Avui ha estat un molt bon començament de setmana. Per fi estic fent bones redaccions a anglès, tot i que el vocabulari em costa bastant... Les classes de químic em van massa bé, avui hem fet un petit examen i he tret un 10! a veure si puc mantenir la línea... A biologia estem fent bioquímica i és molt interessant i el professor és molt dinàmic, i li fot canya que ja m'agrada. I a Educació Física m'ho passo molt bé els companys són molt divertits. Avui han començat els esports escolars i la veritat és que hi ha una gran varietat per a triar. Pots fer voleibol, futbol, futbol americà, rugby, hoquei, hoquei gespa, bàsquet (el seu esport estrella), i el que he triat jo; running! Aquí li diuen cross country. A les 3:30 m'he presentat al gimnàs preparat i m'he trobat amb un grup de gent. He anat allà i de seguida que m'han vist ja m'han preguntat d'on era, com em deia, etc. Una bona colla els de cross country. Això si, m'ha sobtat moltíssim que quasi tots van amb les nike free, unes vambes que costen almenys 130 euros. Estava espantat i pensava que tots correrien com fletxes; pero a la que hem començat ja m'he posat amb el grup del mig. Portaven un bon ritme però m'he cansat d'ells i he decidit apretar i arribar amb els primers, i així ha estat. Als 3km, quan ens disposàvem a girar cua he volgut anar amb els dos nois que anaven fent de llebres. Al cap de 3 minuts ja els tenia i hem anat una bona estona junts fins que al km 5 un ha decidit parar perquè no podia així que hem seguit la estrella de l'equip i jo. Al final hem decidit apretar i hem arribat molt junts, però ell abans.
L'entrenador estava molt content i jo també i m'han comentat que segurament anirem a unes curses que es fan per tota la illa!
Canviant de tema, la meva professora de química, Mrs Yeomans; m'ha parlat sobre el programa explore. És un programa que es fa durant tot el segon semestre i es cursa biologia, matemàtiques i socials. Però no és un programa normal, i tal com ho ha descrit ella: les classes s'expandeixen de les 4 parets. Un programa on moltes classes es fan a fora; d'excursió i coses així. El programa inclou una sortida amb kayak de 6 dies, una caminada de 4 dies, anar amb vaixell, etc. I tot això amb el mateix grup d'alumnes, així que creerem un ambient de classe i ens coneixerem molt bé. Ara per ara queden unes places lliures al programa, però els canadencs tenen preferència davant dels internacionals així que haig d'esperar dues setmanes que ningú s'hi apunti i ja tindre lloc. Estic molt impacient!
Espero que us vagi molt bé i us desitjo un bon començament de setmana!
PD Nova entrada per la diada!!
dilluns, 9 de setembre del 2013
dissabte, 7 de setembre del 2013
Moltes gràcies!
Escric aquesta entrada com a agraïment a totes les persones que em segueixen i que em llegeixen des de tot arreu! Ja porto més de 1000 visites amb aquesta setmana i mitja.
Moltes gràcies a tots els comentaris positius. Una dedicació especial a la família, a "l'Eskamot 103" que espero que disfrutin molt de festa major a St Genís, als del passeig de les cabres ;), als Isards que espero que us agradi el bloc i a tota la crew orientadora d'Igualada també jajaja. I als pioners i caravel.les del torxa! Que me'ls deixava...
Dir-vos que això és brutal, estic disfrutant molt de moment; però vull que sabeu que no hi ha res millor que estar al vostre costat i vull que gaudiu d'aquest any molt per a mi, que jo ho faré per a vosaltres també.
Res més, faltaria dir que acabo de menjar un gelat tamany XXXXXXXXL que segons els canadencs es tamany "mitjà"... Era prou bo però, a veure què n'opina el meu cos!
Moolta sort també a la gent de la coral Gatzara que està fent un musical molt treballat i a la gent del casal de joves que ho estan tirant endavant molt bé i estan fent molta feina!
Moltes gràcies a tots els comentaris positius. Una dedicació especial a la família, a "l'Eskamot 103" que espero que disfrutin molt de festa major a St Genís, als del passeig de les cabres ;), als Isards que espero que us agradi el bloc i a tota la crew orientadora d'Igualada també jajaja. I als pioners i caravel.les del torxa! Que me'ls deixava...
Dir-vos que això és brutal, estic disfrutant molt de moment; però vull que sabeu que no hi ha res millor que estar al vostre costat i vull que gaudiu d'aquest any molt per a mi, que jo ho faré per a vosaltres també.
Res més, faltaria dir que acabo de menjar un gelat tamany XXXXXXXXL que segons els canadencs es tamany "mitjà"... Era prou bo però, a veure què n'opina el meu cos!
Moolta sort també a la gent de la coral Gatzara que està fent un musical molt treballat i a la gent del casal de joves que ho estan tirant endavant molt bé i estan fent molta feina!
dijous, 5 de setembre del 2013
could you spell it please...?
Bé, avui ha estat un dia intens comparat amb els altres. Tenia previst anar a l'institut a les 11 del matí per a fer una xerrada, una mena d'entrevista i la tria de les meves assignatures.
Així doncs, a les 11 he anat a l'institut i m'han donat una pila d'informació, i he triat les assignatures; la majoria d'elles eren plenes per cert... Finalment, per aquest trimestre he triat Química, Anglès, Un tipus d'Educació Física i Biologia. Totes son de grade 11, el que equivaldria a primer de batxillerat; però biologia tansols la tenien per a grade 12, així que, jo; omplint-me de valentia he triat biologia de segon de batxillerat. Cal a dir que al Canadà, degut al seu sitema educatiu, a la part de ciències van un pèl endarrerits. Després de fer la tria i de recollir el candau per a la meva guixeta hem anat a dinar a casa i hem tornat a l'institut on he fet Química i Biologia. Les classes han estat magnífiques, la professora de Química és molt alegre i riallera. De seguida que ha vist que era estranger ha vingut a rebre'm i a donar-me molta informació, adreçes web, etc. Seguidament, tocava Biologia. Jo, em dirigia cap a la meva classe, topant amb tothom i encantat i perdut. Al arribar a la classe nomès m'he trobat amb un comany, que m'ha explicat que l'any passat va anar a estudiar a un país oriental, però no ho he acabat d'entendre bé. Mentre estàvem mantenint la conversa; ha entrat un professor preguntant què fèiem allà que no hi havia cap classe de Biologia. Així que ja feia tard al primer dia. Però, ara us explicaré la meva confusió. Representa que per casa semestre, tries 4 assignatures, les quals les fas cada dia durant 1:15min; sí faré EF, Química, Biologia i Anglès cada dia. Cada assignatura és un bolc, per tant cada alumne té un bloc A B C i D. Cada dia l'ordre canvia i has d'estar al cas de les televisions que hi han repartides per a si avui és BADC o és ADCB o qualsevol combinació. El fet és que jo pensava que avui era BADC, i en realitat era BACD així que he anat a la classe del bloc A, quan tocava el bolc D. Ho sé, costa molt d'entendre i potser no us interessa, però jo us ho comento ja que ho trobo interessant. I sumant més dificlutats a tot això, tinc un nom i un cognom no gaire familiar per als canadencs així que ara, fins d'aquí a deu mesos sentiré el meu nom pronunciat la majoria de cops com si fos francès (arno) la qual cosa no em molesta ni em desagrada gens. Però sempre els hi haig de delletrejar, així que d'aquí ve el títol de l'entrada
Bé escric això després de treure el gos a passejar al parc de sota casa on ens hem trobat això:
Així doncs, a les 11 he anat a l'institut i m'han donat una pila d'informació, i he triat les assignatures; la majoria d'elles eren plenes per cert... Finalment, per aquest trimestre he triat Química, Anglès, Un tipus d'Educació Física i Biologia. Totes son de grade 11, el que equivaldria a primer de batxillerat; però biologia tansols la tenien per a grade 12, així que, jo; omplint-me de valentia he triat biologia de segon de batxillerat. Cal a dir que al Canadà, degut al seu sitema educatiu, a la part de ciències van un pèl endarrerits. Després de fer la tria i de recollir el candau per a la meva guixeta hem anat a dinar a casa i hem tornat a l'institut on he fet Química i Biologia. Les classes han estat magnífiques, la professora de Química és molt alegre i riallera. De seguida que ha vist que era estranger ha vingut a rebre'm i a donar-me molta informació, adreçes web, etc. Seguidament, tocava Biologia. Jo, em dirigia cap a la meva classe, topant amb tothom i encantat i perdut. Al arribar a la classe nomès m'he trobat amb un comany, que m'ha explicat que l'any passat va anar a estudiar a un país oriental, però no ho he acabat d'entendre bé. Mentre estàvem mantenint la conversa; ha entrat un professor preguntant què fèiem allà que no hi havia cap classe de Biologia. Així que ja feia tard al primer dia. Però, ara us explicaré la meva confusió. Representa que per casa semestre, tries 4 assignatures, les quals les fas cada dia durant 1:15min; sí faré EF, Química, Biologia i Anglès cada dia. Cada assignatura és un bolc, per tant cada alumne té un bloc A B C i D. Cada dia l'ordre canvia i has d'estar al cas de les televisions que hi han repartides per a si avui és BADC o és ADCB o qualsevol combinació. El fet és que jo pensava que avui era BADC, i en realitat era BACD així que he anat a la classe del bloc A, quan tocava el bolc D. Ho sé, costa molt d'entendre i potser no us interessa, però jo us ho comento ja que ho trobo interessant. I sumant més dificlutats a tot això, tinc un nom i un cognom no gaire familiar per als canadencs així que ara, fins d'aquí a deu mesos sentiré el meu nom pronunciat la majoria de cops com si fos francès (arno) la qual cosa no em molesta ni em desagrada gens. Però sempre els hi haig de delletrejar, així que d'aquí ve el títol de l'entrada
Bé escric això després de treure el gos a passejar al parc de sota casa on ens hem trobat això:
Crec quue aquesta foto descriu bastant l'ambient d'aquí, cases i vida salvatge juntes.
dimarts, 3 de setembre del 2013
Escola
Ja fa uns dies que sóc aquí, estic ben adaptat i, se'm fa molt estrany però tinc ganes de començar l'escola. Avui la nena de la família d'acollida ja ha començat l'escola, i jo hi vaig demà per a fer una petita prova d'anglès i per a triar les assignatures suposo.
Ahir va ser l'últim dia d'estiu i de vacances al Canadà. L'ambient era més de cap d'any que no pas de començament de curs, suposo que és per al fet de conviure amb una família que els dos pares es dediquen a l'educació, però tot i així era molt diferent que a Catalunya. No us puc dir si s'anunciaven notícies, ja que en aquesta casa només es fa servir la televisió per a mirar pel·lícules. Tampoc es troba molt a faltar la veritat.
Tot celebrant la vigília al curs vam anar a gastar uns cupons de descompte aplicables al lloguer de dues taules de paddle surf, una mena d'esport que, per una estona és prou divertit però als 20min perd bastant la gràcia. Hi vam anar amb una altra família que també treballaven en l'àmbit educatiu. L'aigua estava molt freda i ells s'hi banyaven; em deien que havia d'aprofitar però no vaig tenir el valor de banyar-me en un oceà gelat i ple de crancs... No obstant, vaig agafar la taula i vaig anar a passejar una estona per l'oceà. Estar a l'aigua i veure al costat teu unes muntanyes verdes farcides d'arbres enormes que recorden molt l'escena final de la pel.lícula ''ET'' i veure una mica més lluny les muntanyes de 2000m un pèl nevades comença a donar sentit al preu de les coses a la illa de Vancouver. Aquí, la vida és molt car, i és així ja que molta gent vol venir a viure aquí, però per a un estudiant internacional com jo és difícil subsistir amb el que cobres. Evidentment la manutenció la tinc pagada, però els extres no; i diria que la Visa traurà fum... Però bé, sóc català i sóc estalviador així que podré sobreviure prou bé.
Mentre estava fent aquesta petita reflexió a la ''sorra'' de la platja, el pare de la família amb qui estàvem passant la tarda va voler adrenalina amb el paddle surf, així que es va posar a rema de costat a una velocitat trepidant, fins que va caure de cara al mar. Les seves ulleres de sol de $200 van anar a parar al fons del mar... Va ser divertit; em sembla que aquest matí les ha anat a buscar amb la marea baixa.
Escric això després d'haver sortit a còrrer tant feliç amb predicció de pluja. Quan portava 15 min m'ha caigut un xàfec al damunt i ha estat impressionant. M'ha encantat i estic esperant la següent pluja per a sortir!
Ahir però em van ensenyar un esprai anti ossos per a tirar-li a la cara si se t'acosta... I també em van dir que al parc, si, al parc al mig de la ciutat si han trobat ossos així que estava bastant cagat; però no ma passat res.
Avui vaig tard, és la una i encara no he dinat! Que vagi bé:)
Ahir va ser l'últim dia d'estiu i de vacances al Canadà. L'ambient era més de cap d'any que no pas de començament de curs, suposo que és per al fet de conviure amb una família que els dos pares es dediquen a l'educació, però tot i així era molt diferent que a Catalunya. No us puc dir si s'anunciaven notícies, ja que en aquesta casa només es fa servir la televisió per a mirar pel·lícules. Tampoc es troba molt a faltar la veritat.
Tot celebrant la vigília al curs vam anar a gastar uns cupons de descompte aplicables al lloguer de dues taules de paddle surf, una mena d'esport que, per una estona és prou divertit però als 20min perd bastant la gràcia. Hi vam anar amb una altra família que també treballaven en l'àmbit educatiu. L'aigua estava molt freda i ells s'hi banyaven; em deien que havia d'aprofitar però no vaig tenir el valor de banyar-me en un oceà gelat i ple de crancs... No obstant, vaig agafar la taula i vaig anar a passejar una estona per l'oceà. Estar a l'aigua i veure al costat teu unes muntanyes verdes farcides d'arbres enormes que recorden molt l'escena final de la pel.lícula ''ET'' i veure una mica més lluny les muntanyes de 2000m un pèl nevades comença a donar sentit al preu de les coses a la illa de Vancouver. Aquí, la vida és molt car, i és així ja que molta gent vol venir a viure aquí, però per a un estudiant internacional com jo és difícil subsistir amb el que cobres. Evidentment la manutenció la tinc pagada, però els extres no; i diria que la Visa traurà fum... Però bé, sóc català i sóc estalviador així que podré sobreviure prou bé.
Mentre estava fent aquesta petita reflexió a la ''sorra'' de la platja, el pare de la família amb qui estàvem passant la tarda va voler adrenalina amb el paddle surf, així que es va posar a rema de costat a una velocitat trepidant, fins que va caure de cara al mar. Les seves ulleres de sol de $200 van anar a parar al fons del mar... Va ser divertit; em sembla que aquest matí les ha anat a buscar amb la marea baixa.
Escric això després d'haver sortit a còrrer tant feliç amb predicció de pluja. Quan portava 15 min m'ha caigut un xàfec al damunt i ha estat impressionant. M'ha encantat i estic esperant la següent pluja per a sortir!
Ahir però em van ensenyar un esprai anti ossos per a tirar-li a la cara si se t'acosta... I també em van dir que al parc, si, al parc al mig de la ciutat si han trobat ossos així que estava bastant cagat; però no ma passat res.
Avui vaig tard, és la una i encara no he dinat! Que vagi bé:)
dilluns, 2 de setembre del 2013
Bé, anunciar-vos que ja tinc ordinador portàtil propi i que he trobat els accents, ara si m'equivoco ja no tindré excusa...
Us faig aquesta entrada per a que pugueu veure les fotos que he anat fent aquests dies als llocs on he anat. Estan fetes amb l'iphone, però és el que tinc. Més val això que res!
Mt Washitong
LA finestra de baix és la meva habitació
El Lou!
Ocells afamats al Mt Washintong
Parc al mig de Coventry
Gossos a la piscina
Mount Washintong
Us faig aquesta entrada per a que pugueu veure les fotos que he anat fent aquests dies als llocs on he anat. Estan fetes amb l'iphone, però és el que tinc. Més val això que res!
Mt Washitong
LA finestra de baix és la meva habitació
El Lou!
Ocells afamats al Mt Washintong
Parc al mig de Coventry
Gossos a la piscina
Mount Washintongdissabte, 31 d’agost del 2013
Adaptacio
Ja fa uns dies que estic aqui i la cosa va molt be, de moment.
Ahir, vam anar a passejar el gos, el rei de la casa per cert, per un caminet molt bonic que va a parar a l'ocea, va ser una passejadeta molt bonica. Despres vam passar per a la meva futura escola ja que la Lindsay havia de deixar-hi uns llibres. Quina escols, quines classes, es impressionant. El fet de veure que cada professor que et trobes et saludi amablement i t'expliqui coses de la seva vida i et convidi a anar a les seves classes o al seu club es fascinant. Hi ha infinitats de coses per a fer, i m'encantaria fer-les totes... No se si ho sabeu, pero a les escoles canadenques el sistema s'adapta a tu, no hi ha cap assignatura obligatoria, els estudis els tries tu i fas el que et motiva i t'interessa. L'Steve, el pare de la meva familia d'acollida es professor a una escola a uns 40km del meu poble, i a casa seva hi ha celebrat festes on vene tots els seus estudiants i fan xerrades i fins i tot es queden a dormir. De fet, acaba de rebre una carta d'uns alumnes seus que han tingut un fill i li agraeixen tot el que ha fet per ells. Increible.
Canviant de tema, avui ha estat un dia magnific; per fi ha sortit el sol i hem aprofitiat per a anar a una mena de festa per als gossos a la piscina. Han obert la piscina i els gossos s'hi podien banyar. Ha estat divertit i l'ambient era genial; no se que passa pero la gent que gos normalment em cauen be...
Despres d'aixo hem anat al parc natural del Mount Washintong. Els boscos aqui son espectaculars, els arbres gegants i molt, molt verd. Esta molt ben cuidat el bosc. fins i tot massa, (hi han lavabos al mig del bosc...) pero l'excursio m'ha encantat. Primer hem caminat una miqueta i despres hem pujat fins a un llac precios i enorme on la Lindsay s'hi ha capbussat, pero ningu mes ha tingut valor.
De baixada he trobat uns rovellons preciosos que estic disposat a cuinarlos aquesta nit, pero la familia em pren per boig; que hi farem.
Ja us comentare mes coses si no he errat amb el tipus de bolet...
Fins aviat!
Ahir, vam anar a passejar el gos, el rei de la casa per cert, per un caminet molt bonic que va a parar a l'ocea, va ser una passejadeta molt bonica. Despres vam passar per a la meva futura escola ja que la Lindsay havia de deixar-hi uns llibres. Quina escols, quines classes, es impressionant. El fet de veure que cada professor que et trobes et saludi amablement i t'expliqui coses de la seva vida i et convidi a anar a les seves classes o al seu club es fascinant. Hi ha infinitats de coses per a fer, i m'encantaria fer-les totes... No se si ho sabeu, pero a les escoles canadenques el sistema s'adapta a tu, no hi ha cap assignatura obligatoria, els estudis els tries tu i fas el que et motiva i t'interessa. L'Steve, el pare de la meva familia d'acollida es professor a una escola a uns 40km del meu poble, i a casa seva hi ha celebrat festes on vene tots els seus estudiants i fan xerrades i fins i tot es queden a dormir. De fet, acaba de rebre una carta d'uns alumnes seus que han tingut un fill i li agraeixen tot el que ha fet per ells. Increible.
Canviant de tema, avui ha estat un dia magnific; per fi ha sortit el sol i hem aprofitiat per a anar a una mena de festa per als gossos a la piscina. Han obert la piscina i els gossos s'hi podien banyar. Ha estat divertit i l'ambient era genial; no se que passa pero la gent que gos normalment em cauen be...
Despres d'aixo hem anat al parc natural del Mount Washintong. Els boscos aqui son espectaculars, els arbres gegants i molt, molt verd. Esta molt ben cuidat el bosc. fins i tot massa, (hi han lavabos al mig del bosc...) pero l'excursio m'ha encantat. Primer hem caminat una miqueta i despres hem pujat fins a un llac precios i enorme on la Lindsay s'hi ha capbussat, pero ningu mes ha tingut valor.
De baixada he trobat uns rovellons preciosos que estic disposat a cuinarlos aquesta nit, pero la familia em pren per boig; que hi farem.
Ja us comentare mes coses si no he errat amb el tipus de bolet...
Fins aviat!
dijous, 29 d’agost del 2013
Per fi ja hi soc!
Abans de tot voldria dir-vos que estic escrivint en un teclat diferent el qual no en se trobar els accents, moltes paraules faran mal a la vista; em disculpo.
Be, doncs ja hi soc, despres de marxar de l'hotel a les 3 de la nit sense haver dormit, agafar un vol a les 6 a Barajas, arribar a Amsterdam a les 8, agafar un vol a la 1 cap a Vancouver, despres de nou hores de vol arribar a Vancouver International i sigui la una un altre cop, agafar una avioneta a les 7 i arribar a Comox; podria dir que ja soc a la llar que m'acollira durant 10 mesos.
Segurament no puc expressar el meu estat animic amb aquestes paraules perque es inexplicable. Es fantastic, vaig les 24 hores del dia amb els ulls oberts com taronjes i amb un somriure constant, aixo segurament ja se'm passara pero de moment estic disfrutant moltissim.
Per als que no ho sapigueu estic a Courtenay, a Comox Valley, BC. Es un lloc ple de naturalesa i vida salvatge, tocant al mar.
Ahir, per exemple; mentres feia els primers metres amb el meu nou cotxe van creuar dos cervols la carretera. La familia tranquila i dient que era normal i a mi no em sortient les paraules...
Seguidament vam anar al port, on la meva familia hi te un petit veler, i mentres l'estavem mirant va treure el cap una carinyosa foca. Coses aixi o per exemple aixecar la vista i veure una aguila enorme volant sobre el teu cap son les que passen a Comox Valley. Aixo si, acompanyat d'una pluja constant que per el moment m'agrada pero que al cap d'uns mesos acabre bastant fart pero be, soc molt felic (tampoc trobo la c trencada...)
Avui hi havia programada una excuyrsio al mount Washintong pero al lloc de trobada ens han comentat que per culpa de la pluja no podiem anar-hi aixi que hem anat a fer un tour turistic amb bus i a Nanaimo, una ciutat que parava molt lluny pero per a ells es a prop... Ha estat divertit trobar-se amb tots els estudiants internacionals, la majoria d'ells provinents d'Alemanya i m-ha encantat anar amb el tipic bus groc de les pel.licules!
Be porto molta estona a l'ordinador aixi que fina aqui per avui, les classes diria que comecaran aquest dilluns; us mantindre ben informats :)
Be, doncs ja hi soc, despres de marxar de l'hotel a les 3 de la nit sense haver dormit, agafar un vol a les 6 a Barajas, arribar a Amsterdam a les 8, agafar un vol a la 1 cap a Vancouver, despres de nou hores de vol arribar a Vancouver International i sigui la una un altre cop, agafar una avioneta a les 7 i arribar a Comox; podria dir que ja soc a la llar que m'acollira durant 10 mesos.
Segurament no puc expressar el meu estat animic amb aquestes paraules perque es inexplicable. Es fantastic, vaig les 24 hores del dia amb els ulls oberts com taronjes i amb un somriure constant, aixo segurament ja se'm passara pero de moment estic disfrutant moltissim.
Per als que no ho sapigueu estic a Courtenay, a Comox Valley, BC. Es un lloc ple de naturalesa i vida salvatge, tocant al mar.
Ahir, per exemple; mentres feia els primers metres amb el meu nou cotxe van creuar dos cervols la carretera. La familia tranquila i dient que era normal i a mi no em sortient les paraules...
Seguidament vam anar al port, on la meva familia hi te un petit veler, i mentres l'estavem mirant va treure el cap una carinyosa foca. Coses aixi o per exemple aixecar la vista i veure una aguila enorme volant sobre el teu cap son les que passen a Comox Valley. Aixo si, acompanyat d'una pluja constant que per el moment m'agrada pero que al cap d'uns mesos acabre bastant fart pero be, soc molt felic (tampoc trobo la c trencada...)
Avui hi havia programada una excuyrsio al mount Washintong pero al lloc de trobada ens han comentat que per culpa de la pluja no podiem anar-hi aixi que hem anat a fer un tour turistic amb bus i a Nanaimo, una ciutat que parava molt lluny pero per a ells es a prop... Ha estat divertit trobar-se amb tots els estudiants internacionals, la majoria d'ells provinents d'Alemanya i m-ha encantat anar amb el tipic bus groc de les pel.licules!
Be porto molta estona a l'ordinador aixi que fina aqui per avui, les classes diria que comecaran aquest dilluns; us mantindre ben informats :)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)