els superarem millor.
Malgrat això, al dissabte vaig decidir anar a còrrer. A dins de casa a 19 graus és fàcil animar-se, però quan surts a fora amb un ambient que no supera els 0 graus des de fa dies, tira enrere!. Però jo diria que va ser la millor decisció del dia. Còrrer per als parcs, que són boscos reduïts i sense pumes ni óssos, i els carrer assolellats, amb la suficient neu per a poder còrrer tranquil, però sent preciós al mateix temps. Brutal. Jo voldria poder ensenyar-vos això, però no es pot, cap foto o vídeo es capaç de fer sentir el que notes quan olores, quan sents, quan notes aquell fred, el cor bategant ràpid, començar a suar encara que estiguis a -2 graus, les cames es cansen però tu tires més, neu, sol i els carrers per a mi sol. El paradís. Que més puc demanar, que més vull si puc sortir al carrer, al costat de casa i tenir aquest espectacle. Em sento molt afortunat de trobar això un espectacle mentre d'altres ho troben una tocada de collons. Espero que vosaltres també podeu veure un espectacle cada cop que obriu la porta de casa, un regal diari.
Avui he sabut finalment que a una noia que conec d'aquí al canada els del club rotary l'han acceptat per a un any a Suècia. Em recorda a mi tot el procés que vaig fer i que vaig haver de patir. Tothom pensa el mateix abans de marxar, no es té ni idea del que vas a fer però et creus que ho saps completament, et creus heroi. Desprès ja és quan arrenques el vol i caus, però desprès t'espolses la pols i continues caminant, corrent, remant, baixant, pujant, volant.
Que tingueu un bon dilluns tots, que ja sabem tots que són durs i més si has d'escriure un "lab" de química; això sí, rient i fent riure els superarem millor.
divendres, 6 de desembre del 2013
NEU!
Doncs si Aquí va nevar al Dijous, no em puc creure que no us hagi escrit al di que va nevar, però vaig estar enfeinat tot el dia.. Ahir, em vaig posar a dormir moooolt cansat, pensant amb anar un altre cop a l'institut al divendres, i a Catalunya tenen pont! Avui Divendre, quan em llevo miro per a la finestra i hi havia més neu, Si! no hi havia escola per a la neu! Que bé que et sents quan t'ho diuen... Hem fet una guerra de boles de neus, i he anat al bosc amb en Ron. Estàvem anant cap al riu quan de sobte ens trobem les petjades mes perfectes d'ós. La petjada de llibre. El pànic al veure-la a la neu, tendre ens ha acollonit i sobtadament activat el sistema nerviós parasimpàtic que ens fotut a còrrer com llebres. He passat molta, molta por. Però al final no ha passat res.
Desprès he anat amb els trineus i els amics a baixar per les baixades i a fer el burro, he anat a sopar a casa i he tornat a sortir fins ara. Estic molt cansat però m'he comprat uns mitjons d'anar per casa molt còmodes, i n'estic molt orgullós.
Aquests últims dies he estat pensant sobre anar a esquiar més dies dels que tenia previst. He estat mirant esquís i botes de segona mà, però es veu que l'Steve, amb el seu club d'excursionisme de l'institut té esquís i tot l'equipament i que me'l pot deixar. Flipant. Estic molt content i emocionat per a provar una de les pistes d'esquí de fons més importants de la Colúmbia Britànica.Ara ve la part difícil que és enredar a gent per a que fagin esquí de fons... De mountaicabras no n'hi han a tot arreu! jajajaja. Doncs això que de moment estic molt cansat i us deixo amb una cançó que escolto veient la neu caure des de la meva habitació, amb el sol picant al blanc paisatge, acompanyat d'un te.
https://soundcloud.com/birocratic/since-youve-asked?in=arnaurequena/sets/troballes
Desprès he anat amb els trineus i els amics a baixar per les baixades i a fer el burro, he anat a sopar a casa i he tornat a sortir fins ara. Estic molt cansat però m'he comprat uns mitjons d'anar per casa molt còmodes, i n'estic molt orgullós.
Aquests últims dies he estat pensant sobre anar a esquiar més dies dels que tenia previst. He estat mirant esquís i botes de segona mà, però es veu que l'Steve, amb el seu club d'excursionisme de l'institut té esquís i tot l'equipament i que me'l pot deixar. Flipant. Estic molt content i emocionat per a provar una de les pistes d'esquí de fons més importants de la Colúmbia Britànica.Ara ve la part difícil que és enredar a gent per a que fagin esquí de fons... De mountaicabras no n'hi han a tot arreu! jajajaja. Doncs això que de moment estic molt cansat i us deixo amb una cançó que escolto veient la neu caure des de la meva habitació, amb el sol picant al blanc paisatge, acompanyat d'un te.
https://soundcloud.com/birocratic/since-youve-asked?in=arnaurequena/sets/troballes
dilluns, 2 de desembre del 2013
Zoom...
No vull parlar-vos del festival de cinema d'Igualada, ni de càmeres de fotografia. Vull explicar-vos que el zoom del meu ordinador s'ha quedat encatllat i ara estic escrivint això amb el 150% de zoom, l'he parat i l'he tornat a engegar i no funciona... No sé què faré, esperaré a demà a veure si millora i l'intentaré portar a algun lloc ja que tinc grantia.
Bé, demà tinc un examen de química que ni l'estic disfrutant gens en aquests moments i demà passat de biologia així que tinc una setmana mogudeta però acabo de rebre un mail dient que tinc lloc per a anar a la excursió de Vancouver! Per fi! M'havia quedat a la llista d'espera de 3 excursions de les 4 que han fet... En aquest sentit el programa aquest meu es patètic i ho odio, si jo hagués pagat la millonada que s'ha de pagar i em tracten així, "monto un pollo".
Fan pagar les excursions mentres que a altres becats els hi surt gratis, mai tenen lloc per a tothom, i sembla que els becats fem ràbia... Però bé, gent com aquesta del programa no m'importen gens i ja s'adonaran algun dia que amb un somriure sempre es fan millor les coses i que les persones som totes iguals, venim d'on venim.
Parlant d'igualtat, us escric també per a deixar-vos aquest vídeo aquí. L'he descobert gràcies al "Espai pels Somnis" d'Igualada i m'agradaria compartir-lo. Que vagi bé!
http://www.youtube.com/watch?v=KsKtw3iQq9w
Bé, demà tinc un examen de química que ni l'estic disfrutant gens en aquests moments i demà passat de biologia així que tinc una setmana mogudeta però acabo de rebre un mail dient que tinc lloc per a anar a la excursió de Vancouver! Per fi! M'havia quedat a la llista d'espera de 3 excursions de les 4 que han fet... En aquest sentit el programa aquest meu es patètic i ho odio, si jo hagués pagat la millonada que s'ha de pagar i em tracten així, "monto un pollo".
Fan pagar les excursions mentres que a altres becats els hi surt gratis, mai tenen lloc per a tothom, i sembla que els becats fem ràbia... Però bé, gent com aquesta del programa no m'importen gens i ja s'adonaran algun dia que amb un somriure sempre es fan millor les coses i que les persones som totes iguals, venim d'on venim.
Parlant d'igualtat, us escric també per a deixar-vos aquest vídeo aquí. L'he descobert gràcies al "Espai pels Somnis" d'Igualada i m'agradaria compartir-lo. Que vagi bé!
http://www.youtube.com/watch?v=KsKtw3iQq9w
diumenge, 1 de desembre del 2013
Desembre
Ja és Desembre i tinc un calendari d'Advent! Em fa molta il.lusió ja que m'enrecordo de quan feia cua al, en aquell temps anomenat "Superdyst" o no sé com ho escrivien, sempre els veia i desitjava tenir-los, era el meu somni. Avui, 1 de Desembre m'han regalat el meu calendari d'advent i m'he menjat la xocolata like a boss.
Aquests dies m'estic donant compte que estic molt bé. Ja m'he acostumat completament a aquí i ja no em trobo a faltar com als dies que vaig estar un pel de baixón fa un mes o així. Ja coneixo a molta gent, i ja tinc la impagable sensació que hi ha gent que es preocupa per a tu i que t'estima.
Aquest dissabte, quan estava a prop del mar, (us ho explicaré de cop, ho deixo anar) una gavina se'm va cagar al cap... Si. A vegades em pregunto perquè em passen aquestes coses, però llavors penso que, si te un final més o menys acceptable mola i és divertit i diferent. Qui té el plaer de recordar una bona tarda amb merda de gavina? Jo.
Apart de defecacions aèries també hi han hagut més coses, tranquils. Al dijous, vam celebrar l'aniversari de la Lindsay. Jo tenia una competició d'squash a un pobre del costat, on la mare d'una amiga em va portar a la floristeria, vaig comprar una orquídea i em van portar a casa. Allà vaig parlar amb en Ron i ell no sabia que era el seu aniversari.. Llavors vaig pensar que les bones accions, com la mare d'aquesta noia, com el noi del Liverpool que em va portar a casa i moltes més sempre son beneficioses. Vaig agafar i li vaig dir, el regal m'ha costat 20 dollars, me'n pagues 10 i a la targeta hi posem el teu nom i el meu. Ell molt agraït va acceptar i va escriure la dedicació en unes precioses lletres xineses. Així, jo no vaig quedar com l'únic i el millor i millor nen molt maco i super ben educat que no m'agrada tampoc ser i tots dos en vam sortit beneficiats. Així que, sempre que pugueu, compartiu coses; els humans ho volem tot per a nosaltres, però a vegades sembla que no en treurem cap benefici compartint tot i que al final sí, segur.
Avui diumenge he anat a jugar a futbol amb uns amics mexicans, semblava quan anava al parc de Vallbona cada divendres a la tarda, quins records! Ara, aquí ens agrada més jugar ja que ens sentim molt bons, és brutal.
Bona setmana a tots i bon desembre!
Aquests dies m'estic donant compte que estic molt bé. Ja m'he acostumat completament a aquí i ja no em trobo a faltar com als dies que vaig estar un pel de baixón fa un mes o així. Ja coneixo a molta gent, i ja tinc la impagable sensació que hi ha gent que es preocupa per a tu i que t'estima.
Aquest dissabte, quan estava a prop del mar, (us ho explicaré de cop, ho deixo anar) una gavina se'm va cagar al cap... Si. A vegades em pregunto perquè em passen aquestes coses, però llavors penso que, si te un final més o menys acceptable mola i és divertit i diferent. Qui té el plaer de recordar una bona tarda amb merda de gavina? Jo.
Apart de defecacions aèries també hi han hagut més coses, tranquils. Al dijous, vam celebrar l'aniversari de la Lindsay. Jo tenia una competició d'squash a un pobre del costat, on la mare d'una amiga em va portar a la floristeria, vaig comprar una orquídea i em van portar a casa. Allà vaig parlar amb en Ron i ell no sabia que era el seu aniversari.. Llavors vaig pensar que les bones accions, com la mare d'aquesta noia, com el noi del Liverpool que em va portar a casa i moltes més sempre son beneficioses. Vaig agafar i li vaig dir, el regal m'ha costat 20 dollars, me'n pagues 10 i a la targeta hi posem el teu nom i el meu. Ell molt agraït va acceptar i va escriure la dedicació en unes precioses lletres xineses. Així, jo no vaig quedar com l'únic i el millor i millor nen molt maco i super ben educat que no m'agrada tampoc ser i tots dos en vam sortit beneficiats. Així que, sempre que pugueu, compartiu coses; els humans ho volem tot per a nosaltres, però a vegades sembla que no en treurem cap benefici compartint tot i que al final sí, segur.
Avui diumenge he anat a jugar a futbol amb uns amics mexicans, semblava quan anava al parc de Vallbona cada divendres a la tarda, quins records! Ara, aquí ens agrada més jugar ja que ens sentim molt bons, és brutal.
Bona setmana a tots i bon desembre!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)